• Roger Palà | @rogerpala
  • diumenge, 4 novembre 2018

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Jutjat d'Instrucció núm. 13 de Barcelona, ha mort aquest cap de setmana als 71 anys. Des del febrer del 2017, instruïa una causa sobre el referèndum de l'1 d'octubre que ja suma més de 40 investigats, 15.000 folis i un ampli ventall de suposats delictes, entre els quals hi ha l'assalt a la conselleria d'Economia el 20-S. Les defenses dels investigats asseguren que, avui dia, encara no saben de què s'imputa els seus clients, per la qual cosa alguns d'ells ja han demanat la nul·litat de la causa. Qui reprendrà ara la instrucció del cas? Mentrestant, CRÍTIC explica les claus del procés judicial més complex i fosc que s'ha instruït mai contra l'independentisme.

Guia bàsica per conèixer la trajectòria del polèmic 'jutge del 13' i el seu macrojudici contra 40 dirigents independentistes

El jutge Ramírez Sunyer ha mort després d’una llarga malaltia i ha deixat inacabada la instrucció que ell mateix va començar al gener del 2017 i que se centra en els suposats delictes de desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets d’una sèrie de càrrec intermedis de departaments del Govern de Carles Puigdemont. Ramírez també els havia imputat delictes de sedició i de rebel·lió; però, fa prop d’un mes, ell mateix va admetre que no tenia proves d’aquests delictes i els va acabar retirant.

El Jutjat 13 és el primer que va investigar el cas de l’1 d’octubre i el que, amb la Guàrdia Civil, ha anat proporcionant més informació per bastir les acusacions al Tribunal Suprem. Precisament ell va ser qui va ordenar la macrooperació policial contra l’1-O el 20-S, que va acabar amb 41 escorcolls, 14 detinguts i 20 investigats. Els agents de la Guàrdia Civil van estar 20 hores a la conselleria d’Economia, a la rambla de Catalunya, mentre una multitudinària manifestació massiva va respondre a l’escorcoll. Precisament aquesta setmana s’ha conegut que la fiscalia demana per als líders d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació per un suposat delicte de rebel·lió.

Orientar-se entre l’immens volum de documentació generat per la causa del Jutjat 13 pot esdevenir una missió impossible. A finals de setembre, les defenses dels acusats pel 20-S van assegurar que la majoria dels imputats encara no coneixien de què se’ls acusava i els advocats de Junqueras, de Romeva i de Cuixart van assegurar que demanarien la nul·litat de la investigació. Amb la mort de Ramírez Sunyer, la instrucció del cas pot quedar en ‘stand by’ fins que un nou jutge l’agafi.

De moment, en aquest article, CRÍTIC apunta les claus per entendre les motivacions, els objectius i els fets més rellevants que envolten la investigació.

Per què és important la ‘causa del 13’?

Tenint en compte que el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional també estan investigant tot allò que envolta l’1 d’octubre, podria semblar que la causa que instrueix un jutjat de primera instància de Barcelona només fa referència a qüestions menors. Però en realitat no és així: de totes les causes obertes, la del Jutjat 13 és la més desconeguda i la més rellevant. No tant pels càrrecs de les persones investigades o pels fets que s’imputen, sinó perquè el jutge del 13 ha fet, segons apunten fonts coneixedores de la investigació, “les funcions de submarí i d’espia de l’Estat”.

La causa del Jutjat 13 ha permès a la Guàrdia Civil monitorar el procés de gestació del referèndum

La causa ha permès a la Guàrdia Civil monitorar tot el procés de gestació del referèndum: tots els seguiments i escoltes realitzats a polítics o totes les intervencions de correus electrònics han estat ordenades pel Jutjat 13, que posteriorment ha “servit” aquestes informacions al Suprem o a l’Audiència quan això li ha estat requerit. Però, més enllà d’això, és una actuació ordenada pel Jutjat 13 —els escorcolls del 20-S— la que desencadena les escenes de suposada violència que han servit per justificar primer la presó provisional contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i, posteriorment, una part de la causa per rebel·lió contra tot el Govern.

La primera investigació que es va obrir sobre l’1-O

L’anomenada ‘causa del 13’ és la primera investigació que va obrir la justícia amb relació al referèndum de l’1 d’octubre. Es coneix així en el món sobiranista perquè el responsable de la instrucció és el Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona, capitanejat pel magistrat finat aquest cap de setmana, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Lluny dels focus de les causes obertes a Madrid pel Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional, la investigació del Jutjat 13 ha estat la que ha permès rastrejar durant mesos l’activitat del nucli dirigent independentista que va preparar el referèndum de l’1 d’octubre. En el marc d’aquesta investigació, el jutge ha ordenat nombroses actuacions: la més sonada van ser els escorcolls i les detencions del dia 20 de setembre de 2017 a la conselleria d’Economia i en més de 40 seus de la Generalitat de Catalunya. La investigació, de fet, va arrencar mesos abans que es fes pública la data del referèndum.

Santi Vidal, jutge i exsenador d’ERC / WIKIPEDIA

Santi Vidal, l’espoleta que fa esclatar el cas

La investigació va iniciar-se al mes de febrer del 2017 i l’espoleta que va fer saltar el cas van ser les afirmacions sobre els preparatius del referèndum fetes en públic per l’exjutge i senador d’ERC Santi Vidal conegudes quan les va publicar el diari ‘El País’. Vidal havia dit, en actes públics organitzats per entitats independentistes durant els mesos anteriors, que el Govern català, en el marc dels preparatius del referèndum, tenia “les dades fiscals dels catalans” tot i que això era “il·legal”, i que al pressupost de la Generalitat hi havia “partides camuflades” per realitzar-lo.

Vidal va acabar dimitint per les seves paraules, però el Jutjat 13 va iniciar una investigació arran d’una denúncia d’un particular, a la qual posteriorment se sumaria una querella de Vox inicialment presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i posteriorment desestimada. El Jutjat va acumular també les investigacions realitzades per la fiscalia referides a la preparació del referèndum, iniciades, segons consta en la interlocutòria del 17 d’agost, per un anunci aparegut al diari ‘La Vanguardia’ i a la web de licitacions de la Generalitat en el qual es publicava un acord marc per al subministrament de material electoral.

Una causa secreta… sense presos ni mesures cautelars

A principi d’agost, segons apunten a CRÍTIC fonts coneixedores de la investigació, la ‘causa del 13’ sumava 40 volums, hi havia mitja dotzena de peces separades i en el sumari hi constaven com a investigades 40 persones. En principi, la investigació s’havia de centrar en les declaracions de Santi Vidal, on es parlava sobretot d’estructures d’Estat… Però, a la pràctica, el jutge Ramírez Sunyer va iniciar una investigació sobre tots els preparatius de la logística del referèndum.

Segons fonts coneixedores del cas, cap dels investigats de la ‘causa del 13’ no té mesures cautelars

La causa va ser decretada secreta a l’abril del 2017. Un secret només es va aixecar parcialment a l’octubre del mateix any, enmig de les crítiques de les defenses, que, tot i l’aixecament, van trigar setmanes a accedir a les actuacions. Però hi ha un fet que crida poderosament l’atenció: segons apunten fonts coneixedores del cas, no hi ha cap dels investigats de la causa del Jutjat 13 al qual s’hagin imposat mesures cautelars, és a dir, que sigui a la presó o en llibertat sota fiança. El jutge, segons apunten fonts coneixedores de la investigació, ni tan sols havia retirat passaports. Per quin motiu?

“El que fa el Jutjat 13 és recopilar informació. L’objectiu final és que aquestes persones segueixin lliures per poder-la seguir recopilant. El que interessa, més que detectar suposats delictes i mirar d’impedir-los, és obtenir el màxim d’informació pel que fa a escoltes i intervencions telefòniques”, apunten aquestes fonts.

Josep Maria Jové i Lluís Salvadó aplaudeixen en sortir de la Ciutat de la Justícia, el 22-9-17 / ELISENDA ROSANAS – ACN

El nucli dirigent d’ERC a Economia, al focus de la investigació

La causa del Jutjat 13 investiga una quarantena de persones. Les més rellevants són el nucli dirigent d’ERC que, des de la conselleria d’Economia, tenia l’encàrrec d’assumir la logística del referèndum. Entre tots, destaca Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència i persona de la màxima confiança d’Oriol Junqueras. De caràcter summament discret —només ha concedit, junt amb Lluís Salvadó, una breu entrevista a TV3 des de la seva detenció—, Jové és el president del Consell Nacional d’ERC i també va tenir un paper important en les negociacions que van culminar amb el pas al costat d’Artur Mas al gener del 2016.

Arran de la investigació del Jutjat 13, als mitjans de comunicació va transcendir el contingut d’una agenda Moleskine on, suposadament, Jové hauria pres nota d’una sèrie de reunions sobre la gestació del referèndum —per bé que en cap moment s’hi donen detalls tècnics més enllà de comentaris polítics sobre les negociacions entre partits independentistes.

Entre els investigats del Jutjat 13, hi ha Jové, Salvadó i Sutrias, el nucli dur de la conselleria d’Economia

En la causa també s’investiga el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que era el responsable d’articular la hisenda catalana, i que, segons consta al sumari, va ser objecte de nombrosos seguiments i escoltes durant els mesos previs al referèndum. També va ser protagonista d’una polèmica quan es va fer pública una conversa telefònica, enregistrada en el marc del sumari de la ‘causa del 13’ i sense cap mena de relació amb els fets investigats, en què feia una sèrie de comentaris masclistes. En aquell moment van ser diverses les veus que van demanar la seva dimissió com a diputat, però Salvadó no va renunciar a l’escó.

Un altre nom rellevant és el de Francesc Sutrias, director general de Patrimoni durant l’etapa de Junqueras al capdavant de l’àrea d’Economia i restituït en el seu càrrec ara que Pere Aragonès ocupa la vicepresidència. El grup Jové-Salvadó-Sutrias, conjuntament amb Pere Aragonès, formaven el nucli dur de la conselleria d’Economia durant l’etapa de Junqueras. Aragonès, actual vicepresident del Govern, no va ser detingut en el marc de l’operació Anubis; però, segons ha transcendit recentment, el jutge del 13 ha demanat al TSJC que l’investigui.

Qui és el jutge que l’ha instruït fins ara?

El fins ara titular del Jutjat d’Instrucció núm. 13 és el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer. Des del març del 2018, Ramírez Sunyer s’ha dedicat de forma exclusiva a investigar el referèndum, fins al punt que la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial va decidir designar-li un jutge de reforç. Aquesta tasca ha recaigut en el titular del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Badalona, Pablo Jesús Alonso García. Sunyer va sol·licitar una pròrroga en la seva edat de jubilació fins als 72 anys, una petició que també li va ser concedida. Ramírez Sunyer patia un estat de salut precari. Al desembre del 2017 va haver de ser hospitalitzat per una afecció intestinal. El va substituir el jutge Jaime Conejo Heredia, que, entre d’altres, va ordenar un nou escorcoll a l’empresa Unipost.

Ramírez també va ser el jutge que va empresonar un casteller pels fets de Can Vies i de la persecució d’anarquistes

Fonts coneixedores de la magistratura catalana apunten que Ramírez “no era un jutge que tingués una gran trajectòria al darrere”. Destaquen, això sí, algunes actuacions que van generar un cert rebombori mediàtic que va detallar en el seu dia la ‘Directa’, com l’empresonament del casteller Sergi Rubia pels fets de Can Vies o diverses actuacions judicials contra militants anarquistes.

Es dóna el cas que, paradoxalment, Ramírez Sunyer va ser condecorat pel Govern de Carles Puigdemont a l’abril del 2016. Com va revelar CRÍTIC, el Departament d’Interior de la Generalitat va condecorar Ramírez Sunyer en el marc del Dia de les Esquadres, durant l’etapa d’Albert Batlle com a director general de la Policia i de Jordi Jané com a conseller d’Interior. Ni Interior ni els Mossos no van voler comentar els motius de la concessió de la condecoració. Per acabar-ho de rematar, es dóna el cas que al gener del 2016, tres mesos abans de la concessió de la medalla, el mateix magistrat condecorat per Interior va decidir no admetre a tràmit una querella interposada contra Albert Batlle i Artur Mas per part d’una entitat espanyolista.

Un agent de la Guàrdia Civil entrant a la seu de la conselleria d’Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017 / NÚRIA JULIÀ – ACN

Què és l’operació Anubis?

La Guàrdia Civil va batejar com a operació Anubis l’operatiu policial que el 20 de setembre va implicar els escorcolls a la conselleria d’Economia i en una quarantena de seus de la Generalitat i la detenció de 14 alts càrrecs. Anubis és el déu egipci de la mort, una tria gens innocent per part de la Guàrdia Civil.

L’operatiu del 20-S va assolir una gran rellevància mediàtica: Josep Maria Jové va ser detingut a primera hora del matí al mig de la ronda Litoral: els agents van aturar el seu cotxe quan es dirigia cap a la conselleria. Altres dels detinguts ho van ser als seus domicilis o llocs de treball. Tot plegat va generar una potent resposta ciutadana, amb una gran mobilització als carrers davant de la seu de la conselleria d’Economia a la rambla de Catalunya. Va ser en el marc d’aquestes mobilitzacions en què es va basar l’acusació inicial contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez pel delicte de rebel·lió, considerant que aquell dia hi hauria hagut violència.

Fonts coneixedores de la investigació apunten la possibilitat que l’operació Anubis tingués altres objectius més enllà de la mera actuació judicial en el marc del procediment en curs. “Hi havia indicis que una operació policial amb 20 escorcolls simultanis podria generar mobilitzacions. Els antecedents eren com a mínim dos: la mobilització davant de la impremta de Valls dies abans i la concentració davant de la seu d’Unipost de Terrassa, també dies abans. Tot i això, el Jutjat decideix tirar-la endavant”, asseguren les fonts consultades.

La secretària judicial del Jutjat 13, Montserrat del Toro, és seguidora de Ciutadans i de diverses pàgines ‘ultres’

Aquesta suposada violència s’hauria traduït en els danys que van patir per part d’alguns manifestants els cotxes dels agents de la Guàrdia Civil que van desplaçar-se a la seu d’Economia. Però en quant es poden quantificar aquests danys? Justifiquen les mesures cautelars que s’han imposat? Segons consta en un pressupost incorporat per la Guàrdia Civil en les diligències d’investigació i al qual ha tingut accés CRÍTIC, els tres vehicles van patir danys per valor de 33.000, 34.000 i 67.000 euros. En total, 134.000 euros.

Del 20-S en resta un episodi també rellevant: el fet que la secretària judicial del Jutjat 13, Montserrat del Toro, hagués de sortir per la teulada de la conselleria d’Economia, segons van publicar diversos mitjans —altres fonts coneixedores de la investigació afirmen que la sortida va realitzar-se pel pati interior de la finca. Del Toro, que, segons va revelar ‘Público’, és seguidora de Ciutadans i de diverses pàgines ‘ultres’ a Facebook, ha esdevingut també testimoni protegida de la causa de rebel·lió arran d’aquests fets.

Escoltes, seguiments i espionatge policial

En un primer moment, la investigació del Jutjat 13 se circumscriu a Santi Vidal, Carles Viver i Pi-Sunyer i Lluís Salvadó. Però a partir del juliol del 2018 la Guàrdia Civil amplia la investigació i això es tradueix en multitud d’intervencions telefòniques. A partir d’aquí, creixen les mesures de seguretat i de contravigilància per part dels impulsors del referèndum, i la psicosi és total.

En una diligència de la Guàrdia Civil del 6 d’octubre de 2017 a la qual ha tingut accés CRÍTIC, els agents fan una primera relació de les persones a les quals ha realitzat intervencions telefòniques. La llista no és exhaustiva —la mateixa Guàrdia Civil admet que n’hi ha més, tot i que mai no ha transcendit el nombre concret—, però inclou Santiago Vidal; el president de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el secretari de la Vicepresidència, Josep Maria Jové; el secretari de Patrimoni, Francesc Sutrias; Natàlia Garriga, directora de Serveis de la Vicepresidència; Joan Manel Gómez Sanz, tècnic del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya anteriorment al CESICAT, i Josep Masoliver, responsable de la Fundació puntCAT. Però també es van efectuar escoltes a polítics com Marta Rovira o el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

En les escoltes als polítics investigats pel Jutjat 13, s’intueixen desavinences entre els partits independentistes

L’impacte polític de les escoltes als polítics investigats pel Jutjat 13 és important, no tant pels fets concrets que es revelen a través dels àudios enregistrats per la Guàrdia Civil sobre l’organització del referèndum, sinó perquè sovint, a través d’aquestes converses, s’intueixen les desavinences i turbulències entre els mateixos partits independentistes, o la manca de preparació sobre l’endemà del referèndum.

El llavors delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el tinent coronel de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo Martín, durant l’acte dels 174 anys del cos, el 19 de maig de 2018 / GEMMA SÁNCHEZ – ACN

Quina unitat de la Guàrdia Civil s’encarrega de la investigació?

La investigació de la ‘causa del 13’ va recaure des del primer moment en la VII Zona de la Guàrdia Civil, amb seu a la comandància de la travessera de Gràcia de Barcelona. És aquesta unitat de la policia judicial adscrita a aquesta zona la que ha dirigit totes les investigacions i la que va començar a prendre declaració —primer en qualitat de testimonis i molt sovint posteriorment com a investigats— a diversos alts càrrecs i responsables del Govern.

Es dóna el cas que el cap de la VII Zona de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, va ser ascendit el 7 de desembre de 2017 passat. Gozalo va arribar el 2011 a cap de l’institut armat a Catalunya com a general de brigada, i posteriorment va ascendir a general de divisió. Després de l’actuació de la Guàrdia Civil durant l’1-0, va arribar al punt més àlgid de l’escalafó: tinent general. El substitut de Gozalo, Pedro Garrido, va prendre possessió del càrrec al juliol passat amb un discurs en què demanava als agents que “no s’amaguessin davant del menyspreu” i afirmava que, a parer seu, hi havia sectors que volien “aïllar-los” de la societat.

El cap de la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, carregava anònimament a les xarxes contra els polítics que investigava

Més enllà d’això, destaca també la figura del tinent coronel Daniel Baena, cap de la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Segons van publicar Patricia López i Carlos Enrique Bayo al diari ‘Público’, el comandament responsable de l’operació, el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, s’ocultava a les xarxes socials amb el pseudònim de Tácito (@nmaquiavelo1984). Amb aquest ‘nick’ i la descripció de “politòleg”, Tácito carregava a les xarxes contra polítics que ell mateix investigava en les tres causes obertes per l’1 d’octubre. També criticava periodistes i actuacions dels Mossos.

Què passarà ara amb la investigació del Jutjat 13?

Després de la sobtada mort del jutge Ramírez Sunyer, ara la incògnita és qui s’ocuparà d’acabar la instrucció del cas. Judith Gener, advocada de Meritxell Borràs i de set persones més investigades pel Jutjat 13, ha explicat a ‘El suplement’, de Catalunya Ràdio, que probablement la instrucció s’allargarà. “Podria ser que el nou jutge prengués la necessitat d’estudiar-se la causa i fer una mica d’aturada per tenir coneixement del resultat de les diligències practicades fins ara. O bé que tingués un parer diferent del jutge i considerés que cal allargar la instrucció uns quants mesos més”, conclou Gener.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari