Investigació

El neonazi detingut per gihadisme es va manifestar el Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya

  • Jordi Borràs / Roger Palà
  • dimarts, 5 maig 2015

Diego José Frías, l'’ultra' detingut pels Mossos d'Esquadra per la seva suposada vinculació amb un grup gihadista, es va manifestar el passat 12 d’octubre a la plaça de Catalunya. Tres fotografies penjades a les xarxes socials, a les quals ha tingut accés CRÍTIC, mostren Frías rere la pancarta del grup Soberanía y Libertad, un partit d’extrema dreta de nova creació. Tot i això, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va vincular les detencions efectuades en el marc d’aquesta operació amb el sobiranisme i la Fundació Nous Catalans. Ens endinsem en les relacions entre la ultradreta i el gihadisme.

Crisi i salut mental: retrat d’una societat ferida

  • Text: Elena Parreño / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 28 abril 2015

Malalties mentals, com ara la depressió, l'ansietat o l'estrès, han augmentat exponencialment a Catalunya durant els anys de crisi econòmica. L'últim informe dels centres de salut mental xifra en 80.000 els casos nous diagnosticats l'any 2013. Un 68% de les persones ateses per la Creu Roja admet que la seva situació econòmica li provoca trastorns emocionals, amb un estat d’ànim en què predomina la tristor o la fatiga. Un 20% d'ells arriba a afirmar que així no val la pena viure. CRÍTIC radiografia una realitat viscuda sovint en silenci.

Espanyolisme cívic, ‘ultra’ i policial a la Catalunya sobiranista

  • Jordi Borràs
  • dimarts, 21 abril 2015

CRÍTIC avança en primícia per als seus subscriptors una selecció del contingut de ‘Plus Ultra’, el nou llibre del fotoperiodista Jordi Borràs. Una obra a cavall de la fotografia documental i del periodisme d’investigació, en què Borràs posa el focus en el rebrot de l'espanyolisme en ple procés sobiranista català. El llibre indaga en l’anomenat espanyolisme civil i en el rol que hi tenen entitats com Societat Civil Catalana, s’endinsa en el laberint de les organitzacions de l’extrema dreta i aborda l’inquietant “espanyolisme armat”: les expressions d'aquesta mena en l'interior de les forces de seguretat, també als Mossos d’Esquadra.

Forat de milions a la privatitzada Aigües Ter-Llobregat

  • Sergi Picazo
  • dimecres, 15 abril 2015

El sindicat CGT denunciarà dijous a l'Oficina Antifrau una sèrie d'estranys moviments en els comptes de la privatitzada Aigües Ter-Llobregat. Acciona, que té el control de la companyia, va pagar a través d'ATLL 7,4 milions d'euros a una empresa propietat seva. Segons documentació a la qual ha tingut accés CRÍTIC, els pagaments van ser el 2013 en concepte de factures per serveis de manteniment tot i que l’empresa receptora no tenia cap treballador ni l'autorització de la Generalitat per ser contractada. Ahir, però, ATLL va assegurar que fa dos mesos va cancel·lar i va tornar a facturar aquells 7,4 milions a una altra empresa del grup Acciona. El Govern nega conèixer aquests contractes tot i que té un representant al Consell d'Administració d'ATLL. Més llenya al foc, doncs, a la guerra de l'aigua.

Nova emergència: pisos buits ocupats per famílies desnonades

  • Jaume Portell
  • dimarts, 14 abril 2015

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), entitats com Càritas o l'Observatori DESC i diversos ajuntaments catalans alerten d'un nou fenomen social en la lluita per l’accés a l'habitatge: pisos buits propietat de bancs, de constructores, de fons voltors o de la Generalitat estan sent ocupats per famílies desnonades o que ja no poden pagar el lloguer. La crisi i la insuficient oferta de pisos de lloguer social estan provocant ocupacions de pisos arreu del territori. Ajuntaments com el de Terrassa o el de Barcelona han detectat que en alguns barris especialment castigats per la crisi el 40% dels pisos buits dels bancs estan sent ocupats. A Catalunya hi ha uns 450.000 pisos buits.

El cost de la internacionalització del procés sobiranista

  • Blanca Blay i Caralp Mariné
  • dimarts, 7 abril 2015

El Govern té pressupostats un total de 17.179.322 euros per a aquest 2015 per a la Secretaria d’Afers exteriors i de la Unió Europea, una xifra que representa un 0,10% dels Pressupostos. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva al cost de les cinc delegacions oficials a l’exterior. L'oficina de Brussel·les és l'ambaixada més cara, amb un cost d’1,3 milions d'euros. Com es gasten aquests diners? Qui representa Catalunya a l’exterior? Què s’ha aconseguit? I, de retruc, què passa amb la cooperació internacional catalana? Avui, en plena internacionalització del procés, CRÍTIC fa una radiografia de la despesa exterior catalana.