• Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 8 juliol 2018

L'aplicació de l'article 155 va situar el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, en un rol preeminent. Però... quant costa mantenir la infraestructura de l'Estat a Catalunya? CRÍTIC ha tingut accés al pressupost de la Delegació del Govern i als 30 contractes principals que ha adjudicat durant el mandat de Rajoy, així com a la llista d'assessors i de personal eventual a sou de l'organisme. Exdiputats al Parlament, antics regidors i responsables sectorials del PP hi han trobat aixopluc. De les dades se'n desprèn que, com a delegat del Govern, Millo cobrava més que l'expresident espanyol.

L'Estat ha gastat, els últims 6 anys, 2,8 milions en la vigilància dels seus edificis a Catalunya

L’existència de les delegacions del Govern ha estat qüestionada històricament pels partits sobiranistes. Hereves dels antics governs civils, a Catalunya les seves àrees de gestió s’han anat reduint de forma progressiva a mesura que la Generalitat anava assumint més competències, en especial les de seguretat. Tot i això, les delegacions del Govern a les comunitats autònomes segueixen sent institucions robustes amb un pressupost important.

Mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública adreçada al Ministeri de la Presidència espanyol, CRÍTIC ha accedit a la informació pressupostària i econòmica de les delegacions de l’Estat a Catalunya durant el Govern de Mariano Rajoy. La conclusió principal és que la Delegació del Govern de l’Estat s’ha convertit en una alternativa laboral per a una sèrie d’antics càrrecs del PP que havien tingut un paper tant al Parlament com al món local.

Durant la setmana passada, CRÍTIC va intentar posar-se en contacte repetidament amb els responsables de comunicació de la Delegació del Govern a Catalunya per comentar totes aquestes dades; però, amb data de publicació d’aquest reportatge, encara no se n’havia obtingut cap resposta.

Millo cobrava més que el president del Govern

El qui fins ara havia estat delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va prendre possessió del càrrec al novembre del 2016. L’any 2017, la seva retribució va ser de 90.117,63 euros, que se sumarien als 9.787,15 que va percebre quan va ser nomenat a finals de l’any anterior. Un sou inferior al d’un conseller de la Generalitat (que se situa en els 110.000 euros anuals) però en la línia del que perceben directors o secretaris generals del Govern català. Tot i això, és superior a la retribució del president del Govern espanyol (que està fixada en 79.000 euros) o a la de qualsevol ministre (que voreja els 70.000 euros). Cal dir, però, que en l’Administració de l’Estat no és cap excepció que secretaris d’Estat, directors de departament o secretaris tècnics percebin un salari superior al dels càrrecs ministerials o al del mateix president.

Les retribucions dels delegats del Govern a Catalunya han anat oscil·lant al llarg dels anys. D’aquesta manera, els sous íntegres de les persones que van ostentar aquest càrrec en el període 2008-2012 van ascendir a 467.003 euros en total, cosa que representa una mitjana d’uns 93.400 euros anuals. En aquests anys van ser al capdavant de la Delegació els representants socialistes Joan Rangel (des del 2004 fins al 2011) i Montserrat García Llovera. Amb l’arribada del PP al poder l’any 2011, el càrrec va recaure en María de los Llanos de Luna, que allargaria el seu mandat fins al 2016.

La informació facilitada pel Ministeri de la Presidència sobre els salaris dels delegats només apareix desgranada anualment a partir del 2013. D’aquesta manera, Llanos de Luna hauria percebut al voltant de 455.000 euros per exercir aquesta funció. En el període 2008-2017, les retribucions íntegres dels subdelegats del Govern a Barcelona van sumar 759.659 euros en total, una xifra similar a la percebuda pels que van ostentar el càrrec a Lleida: 753.926 euros. Els salaris totals dels subdelegats a Girona i a Tarragona van ser una mica menys abundants: 720.003 € i 668.136 €, respectivament, en aquests nou anys.

L’exdiputat del PP per Tarragona Rafa Luna ha estat assessor de la Subdelegació durant l’era Rajoy. Foto: Aleix Moldes

Una alternativa laboral per a exdiputats i exregidors

CRÍTIC ha sol·licitat al Ministeri de la Presidència una relació dels alts càrrecs, personal eventual o assessors adscrits a la Delegació catalana i a les subdelegacions provincials, així com la seva remuneració. El Govern de l’Estat ha facilitat a aquest mitjà una llista de 15 persones que, amb data d’abril del 2018, ocupaven els llocs sol·licitats en els quatre centres. Els noms que hi figuren, doncs, són previs al canvi de Govern i corresponen als càrrecs fixats pel PP.

Els noms més destacables són els de dos exdiputats del Partit Popular de Catalunya al Parlament: Rafael Luna i Rafael López. Luna és un històric del PP català. Ha estat diputat al Parlament durant 20 anys (del 1995 al 2015) i del 1999 al 2002 també va ser senador per designació autonòmica. Després d’anys de fer carrera política, Luna va quedar fora de les llistes del PP per a les eleccions al Congrés del 2015. Però al gener del 2017, poc després de l’arribada de Millo, va ser nomenat assessor de la Subdelegació Provincial del Govern a Tarragona. Per aquest càrrec va percebre, l’any passat, una retribució de 40.779,55 euros. Afiliat a Aliança Popular el 1977, Luna va ser secretari general provincial, president provincial del PP de Tarragona i secretari general del PPC entre els anys 1996 i 2008.

L’altre exdiputat del PP en nòmina de la Delegació ha estat Rafael López. López va ser diputat del Partit Popular Català al Parlament des del 2003, en l’era Pasqual Maragall, i va ocupar al càrrec fins a la darrera legislatura d’Artur Mas l’any 2015. El 2016 va figurar com a personal eventual d’assessorament especial a la Diputació de Barcelona, també pel PP, però amb l’arribada de Millo a la Delegació del Govern es va incorporar al seu equip, primer com a assessor i amb posterioritat, a l’abril del 2017, com a cap del gabinet tècnic. Durant el 2017 va percebre una remuneració de 53.000 euros.

La llista de personal eventual adscrit a la Delegació del Govern a Catalunya l’encapçalava Marta Maria Blasco, cap de gabinet tècnic, que va percebre l’any passat 58.347 euros. A la seu de Barcelona hi havia 9 persones que ostentaven el càrrec d’assessors i assessors de gabinet. Hi destaquen, també, l’exsecretària d’immigració del Partit Popular, Susana Graciela Clerici, o José Manuel Martínez Ruiz, director de comunicació del Ministeri de Sanitat durant el mandat de Celia Villalobos, Ana Pastor i Ana Mato. Martínez Ruiz també va ser redactor cap de ‘La Razón’ i corresponsal de la cadena pública balear IB3 fins que el president popular Jaume Matas va perdre les eleccions. Per la seva banda, José María Arpal Ruiz, que havia estat el responsable de xarxes socials del PPC i el ‘community manager’ de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, exercia a la Delegació de cap de secretaria del delegat del Govern.

A Lleida i a Girona només dues persones, una per cada subdelegació, han desenvolupat la funció d’assessors. Es tracta de l’exregidora del PP a l’Ajuntament de Lleida Gemma Batalla Casanovas i de Jaume Veray, també exregidor de la formació a Girona, fill de l’històric dirigent del PP Jaume Veray i germà de Concepció Veray, una de les persones més representatives del partit a la circumscripció. Veray pare havia estat vicepresident a Catalunya d’Aliança Popular i president del PP de Girona.

A Tarragona, a banda de Rafael Luna, Dídac Montoliu també exercia d’assessor a la Subdelegació. Montoliu va ser tècnic de comunicació de la Diputació de Tarragona entre el 2008 i el 2009, però va deixar el càrrec per convertir-se en cap de premsa del Partit Popular.

Els sous de tot el personal que configura la llista, sumat al de la cap del gabinet tècnic Marta Maria Blasco, va ascendir a 611.268 euros l’any passat. En la documentació facilitada pel Ministeri s’especifica que les retribucions que hi consten estan “en termes íntegres”, cosa que vol dir que no s’hi inclouen ni les deduccions ni els conceptes retributius desglossats.

L’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern també ha implicat nombrosos canvis a la Delegació. La nova delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va prendre possessió del càrrec fa dues setmanes. Així ho han fet i ho faran també els subdelegats provincials. A Tarragona, l’exalcalde de Tortosa Joan Sabaté substitueix Jordi Sierra Viu. Per la seva banda, l’històric socialista Albert Bramon, regidor a l’Ajuntament d’Olot 16 anys i diputat provincial a la Diputació de Girona entre el 1999 i el 2003, agafa el relleu del popular Juan Manuel Sánchez Bustamante. El mateix farà la socialista Montserrat García Llovera al capdavant de la Subdelegació del Govern a Barcelona, ocupant el càrrec que fins ara ostentava Emilio Ablanedo. El nomenament més polèmic és el de Jose Crespín, gendre de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, secretari d’Organització de la federació provincial del PSC i cap de gabinet d’alcaldia de Lleida, que relleva Imma Manso.

Cordó de seguretat davant de la seu de la Delegació del Govern a Barcelona, durant una manifestació de pensionistes. Foto: ACN

2,8 milions en vigilància i seguretat privada

En la seva petició de dret d’accés, CRÍTIC va sol·licitar la llista dels 30 principals contractes adjudicats cada any des del 2008 fins al 2018 per part de la Delegació. Finalment, el Ministeri de la Presidència ha facilitat informació només a partir de l’any 2012 fins a l’actualitat, argumentant que “els sistemes de gestió pressupostària disponibles en el centre directiu no permeten obtenir dades anteriors”.

Els contractes més voluminosos tenen a veure amb el servei de neteja i manteniment a les diferents dependències de la Delegació: va invertir 3,4 milions d’euros en aquest concepte durant el període analitzat. La seguretat privada i la vigilància dels seus edificis adscrits també és particularment quantiosa. De fet, en aquesta segona qüestió, l’organisme hi ha destinat un total de 2,8 milions. Una partida en seguretat que aniria al marge dels costos regulars destinats als agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya.

La torre de Pedralbes on va instal·lar-se Llanos de Luna el 2011. Foto: Google Street View

Vacunes de la febre groga i millores a la residència de Llanos de Luna

La majoria dels contractes tenen a veure amb el funcionament logístic de la Delegació del Govern espanyol: transport de carpetes i de caixes d’arxius, combustible de vehicles, subministrament de material informàtic i de material d’impremta, energia elèctrica, o reparacions i restauracions. Alguns d’aquests contractes, però, són més curiosos. El 2012, per exemple, la Delegació va destinar 20.339 euros al subministrament de vacunes de la febre groga. L’any següent, va invertir un total de 55.474 euros en dos contractes que tenien l’objectiu d’aprovisionar la residència oficial on va instal·lar-se la llavors delegada María de los Llanos de Luna. Concretament, els objectes de contractació es referien a “millores de seguretat” i “contractació de reparacions i obres” a l’habitatge oficial de la delegada del Govern a Catalunya.

Segons va informar en el seu dia ‘Vilaweb’, l’habitatge, una torre ubicada al barri de Pedralbes, duia 9 anys deshabitat i va ser especialment remodelat perquè s’hi pogués instal·lar la llavors delegada del Govern. El que havia transcendit fins ara era el cost de les reformes que s’hi van fer a compte dels pressupostos de l’Estat. Segons va informar el diari ‘El País’, van viure en aquesta torre Ferran Cardenal, que va ser governador civil entre el 1982 i el 1992; Julia García-Valdecasas, delegada entre el 1996 i el 2003, i Susanna Bouis, entre el 2003 i el 2004.

La partida de personal: 20 milions anuals

Les delegacions i subdelegacions del Govern no tenen assignacions pressupostàries pròpies, així que les despeses de cada centre es gestionen de manera centralitzada i s’integren en un dels programes pressupostaris de l’Administració perifèrica de l’Estat.

Des del 2012 fins al març d’enguany, l’execució pressupostària d’aquests centres per les despeses de béns corrents i serveis ha estat d’aproximadament 17 milions d’euros en el seu conjunt. La major part del pressupost ha anat destinat a la seu del Govern espanyol a Barcelona, que en aquest període ha gastat 10 milions d’euros en aquesta partida. Així i tot, el Ministeri de la Presidència no ha facilitat a CRÍTIC informació relativa a quins béns i serveis són objecte d’aquesta despesa, ni tampoc els imports totals dels anys anteriors, argumentant que “l’obtenció d’aquestes dades no és senzilla ni immediata, ja que requeriria la consulta de diverses fonts, arxius i aplicacions actualment en desús”.

Per contra, el Ministeri sí que ha facilitat les despeses de personal de la Delegació i les subdelegacions del Govern en els darrers 10 anys (de 2008 fins a març de 2018). Aquests organismes han disposat d’un pressupost de quasi 208 milions d’euros, que equival a uns 20 milions anuals, i que s’ha repartit entre els alts càrrecs concentrats a la seu de Barcelona, els funcionaris de tot el territori i el personal laboral.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 9 de juliol de 2018 - 12:31

    Amics Aznar i Palà,
    Periodisme d’investigació és això. Si fem cas de la definició orwelliana, apòcrifa o no, “el periodisme és publicar allò que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques”, crec que quedaria prou clar que, més enllà del desvergonyiment congènit i genètic de tot quadre que pertanyi a aquesta organització delinqüent anomenada Partido Popular, els retratats en la vostra rigurosa investigació haguessin preferit que haguéssiu dedicat el temps a mirar un partit del Mundial de futbol (per posar un exemple de com perdre el temps). Per tant, gràcies per la feina.
    Més enllà d’això, i bo i sabent que la comunitat del CRÍTIC està ben informada, sí que voldria recordar qui és Emilio Ablanedo. Ablanedo era el número dos de Millo fins fa quatre dies, un alt funcionari capaç de fer coses com aquesta: https://www.naciodigital.cat/noticia/138251/alcaldessa/badalona/denuncia/trucades/intimidatories/govern/espanyol/funcionaris. Tot i ser un individu intel·lectualment anodí i prescindible, és coautor i còmplice de l’operatiu repressiu que es va executar l’1-O. No ho dic en va, a mi m’ho va reconèixer amb fredor i tranquil·litat totals. Una volta pels seus comptes de twitter i/o facebook us permetrà constatar el pelatge de l’home que s’enorgulleix de la feina feta.

Deixa el teu comentari