Investigació

La reforma universitària de Wert afavorirà el negoci dels màsters

  • Text: Laia Altarriba / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 3 febrer 2015

Màsters a 5.000, 10.000 i fins a 20.000 euros. No es tracta de cursos en escoles de negocis, sinó d'una realitat creixent a les universitats públiques catalanes. El pla de reforma universitària conegut per 3+2 que acaba d'aprovar el Consell de Ministres afavorirà la proliferació d'aquests màsters en l'educació superior. Un entramat de fundacions i empreses adscrites, controlades per l'elit del professorat, es beneficien d'un sistema desregulat. Actualment, els privats ja són el 58,7% de l'oferta de màsters de les universitats públiques catalanes.

Més informació

La Diputació reparteix milers d’euros en subvencions a partits, dietes i càrrecs de confiança

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 27 gener 2015

La Diputació de Barcelona, tot i tenir l'objectiu de donar suport a les localitats de la província, s'ha convertit en una via per finançar directament o indirectament els partits polítics, sobretot CiU, el PSC i el PP. L'any passat, els partits van repartir-se 620.000 euros en subvencions. La despesa en càrrecs de confiança ha passat dels 2,5 milions de 2010 als 3,4 milions de 2013. Els diputats sense dedicació exclusiva cobren 1.640 euros de dieta per cada ple. Els que tenen dedicació exclusiva, 14 dels quals són alcaldes, suposen una despesa de 2,5 milions. El sou del president, Salvador Esteve, de CiU, és de 115.723 euros, més que un conseller del Govern.

Més informació

Els vincles ocults de l’extrema dreta amb Societat Civil Catalana

  • Jordi Borràs
  • dimarts, 20 gener 2015

Societat Civil Catalana, associació contrària a la independència de Catalunya, va rebre al novembre el premi Ciutadà Europeu 2014 del Parlament Europeu. L'Eurocambra, a proposta del PP, va concedir-li un guardó que reconeix un "compromís excepcional" amb els valors europeus. La nova entitat espanyolista, malgrat el seu intent de fer un discurs transversal, ha rebut el suport i manté vincles amb dirigents de l'extrema dreta catalana contrària a la independència com Somatemps, la Plataforma per Catalunya, Vox o l'MSR.

Més informació

Josep Antoni Duran i Lleida, retrat d’un home d’Estat

  • Text: Joan Safont / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 gener 2015

Com a president d’Unió Democràtica de Catalunya i, especialment, com a líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida ha aconseguit ser un dels polítics catalans més propers al poder. El seu èxit polític es basa en la negociació amb el Govern de Madrid, en una xarxa de contactes internacionals i en l’oposició al procés independentista. Amb ell CiU ha donat suport al PP de Mariano Rajoy en el pla de retallades, en el rescat de les concessionàries d'autopistes –incloent-hi Abertis–, en la reforma laboral i en el salvament d'Isidre Fainé com a president de CaixaBank. Tot plegat, gràcies al control ferri del partit. Un autèntic home d’Estat.

Més informació

Deu casos de portes giratòries als Països Catalans

  • Text: Eloi Latorre / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 30 desembre 2014

Les portes giratòries, entre política i grans empreses, també han tingut lloc als Països Catalans. Més enllà dels casos de José María Aznar o de Felipe González, antics dirigents de CiU, del PP i del PSOE del País Valencià, de Catalunya i de les Illes han acabat la seva carrera seient als consells d'administració de grans empreses de sectors bàsics com la banca, l'energia, el transport o la construcció. Destaquen, en els últims anys, els casos de Miquel Roca (CiU), de Narcís Serra (PSC), de David Madí (CDC), de Josep Piqué (PP), de Josep Borrell (PSC) o d'Abel Matutes (PP). Tot és perfectament legal.

Més informació

Deu mapes i estadístiques per ser optimistes aquest Nadal

  • Sergi Picazo i Roger Palà
  • dimarts, 23 desembre 2014

Els mitjans de comunicació tendeixen a destacar les notícies negatives, els conflictes, els problemes, allò que no funciona d’una societat. Les males notícies són més notícia. Però aquest sistema fa que sovint oblidem, menystinguem i silenciem els fets positius, les dades per a l’optimisme i aquells moments en què la societat s’organitza i tira endavant iniciatives d’èxit transformador. Aprofitant el final d’un any intens, a CRÍTIC apostem per un exercici d’optimisme.

Més informació