Investigació

universitat-privada

La Generalitat subvenciona universitats privades i escoles de negocis: 12,5 milions en plena crisi

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 28 novembre 2016

Des que el 2008 va començar la crisi, el Govern català ha dedicat més de 12,5 milions d'euros a subvencionar universitats privades. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, a partir d'exercir el dret d'accés a la informació pública regulat per la Llei de transparència, més de 3 milions se'ls reparteixen entre l'ESADE, l'IESE i, en menor mesura, l'EADA, les tres elitistes escoles de negocis de Barcelona. En bona part, els centres privats accedeixen als fons públics gràcies a les convocatòries competitives per finançar projectes de recerca, que són obertes a totes les institucions sense ànim de lucre.

Més informació
joana_ortega_portada

El Govern paga 910.000 euros a l’Església pel lloguer de la seu de Relacions Institucionals

  • Roger Palà
  • dijous, 24 novembre 2016

El Govern paga anualment 910.000 euros a l’Església pel lloguer d'un edifici de nou plantes a tocar de la plaça de Catalunya. L’immoble havia acollit les oficines de l’Arquebisbat de Barcelona i va ser llogat el 2013 per ubicar-hi la Direcció General de Relacions Institucionals, adscrita a la conselleria de Governació quan el departament l’encapçalava Joana Ortega. Ortega, exvicepresidenta del Govern i membre d'Unió Democràtica, està investigada per la consulta del 9-N i s'ha postulat recentment per a l'alcaldia de Barcelona. El contracte de lloguer, segons confirmen fonts del Departament d'Economia, es va realitzar sense concurs públic. Fonts d'Unió afirmen que l'arrendament va ser "una decisió de Govern".

Més informació
gene-lloguer

La Generalitat, de lloguer: 119 milions l’any per a bancs, asseguradores i constructores

  • Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 21 novembre 2016

El Govern català haurà de gastar durant el 2016 un total de 119 milions d’euros en lloguers de seus, d'oficines i d'equipaments. CRÍTIC ha pogut saber, a partir d'exercir el dret d'accés a la informació pública regulat per la Llei de transparència, qui són els receptors privats de tots els arrendaments de la Generalitat. A la llista hi trobem asseguradores com Zurich i Axa, immobiliàries com Ferrovial, ACS, OHL, Sacyr o Comsa-Emte, i bancs com La Caixa o el Deutsche Bank. La política dels governs d’Artur Mas de vendre patrimoni públic ha tingut una cara B: la Generalitat haurà de pagar durant dècades lloguers elevats per les seus que abans havia tingut en propietat. Un negoci rodó (per al sector privat).

Més informació
Mercabarna

Mercabarna, una empresa pública desconeguda: més agronegoci, menys sobirania alimentària

  • Marc Font
  • dimecres, 16 novembre 2016

El mercat central de Barcelona s'ha convertit en una plataforma alimentària d'abast global que abasteix fins a 10 milions de consumidors. El model de Mercabarna condiciona el que es fa al camp català, que viu un accelerat procés de desaparició d'explotacions petites i mitjanes. Paral·lelament, cada cop més el gruix dels aliments que consumim a Catalunya són importats. En aquest context, el moviment agroecològic reclama que l'Ajuntament de Barcelona, soci majoritari de Mercabarna, hi intervingui per afavorir el petit productor local i la sobirania alimentària, segons un document al qual ha tingut accés CRÍTIC.

Més informació
planeta-cap-2

El Grup Planeta: negocis, poder i ariet contra la independència

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Manuel Cuyàs
  • dilluns, 31 octubre 2016

Planeta és la desena empresa editorial del món i en la darrera dècada s'ha convertit també en un imperi mediàtic gràcies al control d'Atresmedia, una de les dues potes del duopoli televisiu de l'Estat espanyol. El grup, nascut l'any 1949 en la Barcelona de la postguerra, s'ha convertit avui en un gegant global que factura més de 3.000 milions d'euros anuals i reuneix un centenar d'empreses. El seu poder econòmic l'ha dotat també d'una gran influència política, que utilitza en defensa dels seus interessos i participant en nombrosos grups de pressió.

Més informació
banca-i-partits

La Caixa i el Banco Popular van finançar la campanya de Junts pel Sí tot i l’aposta independentista

  • Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 octubre 2016

Durant la campanya electoral del 27-S, la gran patronal bancària va fer un dur comunicat en què alertava dels hipotètics riscos de la independència. Això, però, no va ser impediment perquè algunes de les entitats que en formen part financessin la campanya de Junts pel Sí. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a la relació de bancs que, segons la informació recopilada per la Sindicatura de Comptes, van finançar la campanya electoral dels diferents partits. La coalició de Convergència i d'ERC va ser la que més diners va rebre de la banca: 2,3 milions d'euros, principalment de La Caixa (1,5 milions), però també del Banco Popular (800.000 euros), una entitat històricament vinculada a l'Opus Dei. Només Catalunya Sí que es Pot i la CUP no van rebre finançament de bancs.

Més informació