Crític Cerca
Investigació

Madí, l”spin doctor’ dedicat als negocis que mai ha deixat la política

David Madí, antic cap de campanya i principal assessor d'Artur Mas, va anunciar que deixava la política activa per dedicar-se a l'activitat privada just després que CiU assolís la presidència de la Generalitat l'any 2010. Què ha fet aquests anys? A més d'ocupar càrrecs destacats en multinacionals com Endesa o Deloitte, l'exdirigent convergent és al capdavant de sis empreses i forma part del patronat del Palau de la Música o del consell d'administració del TNC. Mai, però, ha abandonat la seva vocació política. Ha mantingut relacions amb Mas i segueix sent un referent per als sectors liberals de l'antiga CDC. Ara, però, sembla que pot tornar al primer pla.

15/05/2017 | 19:53

David Madí en el moment en què anuncia que deixa la política, l’any 2010 / CDC

Fa gairebé sis anys i mig, el 13 de desembre de 2010, David Madí va anunciar que deixava la política. L’aleshores secretari de Comunicació i Estratègia de CDC va fer el pas després que Artur Mas, de qui era el principal assessor, arribés a la presidència de la Generalitat gràcies als 62 diputats obtinguts per CiU —eren altres temps— en les eleccions del 28 de novembre. Des d’aleshores, Madí, considerat el principal ‘spin doctor’ (assessor de comunicació política) de la política catalana, ha desaparegut gairebé del tot de la primera línia mediàtica, pràcticament no ha concedit entrevistes i només se l’ha vist en ocasions molt puntuals. Va agafar el camí de les ‘portes giratòries’ i s’ha dedicat a treballar per a importants empreses privades espanyoles i internacionals.

Ara bé, diverses informacions periodístiques dels darrers anys assenyalen que no ha arribat a marxar mai del tot i que manté una influència important sobre Artur Mas, tot i no participar en la vida orgànica ni de CDC ni del PDeCat, la formació hereva. De fet, s’acaba d’anunciar que formarà part d’un nou òrgan de coordinació entre ERC i el PDeCAT per preparar el referèndum. ‘Catalunya Plural’ publicava diumenge que la seva influència en el marc del patronat del Palau de la Música ha estat molt rellevant perquè la institució hagi decidit finalment no personar-se com a acusació particular contra CDC en el marc del ‘cas Palau’. Fonamentalment, però, Madí s’ha dedicat a una reeixida activitat privada, ocupant càrrecs importants en grans multinacionals i gestionant la seva pròpia cartera empresarial.

Deloitte, Endesa, Telefónica o Applus són alguns dels gegants corporatius que compten, o han comptat, amb els serveis de Madí, exponent de manual de les anomenades ‘portes giratòries’. De fet, el seu nom apareixia en l’article “Portes giratòries des de la Transició: els polítics catalans a l’Ibex-35”, publicat a CRÍTIC la setmana passada. Paral·lelament, també ha passat pels ens directius d’algunes de les principals entitats culturals del país, com el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o el Museu Picasso, a banda de formar part del consell assessor de Foment del Treball, la gran patronal principatina. La hiperactivitat a l’hora d’ocupar càrrecs contrasta, però, amb la seva escassa presència pública. I és que Madí sempre ha cultivat la fama de ser una persona que prefereix moure’s a l’ombra del poder que no pas estant visible en primera fila.

CRÍTIC ha intentat posar-se en contacte amb David Madí per recollir-ne l’opinió sobre la seva trajectòria empresarial i el paper polític que té actualment; però, en el moment de la publicació d’aquest article, encara no n’ha rebut resposta.

Fill d’una família burgesa catalana

‘Democràcia a sang freda’, el llibre que David Madí va publicar el 2007 / Ed. 62

Comencem, però, pel principi. Qui és David Madí Cendrós? Nascut a Barcelona el 1971, és nét de Joan Baptista Cendrós, l’empresari de l”aftershave’ Floïd i un dels fundadors d’Òmnium Cultural el 1961. De fet, la recent publicació del llibre ‘El cavaller Floïd’ (Proa), escrit pel periodista Genís Sinca, ha provocat diverses aparicions públiques de Madí, com la del dia de la presentació que va fer-se al Teatre Romea el passat 24 de gener —amb el conseller Santi Vila i l’expresident Mas— o l’entrevista al programa ‘Divendres’, de TV3. Madí prové d’una família emblemàtica de la burgesia catalana. Com a tal, va estudiar al Liceu Francès. La seva activitat política comença a la Crida a la Solidaritat, on va coincidir —entre d’altres— amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i durant l’etapa universitària, a la UAB, va formar part de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

El 1993 va iniciar la militància a CDC i durant la dècada següent va encadenar diversos càrrecs a la Generalitat: cap de gabinet d’estudis del Departament d’Interior (1994-1996), cap de gabinet del conseller d’Economia (1996-1999), director de l’Oficina del Portaveu (1999-2001) i secretari de Comunicació del Govern (2001-2003). Paral·lelament, es va convertir en un dels membres del ‘pinyol’, que integrava els dirigents convergents més propers a Artur Mas, com Oriol Pujol, Francesc Homs o Germà Gordó. I, com a tal, Madí va tenir un paper cabdal durant els set anys de governs tripartits i en qualitat de secretari de Comunicació i Estratègia de CDC és l’encarregat de dirigir les campanyes electorals de la formació. En aquells anys, també va publicar ‘Democràcia a sang freda‘, el seu particular repàs de la política catalana de l’època on, en la línia del seu estil dur contra els adversaris, va atacar amb cruesa tant el PSC com ERC i, sobretot, el seu líder del moment, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Exponent de les ‘portes giratòries’

Tot va canviar, però, un cop Mas arriba a la presidència de la Generalitat. Madí, que no tenia ni 40 anys, va apartar-se de l’activitat política —tot i que mai n’ha marxat del tot— per aterrar a l’activitat privada. I va començar a acumular càrrecs directius i com a assessor, a banda d’impulsar un reguitzell de societats pròpies d’inversió o de consultoria. Les seves bones connexions van funcionar des del primer moment, i es va convertir en un clar exponent de les ‘portes giratòries’.

Des que Madí va deixar la política, ha passat pel consell assessor d’empreses com Deloitte, Endesa o Telefónica

La primera gran companyia que va fitxar Madí va ser Deloitte, una de les quatre ‘big four’ dels sectors de la consultoria i l’auditoria, que va incorporar-lo al juliol del 2011 per fer tasques d’assessorament a empreses. Segons va revelar l”Anuari dels Silencis Mediàtics’ de Mèdia.Cat del 2013, Deloitte va triplicar els ingressos obtinguts de la Generalitat durant el primer Govern d’Artur Mas, període en el qual va incorporar l’antic ‘spin doctor’ convergent. Només dos mesos després, Madí va començar a treballar com a president del consell assessor de l’elèctrica Endesa a Catalunya, càrrec per al qual va ser nomenat al juliol, prenent el relleu d’Antón Costas. I amb una remuneració estimada de 25.000 euros anuals.

Al juny del 2012, Madí va incorporar-se a Applus com a vicepresident sènior per “reforçar l’equip directiu” enmig d'”un fort procés d’expansió internacional”. Sorgida del Grup Agbar, avui Applus és un dels líders mundials en el sector de la inspecció i certificació tècnica de vehicles i el 2016 va ingressar gairebé 1.600 milions d’euros. Actualment, la companyia té com a principals accionistes diversos fons d’inversió, com Southeastern Asset Management, Threadneedle Asset Management o Harris Associates. La dona de Madí, Sandra Buenvarón, va veure’s esquitxada pel cas de les ITV, que investiga un possible tràfic d’influències a canvi de les adjudicacions d’estacions d’inspecció de vehicles. Al març passat, però, la jutgessa Sílvia López Mejías va arxivar la causa contra Buenvarón i Anna Vidal, la dona d’Oriol Pujol, el principal implicat en el cas.

Per acabar el seu recorregut per grans multinacionals, al desembre del 2013 Madí va ser contractat per Telefónica com a assessor, a canvi d’una retribució de 120.000 euros anuals, segons ‘El Confidencial’. L’exdirigent convergent va incorporar-se al gegant espanyol de telecomunicacions durant la presidència de César Alierta i gràcies a la intermediació de Carles Colomer, aleshores conseller de la companyia i oncle de l’expolític. L’etapa a Telefónica, però, va concloure l’any passat, després que el nou president de l’empresa, José María Álvarez-Pallete, prescindís d’alguns dels assessors contractats per Alierta.

Empreses pròpies de consultoria i d’inversió

Madí conversant amb periodistes el 2010 / CDC

A banda dels càrrecs en grans corporacions, ja des del moment de deixar la primera línia política, Madí va començar a edificar el seu propi empori empresarial. El 20 de desembre de 2010, només una setmana després d’anunciar que es retirava de la política, va fundar Nubul Consulting, una “consultoria de negoci” que, segons el seu portal, “proporciona consell expert a empreses líders per desplegar i també per treure rendibilitat de projectes d’alt impacte”. La consultoria ofereix serveis d’estratègia, transformació organitzativa, comunicació estratègica o governança corporativa, entre d’altres.

L’any més actiu de Madí en la creació de societats, segons ha pogut confirmar CRÍTIC a través del Registre Mercantil, va ser, però, el 2011. Entre els mesos de febrer i de juliol en va registrar cinc que avui continuen actives. Són Sloop Inversions, Batten Inversions, Comtria Inversions, Icat Desenvolupament i Iki CAT XXI. Madí és l’administrador únic de totes aquestes societats, que, a més, s’ubiquen al mateix immoble: el 4-2a del número 110 del passeig de Gràcia. Amb l’excepció d’Iki CAT XXI, que es dedica a oferir serveis en matèria d'”estratègia de comunicació” i de “consultoria publicitària”, totes les altres estan dedicades a la inversió i tenen un objecte social similar: la “compra, subscripció, permuta, venda, tinença i titularitat de participacions en el capital de qualsevol tipus de les societats mercantils permeses per la llei vigent en cada moment”. Precisament, dos d’aquests fons d’inversió són els que controlen el 100% de Nubul, la consultoria de Madí, en concret Sloop Inversions (98,75%) i Batten Inversions (1,25%).

Actualment, David Madí té cinc societats en actiu, quatre de les quals estan dedicades a la inversió de capitals

A més de l’activitat estrictament empresarial, els darrers anys Madí també ha acumulat diversos càrrecs en destacades entitats culturals, socials o empresarials. Així, ha passat pel patronat del Gran Teatre del Liceu. Fa dos anys, ‘Economia Digital’ va assegurar que l’expolític obriria un restaurant al Liceu juntament amb els germans Roca. Almenys de moment, el projecte no ha tirat endavant.

Actualment, Madí és vocal del patronat de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana i del patronat del Museu Picasso. A més a més, des de l’any passat forma part del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). En l’àmbit empresarial és membre del consell assessor de la patronal Foment del Treball. També presideix la Fundació Casa Cresques de Barcelona, dedicada al “foment de l’entesa i de la cooperació entre Catalunya i Israel”.

Retorn a la política pel referèndum?

Fa anys que Madí no és en la primera línia política, però això no significa que no faci política. Diverses informacions i dirigents polítics importants del país asseguren que mai havia marxat del tot de la política catalana. Just abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, CRÍTIC va publicar el reportatge “Set dies de juliol que haurien pogut canviar-ho tot: de la ‘llista sense president’ a Junts pel Sí, sobre com s’havia gestat la candidatura de Junts pel Sí, en què diverses fonts polítiques rellevants van afirmar que Madí tenia encara aleshores un paper rellevant en el disseny de l’estratègia política d’Artur Mas.

Madí s’encarregarà de dissenyar l’estratègia de comunicació del nou òrgan d’ERC i del PDeCAT per preparar el referèndum

Referent dels sectors més liberals i ‘business friendly’ de l’antiga CDC i de l’actual PDeCat, el nom de Madí ha tornat a aparèixer les darreres setmanes com un dels promotors d’un nou ‘think tank’ d’ideologia liberal. Segons va informar ‘Nació Digital’, aquest laboratori d’idees sumarà la Fundació Llibertat i Democràcia; la Fundació Catalunya Oberta, presidida per Joan Oliver; el Grup Hayek; l’associació Llibergència, que lidera Marc Guerrero; el Col·lectiu de Catalans Lliures (joves liberals independentistes); Students for Liberty i Dones per la Llibertat i la Democràcia. Segons la mateixa informació, el president del ‘think tank’ serà probablement Carles Colomer, oncle de Madí.

Encara més recent és l’anunci que Madí serà un dels membres del nou òrgan de coordinació entre ERC i el PDeCAT per preparar el referèndum d’independència. Segons van explicar a l’agència Efe diverses fonts de Junts pel Sí, aquest “mecanisme de coordinació” pretén garantir la unitat d’acció del Govern català en els pròxims mesos per evitar les tensions dins del Govern. Entre els seus membres, tal com es va publicar fa alguns dies en diversos mitjans, hi hauria Marta Pascal, Jordi Turull, Francesc Homs o el mateix Artur Mas per part del PDeCAT, i Marta Rovira i els exconsellers Xavier Vendrell i Joan Puigcercós per part d’ERC, o l’independent Lluís Llach. Madí seria la figura clau per dissenyar-ne l’estratègia comunicativa.

Ha tornat, definitivament, David Madí a la política catalana?

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies