Els apartaments turístics de la presidenta del Parlament

Finestrat és un tranquil carrer del Clot, a pocs minuts del metro de Camp de l’Arpa. El primer que hi crida l’atenció és la presència d’un parell de cases okupades i un grapat de pintades contra l’especulació. La tònica general la trenca l’edifici del número 15. Es tracta d’un bloc d’apartaments turístics amb dos accessos: des del mateix carrer Finestrat i des del carrer Freser, número 78. En total, a l’edifici hi ha set pisos amb permís per operar com a habitatge d’ús turístic (HUTB). El que fa especial el bloc és que en aquest cas la propietària és la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

De Gispert és propietària d’una meitat de l’edifici. L’altra meitat està inscrita a nom d’una societat mercantil: L’Oreig Dos SL, una empresa que administra el seu marit, Jaume Díez Escudero, i que té com a apoderat Xavier de Gispert Díez, un dels quatre fills de la presidenta del Parlament. Així consta en la documentació recopilada per CRÍTIC al Registre de la Propietat. L’Oreig Dos, de la família De Gispert-Díez, és propietària al seu torn del 70% de les accions de BarcelonaForRent Apartments, una empresa dedicada al lloguer d’apartaments turístics: l’administren el marit de De Gispert i una de les seves filles, Maria. Així ho indica la informació dipositada al Registre Mercantil el desembre de 2013. Consultada per CRÍTIC, De Gispert admet ser propietària de pisos i l’existència de les empreses familiars, però precisa que fa un any la distribució accionarial de BacelonaforRent va modificar-se i L’Oreig Dos SL va passar a tenir-ne un 10% de les accions. La resta són propietat de la seva filla Maria.

Dirigent històrica d’Unió Democràtica

Núria de Gispert no és una persona qualsevol. És una històrica dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya, i va ser consellera de la Generalitat en els governs de Pujol. La democratacristiana, que és filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà, va fer carrera com a advocada i va ingressar al cos de funcionaris de la Diputació de Barcelona l’any 1974 i, el 1980, va passar a la Generalitat. El 1984 ja era secretària general de Justícia i de Governació i, a mitjan anys noranta, va ser nomenada consellera de Justícia. Paral·lelament, però, la seva família va aconseguir obrir una via de negoci en el sector turístic de Barcelona.

A preguntes de CRÍTIC, De Gispert admet que disposa d’un patrimoni immobiliari rebut per herència, donació o compravenda, sense especificar-ne la quantia. Així mateix, afirma que la finca del carrer Finestrat forma part d’aquest patrimoni i que, com la resta de les seves propietats, consta en la declaració de béns que tots els diputats estan obligats a dipositar al Parlament en prendre possessió de l’escó. Aquesta declaració, però, no és d’accés públic i només pot ser consultada per sol·licitud d’un diputat o per un jutge. Fonts parlamentàries expliquen que la Llei de transparència, que entra en vigor el pròxim 30 de juny, suposarà la publicació d’aquestes declaracions de béns.

El que sí que consta a la web del Parlament és la declaració d’activitats professionals de Núria de Gispert, on no es fa cap menció del lloguer de pisos turístics. A preguntes de CRÍTIC, De Gispert matisa que la finca del carrer Finestrat la gestiona l’empresa BarcelonaForRent Apartments, en la qual ella no té cap participació, i que tots els ingressos que es deriven del lloguer dels pisos turístics es destinen íntegrament al pagament de la hipoteca que hi ha sobre la finca. Així mateix, De Gispert afirma que ella no forma part de cap societat mercantil dedicada a cap mena d’activitat.

Una empresa familiar dedicada al lloguer de pisos

Segons la informació que facilita BarcelonaForRent a la seva web, l’empresa disposa d’un parc de 120 pisos arreu de la ciutat. CRÍTIC ha pogut constatar mitjançant la informació recopilada al Registre de la Propietat que com a mínim tres d’aquests pisos són propietat de la família De Gispert-Díez. A més del bloc de Finestrat, la mateixa BarcelonaForRent és propietària al 100% d’un apartament turístic al carrer Leiva, molt prop de la plaça Espanya. Al mateix temps, la societat L’Oreig Dos SL també és propietària d’un pis habilitat per operar com a apartament turístic a l’avinguda Icària de la Vila Olímpica.

Altres pisos gestionats per BarcelonaForRent són propietat de particulars, i l’empresa es dedica només a la seva comercialització. El negoci li funciona: l’any 2012 va realitzar unes vendes per valor d’1,04 milions d’euros, disposava d’un actiu de 383.960 euros i va declarar un resultat positiu de 2.177 euros, segons les dades que consten al Registre Mercantil.

Conseller de l’Eixample i ‘apartment manager’

BarcelonaForRent té en el seu ‘staff’ Xavier de Gispert, un dels fills de la presidenta del Parlament. De Gispert, però, no solament es dedica a l’activitat privada. Des del 2011 és conseller de Promoció Econòmica i Cultura del Districte de l’Eixample a proposta de CiU. Una activitat remunerada que complementa amb la seva feina a BarcelonaForRent, on és ‘apartment manager’, segons consta al seu perfil públic de LinkedIn.

La gestió dels apartaments turístics i del turisme en general s’ha convertit en un dels temes rellevants de la present campanya electoral a Barcelona. Es dóna el cas que l’Eixample, districte del qual és conseller De Gispert, és una de les zones de Barcelona on hi ha més concentració de pisos turístics. Segons dades facilitades a Api.cat per l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR), actualment hi ha un total de 9.857 apartaments turístics legalitzats a la ciutat, dels quals la majoria es troben, a l’Eixample (4.959). Es desconeix, però, quants operen sense llicència.

Des de l’octubre passat, arran de la polèmica generada per les manifestacions veïnals contra el turisme de masses i de borratxera, l’Ajuntament de Barcelona va suspendre temporalment la concessió de noves llicències a apartaments. Tant CiU com Barcelona en Comú proposen mantenir l’actual moratòria en la concessió de noves llicències.

CiU va liberalitzar els pisos turístics el 2011

La proliferació dels pisos turístics a Barcelona i arreu de Catalunya va tenir un punt d’inflexió a partir de l’aprovació de les lleis òmnibus els anys 2011 i 2012. Amb la modificació d’aquestes normatives, impulsada per CiU amb el suport del PP, els habitatges d’ús turístic van passar a estar regulats per la normativa turística i no per la normativa d’habitatge. D’aquesta manera, molts apartaments turístics van poder ser regularitzats. Gràcies a aquesta llei, ara als habitatges d’ús turístic no els cal una llicència prèvia d’activitat, sinó que n’hi ha prou amb la comunicació d’activitat econòmica a l’Ajuntament per facilitar el tràmit d’inscripció al registre de pisos turístics de la Generalitat. Així ho va denunciar en el seu dia el diputat d’ICV-EUiA Salvador Milà.

En aquell període d’importants modificacions en la normativa dels apartaments turístics, Núria de Gispert ja era la presidenta del Parlament català. La presidenta mai no ha trencat la disciplina de vot del seu partit: per tant, va donar suport a la modificació de la llei. Tot i això, segons De Gispert, l’aprovació de la normativa no va suposar en cap cas la legalització dels pisos turístics del carrer Finestrat, que ja tenien aquesta llicència d’activitat amb anterioritat a l’any 2011. A més a més, cal destacar que no existeix cap normativa ni reglament del Parlament català que obligui els diputats a abstenir-se en les votacions que puguin fer referència a la seva activitat privada.

Quatre hipoteques amb Caixa Catalunya

Un altre punt rellevant amb relació als pisos turístics que gestiona la família De Gispert són les hipoteques que acumulen. En el cas de la finca del carrer Finestrat, al Registre de la Propietat hi consten fins a quatre hipoteques, totes amb Caixa Catalunya. La primera, de 2006, la va sol·licitar la propietat original i és per valor de 694.000 euros a tornar en 15 anys. En aquell moment, la finca estava taxada en 1,44 milions d’euros.

Aquesta hipoteca va ser subrogada per la dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya en adquirir la finca al novembre de 2007. A partir d’aquí, el ritme d’hipoteques s’incrementa. La segona, del març de 2011, va ser concedida per valor d’1,45 milions d’euros a retornar en 20 anys, i la tercera, tan sols vuit mesos després, al desembre de 2011, per valor de 450.000 euros a retornar en 18 anys. En aquell moment, la taxació de l’edifici s’havia modificat a l’alça: 2,7 milions d’euros. La quarta hipoteca, de 2013, va ser concedida per valor de 2,05 milions d’euros a retornar en 38 anys, i en el moment de concedir-la la finca va ser taxada en una mica menys del valor de 2011: 2,3 milions d’euros. El volum total del préstec acumulat suma 4,6 milions d’euros. A la documentació facilitada pel Registre de la Propietat, on consta la inscripció de les quatre hipoteques, no queda constància de si els préstecs han estat o no retornats i en quina quantia. De Gispert, a preguntes de CRÍTIC, afirma que la hipoteca a retornar mai no ha tingut un volum superior a 2 milions d’euros i que les hipoteques que s’anaven subscrivint anaven anul·lant les anteriors. 

La taxació de la finca és un element important a l’hora que el banc decideixi concedir o no la hipoteca. La taxació la realitza una empresa externa al banc. Es dóna el cas que el marit de De Gispert és propietari del Col·lectiu d’Arquitectes i Taxadors (CATSA), una de les empreses més rellevants del sector. L’empresa que realitza la taxació, però, no consta en la documentació recopilada al Registre de la Propietat.

Fonts pròximes a la família De Gispert afirmen que la finca del carrer Finestrat forma part d’una operació immobiliària fallida promoguda pel marit de la presidenta del Parlament. En aquests moments, la finca estaria buscant infructuosament un comprador. Mentre la venda no es concreta, l’explotació dels pisos turístics serviria per alleugerir el pagament de la hipoetca.