• Jaume Portell / Sergi Picazo
  • dimarts, 3 març 2015

Les dades oficials del Mobile World Congress són espectaculars: 90.000 assistents, 2.000 expositors, 12.800 llocs de treball i 400 milions d'euros d'impacte econòmic previst. Però, sota el cofoïsme oficial per l'èxit de la fira dels mòbils, què hi ha? L'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona hi hauran d'invertir fins a 90 milions d'euros de diners públics, les empreses patrocinadores obtindran descomptes en impostos i la immensa majoria són llocs de treball temporals. La fira, això sí, no estalviarà en despeses en publicitat: en gastarà 480.000 euros.

La despesa en salaris de l'equip directiu, segons la pròpia memòria econòmica de l'MWC, s'ha duplicat respecte a l'any 2012

Les xifres oficials de les notes de premsa del Mobile World Congress (MWC) són espectaculars: 100.000 metres quadrats, previsió de 90.000 assistents, uns 2.000 expositors, prop de 4.000 periodistes de tot el món acreditats i uns 12.800 llocs de treball temporals —7.000 treballant en el muntatge i desmuntatge i 2.800 cuiners i cambrers. L’edició de l’any passat va assolir un benefici d’uns 350 milions d’euros, i els organitzadors preveuen que la d’aquest any arribi als 436 milions. A Catalunya, segons dades oficials, el nombre de treballadors dedicats a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ha augmentat un 12,7% des del 2011, i la quantitat d’empreses relacionades amb aquest sector s’ha incrementat en un 13% en aquest mateix període.

El que no es destaca a les notes de premsa és que les administracions públiques aportaran 90 milions d’euros en cinc anys per finançar el consorci publicoprivat Barcelona Mobile World Capital, un dels organitzadors del Mobile World Congress. L’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona aporten cada any, respectivament, 5 milions d’euros: en total, 15 milions anuals. Aquesta xifra no inclou, però, altres concursos addicionals relacionats amb la publicitat, el material o l’organització de l’acte. El consorci MWC s’encarrega de promoure l’emprenedoria i dinamitzar l’ús de la tecnologia mòbil en àmbits com l’educació i la sanitat. Tatiana Viladomat, del departament de comunicació de Mobile World Capital, confirma que les administracions han fet cada any la inversió que van acordar l’any 2012. És previst que aquestes inversions continuïn fins al 2018 (excepte en el cas de l’Ajuntament, que hi invertirà fins al 2017, tot i que va començar a aportar-n’hi un any abans que la resta).

La celebració del congrés mundial dels mòbils compta, a més, amb una sèrie d’exempcions fiscals en ser considerat un acte “d’interès públic”, tal com va afirmar el mateix ministre d’Indústria, José Manuel Soria, l’any 2013. El congrés s’acull al règim fiscal reservat a les entitats sense fins lucratius, i compta actualment amb una sèrie d’exempcions fiscals que van des del 15% en l’impost de societats i l’IRPF fins al 95% en impostos sobre l’activitat econòmica. Xavier Campabadal, assessor fiscal i economista col·legiat, considera que aquest tipus de mesures afavoriran sobretot les grans empreses: “Una companyia pot fer una gran despesa en material que no utilitzarà per, d’aquesta manera, aprofitar la quota de deducció màxima a l’impost de societats corresponent. No hi ha obstacles per fer això, i les grans empreses disposen dels millors consellers per fer aquest tipus de jugades”. Tanmateix, Agustí Cordón, director general de Fira de Barcelona i vicepresident executiu de la fundació, va proposar més exempcions fiscals per als patrocinadors per incrementar els ingressos del congrés: “Tenim el compromís del Ministeri d’Indústria i de la Secretaria de l’Estat, però tenim un mur amb Hisenda”.

Qui hi posa diners?

Foto: MWC

Foto: MWC

Mobile World Capital té la participació de tres administracions públiques, l’Estat (40%), la Generalitat de Catalunya (20%), i l’Ajuntament de Barcelona (20%). Tot i les diferències, cadascú hi ha de posar a parts iguals 5 milions d’euros cada any. La resta pertany a la fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, entitat encarregada de finançar les eventuals pèrdues del consorci. El conveni per crear Mobile World Capital dóna a entendre que les administracions públiques no tenen cap obligació en aquest sentit. La regidora d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz dubta del compliment d’aquest punt dels estatuts: “S’estipula que la fundació es farà càrrec de la despesa si hi ha pèrdues, però els ingressos d’aquesta vénen majoritàriament de les administracions públiques”.

Els càrrecs del patronat de la fundació estan en mans de membres de les tres grans administracions públiques que el van crear: Xavier Trias n’és el president, Felip Puig ocupa el càrrec de vicepresident, i Víctor María Calvo-Sotelo, del Ministeri d’Indústria, ocupa un altre càrrec de vicepresidència. El patronat de l’MWC, segons els comptes públics presentats per l’organització, també té representants d’alguns dels ‘partners’ privats com Telefónica (que va aportar 2,65 milions d’euros a la fundació l’any 2013), Orange o Damm (1 milió l’any 2013).

L’última memòria econòmica del projecte, que tracta sobre l’any 2013 i està penjada al portal de transparència de l’MWC, mostra uns ingressos totals de 18,8 milions d’euros, tot i que s’entén que 15 milions procedien de les administracions públiques.

En què es gasten els diners?

Foto: MWC

Foto: MWC

Una part del pressupost anirà a cobrir despeses relacionades amb material, construcció d’estands o publicitat del congrés. Recentment, la Generalitat va fer un concurs per a la publicitat i promoció amb un cost de 483.998 euros per als pròxims dos anys. L’objectiu del projecte era “definir, comunicar i difondre la marca del Mobile World Congress de Barcelona”. Una altra de les despeses més importants de l’MWC tenia un pressupost de 250.000 euros pel transport, fabricació i muntatge d’estands. Aquests contractes, i altres de més concrets, van ser publicats al web de Contractació de la Generalitat.

La memòria de Mobile World Capital, corresponent al 2013, estipulava que els membres del patronat —presidit per Xavier Trias— exercirien el seu càrrec gratuïtament. Tanmateix, els directius sí que cobren per la seva feina. El nucli dur de l’equip directiu, format per sis persones, va rebre una retribució a l’entorn dels 100.000 euros bruts anuals. La mateixa memòria afirma que la despesa en salaris per l’equip directiu es va doblar entre 2012 i 2013. “La retribució corresponent d’aquest càrrec durant l’exercici de 2013 ha estat de 581 899 euros (277.409 euros a l’exercici de 2012)“, reconeixen. La fundació realitza una despesa en salaris que ronda el milió i mig d’euros, a repartir entre una vintena de treballadors: gestors, directors i tècnics que treballen a la fundació, i els mencionats sis membres de l’equip directiu.

Entre els principals proveïdors, segons consta també a la memòria, destaquen les grans empreses tecnològiques, i no precisament les ‘start up’ digitals de nova creació. El proveïdor principal és el GSMA (Group Speciale Mobile Association), associació que agrupa 800 operadores i 200 companyies relacionades amb la telefonia mòbil, que el 2013 va ingressar 3 milions d’euros exactes. Després, vénen Telefónica (138.000 euros, tot i que l’any anterior havia facturat 313.000 euros), Fira de Barcelona (63.000 euros) i el bufet d’advocats J&A Garrigues (63.000 euros). L’any 2012, el bufet Cuatrecasas s’havia emportat un contracte per valor de 180.000 euros, però el 2013 ja va desaparèixer de la llista de principals proveïdors.

“Una illa enmig de la crisi”

John Hoffman, president de la GSMA, també és present a l’estructura organitzativa de la fundació. Hoffman va declarar al juliol passat, poc després de publicar-se les dades econòmiques del congrés del 2014: “Hem ajudat Espanya a sortir de la crisi”.

El Mobile World Congress s’ha convertit en una de les grans apostes de les administracions públiques per convertir Barcelona en un referent en el camp de les TIC, el diari ‘La Vanguardia’ el definia l’any 2012 com “una illa enmig de la crisi”. Durant la inauguració, el conseller d’Empresa, Felip Puig, va assegurar a la premsa que el congrés és un “aparador de màxim nivell perquè les grans empreses del sector de tot el món coneguin Barcelona i perquè les pimes catalanes puguin trobar nous clients estrangers. El conseller va intentar contradir les visions de què això només qualla una setmanaja que, segons ell, Barcelona i el seu entorn estan captant inversions de multinacionals que situen a Catalunya centres internacionals de recerca (com HP per impressió 3D) i de processament de dades (com IBM i Oracle) que són claus en el desenvolupament del Big Data’.

Recentment, la conselleria d’Economia, d’Andreu Mas-Colell, va demanar a l’Estat que inclogui l’MWC -tot i ser un consorci público-privat- en la seva llista de peticions a finançar per la Comissió Europea dins el ‘pla Juncker’. La Generalitat reclamava que Europa destini 15 milions d’euros per a un projecte força ambigu que, segons consta al document enviat a Madrid, faria “aplicacions en diversos àmbits com eLearning, eHealth, eTransport, Smart City, emprenedors”.

Crítiques a l’MWC

Foto: MWC

Foto: MWC

ICV-EUiA, si bé comparteix alguns dels objectius de la fundació de Mobile World Capital i va aprovar que l’Ajuntament en formés part, qüestiona aspectes com la qualitat dels llocs de treball generats arran de la celebració del congrés, la falta d’objectius públics de la fundació i la poca transparència en la gestió. Segons Janet Sanz, la majoria de llocs de treball que genera l’MWC “són precaris i temporals, i feminitzats: el 90% de les hostesses són dones, mentre que els càrrecs més importants de les empreses els ocupen homes”. La regidora ecosocialista també denuncia la falta d’informació sobre les activitats del consorci, i considera que no hi ha una direcció pública del projecte: “En quatre anys no he tingut un espai a l’Ajuntament on m’expliquin què fa la fundació. No menystinc el congrés, ja que genera un impacte econòmic brutal en diversos sectors; però, a part d’això, què més volem? Aquesta és la funció que hauria de fer la fundació. Cal tenir compromisos perquè aquestes empreses facin convenis amb les universitats per desenvolupar projectes, per exemple. Ara mateix som un banc de proves per als interessos privats”. A més, segons Sanz, els estatuts del consorci es van modificar recentment per permetre que la fundació pugui crear societats mercantils amb empreses privades, i lamenta que no s’hagin volgut aclarir els objectius d’aquests moviments.

L’Ajuntament de Barcelona i el Parlament català també van aprovar mocions per incloure un espai informatiu sobre els impactes de la indústria mòbil al Mobile World Congress. A la República Democràtica del Congo, el comerç il·legal de coltan, un mineral clau per a la indústria electrònica, ha servit segons denunciava un informe de Nacions Unides l’octubre de l’any 2002 per finançar un conflicte que ha causat sis milions de morts des del 1996. La resposta fins ara per part dels organitzadors sempre ha estat negativa.

El diputat de la CUP David Fernàndez va denunciar al Parlament els “problemes que no s’expliquen al Mobile World Congress” com, segons ell, les condicions per a l’extracció de coltan al Congo, l’explotació laboral d’obrers a les fàbriques de la Xina o l’estrès als ‘call centers’, sobretot de l’Amèrica Llatina. “L’MWC costa a les arques públiques 1.712 euros cada hora fins al 2018. 40.000 euros diaris fins al 2018. I, en canvi, no els podem exigir que obrin un espai de reflexió sobre la seva responsabilitat en l’extracció del coltan”, va denunciar Fernàndez. En resposta a una pregunta seva sobre la qüestió del Congo, el president de la Generalitat, Artur Mas, va ser taxatiu: “L’organització s’hi va negar. Tots vam fer la nostra feina. També es pot arribar a entendre que just en el moment que es juguen l’organització davant de tot el món no vulguin introduir determinades falques”.

 

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
14 comentaris
  • jordimassaguerpla 3 de març de 2015 - 12:18

    Em vaig subscriure a crític per poder llegir notícies que no fóssin tendencioses i trobo que aquesta, i no és la primera, accentua uns determinats aspectes, amb una intenció clara i generalment partidista.

    La major part de l’article que heu fet es pot resumir com a que el MWC és molt car, però no esteu demostrant en cap moment que sigui més car del que hauria de ser, i tot això ho esteu afirmant implicitament.

    Al final feu propaganda clara d’ICV-EUA i no és la primera vegada que algun dels vostres articles estan clarament alineats amb el seu pensament.

    M’espero molt més d’un periodisme d’investigació.

    M’espero que quan digueu que els salaris es van doblar, em digueu per què? Els mateixo directius cobren més? Hi ha més directius? Si hi ha més directius, són necessaris? Quin és el ratio de directius vs empleats no directius? Quin és el ratio en altres fires de referència?

    M’espero que em parleu del retorn de la inversió. S’estan creant empreses? Quantes? Quants empleats? Quan cobren els empleats? Quines previsions hi ha? Què diuen els experts del sector? Han aconseguit contractes amb empreses de fora? Barcelona és la capital del món dels mòbils, això deu haver suposat algun impacte en feines i empreses TIC.

    M’espero que quan suggeriu que les startup se les ha discriminat com a proveïdors, poséssiu exemples de contractes on startups han presentat oferta i se las ha rebutjat per una empresa més gran amb les mateixes condicions en l’oferta.

    M’espero que quan digueu que s’afavoreix les grans empreses, em digueu també si això no ha suposat llocs de treball, i que m’ho argumenteu amb xifres. I quan dieu que en treuen beneficis (més faltaria que les empreses no en traguéssin beneficis) em demostréssiu que realment ho fan de forma il·lícita.

    I m’espero que quan toqueu un tema tant sensible i seriós com la mort de 6 milions de persones, ho feu amb profunditat. Què vol dir que el coltan és un mineral clau? Els mòbils porten coltan? N’hi ha que no? Què vol dir “l’estrés als call centers”? Ho deixeu anar com qui no vol la cosa però això ho hauríeu de demostrar no? No dic que no hi hagi estreś, sino que és quelcom molt seriós parlar de morts i condicions de treball i per això s’ha de fer amb informació contrastada i de forma seriosa, perquè altrament es perd credibilitat en un tema molt seriós.

    Un subscriptor que espera molt més del periodisme d’investigació.

    • Sergi Picazo 3 de març de 2015 - 13:19

      Estimat Jordi, sóc un dels autors del reportatge.
      Moltes gràcies per les teves reflexions. Molt interessants. T’agraïm l’atenció que ens dediques i l’ànim constructiu de la teva crítica. Jo també crec que el periodisme de Crític ha de seguir millorant i fer-ho cada cop millor. Gràcies al teu suport com a subscriptors som lliure per poder mantenir l’esperit crític malgrat no sempre podem tenir el temps i els recursos per fer el millor periodisme.

      Però, si em permets i ja que preguntes, crec que és just que et respongui. Tinc alguns matisos a les teves crítiques. Et responc des del màxim respecte i bon rotllo. ;-)

      – “Periodisme tendenciós i partidista”. Tot el periodisme té un punt de vista. Tot el periodisme té intenció. L’objectivitat mai no existeix. Jo crec en el periodisme honest i que intenta apropar-se a la veritat però no en ser neutrals entre febles i poderosos. Però no crec que el reportatge sigui “partidista” en favor d’un partit. Donem veu al MWC -pràcticament tota l’estona el MWC és la font-, Felip Puig, ICV i CUP.
      – “El MWC és molt car”. Això, ho sento, però no ho diu l’article. L’article no jutja ni opina sobre si són molts o pocs diners. Això ho ha de valorar cadascú. Nosaltres només donem dades oficials del MWC sobre el seu cost i en què es gasten el pressupost. El que passa és que, això és veritat, posem l’accent sobre aquest punt en lloc de posar l’accent sobre l’últim mòbil o l’últim gadget que s’ha presentat al MWC. Això ja ho fan tots els mitjans i em sembla una informació interessant. Però Crític ha de donar un altre punt de vista. Per repetir el que fan els altres no cal que existim perquè la majoria de periodistes experts en tecnologia saben molt més que nosaltres.
      – “Feu propaganda clara d’ICV”. Crec que no és just que diguis això. Donem veu a diferents actors en conflicte. Això és el que fa sempre el periodisme. Donem veu a Felip Puig i no es pot dir que fem propaganda de CiU. També donem veu a la CUP i ICV. Sí que podries criticar que donem veu a CiU, ICV i CUP i no donem a ERC, PSC o PP. Però el report vol ser un resum, una síntesi, i totes les veus no hi han pogut tenir espai. Això sí que em sap greu.
      – “Per què els salaris es van doblar?”. El report només dona informació contrastada i, en el 95% és informació oficial del MWC. No jutgem el perquè es van doblar els salaris. Potser és raonable o potser no. Només t’oferim el fet. Vam tenir accés a altres documents sobre salaris però en no poder comprovar la seva veracitat al 100% no ho hem publicat. Creiem que el lector es mereix el respecte de que només publiquem fets contrastats o que citem sempre la font de les opinions-valoracions. L’MWC, a preguntes nostres, no ha volgut fer públic cap més informació sobre salaris. Diuen que és “confidencial”. Segurament aquí ens ha faltat trobar més informació en la línia del que tu apuntes en les teves preguntes però ha estat impossible per la seva negativa. Davant d’això, hem preferit publicar només el que sabem al 100%.
      – “Start up discriminades”. Novament, ho sento Jordi, però l’article no fa aquesta afirmació. Assegurar que l’article ho insinua ja és una valoració teva que respecto. Però no es pot dir que nosaltres diguem que s’ha discriminat ningú perquè no ho sabem. No puc fer una acusació tan greu sense poder-la demostrar. Simplement donem la informació sobre els principals proveïdors del MWC i quin tipus d’empresa són. Si és lògic que siguin aquestes o no és lògic ja és entrar en el terreny de l’opinió. Nosaltres només et donem la informació que coneixem. Ah, tampoc diem que “s’afavoreix les grans empreses”.
      – Coltan i Congo en profunditat. Aquest no és l’objecte del reportatge. Només fem una afirmació en un paràgraf. Tens tota la raó en què es mereixeria molt més espai. Aquí només fèiem una referència: el Parlament de Catalunya -que és la institució més representativa del país- ha fet una petició al MWC perquè dediqui un espai a parlar sobre el coltan i el Congo, i l’MWC no ho ha fet encara. Potser ho hauríem de tractar en un reportatge a fons.
      – “Estrés als call centers”. Els periodistes no fem aquesta afirmació. Això ho diu una font. En concret, un diputat al Parlament, ho citem i t’adjuntem un vídeo. Potser també dóna per tractar-ho a fons i ens hem quedat en la superfície. Tens raó. Però que consti que no ho diem nosaltres, ho diu una font.

      Tot i aquests matisos, de veritat, t’agraeixo moltíssim el comentari autocrític sobre Crític. Prenem nota de les queixes i els suggeriments per millorar. Espero que no t’hagi semblat malament cap dels meus matisos però creia que era just respondre’t.

      Et convidem a fer un article al blog dels Subscriptors amb la teva anàlisi de l’article o de Crític en general. Serà molt interessant. Ja ens posarem en contacte per correu electrònic.

      salutacions,
      un periodista que també espera molt més, de veritat, del periodisme d’investigació de Crític.

      • Subscriptor Ferran Hernández Suriñach 3 de març de 2015 - 15:31

        Hola Sergi, doncs a mi també em passa el què comenta en Jordi. De vegades em dona la sensació que feu una informació tendenciosa de manera gratuïta. Frases com aquestes:” Però, sota el cofoïsme oficial per l’èxit de la fira dels mòbils, què hi ha?” o “Entre els principals proveïdors, segons consta també a la memòria, destaquen les grans empreses tecnològiques, i no precisament les ‘start up’ digitals de nova creació” són clarament tendencioses i aporten una grau d’opinió sense fonament per part del periodista que pensava que a Crític no hauria de trobar.

      • jordimassaguerpla 4 de març de 2015 - 0:18

        Hola Sergi,

        primer de tot, gràcies per respondre’m, per les teves explicacions i pel to que has usat.

        Et responc als teus comentaris amb esperit crític i constructiu, i també com has fet tu amb el màxim de respecte i bon rotllo :-)

        Referent a les coses que dius que no dius: Si bé és cert que hi ha algunes coses que no has dit explícitament en l’article, com per exemple que el congres és molt car, o que s’afavoreix a grans empreses, em refereixo al que s’infereix, al que està implícit i no es diu, … bé no sé com expresar-ho amb les paraules correctes però em sembla que m’entens. La prova és que no sóc l’únic que després de llegir l’article també n’ha extret una sensació similar (veure el comentari de Ferran Hernández Suriñach).

        Respecte a donar veu als grups polítics: crec que ja se’ls dona prou veu en altres mitjans. Donar-los veu al què diuen, al meu entendre, és caure en el seu joc i fer-los propaganda gratuïta, siguin del partit que siguin.

        I sobre ser tendenciós: Jo també he buscat la definició de tendenciós abans d’escriure el meu comentari ;-) per això l’he fet servir. Suposo que tens raó, jo no sóc periodista, de fet sóc Enginyer Informàtic, i segurament els meus comentaris també siguin tendenciosos ja que penso, o vull pensar, que Barcelona sigui capital mundial dels mòbils és una bona cosa per la meva professió, i vull creure que això hauria de repercutir també a la llarga en l’economia. Això és el que segurament està implícit i que no he dit en els meus comentaris. Per això, com que és un tema que em toca bastant d’aprop, m’afecta més la crítica i n’exigeixo més per part vostra que si fós un article d’un altre tema.

        Novament gràcies per respondre i des d’aquí animar a l’equip de crític que investigueu tant com pogueu i que sigueu molt crítics!

    • Subscriptor llibert barcons freixas 3 de març de 2015 - 17:21

      M’agradaria veure resposta de CRITIC. Salutacions.

      • Sergi Picazo 3 de març de 2015 - 17:33

        Estimat, Llibert,
        Ja està respòs al primer punt, però per ampliar…

        Definició del DIEC: tendenciós -osa
        adj. [LC] Que mostra o implica tendència cap a determinats fins.

        Jo deia que el report no era partidista. El periodisme sempre té tendència. Sempre té intenció. La nostra tendència és el “sentit crític”. El paper fiscalitzador del poder econòmic i polític. Estic molt d’acord amb el que diu Antoni Bassas aquí: “El periodisme és un punt de vista” http://www.ara.cat/media/Antoni-Bassas-LARA-cherchais-journalisme_0_955704454.html Gràcies per l’interès i per la crítica. En prenem nota! ;-)

  • Subscriptor Gabriel Massip Fons 3 de març de 2015 - 14:00

    N’hauríem de dir “congrés del món mòbil”, no?

    • Subscriptor Jordi Nebot 3 de març de 2015 - 17:52

      Crec que més aviat seria “Congrés mundial de telefonia mòbil”, o potser de “dispositius mòbils”, perquè no és tant de telefonia com de dispositius (diversos) i aplicacions.

      Per cert, fa goig poder llegir als comentaris d’un mitjà crítiques com la d’en JORDIMASSAGUERPLA i respostes com les del Sergi :)

  • Subscriptor Xavier Orduña 3 de març de 2015 - 18:46

    Ostres, tu, quina polseguera ….. Però hi ha una cosa que no m’acaba de cuadrar, en un congres d’aquests, el espai s’ha de pagar si o si per part de les empreses i no es barat. Si hi ha 2000 assistens, a 10.000 euros per stand (jo per estands de 3 x 3 en fires similars he arribat a pagar 5.000 euros) surten uns 20 milions d’Euros …. no em quadren amb els ingresos de 18 milions de fa 2 anys.

    Qui organitza exactament el event? Es Mobile World Capital? Qui gestiona els ingressos de l’event? voleu dir que Mobile World Capital no es qui organitza els events colaterals o els stands colectius que es cedeixen després a empreses d’aqui?

    Estic d’acord amb el tema del Coltan, i altres derivats de la indústria del mòbil, en part es compren que desde les institucions es cedeixi al xantatge, però també es cert que a la fira exposen iniciatives com fairphone, que precisament denuncien això. Així que també es podria haver trobat alguna lternativa.

    En tot cas, si que seria interessant estar segurs de que el mobile world congress es gestionat 100% per la fundació, perquè no m’acaben de quadrar els números!

    Xavi

  • David Heredia 3 de març de 2015 - 21:37

    Li desitjo llarga vida al MWC a Barcelona, com també a la mirada alternativa de les coses que doneu a Crític, perquè no tot pot ser el ‘floriviolisme’ oficial.

  • Pau Capdevila i Pujol 4 de març de 2015 - 7:48

    Veig que el nivell d’exigència de l’audiència és alt…És com una critica recursiva! Com a recull d’opinions critiques al congrés no hi veig cap mal a citar opinions dels partits amb vocació social, ja que no veig clar que el retorn de la inversió reverteixi en tothom tal com hauria de perseguir la despesa pública.

    Coses que trobo que també poden ser a l’altra cara del congrés serien la quantitat de tonteries inútils que s’hi presenten. Moltes només encaminades a resoldre “problemes del primer món”. I com sempre, amb les activitats al voltant del turisme, es segueix obviant l’impacte ambiental del congrés en si per a les ciutats que l’acullen.

    Per cert, ara que Europa fa comptar prostitutes i drogues en els balanços, potser seria bo afegir aquesta variable en els comptes clars del congrés.

    Salut!

  • Subscriptor Manel Ballester 4 de març de 2015 - 10:23

    M’afegeixo a la crítica, en general, que fa el Jordi (no a l’específica ja que, per exemple, no veig que hi hagi d’haver cap problema a citar opinions vinguin d’on vinguin, ICV o qualsevol altre partit, mentre siguin “rigoroses” pel que fa a la cosa que es critica). I d’acord que no hi ha un esperit crític neutre, sempre serà “interessat”, però crec que el d’aquesta publicació és el que ens interessa pel que pot tenir de “transformador”, o de suport per a la…
    I és que entenc que el mòbil world aquest és, efectivament, important per a Barcelona i Catalunya (se me’n fot si ho és també per a Espanya), molt. Buscar-li “defectes” i fragilitats, que n’hi ha més de dues i de quatre, com ara el coltan, les putes i les festes, doncs em sembla fer entrar la crítica amb calçador, perquè els beneficis que en resulten, fins per a la població real, són, valgui, reals (una pila d’empreses petites i no tant creades i creant-se a l’entorn d’aquest punt de partida, de llocs de treball, compte, d’alt valor afegit, de coneixement que es queda i/o es desplega aquí, de despesa dels participants, etcètera). De fet, fa temps que hi ha dificultats per cobrir els llocs de treball que sorgeixen en aquest camp i afins amb gent autòctona.
    El problema del turisme és la seva massivitat, els vuit milions de turistes amb tendència a créixer que ens visiten cada any (ep, que també generen alguns beneficis); és obvi que la ciutat no té les condicions apropiades, d’espai, de disponibilitat, de regulació…, per pair amb dignitat aquesta massa, això queda per Londres i París. Però en cap cas el problema són els vuitanta mil participants d’una setmana, que en el pitjor dels casos representarien un turisme de “més alt valor” que el de sol i platja que ens ha alimentat fins ara.
    Salut.

  • Subscriptor Bayfor 5 de març de 2015 - 12:25

    S’ha d’agrair l’esforç fet per intentar obrir una mica el focus del debat des d’un mitjà alternatiu, que per aquest motiu no té la capacitat d’altres mitjans per poder aprofundir en un tema que necessita, al meu parer, molta més atenció. En la meva opinió penso que és important veure si en realitat el MWC representa per a Barcelona alguna cosa més que el Saló Nàutic, per posar un exemple. Ja fa moltes dècades que Barcelona es va convertir en una “Feria de Congresos y Exposiciones” i em sembla que des de llavors poc han canviat les coses en referencia al teixit productiu associat al producte promocionat. O potser en alguns casos si (Construmat, Alimentaria, Saló de l’Automòbil…), però en d’altres, com el que ara tractem, tinc molts dubtes. No vull fer una crítica per se, però em sembla que millor no enganyar-nos. O al menys no deixar-nos enganyar per les nostres autoritats. Només cal veure que en el món hi ha dues grans fires associades a les noves tecnologies: International Consumer Electronics Show (Las Vegas) i Mobile World Congress (Barcelona). Non comment.

  • aalba2014 15 de març de 2015 - 20:34

    El MWC és millor que no es faci a Barcelona, doncs? Perquè la qüestió és si és positiu tenir esdeveniments com aquest a la nostra capital! o estem al Món, o sortim del Món! I lluitar per estar dins del primer nivell és el que cal! Que es poden fer millor les coses? Sempre!! Que al tercer Món hi ha explotació? Hi ha explotació des de que va aparèixer l’ésser humà! Podem fer una Fira especial dedicada al tema de les discriminacions, i fer-ho a Barcelona, convertint- nos amb la Ciutat capdavantera en la protecció dels Drets Humans! però una cosa no treu l’altra!

Deixa el teu comentari