Investigació

Milions d’euros de la casella social de la declaració de la renda acaben en mans d’ONG catòliques

  • Roger Palà / Laia Soldevila
  • diumenge, 2 abril 2017

Aquesta setmana comença la campanya per a la declaració de la renda del 2017. Com cada any, els ciutadans tindran l’opció de marcar dues caselles: l'una, per dedicar el 0,7% de la recaptació al “sosteniment de l’Església catòlica”, i l'altra, per destinar-lo a “finalitats socials”. Però marcar aquesta darrera casella no implica deixar de finançar l'Església. CRÍTIC ha recopilat i analitzat el destí dels 647 milions d’euros que l’Estat espanyol va distribuir per aquest concepte arran de les recaptacions dels anys 2013, 2014 i 2015. Quatre de les 10 entitats que van aconseguir més finançament tenen vinculació directa amb l’Església. No són les úniques. Us expliquem com es reparteixen els diners de la 'X solidària'.

Més informació

Catalunya i Israel: convenis polítics i negocis empresarials polèmics

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 març 2017

CRÍTIC ha exercit el dret d'accés a la informació pública per obtenir la relació de tots els convenis entre la Generalitat i institucions d'Israel. Actualment, n'hi ha tretze de vigents. Un informe de l'Observatori de Drets Humans i Empresa, que es presenta dijous, demana que es cancel·lin les relacions comercials amb Israel. Els intercanvis comercials entre Israel i Catalunya no han deixat de créixer. El 2016, les exportacions de les empreses catalanes a l'Estat hebreu van situar-se en 427 milions d'euros. Israel ha estat sovint denunciat per l'ocupació dels territoris palestins i per violació dels drets humans.

Més informació

Millet, Aznar i la FAES: cartes, sopars i vacances a Menorca

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • dijous, 23 març 2017

És coneguda l’estreta relació de Fèlix Millet amb Convergència. Però l'expresident del Palau de la Música també va gaudir d’una excel·lent relació amb el Partit Popular durant l’etapa de José María Aznar a La Moncloa. Així ho acredita la nombrosa correspondència de Millet amb Aznar i amb altres líders del PP, i les trobades i sopars a Fornells del president del Palau amb el matrimoni Aznar-Botella. La FAVB, acusació particular del cas, afirma que no s'ha investigat prou la relació entre Millet, la FAES i les subvencions atorgades pel Govern espanyol al Palau, que s'eleven a 14,5 milions d'euros.

Més informació

Deu perles de dirigents del PP i de Ciutadans: racisme, homofòbia i apologia del feixisme

  • Text i il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 19 març 2017

Regidors i dirigents del Partit Popular i de Ciutadans dels Països Catalans han estat notícia els últims mesos per frases, comentaris o fotomuntatges racistes, xenòfobs, masclistes, homòfobs i que banalitzen el feixisme. Tots aquests missatges, la majoria dels quals han estat esborrats pels seus autors, han estat denunciats a les xarxes socials. La cultura de l'odi que fomenten aquests missatges s'assimila a la dels partits d'ultradreta o de la nova dreta populista a Holanda, a França o a Alemanya. CRÍTIC ha recopilat 10 d'aquests comentaris fets a Facebook o a Twitter amb l'objectiu de denunciar-los.

Més informació

Vuit documents que mostren el presumpte finançament irregular de Convergència pel ‘cas Palau’

  • Laura Aznar / Roger Palà. Foto: Carlos Moreno
  • dimecres, 8 març 2017

El judici del 'cas Palau' ha entrat en una nova dimensió després de la declaració de Fèlix Millet en què implica Convergència en el cobrament de comissions de Ferrovial a canvi d’obra pública. Però, més enllà de la nova confessió del principal acusat, hi ha nombrosos documents que apunten en aquesta direcció. CRÍTIC ha tingut accés a una recopilació del material més comprometedor sobre la causa, elaborada en el marc de la comissió parlamentària que va investigar els fets. Aquests són els vuit indicis documentals més rellevants que apunten al possible finançament irregular de Convergència.

Més informació

De l’Aràbia Saudita a Guinea: així fan negocis les empreses espanyoles amb dictadures

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 26 febrer 2017

Centenars d'empreses espanyoles, sobretot les de l'Ibex-35, estan fent negocis suculents amb les pitjors dictadures del món. Des de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs fins a Guinea Equatorial, el Marroc o la Xina. Però... com s'ho fan? L'Estat espanyol és un actor clau en la internacionalització de les multinacionals. Mitjançant missions comercials, assessorament i, sobretot, viatges oficials de presidents del Govern, de ministres o del mateix rei d'Espanya, fomenten amb diners públics l'expansió d'empreses com Acciona, Navantia, Dragados, Repsol, Gas Natural, Iberdrola, Cobega, Indra, la banca i les grans constructores.

Més informació