• Blanca Blay
  • dimarts, 26 gener 2016

Tarragona serà a l'estiu del 2017 la seu dels Jocs Mediterranis. El macroesdeveniment esportiu suposarà una inversió pública de 50 milions d’euros per a la construcció i adaptació d’infraestructures. Inicialment havia de tenir un pressupost de 300 milions; però s'haurà de conformar amb 90 milions. Pretenia obtenir 30 milions de capital privat; i de moment només en porta 8 milions. Les expectatives d’inversió i nous equipaments, i per tant de creació de llocs de treball per a la ciutat s’han reduït tant pel context de crisi com per la falta de compromís de l’Estat. Tot i que falta molt per fer, el govern de Tarragona, amb el socialista Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, segueix convençut de la bona marxa dels Jocs. Queden un any, 5 mesos i 3 dies per a la inauguració.

L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar la captació d'inversió privada a l’empresa Octagon Esedos, que havia estat vinculada a Urdangarin i està acusada de contractar empreses de la 'Gürtel'

L’any 2007, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat la decisió d’optar a l’organització dels Jocs Mediterranis. Aquest era el projecte estrella del PSC: presentaria la ciutat com a candidata a acollir aquesta competició esportiva. “La nostra generació farà història com al seu dia la van fer a Barcelona els Serra, Samaranch i Maragall amb les Olimpíades del 92”, deia el ja alcalde Josep Fèlix Ballesteros el 2009. Dos anys després es va confirmar la victòria de Tarragona davant altres ciutats candidates. Tarragona rellevaria com a seu dels Jocs ciutats com Mersin (Turquia), Pescara (Itàlia), Almeria (Espanya) o Tunis (Tunísia).

El dossier inicial presentat per Tarragona 2017 proposava un cost total de 300 milions d’euros, entre costos derivats de la gestió de l’esdeveniment —com la logística o el transport—, la construcció i remodelació d’equipaments esportius i una residència per als atletes. Tot i això, la xifra actual és de prop de 90 milions. És a dir, que de les previsions inicials a les actuals la xifra d’inversió s’ha hagut de reduir un 70%.

La reducció s’ha materialitzat en una sèrie de modificacions sobre el pla inicial de construcció o remodelació d’infraestructures, així com en la supressió de la idea de construir una mena de residència per als atletes, l’anomenada “Vila Mediterrània”. Aquesta, que havia de costar uns 130 milions d’euros —per tant, més del total pressupostat ara per als Jocs—, havia d’ubicar-se a Tarragona, a la ciutat residencial, on era previst construir 1.000 habitatges que després dels Jocs serien pisos socials. Aquesta intenció, però, ha anat variant i ha acabat lluny del previst.

Finalment, segons va aprovar la Fundació Tarragona 2017 el passat 16 de desembre, serà Viajes El Corte Inglés l’empresa encarregada de gestionar l’allotjament dels participants i dels delegats, que es farà al complex hoteler Port Aventura. El preu d’adjudicació és de 5,3 milions d’euros (IVA exclòs) i l’empresa adjudicatària es farà càrrec de la gestió de 1.500 habitacions. La trobada, en principi, reunirà uns 4.000 atletes provinents dels països del Mediterrani.

Els equipaments esportius. Qui paga què?

Nou Palau d'Esports de Tarragona previst pels Jocs del Mediterrani / JJMM

Nou Palau d’Esports de Tarragona previst per als Jocs Mediterranis / JJMM

La inversió pública per finançar la remodelació d’instal·lacions esportives, la construcció de nous equipaments i la urbanització de l’espai principal, conegut per l’“Anella Mediterrània”, es reparteix principalment entre quatre administracions: l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona, totes quatre administracions públiques. Segons el darrer pla operatiu, que data del juliol del 2015, la inversió prevista per part dels tres primers, d’entre 12 i 15 milions d’euros,  és similar —un 30%, un 25% i un 28% respectivament—, mentre que l’aportació de la Diputació de Tarragona és un 17% del total.

Ara bé, dels prop de 15 milions compromesos en principi per part de l’Estat, de moment només s’han desemborsat 3,5 milions, que serviran per finançar la remodelació de l’estadi de futbol del club Gimnàstic de Tarragona i la reforma de l’estadi d’atletisme de Campclar. “Continuarem treballant per fer més obres; però, si no tenim els recursos de l’Estat, no les farem; per part de la resta d’administracions, tenim el finançament que era previst”, explica Javier Villamayor. En canvi, segons denunciava fa algunes setmanes el ‘Diari de Tarragona’, l’Estat espanyol va arribar a invertir 40 milions d’euros en els Jocs Mediterranis d’Almeria l’any 2005 en plena època de creixement econòmic sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

La construcció del Palau d’Esports a Campclar, que ha de tenir capacitat per a 5.000 persones, serà a càrrec de la Generalitat. La construcció del Palau es va licitar de manera exprés al mes de setembre passat i s’ha adjudicat a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Construcciones Rubau SA, Dragados i García Riera SL per un valor de 8,1 milions d’euros sense IVA. Tot i que no era l’oferta més econòmica, sí que oferia uns terminis més ajustats per tal que l’obra s’acabés a temps per als Jocs. Justament Dragados, que és una empresa constructora del grup ACS (del qual és president i conseller delegat el president del Reial Madrid, Florentino Pérez), va aparèixer recentment a la premsa tarragonina després de ser multada per destruir dos sarcòfags romans trobats durant unes obres a la ciutat.

A banda d’aquesta aportació econòmica, la Generalitat havia de finançar també la construcció d’un pavelló esportiu a la ciutat. Finalment, però, el Govern català ha optat per cedir a la Universitat Rovira i Virgili el solar on hi havia l’antic pavelló del complex Sant Jordi per un període de 75 anys. Segons explica a CRÍTIC Javier Villamayor, segon tinent d’alcalde del consistori tarragoní i coordinador generals dels Jocs, aquesta fórmula és positiva, ja que així no té “cap mena de cost per a la Generalitat”. Tanmateix, sí que el podria tenir per als ciutadans de Tarragona en un futur, ja que l’empresa que s’encarregarà de gestionar el pavelló i la residència universitària és Viding SLU, una empresa amb seu social a Madrid que preveu un complex de ‘fitness’ amb piscina coberta i descoberta, pistes de pàdel, ‘spa’ o solàrium. Durant els Jocs, el pavelló esportiu servirà per a les competicions de voleibol. Després, en principi, servirà per a la comunitat universitària, però en tot cas l’Ajuntament i la Universitat hauran de negociar l’ús de la ciutadania després dels Jocs. L’empresa adjudicatària de la construcció del nou pavelló i també de l’ampliació de la residència universitària és la constructora OHL, que ja ha començat el moviment de terres.

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona finançarà amb 12,5 milions la urbanització d’una superfície total de 331.629 metres quadrats del projecte de l’Anella Mediterrània, per a la qual cosa ha hagut de demanar un préstec a CaixaBank de 12 milions d’euros, com consta en els pressupostos municipals de 2015. Al mes d’octubre passat va adjudicar-se la redacció del projecte executiu i la posterior execució d’obres a l’UTE formada per Carbonell Figueras SA, Aquambiente i Acsa-Sorigué per una quantitat global de 9,2 milions d’euros, IVA inclòs.

Pel que fa a la Diputació de Tarragona, el 2014 es va comprometre, mitjançant la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, a invertir gairebé 8,7 milions d’euros per a “la construcció i adequació de les subseus de les comarques de Tarragona que acolliran algunes de les disciplines esportives dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017”. D’aquesta quantitat, 2,7 milions els obté l’Ajuntament de Tarragona per diferents obres de rehabilitació. A més a més, la Diputació posa a la disposició dels Jocs la Tarraco Arena Plaça —antiga plaça de toros de la ciutat de la qual és propietària— perquè aculli la competició de gimnàstica. Prèviament, segons expliquen fonts de la Diputació, l’any 2010 es va signar un altre conveni per valor de 150.000 euros destinat a “activitats de promoció de la candidatura” i el 2013 un altre pel mateix valor destinat a “activitats d’organització i preparació d’aquests Jocs”. El president de la Diputació, Josep Poblet, imputat pel ‘cas Innova’, va ser reelegit president al mes de juny passat gràcies al pacte de govern que van segellar CiU i el PSC, cosa que des d’alguns sectors s’atribueix al fet que l’Ajuntament de Tarragona necessiti la inversió de l’ens supracomarcal.

A l’últim, la Diputació de Barcelona també hi fa una contribució, de prop d’1,3 milions d’euros, per adaptar els equipaments de Castelldefels i de Barcelona, les dues úniques subseus que són a la província de Barcelona.

I la inversió privada?

Portal web de Tarragona 2017 amb tota la informació sobre els Jocs Mediterranis / CRÍTIC

Portal web de Tarragona 2017 amb tota la informació sobre els Jocs Mediterranis / CRÍTIC

En un primer moment, la candidatura Tarragona 2017 xifrava en 40 milions d’euros la inversió de caràcter privat en els Jocs. Havia de servir per finançar el pressupost operatiu de l’esdeveniment, és a dir, per a aspectes com la seguretat o el càtering. Ara bé, al mes de novembre passat el comitè organitzador va haver de reduir les xifres fins als 30,4 milions.

Per a la captació d’inversió privada, l’Ajuntament va adjudicar l’encàrrec a l’empresa Octagon Esedos SL, empresa especialitzada en l’organització d’esdeveniments esportius i també coneguda perquè el 2001 Iñaki Urdangarin va arribar-hi com a director de l’Àrea de Planificació i Desenvolupament. Va treballar-hi només dos anys. Tal com figura en l’oferta de contractació pública licitada per l’Ajuntament, “sobre la base que la previsió financera de captacions de donacions i patrocinis és de 30.000.000 €, el valor estimat se situaria entre 1.248.000 € i 3.300.000 €”. Tanmateix, la previsió financera d’assolir 30 milions d’euros mitjançant donacions i patrocinis diversos, l’objectiu que havia d’aconseguir l’empresa adjudicatària, era llavors molt per damunt del que s’ha aconseguit, ja que a dia d’avui, gairebé dos anys després que se signés el contracte, només s’ha arribat als prop de 8 milions.

Una investigació feta per la revista ‘Interviú’ l’any 2012 assegurava que l’empresa Octagon, que havia estat vinculada en el passat al duc de Palma i que tenia importants negocis a València i a les Illes Balears, “va contractar el 2006 empreses de la trama ‘Gürtel'”. Segons la revista, “la policia tracta de descobrir si els pagaments responen a treballs reals o van servir per abonar comissions al PP valencià, investigat per finançament il·legal”. A més, segons informacions aparegudes a premsa, el jutge Castro investiga aquesta empresa, dins el cas Nóos, arran d’un contracte “confidencial” de patrocini esportiu, que l’any 2006 el govern Balear, presidit per Jaume Matas, va atorgar a Octagon Esedos, per un import de 1.299.600 euros.

Un macroprojecte de ciutat que mai no es va consultar als ciutadans

Al mes d’octubre passat, els grups municipals d’ERC i de la CUP —sense representació a l’Ajuntament en la legislatura passada— van registrar una moció en la qual demanaven que es consultés a la ciutadania la voluntat de tirar o no endavant la celebració dels Jocs. “Cal ponderar els avantatges que els Jocs poden comportar per a la ciutat amb el risc d’un endeutament prou elevat […]. Això no equival a dir que la ciutat s’ha de desentendre dels Jocs, sinó que cal que la decisió sigui presa de manera racional i col·lectiva”, deia el text.

El segon tinent d’alcalde, Javier Villamayor, considera que fer-se enrere “no té sentit: primer, per qüestió de temps, i segon, perquè nosaltres pensem que ja hi ha una majoria suficient”. Segons ell, aquesta majoria queda demostrada perquè “dels 27 membres de l’Ajuntament, 20 han votat no a la renúncia dels Jocs, continuar endavant, no fer una consulta i que l’Ajuntament faci l’aportació per a l’organització de l’Anella”. Amb tot, Villamayor confessa que s’hauria d’haver fet una consulta en el seu moment: “A títol personal, jo li hauria preguntat a la gent si volien que Tarragona fos ciutat seu; ara no té sentit”.

Malgrat tot, segons la moció registrada per ERC i per la CUP, 14 dels 27 regidors i regidores del consistori actual van ser escollits amb un discurs que manifestava dubtes en relació amb la viabilitat de seguir endavant amb els Jocs Mediterranis 2017 o era contrari a aquests.

El “llegat” dels Jocs

La vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i l’alcalde de Tarragona i president de la Fundació Tarragona 2017, Josep Fèlix Ballesteros, signen un conveni de col·laboració pel foment de l’associacionisme i el voluntariat / JJMM

La consellera Neus Munté, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, signen un conveni de col·laboració per al foment de l’associacionisme i del voluntariat / JJMM

El regidor d’ERC Pau Ricomà explica a CRÍTIC que el govern municipal “fa una ‘política d’estruç’ i va tirant endavant com si tot seguís igual”. Ricomà matisa que ERC no és contrària als Jocs ‘per se’, sinó que és contrària a una gestió que impliqui “fer d’una oportunitat una amenaça”, per exemple, diu, tirant endavant els Jocs amb un dèficit. D’altra banda, també es mostra preocupat perquè, quan falta un any i mig per a la cita esportiva, encara hi ha moltes preguntes per resoldre, preguntes com les que va registrar a l’estiu del 2013 i a les quals l’alcalde va respondre de manera breu i ambigua.

També en aquest sentit hi ha preocupació a la CUP, que va elaborar fins i tot una publicació monogràfica crítica amb aquest esdeveniment on es parla d’uns Jocs que poden ser els “Jocs de la fam” si es retallen partides municipals en serveis bàsics. “Cal que el 2018 la ciutat no es trobi hipotecada”, es diu en el monogràfic, on també es critica que es prioritzi un macroprojecte esportiu com aquest quan “la meitat de les escoles públiques de la ciutat no tenen unes mínimes estructures esportives”, per exemple. A més, consideren que el govern municipal vol fer de l'”Anella Mediterrània”, el principal espai dels Jocs, un espai de luxe on conflueixin tres projectes: el barri ‘smart’, l’Ikea i les diferents instal·lacions per als Jocs. “Campclar és un dels barris amb més bosses de pobresa i l’Escola Ponent fa anys que subsisteix amb barracons”, remarquen els regidors Laia Estrada i Jordi Martí Font a CRÍTIC.

Des del grup municipal de la CUP posen en dubte també el “llegat” per a la ciutat. “El turisme que s’associa amb aquest tipus d’esdeveniments és consumidor de grans superfícies i no de petit comerç”, asseguren. Qüestionen també el tipus d’ocupació que s’hi crearà, una ocupació que, segons ells, és temporal i no soluciona un problema d’atur estructural com el que hi ha a Tarragona.

D’acord amb les dades que calculen des del govern municipal, la previsió de creació de llocs de treball voreja els 3.000-3.500 entre directes i indirectes. El segon tinent d’alcalde, Villamayor, destaca sobretot el “llegat social” dels Jocs: “Tenim 4.000 voluntaris que fan una formació subvencionada pel SOC i pel Departament de Benestar Social i Família, a més d’un projecte educatiu amb el Departament d’Ensenyament i la Universitat Rovira i Virgili perquè hi hagi mestres preparats i formats en el tema esportiu”, explica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), al tercer trimestre del 2015 la província de Tarragona registrava un atur d’un 20,5%, sent la província de Catalunya amb un índex més elevat. “Tampoc no han sabut concretar quins seran els 300 llocs de treball nous directes”, critiquen des de la CUP.

ERC i la CUP també es mostren preocupats per l’endeutament que puguin suposar els Jocs per al futur de la ciutat: “L’Ajuntament arrossega un deute de 230 milions d’euros, fet que suposa que anualment dediqui prop d’un 15% del pressupost a pagar interessos”, reivindica la regidora cupaire Laia Estrada. Segons dades oficials, el deute de l’Ajuntament de Tarragona a finals del 2014 ascendia a 180 milions d’euros.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
2 comentaris
  • Subscriptor David Domingo 27 de gener de 2016 - 22:55

    Gran resum dels despropòsits econòmics dels jocs mediterranis. M’agradarà llegir una segona part en uns mesos amb més detalls sobre la realitat de l’esport i l’urbanisme tarragonins, i l’impacte que ha tingut ja la tortuosa preparació de l’esdeveniment.

  • MANEL19 30 de gener de 2016 - 9:40

    És una llàstima que, tot i ser un bluf, els JM2017 continuen endavant. Tarragona continua en la seva degradació, mai és capdavantera: en el context de canvis socials, polítics etc. que ja s’estan donant, la realitat de Tarragona persisteix ancorada al passat.

Deixa el teu comentari