• Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dilluns, 2 abril 2018

Els Mossos d'Esquadra tornen a ser a l'ull de l'huracà per les seves actuacions polèmiques en les últimes manifestacions independentistes. Tanmateix, les tensions a la policia catalana vénen de lluny. De fet, segons ha pogut esbrinar CRÍTIC, hi ha moltes més sancions a mossos de les que es fan públiques. En el període 2006-2016, la Generalitat va suspendre de sou i feina 688 agents, només 12 de manera permanent. Una setantena van ser castigats per faltes "molt greus" que podrien preveure, segons la Llei de la policia catalana, maltractaments, tortures o discriminació per raó de raça, sexe o lloc de naixement. Interior no ha volgut comentar aquestes dades amb CRÍTIC.

Interior es va negar a facilitar la informació sol·licitada per CRÍTIC, però finalment una resolució de la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública va obligar-los a fer públiques les dades

Una petita part dels quasi 17.000 mossos d’esquadra de Catalunya ha rebut sancions greus o molt greus per errors i males praxis en les seves actuacions. Segons la documentació aconseguida del Departament d’Interior, gairebé 700 d’ells han arribat a quedar suspesos de sou i feina en el període 2006-2016; tot i que l’amplíssima majoria —676, és a dir, tots excepte 12— ho han estat només de manera temporal. Això vol dir que el 98% dels efectius que han comès alguna falta no han estat apartats del cos, sinó que continuen exercint de policies als carrers de Catalunya. Si les infraccions comeses són molt greus, se’ls suspèn de les funcions durant un període d’un a sis anys; si les infraccions són greus, les sancions són menors d’un any, i, en el cas de faltes lleus, el màxim són 14 dies de suspensió.

En aquests 10 anys, el mateix Departament d’Interior ha obert un total de 1.418 investigacions vinculades amb la conducta dels efectius del cos, de les quals 543 han acabat en expedient i 228 han arribat a tenir un procediment judicial.

El 2014 és l’any que es comptabilitzen més agents sancionats: 81 en total. Va ser justament sota la conselleria de Ramon Espadaler, d’Unió Democràtica, durant l’últim Govern d’Artur Mas a la Generalitat. CRÍTIC ha obtingut aquestes dades fent ús del dret d’accés a la informació pública. Aquest mitjà va sol·licitar a Interior una relació del nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra suspesos de sou i feina en els darrers 10 anys, la quantitat d’investigacions internes realitzades en el mateix període i el nombre d’efectius contra els quals s’havien interposat denúncies, querelles o qualsevol altre tipus de procediment judicial. Com és habitual, Interior es va negar a facilitar la informació sol·licitada i CRÍTIC va recórrer contra aquesta decisió a la GAIP, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. La GAIP va estimar parcialment el recurs presentat per aquest mitjà, però va desestimar la part que tenia a veure amb la informació relativa al tipus de denúncies i el motiu pel qual havien estat interposades contra els membres del cos.

Quasi 900 faltes en 10 anys

Malgrat que els agents sancionats no arriben als 700, en aquest període s’han comptabilitzat un total de 883 faltes comeses, ja que alguns en poden acumular més d’una a la vegada. Per tenir més detalls de les conductes que han estat sancionades i dels organismes que imposen les sancions, CRÍTIC va posar-se en contacte amb el Departament d’Interior, que va declinar fer cap declaració, però va remetre aquest mitjà a consultar la Llei de la policia 10/94, que segueix vigent a dia d’avui. Segons la Llei, correspon a la persona titular del Departament d’Interior interposar les sancions per a faltes molt greus i a la persona titular de la Direcció General de la Policia interposar les sancions quan es cometen faltes greus i lleus.

Les faltes molt greus estan definides dins la Llei de la policia en 23 epígrafs, i inclouen l’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l’Estatut en l’exercici de les funcions, la denegació d’auxili, l’ocultació o alteració d’una prova o el fet de trobar-se en situació d’embriaguesa o de consumir drogues tòxiques. El mal ús de l’arma reglamentària, la inflicció de tortures o maltractaments i qualsevol actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o qualsevol altra condició personal o social, també són constitutives d’una falta molt greu.

Segons les dades obtingudes, en els darrers 10 anys s’han comptabilitzat un total de 68 faltes molt greus, tot i que al document no s’especifiquen quines van ser les conductes que les van provocar. Per Anaïs Franquesa, advocada del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, aquesta manca d’informació només permet fer-se una idea parcial de la situació. “No hi ha xifres, per exemple, de quants delictes contra la integritat física o moral s’han comès i s’estan jutjant”, comenta. Des del seu punt de vista, “hi ha moltes maneres d’interpretar les dades: caldria saber quines són les faltes que s’han sancionat i també en quantes ocasions no s’ha actuat”. “Si tinguéssim aquesta informació, podríem saber efectivament si hi ha impunitat i si és total o no”, explica l’advocada, “perquè la sensació és que n’hi ha molta”.

Casos recents d’abusos policials reforcen la sensació d’impunitat dels Mossos

L’any 2016, el darrer del qual disposem de dades, un total de 16.783 agents formaven el cos de la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra, dels quals 65 van ser suspesos de sou i feina —tots, menys un, de manera temporal— per haver comès infraccions d’algun tipus.

Hi ha casos recents d’abusos policials que han posat en qüestió la praxi de certs agents, i que reforcen “la sensació d’impunitat” a la qual es refereix Franquesa. Alguns dels més colpidors són, per exemple, el del jove colpejat a l’orella durant les protestes de Can Vies per part d’un mosso d’esquadra —que ha estat condemnat a dos anys de presó i dos d’inhabilitació— o el de Juan Andrés Benítez, en què sis agents van reconèixer que li havien donat cops de peu, cops de puny i fins a 28 lesions que van causar-li la mort, i dos més van admetre que havien obstruït la investigació judicial per encobrir els seus companys. “Això és impunitat perquè hi ha una visió corporativista: entenen que, si condemnen un agent, això degrada el cos”, rebla l’advocada, que també hi afegeix que els casos com els de Benítez o el del jove ferit durant les protestes de Can Vies constitueixen “fets molt greus” que sovint no comporten l’expulsió dels agents del cos. “Quan els agents són apartats o inhabilitats, és conseqüència d’una sentència condemnatòria que dictamina un jutge; no és una decisió que prengui l’Administració com a mesura preventiva davant de casos tan flagrants com aquests”, comenta.

El 85% de les faltes comeses pels Mossos són greus, segons les dades d’Interior

Les sancions per la comissió de faltes molt greus preveuen la separació del servei o la suspensió de les funcions durant un període superior a un any i inferior a sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents. D’altra banda, per la comissió de faltes greus, es pot imposar, conjuntament o alternativament, la suspensió de funcions, per més de 15 dies i menys d’un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents, la immobilització en l’escalafó durant cinc anys com a màxim i el trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració de retribucions.

Aquest segon tipus de faltes han estat les més comunes en el període 2006-2016 i s’han registrat un total de 717 casos, que representen el 85% del total d’infraccions comeses pels agents en els darrers 10 anys. Les faltes greus preveuen, entre d’altres, manca de respecte o consideració envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans, l’incompliment de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer o l’ostentació de l’arma reglamentària o de la condició d’agent de l’autoritat sense causa que ho justifiqui.

A l’últim, les faltes lleus poden comportar la suspensió de funcions, d’1 a 14 dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents, el trasllat a un altre lloc de treball dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, o una amonestació per escrit. A l’hora d’interposar les sancions, les autoritats competents han de tenir en compte certs criteris, com la intencionalitat, la pertorbació dels serveis o la transcendència per a la seguretat pública de les infraccions comeses.

Són faltes lleus, per exemple, la incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans, el descuit en el compliment de les ordres rebudes o l’incompliment de la jornada de treball sense causa justificada. En els darrers 10 anys s’han registrat 98 faltes d’aquest tipus.

39 policies indultats amb els governs del PP i del PSOE

Malgrat la documentació proporcionada per Interior relativa a les sancions imposades, l’advocada Anaïs Franquesa considera que els “abusos puntuals” que han perpetrat alguns agents sovint no comporten una pena equiparable a la gravetat de la infracció comesa, ja que els Mossos d’Esquadra “són un cos molt indultat”. En aquest sentit, una investigació de ‘Público’ revelava que el Partit Popular i el Partit Socialista havien concedit aquesta mesura de gràcia com a mínim a 39 policies, mossos i guàrdies civils que havien estat condemnats per tortures des de l’any 1991 fins a principis del 2017.

“S’indulta la tortura, i això dóna un missatge de tolerància”, comenten des d’Irídia

Un dels casos més flagrants és el del doble indult a quatre efectius de la policia autonòmica catalana condemnats per apallissar i torturar un home que havien detingut per error, arribant fins i tot a posar-li una pistola a la boca. Els agents havien de complir penes de fins a quatre anys i mig de presó, però l’Executiu de Rajoy els va concedir l’indult fins a dues vegades, davant la determinació de l’Audiència de Barcelona de fer efectiu el seu ingrés a la presó. “La meitat dels indults concedits per Rajoy han anat en contra dels criteris tècnics; al final és el poder executiu que s’immisceix en una decisió del poder judicial”, conclou l’advocada Anaïs Franquesa; “s’indulta la corrupció i la tortura, i això dóna un missatge de tolerància i d’impunitat”. De fet, el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat l’Estat espanyol fins a vuit vegades per no investigar suficientment les denúncies de tortures, i la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va recopilar fins a 6.621 denúncies per maltractaments policials produïts a Espanya entre el 2004 i el 2014.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari