• Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 12 juliol 2016

La Diputació de Tarragona està presidida per Josep Poblet, un dels homes forts de Convergència a les comarques del Camp i imputat en una de les peces del 'cas Innova'. L'aliança 'sociovergent' va permetre la seva reelecció. El líder socialista a l'ens és el també imputat alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Més enllà de la tasca d'assessorament i suport financer als municipis de la demarcació, la institució és una via per recol·locar càrrecs de partit amb un bon sou i encara rep crítiques d'opacitat i de clientelisme.

Alcaldes de Vila-seca acumulen més de 13 anys al capdavant de l'ens, cosa que ha convertit el municipi en un nucli de poder provincial. La Diputació paga íntegrament les obres com a subseu dels Jocs del Mediterrani

Francesc Cailà, Josep Gomis, Joan Ventura, Joan Maria Pujals, Josep Mariné, Joan Aregio i Josep Poblet. Són els set presidents que ha tingut la Diputació de Tarragona des que el 1979 van celebrar-se les primeres eleccions municipals democràtiques des de la II República espanyola. A banda de ser homes, tots han estat militants de CDC, el partit hegemònic en una institució que ha governat ininterrompudament —en solitari o en coalició, com ara que ho fa amb el PSC— els darrers 37 anys. És l’única de les quatre diputacions catalanes on sempre ha governat el mateix partit. Parlem d’una institució provincial de segon nivell i d’elecció indirecta, en què els diputats s’escullen entre els alcaldes i regidors de cada partit judicial en funció de la representació de cada formació.

Allunyada de la primera línia mediàtica, poc sotmesa a grans polèmiques polítiques i en gran part desconeguda per a la majoria de la població, la Diputació no és ni de lluny una institució menor. Enguany gestiona un pressupost de 150 milions d’euros, aprovat amb els vots de CiU, del PSC i d’ERC, cosa que la converteix en la tercera Administració amb més múscul econòmic de la demarcació, només per darrere dels comptes consolidats —és a dir, amb les empreses públiques— dels ajuntaments de Reus i de Tarragona. Disposa d’una plantilla de més de 1.150 persones. Però què fa exactament? Com funciona? Què hi passa? CRÍTIC intenta respondre aquestes qüestions després de parlar amb diverses persones que la coneixen de primera mà.

El Palau de la Diputació / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

El Palau de la Diputació / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

El ple de l’organisme és format per 11 representants de CiU, que a les diputacions i a la majoria de municipis encara subsisteix amb aquest nom oficial de l’antiga federació entre Unió i CDC; set d’ERC, sis del PSC, un del PP, un de Ciutadans i un de la CUP. Els resultats de les eleccions municipals del 24 de maig de l’any passat van suposar la pèrdua de la majoria absoluta de CiU, que té nou diputats de CDC, un d’Unió —Mateu Montserrat, alcalde del Pla de Santa Maria— i un altre, Joan Josep Malràs, alcalde de Prat de Comte (Terra Alta), ex d’UDC i actualment a Demòcrates de Catalunya. La solució que va trobar Josep Poblet per garantir-se la reelecció com a president de la institució va ser pactar amb el PSC, en detriment d’ERC, aleshores aliat convergent al Parlament i actualment soci a Junts pel Sí. En tot cas, els republicans no eren especialment favorables a mantenir Poblet a la presidència, a causa de la seva imputació en una de les peces del ‘cas Innova’.

L’acord ‘sociovergent’, signat per Poblet —pes pesant convergent a la demarcació— i l’alcalde de Tarragona i líder del PSC a la demarcació, Josep Fèlix Ballesteros, va estar envoltat de polèmica, especialment per aquest factor. Poblet està investigat per la comissió de cinc suposats delictes. En el cas també està imputada Ester Ventura, que era la directora financera del conglomerat d’empreses públiques de Reus i és la dona de Poblet. Curiosament, mig any després de la reelecció del dirigent convergent va ser imputat l’altre gran protagonista del pacte: Josep Fèlix Ballesteros. La raó va ser el ‘cas Inipro’, que ha tret a la llum una presumpta trama corrupta lligada al PSC.

Poblet, un convergent poc partidari del procés

Poblet és alcalde de Vila-seca (Tarragonès, 22.000 habitants) des del 1993 i és al capdavant de l’organisme provincial des del 2007. En el mandat passat, tot i que CiU comptava amb majoria, va ser investit també amb els vots del PSC i d’ERC. Amb un perfil polèmic, Poblet va succeir com a primer regidor del seu municipi a Joan Maria Pujals, que va deixar l’alcaldia per convertir-se en conseller d’Educació de la Generalitat fins al 1996. Els tres anys posteriors va ser conseller de Cultura. Abans de marxar al Govern autonòmic, Pujals també va ser president (1988-1992) de la Diputació. Les presidències provincials de Pujals i de Poblet donen una idea del pes polític —i, de retruc, econòmic— que té Vila-seca a la demarcació.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Malgrat les diferències nacionals entre el PSC i CDC, l’aliança entre Ballesteros i Poblet no va ser sorprenent. La raó és que el president provincial és un dels dirigents convergents més tebis —si no directament reticent— amb el procés sobiranista. A l’estiu passat, els 11 regidors de CiU a Vila-seca van impedir amb la seva abstenció l’adhesió de la localitat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A l’octubre, la Diputació sí que va sumar-se a l’entitat, tot i que Poblet va tornar-se a abstenir en la votació. També va fer-ho Pere Granados, alcalde de Salou, municipi que tampoc no s’ha adherit a l’entitat independentista per l’abstenció de CiU. A més a més, el ple de l’organisme provincial ha vetat —segons explica el tècnic de la CUP a la institució, Xavier Milian— una moció de suport al 9-N i una altra en defensa de la Hisenda pròpia de Catalunya —que recollia un escrit de l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Ambdues ni tan sols van arribar a debatre’s.

Assessorament als municipis i poc debat polític

Per a què serveix exactament la Diputació? En resposta a un qüestionari de CRÍTIC, Josep Poblet explica que fa “des d’assistència i assessorament tècnic i jurídic als ajuntaments fins a suport econòmic en àmbits diversos”. Puntualitza que “els municipis petits són els principals destinataris d’aquest suport”, atès que “són els que tenen menys capacitat econòmica”. I hi afegeix que només 15 municipis de la demarcació superen els 10.000 habitants, de manera que els 169 restants “troben a la Diputació els recursos econòmics i assistencials indispensables per continuar presentant servei a la ciutadania”. Entre els exemples concrets d’actuacions de l’ens supramunicipal durant el 2015, el polític cita “tasques d’assessorament en matèria comptable, que han beneficiat 135 localitats de menys de 5.000 habitants, o el suport als ajuntaments per a l’aplicació de la Llei 19/2014, de transparència, a càrrec d’un equip multidisciplinari i pioner”.

Gervasi Aspa, que és el portaveu del grup d’ERC a la institució, considera que “pel 90% dels ajuntaments la Diputació és cabdal, ja que s’encarrega de qüestions fonamentals com la inversió i el manteniment de les infraestructures al territori”. Aspa, diputat provincial des del 2004 i alcalde de Deltebre entre el 2007 i el 2013, hi afegeix que “l’únic ajut que tenim avui al territori és de les diputacions”.

S’ha limitat a un màxim de dues les mocions que poden presentar els grups als plens. El debat polític no és una de les característiques de la institució

Com a la resta de diputacions, la de Tarragona no destaca pel fet d’acollir debats polítics gaire profunds, cosa que es trasllada en plens d’una curta durada, sobretot si els grups no hi porten gaires mocions. El cupaire Xavier Milian explica que “quan no presentem mocions, un ple pot durar només 20 minuts. Si en portem, pot allargar-se a una hora o una hora i mitja, però ens les tenen limitades a un màxim de dues per ple”. En mandats passats, els plens encara duraven menys estona. Respecte a això, el republicà Gervasi Aspa apunta que el “debat polític hi ha d’existir, perquè al cap i a la fi els partits representem diferents formes de pensar, però la principal funció ha de ser donar suport tècnic i econòmic als municipis de la demarcació”.

Milian recalca que la Diputació de Tarragona és l’única d’entre les catalanes que no disposa del seu propi reglament orgànic i funciona amb la Llei de bases de règims locals. El tècnic cupaire denuncia, a més a més, que s’hi “manté l’opacitat”. Com a exemple, explica que “hi ha problemes quan demanem certa informació. Vam sol·licitar el pressupost executat el 2015 desglossat per cadascun dels municipis i la resposta que ens van donar és que no era possible i no ens el van donar”. A més a més, no es fa acta de la Junta de Portaveus. Josep Poblet no comparteix l’opinió sobre l’opacitat: “No pot ser opaca una Administració reconeguda en el conjunt de diputacions de l’Estat espanyol amb un índex de transparència de 100 sobre 100, avalada per més de 80 indicadors que analitzen tota la institució. I en aquest índex mai no hem estat per sota de 97. Tots els electes de la Diputació tenen accés a la informació, tant la que ja és de lliure accés com la que es demana, que és lliurada amb la màxima puntualitat”.

Càrrecs de partits col·locats amb un bon sou

Tradicionalment s’ha vist els ens provincials com a institucions que serveixen per finançar, directament o indirectament, els partits polítics i per col·locar-hi quadres orgànics a canvi d’un bon sou. La Diputació de Tarragona reparteix enguany més de 120.000 euros entre els diversos grups polítics en funció de la seva representació al ple. Pel que fa als càrrecs electes, Xavier Milian (CUP) reflexiona que “quan ets regidor d’un poble i apuntes maneres, et porten al Consell Comarcal per veure com et mous fora del teu àmbit. Si ets un regidor amb pes o alcalde, et porten a la Diputació. En certa manera, serveixen als partits per veure quins quadres tenen i poden fer el salt després al Parlament de Catalunya o a Madrid”.

Els càrrecs polítics només poden cobrar un únic sou públic, cosa que en el cas de la Diputació es tradueix en el fet que 16 diputats declaren que hi tenen dedicació exclusiva malgrat que, alhora, són alcaldes o regidors dels seus municipis. Òbviament, a la pràctica no fan jornades laborals completes a l’organisme supramunicipal. I la tria de la Diputació respon al fet que els seus sous són més elevats que els dels pobles mitjans i petits dels quals provenen la majoria d’electes. Els que declaren dedicació exclusiva tenen sous d’entre 28.800 euros d’un diputat ras fins als 75.000 del president, els 70.000 del vicepresident primer o els 58.750 dels presidents d’organismes autònoms. A més a més, n’hi ha quatre amb dedicació parcial del 80% —sous d’entre 23.000 i 38.300 euros—, i set que només cobren dietes per assistència, xifrades en 522 euros per ple, 435 per junta de govern, comissió especial i consells dels organismes autònoms, i 377 per les comissions informatives.

taula_dipu_tarragona.xlsx

Entre els electes de la Diputació hi ha nombrosos càrrecs de municipis poc poblats, començant pel vicepresident primer, el convergent Josep Maria Cruset, que és alcalde de Riudoms (Baix Camp), de 6.500 habitants. També hi ha l’alcalde de Móra d’Ebre (5.500 habitants), Joan Piñol Mora; Álvaro Gispert, alcalde de Masdenverge, al Montsià, de 1.100 habitants; Joan Josep Malràs, diputat provincial des del 1999 i alcalde de Prat de Comte (Terra Alta), de només 164 habitants; Mateu Montserrat, del Pla de Santa Maria, de 2.350 habitants; el republicà Joan Francesc Piqué, regidor de Marçà (Priorat), de 600 habitants, o la socialista Maria Immaculada Costa, alcaldessa del Montmell (Baix Penedès), de 1.400 habitants. Un cas a part és el de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, també integrant de la junta de govern provincial. El 20 de desembre, Pellicer va ser escollit senador i va anunciar que cobraria el sou de la cambra baixa i renunciava al de l’Ajuntament —de 75.000 euros—, però sí que cobraria les dietes per assistència a plens, consells d’administració i comissions de l’ens municipal. L’etapa de senador va ser curta, perquè el 26 de juny Pellicer no va conservar l’acta.

Entre els assessors hi ha càrrecs de partits, alcaldes i regidors de municipis de la demarcació, que són col·locats a dit a la Diputació

Els partits també col·loquen l’anomenat “personal eventual de confiança”, és a dir, els assessors. Josep Poblet explica que el criteri de l’organisme en aquest àmbit és el de “prudència i mínima repercussió pressupostària”. I, segons ell, “hi ha els mínims indispensables per donar suport als diputats i grups polítics. I en el present mandat, per tal de no incrementar-los, en haver crescut el nombre de grups, s’ha donat cobertura als nous renunciant a llocs dels grups majoritaris que ja eren a la institució”.

Entre els assessors actuals trobem Josep Sànchez Pagès, que des del 2007 és el cap de gabinet de presidència i va ser diputat al Parlament de Catalunya (1995-1999) i home de màxima confiança de l’expresident provincial Joan Maria Pujals; Rosalia Juancomartí, que és coordinadora d’activitats del grup de CiU i dirigent local de CDC a Tarragona; José Manuel de la Vega, assessor del PSC i militant de la UGT, que va ser conseller de l’assemblea general de l’antiga Catalunya Caixa; Eloi Menasanch, assessor socialista i segon tinent d’alcalde a Vilanova de Prada; Alexandre Boquet, assessor d’ERC i regidor del partit a Salou; Rubén Lallana, assessor de CiU i antic regidor convergent a l’Ametlla de Mar; Cristina Guzmán, assessora del mateix partit i regidora a l’Ajuntament de Tarragona; Sandra Suárez, també assessora convergent i regidora a Calafell, o el socialista Antonio López, que des del 2014 és alcalde del Catllar.

Una Administració clientelar?

Una altra etiqueta que arrosseguen les diputacions provincials és que són institucions clientelars, que serveixen per comprar voluntats i en les quals els alcaldes i regidors que hi tenen càrrecs tenen més facilitats per aconseguir recursos per als seus municipis. Ho és la Diputació de Tarragona? Les fonts consultades no tenen una opinió unànime. Josep Poblet considera que “és del tot impossible parlar en aquests termes” de l’organisme supramunicipal. Com a arguments, cita que l’Administració “ha obtingut reiteradament el segell d’excel·lència EFQM 400+”, que les seves actuacions “han estat reconegudes amb la puntuació 100 en transparència” i que ha avançat “per camins de modernitat, eficàcia, eficiència, transparència i excel·lència, amb una publicitat dels seus actes i uns criteris de concurrència competitiva pel que fa a l’atorgament de subvencions”.

Poblet hi afegeix que s’ha suprimit “qualsevol partida de lliure disposició o discrecionalitat del president i els diputats, i qualsevol ajut o bé l’aprova el ple, o bé s’atorga per convenis, o bé es du a terme en una comissió a través del procediment de concurrència competitiva d’acord amb les bases que hi ha establertes”. Gervasi Aspa, portaveu del grup d’ERC al ple provincial, manté el mateix argument i assegura que avui tot es dóna per criteris de “lliure concurrència” i que la Diputació ha canviat molt des del 2004, quan ell va entrar-hi com a diputat. “El monocolor que hi havia ja ha passat a la història. Ja no hi ha majoria d’alcaldes de CiU i la ciutadania ha influït molt perquè els processos siguin més transparents i més clars”, exposa Aspa.

No ho veu de la mateixa manera el cupaire Xavier Milian, per a qui Josep Poblet actua “com un cacic”. “Es fan convenis que no s’han de justificar i a les comissions informatives és on hi ha merders, amb cues de diputats i alcaldes que van demanar, per exemple, millores en carreteres que no apareixen al pla zonal de carreteres de la Diputació”. Milian recorda que el vicepresident primer, Josep Maria Cruset, és alcalde de Riudoms i que l’organisme ha pagat, mitjançant una subvenció extraordinària de 19.000 euros, una pantalla electrònica ubicada a la plaça de l’Església del municipi on s’hi publica la programació cultural local. També té un conveni estable amb el Casal Riudomenc, que el 2016 puja a 40.000 euros.

Des del punt de vista històric, recorda que durant els anys noranta es va construir una carretera nova per anar d’Alforja, un municipi de menys de 2.000 habitants, a Tarragona. En aquella època, el president de la Diputació era Josep Mariné, que va ocupar el càrrec durant 10 anys i mig (1996-2006) i que va ser alcalde del municipi durant 24 (1983-2007). Popularment la via es coneix per la ‘carretera de Mariné’.

Nou Palau d'Esports de Tarragona previst pels Jocs del Mediterrani / JJMM

Nou Palau d’Esports de Tarragona previst per als Jocs del Mediterrani / JJMM

Més de 9 milions per als polèmics Jocs del Mediterrani

La Diputació de Tarragona s’ha implicat de ple en els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017, amb una aportació milionària. Avui, però, encara es mantenen alguns dubtes sobre la celebració de l’esdeveniment, bàsicament per problemes pressupostaris. El projecte, que no genera precisament unanimitat a la zona i ha rebut força crítiques al territori pel seu elevat cost econòmic —com va retratar aquest reportatge de CRÍTIC—, ha suposat de moment una despesa de més de 9 milions d’euros per part de l’Administració provincial. Al novembre de 2014, la Diputació va signar un protocol d’intencions per destinar gairebé 8,7 milions a instal·lacions i equipaments per als Jocs Mediterranis.

El gruix de la despesa va correspondre al 2014, però s’allargarà fins a l’any vinent i es reparteix de la manera següent entre les diverses seus de l’esdeveniment: Tarragona, 2.662.000 euros; el Vendrell, 1.291.735,50 euros; Reus, 1.805.320 euros; Vila-seca, 1.180.891,45 euros; Calafell, 423.500 euros; Salou, 363.000 euros; Altafulla, 252.565,72 euros; la Pobla de Mafumet, 242.000 euros; Valls, 181.500 euros; Constantí, 96.731,85 euros; Cambrils, 87.598,25 euros; el Morell, 24.200 euros, i Torredembarra, 24.200 euros. A Vila-Seca, municipi del president provincial, s’hi remodela un pavelló i se’n construeix un de nou per acollir-hi les proves de lluita i lluita grecoromana de la competició. A diferència de les altres subseus, les obres en aquesta població les finança íntegrament l’ens provincial. La Diputació ha dedicat 300.000 euros més als Jocs a través de dos convenis —dels anys 2010 i 2013— destinats a “activitats de promoció de la candidatura” i a “activitats d’organització i preparació d’aquests Jocs”. A més a més, fa alguns mesos es va anunciar que aportaria 305.000 euros a la remodelació del camp de futbol de Calafell, que se sumen als 423.500 que ja va posar-hi prèviament.

60.000 euros per a la fundació del Barça

La Diputació de Tarragona disposa de diversos centres educatius, com les escoles i conservatoris de música de la capital provincial, Reus i Tortosa, i les escoles d’Art i Disseny de les mateixes ciutats. Però, a banda de les aportacions que fa a aquests centres, que són propis, també destina més de 527.000 euros al Conservatori de Música de Vila-Seca, a través d’un conveni amb el municipi. El centre està regit per un patronat en el qual participen l’Ajuntament encapçalat per Josep Poblet, la Generalitat de Catalunya i la Diputació, que es fa càrrec de gairebé el 30% del pressupost.

Entre els convenis de la institució n’hi ha amb entitats socials, com Càritas Diocesana o el Banc dels Aliments —cadascuna rep 100.000 euros el 2016—, però també d’altres com la Fundació del Futbol Club Barcelona, que enguany obtindrà 60.000 euros, en el marc del projecte FutbolNet. A més a més, l’ens destina 425.000 euros a publicitat i promoció, una quantitat a la qual s’hi ha de sumar la partida en aquest àmbit del Patronat de Turisme, un dels dos organismes autònoms que té, juntament amb BASE-Gestió d’ingressos, l’organisme tributari.

Un imatge del Ralli RACC - Costa Daurada de l'any passat / WRC

Un imatge del Rally RACC – Costa Daurada de l’any passat / WRC

Més de 5 milions per a la promoció turística

El Patronat de Turisme es divideix entre les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre, i rep gairebé 5,2 milions de la Diputació. El president és Martí Carnicer, un veterà dirigent socialista de 65 anys amb una àmplia trajectòria política. Carnicer és alcalde del Vendrell des del 2013, però ja ho havia estat abans durant tres lustres (1979-1994), a banda de ser diputat al Parlament durant més de dues dècades (1984-2006) i secretari general del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat en els dos governs tripartits (2003-2010). La seva funció principal és la “promoció i el suport a la comercialització turístiques”, cosa que es tradueix en una àmplia col·laboració amb entitats i empreses privades.

El Patronat destina més de 2,25 milions a màrqueting, publicitat i patrocini —una quantitat que creix en 125.000 euros amb relació al 2015—, i els dos darrers anys ha aportat un total de 910.000 euros (a raó de 405.000 per any) al Rally Racc – Costa Daurada, que enguany se celebrarà a l’octubre. A més a més, també té un conveni publicitari amb l’associació de càmpings i ciutats, a la qual dóna 60.000 euros; i un altre per valor de 18.000 amb l’Associació Golf i Pitch and Putt. Als seus comptes també hi apareix una subvenció de 900.000 euros a la privada Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. A pregunta de CRÍTIC, Josep Poblet explica que la Diputació vehicula l’aportació a la federació —que agrupa diverses associacions d’empresaris privats del sector— que fan els municipis de Cambrils, Salou i Vila-Seca, a banda de la del mateix Patronat, que seria de 300.000 euros.

L'aeroport de Reus

L’aeroport de Reus

La Diputació, com altres administracions catalanes —la mateixa Generalitat i ajuntaments de la zona— també ha dedicat importants partides pressupostàries a la promoció de l’aeroport de Reus. El 2012 va signar-se un conveni pel qual s’hi aportaven 3,5 milions entre aquell any i el 2015, dels quals més de 640.000 euros corresponien a l’ens provincial. Anys enrere, havia aportat recursos públics per subvencionar l’aerolínia irlandesa Ryanair, responsable del creixement i, de la posterior caiguda, del trànsit de la infraestructura aeroportuària.

Finalment, en l’àmbit turístic la Diputació de Tarragona és una de les administracions que més han defensat BCN World, el complex d’oci i del joc projectat a Salou i Vila-seca. El projecte, que fa un parell de setmanes la Generalitat va redimensionar a la baixa, té una plataforma opositora al territori, però Josep Poblet —també alcalde d’un dels dos municipis que l’acolliria— l’ha defensat aferrissadament.

Despesa milionària per comprar la seu de Caixa Tarragona

Vista aèria del Tarraco Arena Plaça / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Vista aèria del Tarraco Arena Plaça / DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

En l’última dècada la Diputació de Tarragona també ha fet inversions milionàries en remodelacions d’edificis o en la compra d’immobles que, segons la CUP, no “serien prioritàries”. Els dos exemples més destacats són la remodelació del Tarraco Arena Plaça (TAP) i la compra de l’antiga seu de la desapareguda Caixa Tarragona. L’antiga plaça de toros tarragonina és propietat de l’Administració provincial des del 1949 i a partir del 2006 va viure una profunda remodelació que ha costat 25 milions d’euros. L’equipament, que és la seu del concurs de castells que es fa cada dos anys, té capacitat per a més de 10.000 persones. La gestió de la plaça està en mans privades, en concret de l’empresa Agència de Publicitat Internacional Catalana, que paga un cànon de més de 7.000 euros mensuals.

A finals de 2011, es va tancar la compra de l’antiga seu de Caixa Tarragona a la capital provincial per part de la Diputació. L’operació va suposar una despesa de gairebé 12 milions d’euros, 8,7 per a la compra a Catalunya Caixa i 3,2 per a la seva adequació. L’antiga Caixa Tarragona, màxim exponent financer de la demarcació, va ser fundada el 1949 per la Diputació, i el 2010 va passar a formar part de Catalunya Caixa juntament amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. El 2014, el BBVA va comprar Catalunya Caixa. L’antiga seu de Caixa Tarragona acull avui dependències de la Diputació i una part significativa dels seus treballadors. Amb l’operació, la seu històrica de l’ens, ubicada al passeig de Sant Antoni, ha quedat relativament buida.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari