• Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 28 novembre 2016

Des que el 2008 va començar la crisi, el Govern català ha dedicat més de 12,5 milions d'euros a subvencionar universitats privades. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, a partir d'exercir el dret d'accés a la informació pública regulat per la Llei de transparència, més de 3 milions se'ls reparteixen entre l'ESADE, l'IESE i, en menor mesura, l'EADA, les tres elitistes escoles de negocis de Barcelona. Més de la meitat dels fons, 6,7 milions, es van concedir durant els darrers tres anys del segon Govern tripartit de José Montilla. En els cinc anys de presidència d'Artur Mas, l'aportació va ser menor: 5,8 milions d'euros.

Les escoles d'elit ESADE i IESE també reben ajudes públiques de la Generalitat: l'ESADE, gairebé 2 milions d'euros, i l'IESE, uns 900.000 euros

Les universitats privades i les elitistes escoles de negocis de Catalunya compten amb un cert finançament públic de les seves activitats. Només des del 2008, l’any de l’inici de la crisi, la Generalitat de Catalunya hi ha dedicat més de 12,5 milions d’euros en subvencions i en convenis. En el mateix període, el finançament de l’Executiu autonòmic als centres públics d’ensenyament superior s’ha reduït i, si el 2008 superava els 818 milions d’euros, el 2015 va ser de 735,1. La màxima aportació va arribar el 2009, quan la Generalitat va destinar-hi 909 milions.

En el cas dels centres privats, l’any que més recursos públics s’hi van abocar va ser el 2010, el darrer amb José Montilla com a president, amb més de 4,2 milions, seguit del 2011, ja amb Artur Mas al capdavant de la Generalitat, amb 1,48 milions. Segons les dades del Govern a les quals ha tingut accés CRÍTIC, més de la meitat de les aportacions —gairebé 6,7 milions— van concentrar-se entre el 2008 i el 2010, és a dir, durant el segon Govern tripartit, mentre que els dos executius d’Artur Mas van destinar-hi 5,8 milions entre el 2011 i el 2015. En canvi, de moment, el Govern de JxSí, presidit per Carles Puigdemont, només comptabilitza 95.000 euros de finançament a les universitats privades.

El 70% dels fons públics han anat a parar a la Universitat Ramon Llull (URL), que lidera aquest rànquing, amb gairebé 8,8 milions, segons les dades governamentals. A l’hora de la veritat, però, una part d’aquests fons no han arribat al centre i corresponien a un préstec, no a una subvenció. L’ESADE, que forma part de la URL tot i tenir entitat jurídica pròpia i, per tant, unes finances independents, ha rebut 1,9 milions. L’altra gran escola de negocis fundada a Barcelona, l’IESE, apareix en tercera posició, amb 900.000 euros, mentre que la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) n’ha rebut 460.000, l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA) arriba als 330.000, i la Universitat Abat Oliba, als 146.000. Molt per sota apareixen la Fundación Universitaria Iberoamericana (Funiber), amb 60.000, i l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), amb tot just 5.000.

El gruix dels convenis i de les subvencions amb els centres privats provenen, lògicament, de la conselleria que ha tingut les competències en ensenyament superior en cada legislatura, és a dir, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa durant el tripartit i el Departament d’Economia i Coneixement durant la presidència d’Artur Mas. A un nivell més concret, bona part de les ajudes les canalitzen agències adscrites a Universitats, com l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU Catalunya) o l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Però també n’hi ha algunes d’atorgades pel Consell Català de l’Esport, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Agència Catalana de Turisme, l’Agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ), el Departament de Governació i Relacions Institucionals, l’Institut Català de les Dones o el Departament de Justícia, entre d’altres.

Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública, des del 2008 la Generalitat ha atorgat 239 subvencions a universitats privades o escoles de negocis. I què es finança amb diners públics? Des de projectes i grups de recerca fins a l’organització de campionats universitaris o determinades jornades, passant per càtedres, projectes i activitats de normalització lingüística, programes per millorar l’ocupabilitat dels estudiants o el màster universitari de formació del professorat d’educació secundària, entre d’altres.

Fonts de la Secretaria d’Universitats i Recerca expliquen que “el Govern de Catalunya destina anualment prop de 600 milions a finançar la recerca”, de manera que el percentatge que va a parar a centres privats en aquest àmbit “és realment molt petit en comparació de les xifres globals”. Les universitats privades hi accedeixen a través de “convocatòries competitives i obertes de recerca, a les quals hi poden concórrer projectes de totes les institucions sense ànim de lucre que facin recerca”, cosa que les inclou. Les fonts governamentals reiteren que “s’ofereix el mateix tracte a tots els que hi concorren, sempre dins de les entitats elegibles, que són fundacions sense ànim de lucre” i detallen que “el requeriment són els mèrits acadèmics i científics i la rellevància de la investigació proposada, no la naturalesa pública, privada o mixta dels ens que hi concorren”. En aquest sentit, el descens del finançament als centres privats d’aquest 2016 respon al fet que “o bé han presentat menys projectes de recerca o bé no han aconseguit obtenir els mateixos fons que en anys anteriors amb els projectes presentats”.

Campus d'Esade a Barcelona / ESADE

Campus de l’ESADE a Barcelona / ESADE

Finançament públic per a l’ESADE i l’IESE?

L’ESADE i l’IESE tenen moltes coses en comú. Són dues escoles de negocis nascudes a Barcelona el mateix any, el 1958, que s’han situat entre les millors del món en la formació de directius i executius empresarials —segons el rànquing que elabora el ‘Financial Times’—, tenen les seus centrals separades per tot just 600 metres al barri de Pedralbes —a la zona alta i més elitista de la capital catalana—, estan vinculades a una congregació catòlica —als jesuïtes pel que fa a l’ESADE i a l’Opus Dei en el cas de l’IESE—, facturen al voltant de 100 milions d’euros anuals i per les seves aules hi han passat representants de gairebé tot l’espectre parlamentari català, amb l’única excepció de la CUP. I ambdues representen l’ortodòxia econòmica liberal, fet que teòricament xocaria amb el fet de recórrer, ni que sigui parcialment, al finançament públic. En concret, des del 2008 l’ESADE —que ve d’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses— ha rebut 1,88 milions de la Generalitat mitjançant subvencions i convenis, mentre que l’IESE —antigament conegut per Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa— ha acumulat 896.000 euros gràcies a 22 projectes.

L’aportació pública més destacada a l’ESADE els darrers anys van ser els 227.000 euros que la Generalitat li va concedir el 2009 per “impulsar el desenvolupament conjunt de centres d’innovació que formin part d’una xarxa d’agents tecnològics catalans amb alta capacitat de transferència tecnològica a les empreses”. Hi ha quatre projectes més als quals el Govern català hi ha aportat més de 100.000 euros, com un “centre d’excel·lència del ‘packaging'” o un “projecte de recerca de responsabilitat social de les pimes catalanes” i per sota d’aquesta xifra van finançar-se, per exemple, amb 80.000 euros els campionats de Catalunya Universitaris del curs 2009/2010.

Un responsable de comunicació de l’escola subratlla que l’ESADE “és una institució educativa de matriu privada no lucrativa i no rep cap subvenció pública per sufragar les matrícules dels seus alumnes, que representen més del 95% del seu pressupost”. Les aportacions públiques dels darrers anys, detalla la mateixa font, “provenen majoritàriament de fons europeus” i fonamentalment es dediquen a “projectes d’estudi o recerca en un àmbit determinat, formació i cursos de gestió pública o processos d’innovació i foment de la iniciativa emprenedora”. Sobre els diners rebuts de la Generalitat, els considera “una quantitat raonable si es valora que correspon a un període de gairebé 10 anys i es contemplen els costos de finançament d’aquests projectes i el volum d’iniciatives que la comunitat de l’ESADE pot arribar a generar cada curs”. Finalment, recorda que els tres objectius fundacionals de l’escola eren “educar, investigar i contribuir a la societat” i la millor manera d’assolir el darrer és “posar al servei de la societat el talent dels professors i alumnes de l’ESADE”.

Centres de formació per a l’elit política

Segons el rànquing del ‘Financial Times’, l’ESADE és el vuitè millor centre del món en la formació per a executius i directius, mentre que l’IESE ocupa el primer lloc. El centre fundat pels jesuïtes va facturar l’any passat 99 milions d’euros, cosa que va suposar un rècord d’ingressos, i va guanyar-ne al voltant de 700.000. L’escola de negocis, que actualment disposa de campus a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès i a Madrid, té com a titular la Fundació ESADE, governada per un patronat. Al capdavant de l’organisme hi ha Manuel Raventós Negra, president de les caves Raventós i Blanc. També en formen part Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, la major embotelladora independent del popular refresc; Jaume Guardiola, conseller delegat del Banc Sabadell, o Joaquim Uriach, dels laboratoris del mateix cognom, entre d’altres.

Entre les desenes de milers d’alumnes que han passat per l’elitista escola de negocis des de la seva fundació destaca el nom d’Iñaki Urdangarin, el marit de la infanta Cristina i jutjat pel ‘cas Nóos’, en què se l’acusa dels delictes de malversació, estafa, frau a l’Administració i blanqueig de capitals, entre d’altres. Diego Torres, l’altre gran coprotagonista del cas, va ser professor de l’ESADE. Però, més enllà de càrrecs empresarials, per l’ESADE i, en menor mesura, l’IESE hi han passat nombrosos càrrecs polítics. Per exemple, el conseller de Salut, Toni Comín, ha estat professor de l’ESADE, mentre que la titular de Governació, Meritxell Borràs, va fer un curs de lideratge polític a l’IESE, tot i que al campus de Madrid, i el responsable d’Interior, Jordi Jané, va fer el programa de lideratge per a la gestió pública de l’IESE.

Per l’ESADE també hi han passat el republicà i actual secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós; o els diputats de Junts pel Sí Oriol Amat —que també va ser professor a l’EADA, una altra escola de negocis barcelonina—, Lluís Corominas, Antoni Castellà, Jordi Cuminal —també s’ha format a l’IESE—, o la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que, a més, ha cursat estudis a l’IESE. La socialista Alícia Romero va cursar un màster a l’escola de negocis dels jesuïtes, que també ha tingut com a alumnes José María Espejo-Saavedra —de Ciutadans i vicepresident segon de la cambra— i el fins fa poc diputat del PP i actual delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. El portaveu de Catalunya Sí que es Pot i dirigent d’ICV, Joan Coscubiela, va ser professor durant una època de la Facultat de Dret de l’ESADE com a impulsor d’un debat sobre regulació del mercat laboral després de deixar el lideratge de CCOO a Catalunya. Violant Cervera (JxSí) i Fernando Páramo (C’s) han estat alumnes de l’IESE, mentre que Assumpció Laïlla i Neus Lloveras (JxSí) ho van ser de l’EADA. Per posar un darrer exemple, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, també es va formar a l’ESADE.

Ara bé, segurament el màxim exponent de la preeminència de les escoles de negocis en la formació dels càrrecs polítics de determinats partits va ser el primer Govern d’Artur Mas, quan hi havia cinc consellers i set dels dotze secretaris generals dels departaments que hi havien passat. El va retratar David Fernàndez en un reportatge a la ‘Directa’ —amb l’explícit títol ‘Arriba el govern del ‘Marquès d’Esade’‘. En aquesta última escola van estar-hi els consellers Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació), com a professor; Josep Lluís Cleries (Benestar Social) i Germà Gordó (secretari del Govern i conseller de Justícia en el mandat passat), mentre que per l’IESE van fer-ho el mateix Cleries i la vicepresidenta, Joana Ortega. Boi Ruiz, el titular de Salut durant els cinc anys de presidència de Mas, va formar-se a l’EADA. La junta directiva del Futbol Club Barcelona és un altre exemple d’organisme ple dels ‘ESADE boys’.

El campus de l'IESE a Barcelona / IESE

El campus de l’IESE a Barcelona / IESE

En el cas de l’IESE —que forma part de la Universitat de Navarra i l’any passat va facturar 103 milions i va guanyar 250.000 euros—, la major subvenció va arribar el 2010, quan va rebre 126.000 euros d’ACCIÓ per desenvolupar el seu “trampolí tecnològic”. La mateixa agència governamental també ha aportat més de 200.000 euros en diverses subvencions a la “unitat de valorització” de l’escola de negocis, mentre que Economia va destinar-hi 85.000 per a la “captació de talent per a la realització de MBA [els famosos màsters en direcció d’empreses]” a Barcelona. Una portaveu de l’àrea de comunicació de l’escola comenta, en resposta a un qüestionari de CRÍTIC, que “sembla lògic que una institució universitària que es dedica a la generació de coneixement i que ha nascut a Catalunya opti a recursos públics per portar a terme projectes d’investigació que seran en benefici de les institucions i del teixit empresarial català, així com per al conjunt de la societat”. Finalment, l’EADA, que s’ubica al carrer Aragó de Barcelona i va fundar-se el 1957, ha rebut 330.000 euros del Govern autonòmic des del 2016, repartits en vuit subvencions. Les més importants, de 60.000 euros, estan vinculades al seu centre d’innovació.

El cas especial de la Ramon Llull

Segons les dades del Govern, la URL, sense sumar-hi l’ESADE, hauria rebut gairebé 8,8 milions d’euros de la Generalitat des del 2008, provinents de 89 subvencions o convenis. La major aportació, de 2 milions, teòricament li va arribar el 2010, després que un any abans se la reconegués com a “campus d’excel·lència internacional“. A l’hora de la veritat, segons fonts de la URL, al centre només hi ha arribat una quarta part de l’import i en forma de préstec. La distinció la va atorgar el Govern espanyol, però qui va finançar el projecte va ser la Generalitat, segons especifica el conveni signat entre els dos executius. Ras i curt, l’Executiu estatal va donar un préstec al català perquè aquest donés les subvencions a fons perdut a les universitats reconegudes com a campus d’excel·lència i, posteriorment, l’haurà hagut d’amortitzar.

Des de l’àrea de comunicació de la Secretaria d’Universitats i Recerca recalquen que la “Generalitat no va ser consultada en l’atorgament” de la distinció, alhora que reiteren que era un “programa competitiu i obert a totes les universitats” i que la URL és l’únic centre privat de l’Estat que ha obtingut aquesta acreditació. En aquest sentit, una portaveu de la Ramon Llull explica a CRÍTIC que, finalment, la Generalitat va signar “un segon conveni [respecte a les aportacions per la distinció com a campus d’excel·lència], que corregia el primer i exceptuava la URL de la subvenció”. A la pràctica, segons la mateixa font, l’aportació del Govern al centre privat va ser en forma de préstec, però fins ara només de n’ha materialitzat una quarta part.

La facultat de Comunicació de la Ramon Llull / URL

La Facultat de Comunicació de la Ramon Llull / URL

Paral·lelament, la URL ha rebut més d’1,5 milions mitjançant convenis amb l’Administració autonòmica per al finançament del màster universitari de formació del professor d’educació secundària. De manera excepcional, aquest títol s’ofereix al mateix preu que a les universitats públiques i des de la Secretaria d’Universitats expliquen a CRÍTIC que la raó és que “l’alta demanda [que hi ha] a Barcelona no es pot cobrir amb els recursos disponibles a les universitats públiques. Per aquesta raó hi ha tres especialitats [del màster] que s’ofereixen a preu públic”. El conveni entre la Fundació Universitat Ramon Llull, de la qual depèn el centre, i la Generalitat detalla, precisament, que l’Administració vol compensar la primera “per la minva d’ingressos que suposa aplicar el preu públic del crèdit corresponent als estudis”.

Més enllà d’aquests dos casos, la URL també ha obtingut nombroses ajudes públiques per als seus programes de recerca, que poden arribar als 300.000 o 400.000 euros, a banda de subvencions per a l’organització de congressos o per millorar l’ocupabilitat dels joves estudiants, entre moltes d’altres. Des del gabinet de premsa de la Ramon Llull comenten que la universitat “intenta presentar-se a totes aquelles convocatòries públiques competitives, tant de la Generalitat, com del Ministeri, com de la Comissió Europea, orientades al finançament d’activitats universitàries, molt especialment en activitats de recerca a les quals podem optar. De fet, la situació a Catalunya i a Espanya és la mateixa que a Europa, on, qualsevol grup de recerca vinculat a una institució pública o no pública sense afany de lucre acostuma a poder-se presentar a les convocatòries competitives amb fons públics. Aquestes inversions, i l’impacte de la recerca, repercuteix en el progrés de la societat, independentment de la titularitat de qui fa la recerca”.

Ajudes públiques per a la UIC o l’Abat Oliba

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha obtingut 460.000 euros de l’Administració catalana des de l’inici de la crisi, provinents de 22 subvencions. Fundada el 1997 i considerada com a propera a l’Opus Dei, que hi ofereix “atenció pastoral”, la més destacada van ser els 80.000 euros que li va concedir l’any passat el Consell Català de l’Esport per a l’organització de la 30a edició dels Campionats de Catalunya Universitaris. A més a més, a banda de rebre finançament per a alguns projectes de recerca, també ha rebut més de 260.000 per a programes vinculats a la normalització lingüística o a “actuacions de foment i ús de les llengües en l’àmbit universitari”.

Finalment, la Universitat Abat Oliba ha obtingut 146.000 euros, repartits en 24 subvencions. Algunes per a projectes de recerca, diverses per a programes de normalització lingüística o de foment i ús de les llengües i també per convenis destinats a la millora de l’ocupabilitat dels estudiants, entre d’altres. L’Abat Oliba pertany a la Fundació Universitària San Pablo CEU, impulsada per l’Associació Catòlica de Propagandistes, una agrupació amb més d’un segle d’història vinculada actualment als sectors més intransigents del catolicisme. L’exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja ha estat un dels ‘propagandistes’ més coneguts dels darrers anys.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari