Crític Cerca
Investigació

Radiografia (crítica) dels 120 dies de Barcelona en Comú al poder

Avui es compleixen 120 dies exactes −quatre mesos− de la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, CRÍTIC i Districte 11 han elaborat un 'factchecker' a fons i amb sentit crític sobre què ha complert i què no ha complert encara Barcelona en Comú del seu Pla de xoc, unes mesures que la formació tenia previst aplicar durant els primers mesos del mandat. La conclusió, després de setmanes comprovant dades oficials i consultant fonts de l'Ajuntament, de l'oposició i dels moviments socials barcelonins, és que a data d'avui BComú ha complert 11 de les 35 mesures del Pla de xoc i ha posat en marxa el 60% del programa.

13/10/2015 | 06:00

L'alcaldessa Ada Colau, al juny, a l'Ajuntament de Barcelona / JORDI BORRÀS
L’alcaldessa Ada Colau, al juny, a l’Ajuntament de Barcelona / JORDI BORRÀS

Els primers passos del nou govern municipal han estat determinats per dos factors. D’una banda, un consistori fraccionat i governat en minoria, amb constants enfrontaments amb l’oposició: Barcelona en Comú té només 11 regidors i necessita el suport d’ERC, del PSC o de la CUP per tirar endavant les 35 mesures en el Pla de xoc per als primers mesos. De moment, només s’ha fet un ple ordinari. L’altre factor determinant ha estat una política de gestos simbòlics que, intencionadament o no, en alguns moments han deixat en segon pla la gestió del dia a dia. Així, la criticada actuació de l’Ajuntament cap al ‘top manta’, la iniciativa de convertir Barcelona en una ‘ciutat refugi’ per als exiliats dels conflictes al món àrab, la retirada del bust del rei Joan Carles, el pas enrere en la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern o la declaració simbòlica contrària al TTIP (el tractat de lliure comerç entre la UE i els Estats Units) serien alguns exemples dels temes que han tingut més presència als mitjans de comunicació.

El Pla de xoc de BComú pretén, segons els seus impulsors, posar fre a les desigualtats de la ciutat, garantir els drets socials bàsics i democratitzar l’Ajuntament mitjançant mesures específiques que, segons el mateix pla, exigeixen “valentia política i sentit comú”. Segons deia explícitament Barcelona en Comú al maig passat, aquestes 35 mesures contra la crisi econòmica i social que pateix la ciutat “poden aplicar-se de manera immediata”. Aquest reportatge analitza el compliment del Pla de xoc a partir dels grans eixos temàtics i donant veu a moviments socials barcelonins que valoren l’actuació del govern municipal, i detalla punt per punt què s’ha complert, què no s’ha complert i què s’ha posat en marxa però encara no ha culminat.

La moratòria hotelera no és l’única promesa complerta

El debat al voltant del model turístic de Barcelona va ser un dels punts calents de la campanya per a les municipals. BComú des d’un principi va voler reconduir el model turístic de la ciutat i al mes de juliol va fer una moratòria a la concessió de llicències a hotels i apartaments turístics durant un any. Davant la negativa d’atorgar llicències, el fons d’inversió KKH va comunicar a principis de mes que no tiraria endavant el projecte de construir un nou hotel a l’edifici del Deutsche Bank. Tot i això, hi ha hagut alguns casos polèmics encara no del tot clars amb la moratòria hotelera. L’hotel de luxe de la Torre Agbar va provocar la primera crisi a Barcelona en Comú sobre un gran projecte de ciutat. La setmana passada, els grans hotelers van assegurar que 18 hotels més esquivarien la moratòria de Colau.

"Ens comprometem a eliminar cotxes oficials", deia del Pla de Xoc / CRÍTIC
“Ens comprometem a eliminar cotxes oficials”, deia del Pla de xoc / CRÍTIC

Una altra de les apostes més visibles de BComú va ser la reducció de salaris dels càrrecs electes, un requisit del codi ètic de la formació política. El ple, però, no va aprovar la proposta amb l’oposició de Ciutadans, del PP, del PSOE i de CiU. Tot i així, els regidors i l’alcaldessa no percebran realment més dels 2.200 euros fixats i asseguren que destinaran la diferència −69.200 euros anuals en el cas de Colau− a fins socials. Ara bé, Ada Colau no ha renunciat al cotxe oficial, tal com recollia el Pla de xoc.

D’altra banda, BComú sí ha modificat a l’alça els topalls de renda per ampliar el nombre de famílies beneficiàries de les beques de suport a les activitats d’estiu, com casals i  colònies, la majoria de les quals (un 83%) ofereixen servei de menjador. Entitats com la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) critiquen, però, que no s’hagi obert cap centre d’emergència social a Barcelona, tot i que Benestar i Família ha destinat més d’un milió d’euros per obrir-ne 70 a tot Catalunya, on s’han ofert dos o tres àpats el dia als menors amb plaça durant l’estiu.

Habitatge, l’assignatura obligatòria…

Durant el mes de juliol, Colau va mantenir una ronda de contactes amb representants d’entitats financeres: CaixaBank, Bankia, la Sareb i Anticipa, la filial del fons Blackstone encarregada de gestionar els pisos comprats a CatalunyaCaixa. El portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, lamenta que no en sortissin compromisos concrets, i considera que “apel·lar a la bona voluntat de les entitats financeres s’ha demostrat totalment ineficaç”.

Un dels altres punts destacats del Pla de xoc era la sanció a les entitats financeres que mantenen pisos buits a la ciutat més de dos anys. De moment, l’Ajuntament ha posat 12 multes de 5.000 euros a la Sareb, al BBVA i al Banc Sabadell. Aquesta mesura respon al programa de mobilització d’habitatges buits que es va posar en marxa durant el mandat passat arran de la pressió exercida per entitats com la PAH, que considera que aquestes multes són “simbòliques”. Per això, en primer lloc, els activistes antidesnonaments demanen que s’apugi l’import de les multes i, en segon lloc, la creació d’un cens de tota la ciutat per poder sancionar tots els grans tenidors i entitats financeres que tenen pisos buits a Barcelona. Macías admet que no és una tasca fàcil, però considera que “al final, és una qüestió de voluntat i de prioritats. L’Ajuntament ha de triar a qui vol respondre, si a la ciutadania o a les entitats financeres”.

…que encara no s’ha aprovat

El Pla de xoc preveia la possibilitat d’“impulsar la cessió a l’Ajuntament de pisos buits per enfortir el parc de lloguer social existent”. Es calcula que la Sareb té a Barcelona 644 habitatges, en 325 dels quals no hi ha cap persona empadronada, i segons es va acordar al juliol, el ‘banc dolent’ cedirà pisos a l’Ajuntament per convertir-los en lloguer social. El contracte de cessió s’havia de signar al setembre; però, segons Macías, no s’ha fet efectiu, motiu pel qual reitera que “la PAH continuarà insistint perquè s’apliqui la llei”.

Aquesta mesura respon a la iniciativa legislativa popular (ILP) aprovada aquest juliol al Parlament sobre habitatge i pobresa energètica, que marca que qualsevol propietari que tingui més de 20 pisos buits els ha d’oferir a lloguer social. Per posar en marxa la normativa, el consistori es va reunir a finals de setembre amb les entitats promotores de la ILP −la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC−, les quals coincideixen a afirmar que l’Ajuntament té un paper clau per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. També van acordar enfortir les oficines d’habitatge i ampliar els recursos per garantir el reallotjament. Però de moment encara s’està estudiant com fer-ho.

A banda de la cessió de pisos buits, l’Ajuntament preveu destinar 3,5 milions d’euros a la compra i rehabilitació d’habitatges que han patit desnonaments, exercint el dret a tempteig i retracte, és a dir, adquirint-los pel mateix preu que s’ofereix a un altre comprador i, així, evitar que se’ls quedin fons voltor. Fins ara, l’Ajuntament n’ha comprat set, però BComú vol que aquesta mesura no es limiti als habitatges que provinguin d’execucions hipotecàries, sinó que s’apliqui a tots els habitatges que faci més de dos anys que resten buits. La PAH considera que només serà positiva si és a preus “molt baixos” i alerta que els habitatges de lloguer s’han d’estendre a tota la ciutat. “Si no, cometrem l’error de concentrar la pobresa només en certs barris”, explica Macías.

A més, el consistori ha anunciat que té la intenció de construir 1.000 habitatges nous l’any en règim de lloguer social. Tanmateix, la PAH critica que la construcció de pisos encareix i allarga en el temps el procés, i que cal marcar prioritats: “Aquests diners s’haurien de destinar a fer un cens real dels habitatges buits a la ciutat per saber si és necessari construir-ne més o no i, mentrestant, abans de tot, cal vetllar per la cessió obligatòria de pisos buits”.

Reduir l’atur, a mig gas

"2.500 llocs de feina i una inversió de 50 milions d'euros", prometia el Pla de Xoc / CRÍTIC
“2.500 llocs de feina i una inversió de 50 milions d’euros”, prometia el Pla de xoc / CRÍTIC

Una de les promeses que el Pla de xoc recollia en matèria d’ocupació era la creació de 2.500 llocs de feina. Al mes de setembre l’Ajuntament va anunciar que abans de finals d’any hauria contractat 640 persones en situació d’atur que, sumades a les 473 contractacions del Servei d’Ocupació de Catalunya, fan un total de 1.113 contractes de sis mesos de durada. Els sindicats CCOO i UGT reclamen més esforç. Valoren que els perfils buscats se centrin a reduir l’atur dels joves menors de 30 anys i dels majors de 40 anys, i que se’ls pugui donar una formació complementària. Assenyalen, però, que aquests contractes no han de substituir, en cap cas, llocs de treball estructurals. Per la seva banda, el regidor d’Ocupació, Agustí Colom, ha assegurat que l’objectiu dels 2.500 contractes s’assolirà quan finalitzin els primers sis mesos de feina d’aquest primer grup, i que estudiaran la possibilitat de posar en marxa alguna cooperativa en el marc d’un pla pilot per tal d’augmentar la inserció laboral dels participants en els plans d’ocupació.

Un aspecte rellevant en matèria de contractació és que el 31 de desembre expiren els primers contractes que l’Ajuntament manté amb les empreses que gestionen alguns dels serveis públics municipals. Un d’aquests és el Servei d’Atenció Domiciliària, que, gestionat per la cooperativa Suara i per ABD, té més de 3.000 treballadors. BComú es va comprometre a revisar tots els contractes que anessin expirant durant els mesos de mandat, de manera que, en els pròxims dies, es publicarà el plec de condicions que el govern fixa per a l’adjudicació del servei públic. La UGT avisa, però, que la solució definitiva per tal que la contractació municipal sigui excel·lent passa per la creació d’un segell municipal de qualitat −ara encara en fase d’estudi jurídic i amb la previsió d’entrar en vigor a finals de 2016. Per la seva banda, el sindicat CGT denuncia que els auxiliars de serveis públics externalitzats cobren un 40% menys que els auxiliars contractats directament per l’Ajuntament, i que cal estudiar amb profunditat la remunicipalització de tots els serveis públics.

En l’espera dels ‘espais participatius’ als barris

El primer tinent alcalde de Barcelona, Gerardo Pissarello, a l'Ajuntament / JORDI BORRÀS
El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, a l’Ajuntament / JORDI BORRÀS

Una de les grans expectatives creades per BComú va ser la promesa de generar participació efectiva per a la ciutadania i donar veu als moviments veïnals de la ciutat. El Pla de xoc especifica l’obertura d’espais participatius en cadascun dels districtes, una mesura que a hores d’ara no s’ha implementat. Les plataformes veïnals, però, sí que han notat canvis respecte del consistori anterior pel que fa a la relació amb el teixit associatiu dels barris.

Encara en la fase de presa de contacte, l’Ajuntament s’ha reunit amb diverses plataformes veïnals i associacions de veïns, com, per exemple, amb La Barceloneta Diu Prou o Gràcia On Vas. Toni Ramon, de Gràcia On Vas, explica que el districte ha fet seva la proposta de pla d’usos elaborada per la plataforma, i que s’obrirà un nou espai participatiu per debatre-la amb el barri. L’Ajuntament de BComú ha rebut crítiques per “inactivitat” des de plataformes ciutadanes com La Barceloneta Diu Prou, amb qui l’Ajuntament s’ha reunit tres vegades, però hi ha més sintonia que oposició entre el moviment veïnal i el consistori. Falta fer efectiva aquesta participació i portar-la a tots els districtes.

Un altre dels canals de diàleg que ha obert el govern municipal és amb els veïns i comerciants de la Franja Besòs de Barcelona amb l’objectiu d’assolir el consens per evitar l’ampliació del centre comercial Heron City, ubicat al districte de Nou Barris. L’ampliació d’Heron City, però, va quedar aprovada durant la legislatura anterior a causa del silenci administratiu positiu del govern de CiU, que va deixar vèncer el termini per adoptar un acord denegatori. Encara que el propietari pot reclamar l’aprovació definitiva del pla i té la legalitat per tirar-ho endavant, sembla que “no té massa predisposició a ampliar el centre comercial i està disposat a negociar una alternativa”, explica Albert Recio, vicepresident de la FAVB. En aquesta mateixa línia, BComú també proposava revisar el procés d’ampliació de La Maquinista, encara que té poques alternatives per fer-hi front perquè l’augment de 3.000 metres del centre comercial va quedar aprovat l’any passat per CiU i pel PP mitjançant una modificació del Pla general metropolità.

Poca concreció en salut i en alimentació

L’equip d’Ada Colau s’ha compromès a augmentar la cobertura i revisar els barems d’accés a les beques de menjador per al curs 2015/2016, segons marcava el Pla de xoc. De moment, Drets Socials ha acordat ampliar en 2,8 milions d’euros el pressupost en beques de menjador, una ampliació de la qual se’n podran beneficiar unes 6.000 famílies però, segons la informació a la qual ha tingut accés CRÍTIC, encara no ha aprovat l’ampliació els barems. La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) considera que augmentar les partides pressupostàries no és suficient, ja que són mesures pal·liatives que no van a l’arrel del problema. L’Observatori DESC, que va presentar fa alguns mesos un informe sobre el dret a l’alimentació a Catalunya, veu amb bons ulls l’ampliació del pressupost, però admet que “hi ha mesures que no s’han acabat de concretar”.

D’altra banda, BComú pretenia utilitzar la presència de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) per “pressionar el Govern de la Generalitat i revertir l’actual política de retallades i privatitzacions de serveis”. Per això, l’Ajuntament ha anunciat que tirarà endavant un estudi per identificar i avaluar les externalitzacions i privatitzacions dels serveis sanitaris. En la primera reunió amb el CSB, el 17 de setembre, el va instar a “discutir plegats els resultats d’aquests informes”, va demanar més transparència i va reclamar a la Generalitat que augmenti el pressupost en sanitat per al 2016.

També es preveu que representants de la Generalitat i de l’Ajuntament es reuneixin en les pròximes setmanes per avaluar la situació dels equipaments sanitaris compromesos en el Pla 2008-2015, del qual manquen per executar un 45% del total de les actuacions previstes. Segons fonts municipals, l’Ajuntament ha destinat una partida al pressupost per accelerar les obres de l’Hospital del Mar, “com una mostra de la voluntat d’iniciar aquesta nova etapa amb presència més activa”.

Subministraments bàsics i renda municipal: pendents

La renda municipal garantida és una proposta que BComú portava al Pla de xoc amb l’objectiu que totes aquelles persones sense feina −amb prestació d’atur o no− arribessin al 60% de la renda mitjana de la ciutat, és a dir, uns 600 euros. És una mesura que podria tenir alguns problemes jurídics, en esdevenir un greuge comparatiu amb els ciutadans d’altres ciutats sense aquesta renda. En tot cas, actualment està en fase inicial d’estudi i no es preveu que es pugui implementar a curt termini.

El que ja s’ha aprovat en comissió és iniciar l’estudi d’un salari mínim de ciutat que, segons el regidor d’Ocupació, Agustí Colom, “permetria a la gent que ja treballa, però que es troba en situació de pobresa, rebre uns ingressos municipals complementaris al salari mínim interprofessional, de manera que en global poguessin arribar als 1.000 euros”. Abans de tenir els resultats d’aquest estudi, el consistori no preveu fer res.

D’altra banda, el Pla de xoc dedicava tot un apartat als subministraments bàsics, amb accions com l’establiment de tarifes d’aigua més justes i la remunicipalització del servei. També preveia imposar a les companyies elèctriques taxes per l’ocupació de l’espai públic, a més de crear un fons específic de 5 milions d’euros per a casos urgents de pobresa energètica. De moment, però, no s’ha anunciat cap mesura per millorar l’accés als subministraments bàsics. Això sí, Colau ha manifestat la voluntat de reunir-se amb les companyies subministradores, fet que la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, valora: “La predisposició hi és, i això és molt positiu. Estarem vigilants perquè els mecanismes es posin en funcionament al més aviat possible; cal veure que les paraules es concretin amb fets i que es busquin solucions”. Una de les prioritats de l’entitat, que ja s’ha reunit dues vegades amb el consistori, és fer front a la pobresa energètica, i Campuzano alerta que l’APE “denunciarà l’Ajuntament en cas que no compleixi els seus compromisos”.

Subvencions i auditories, a zero

Quan BComú va conquerir l’Ajuntament, diferents entitats que rebien diners del consistori van tremolar. El Pla de xoc especifica que es revisarien subvencions “innecessàries en un context d’emergència social”, i posava l’exemple del Circuit de Montmeló. També recollia impulsar una auditoria dels “principals ens de promoció econòmica i social com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca”. Tot i les preguntes de CRÍTIC i de Districte 11 per saber si aquestes auditories s’estan duent a terme, l’Ajuntament no ha proporcionat la informació necessària per saber si ja s’estan revisant, reduint o eliminant aquest tipus d’ajudes públiques. De fet, el Consorci de la Zona Franca ha assegurat a CRÍTIC que no rep diners públics, sinó que s’autofinança.

Els ‘comuns’ també es van mostrar crítics amb la concessió de la T-Mobilitat a CaixaBank a través d’un concurs públic de l’Autoritat del Transport Metropolità, per la qual cosa BComú va proposar al Pla de xoc revisar les condicions de concessió. Tot i això, l’única resposta institucional que s’ha donat respecte a això és que el tema “s’està estudiant”, segons explica Josep Garganté, regidor de la CUP i conductor d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

A més, la plataforma Stop Pujades Transport assegura que continua en l’espera de poder-se reunir amb l’Ajuntament per parlar sobre les mesures que s’estan prenent respecte a la T-Mobilitat i la baixada de preu del transport públic. En l’apartat de mobilitat del Pla de xoc, BComú proposava al maig un 80% de descompte de la T-Trimestre a totes les persones en atur registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya durant 3 mesos, així com el pas de la T-12 a la T-16 i la implementació de l’Abonament Ambiental, mesures que encara no s’han posat en funcionament. Tampoc l’Àrea Metropolitana de Barcelona no ha volgut donar a CRÍTIC cap postura oficial sobre els seus tràmits.

‘Factchecker’: 120 dies de Barcelona en Comú

El símbol verd significa que la proposta s’ha complert, en la seva totalitat o en bona mesura.

El símbol taronja significa que s’ha iniciat el procés d’estudi o plantejament, però encara no s’ha pogut fer efectiva la proposta.

El símbol vermell significa que no s’ha aprovat ni anunciat ni iniciat cap procés per fer-se efectiva. Potser s’ha avançat de forma interna, però no públicament.

Bloc 1. Ocupació

SI1. Programa d’ocupació amb creació de 2.500 llocs de treball. Ja s’han anunciat 1.113 contractes de sis mesos de durada i orientats, sobretot, a aturats de més de 40 anys i a joves menors de 30 anys.

NO2. Creació d’un segell de qualitat en la contractació municipal. Marcada pels sindicats com una de les mesures més urgents, està en fase d’estudi jurídic. El regidor Agustí Colom assenyala que existeix la directiva europea que n’avalaria la implementació, però encara no hi ha transposició en llei estatal, de manera que, abans de mig mandat, el segell no estaria operatiu.

MITGES3. Revisió dels contractes d’empreses privades. El 31 de desembre expira el primer contracte, el del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), un dels contractes de major volum de l’Ajuntament. A falta d’un segell de qualitat en la contractació municipal, el govern haurà de renegociar les clàusules dels contractes amb les empreses que gestionen serveis públics a mesura que vagin expirant els actuals. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, va presentar l’1 d’octubre les millores introduïdes en els nous plecs de clàusules per al Servei d’Àpats Socials i el Servei d’Atenció Domiciliària.

MITGES4. Inici d’accions de control de les condicions laborals d’empreses vinculades a la ciutat. L’Ajuntament −amb el suport de tots els partits a excepció de Ciutadans− ha fet una declaració institucional en contra de la deslocalització de Valeo. A més, el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, va escriure una carta al director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, en què mostrava la seva preocupació per la situació dels treballadors subcontractats de Movistar.

Bloc 2. Drets bàsics: habitatge, alimentació, subministraments, salut, mobilitat i renda municipal complementària

SI5. Taula de negociació amb entitats financeres i sancions per pisos buits. Durant els primers dies de mandat, Ada Colau ha mantingut una ronda de contactes amb representants d’entitats financeres. També ha imposat les 12 primeres multes a aquestes entitats per tenir pisos buits més de dos anys.

MITGES6. Suport a treballadors socials i revocació del protocol de diligències de llançament. Segons la mesura de govern debatuda al ple extraordinari sobre pobresa, aquest 2015 ha de finalitzar la proposta de modificació del reglament de la Taula d’Habitatge d’Emergència social en el marc del Grup de Treball de la Comissió Mixta de Llançaments, que permeti incorporar més persones vulnerables en els recursos de reallotjament que ofereix l’Ajuntament. Des de l’Assemblea de Treballadors de Serveis Socials de l’Ajuntament, esperen, però, que se’ls convoqui en una reunió.

SI7. Impulsar cessió de pisos buits per a lloguer social. Segons es va acordar al juliol, la Sareb cedirà pisos a l’Ajuntament per convertir-los en lloguer social. Era previst que el conveni de cessió se signés al setembre, però no consta que s’hagi firmat. D’altra banda, Colau ha manifestat en diverses ocasions la voluntat de desplegar la ILP d’habitatge, que obliga qualsevol propietari que tingui més de 20 pisos buits a oferir lloguer social.

NO8. Comissió d’estudi per declarar Barcelona zona de tempteig i retracte. No consta que s’hagi creat cap comissió per estudiar-ho. El consistori, però, sí que  ja ha anunciat que invertirà 3,5 milions d’euros en la compra d’habitatge exercint el dret a tempteig i retracte en casos concrets, amb l’objectiu d’ampliar el parc de lloguer social.

SI9. Reforçar serveis de menjador. La Comissió de Govern del 25 de juny va acordar dotar el Fons Extraordinari d’Infància amb una partida addicional d’entre 2,5 i 4 milions d’euros que garanteixi la cobertura a totes les famílies que requereixin aquest suport. Així, segons l’Ajuntament, més de 6.000 famílies amb un baix nivell de renda o amb una necessitat social greu, que fins ara rebien un ajut ordinari de 3 euros diaris, passaran a percebre l’ajut extraordinari de 6 euros diaris per tal de cobrir la pràctica totalitat del cost del servei de menjador.

SI10. Augmentar places gratuïtes amb servei d’alimentació a serveis d’educació en el lleure. BComú ha modificat a l’alça els topalls de renda per ampliar el nombre de famílies beneficiàries de les beques de suport a les activitats d’estiu.

NO11. Reforçar la targeta solidària d’aliments. Es tracta d’una mesura que es va posar en marxa en el mandat anterior, i no consta que el consistori actual hagi aplicat cap novetat per “reforçar-la”. Fonts de l’Ajuntament asseguren a CRÍTIC que “la targeta solidària d’aliments és una eina en mans dels treballadors socials que no té límit de dotació pressupostària. Això vol dir que els treballadors socials avaluen en cada cas quina dotació cal i en disposen”.

SI12. Revisar barems d’accés a beques de menjador. La Comissió de Govern del 25 de juny va acordar augmentar la cobertura i revisar els barems d’accés a les beques de menjador per al curs 2015/2016. De moment, Drets Socials ha acordat ampliar en 2,8 milions d’euros el pressupost.

NO13. Auditoria dels serveis i taula de negociació amb les companyies. L’Observatori Ciutadà Municipal està fent una auditoria a l’Ajuntament en el seu conjunt i la seva gestió econòmica, però el consistori no ha concretat si aquesta auditoria també revisarà el tema dels subministraments bàsics. Pel que fa a la taula de negociació amb les companyies, en una nota de premsa del 22 de setembre el consistori afirmava que “en els propers dies el govern municipal mantindrà una reunió amb les companyies subministradores per abordar el compliment de la ILP en matèria de pobresa energètica”. L’Ajuntament no ha concretat si aquesta reunió ha tingut lloc o encara no s’ha realitzat.

NO14. Tarifes d’aigua més justes i remunicipalització del servei. La remunicipalització de l’aigua va ser una de les propostes més rellevants de Barcelona en Comú, però en els quatre primers mesos de mandat no s’ha aprovat cap modificació normativa concreta a l’Ajuntament. En canvi, l’acord de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on hi ha una alta presència de CiU i del PSC a més de BComú, inclou l’auditoria de l’empresa mixta d’aigua creada en el mandat passat i el compromís de tarifes justes socialment i ambientalment. Tanmateix, no consta cap canvi fins ara.

NO15. Imposar a les companyies taxes per l’ocupació de l’espai públic i iniciar projectes pilot per a les comercialitzadores d’energies renovables. No s’ha aprovat cap modificació normativa ni s’ha fet cap anunci concret per fer efectiu aquest compromís.

NO16. Crear un fons específic de 5 milions d’euros per a casos urgents de pobresa energètica. Segons l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Ajuntament destinarà una partida a fer una campanya de difusió de mesures contra la pobresa energètica que en realitat ja havia iniciat en el mandat de Xavier Trias (CiU).

SI17. Utilitzar la presència de l’Ajuntament al Consorci Sanitari per pressionar la Generalitat i revertir l’actual política de retallades i privatitzacions de serveis. L’Ajuntament ha anunciat que tirarà endavant un estudi per identificar i avaluar les externalitzacions i privatitzacions dels serveis sanitaris. Ja s’ha fet una trobada en què el consistori va demanar més transparència i un augment de la inversió en Salut.

NO18. Posar en marxa campanyes d’acompanyament a les persones en situació de major vulnerabilitat i retirar les comunicacions desinformatives i dissuasives dels centres d’atenció primària i dels hospitals. No s’ha modificat cap normativa ni s’ha fet cap anunci concret per fer efectiva la promesa.

MITGES19. Preveure un fons aproximat de 5 milions d’euros per finançar polítiques de salut. L’Ajuntament ha destinat una partida al pressupost per accelerar les obres de l’Hospital del Mar. Segons asseguren fonts de l’Ajuntament, la partida pressupostària per a aquest equipament sanitari serà de 4 milions d’euros.

NO20. Impulsar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) la conversió de la T-12 (el transport gratuït fins als 12 anys) en una T-16 i l’extensió dels actuals descomptes de la T-Trimestre. L’ATM no ha facilitat cap informació respecte a aquests punts. La plataforma Stop Pujades diu que no s’encarrega d’aquest tema –sí de la baixada del preu del transport públic però no de la implementació d’aquestes mesures concretes–, però que a hores d’ara encara està en l’espera de reunir-se amb l’Ajuntament.

NO21. Defensar a l’ATM un abonament T-Ambiental: una tarifa plana per a tres zones, amb un cost mensual de 50 €. Barcelona en Comú es comprometia a aportar 5 milions d’euros de l’Ajuntament per fer possible el projecte. No consta, però, cap anunci concret per fer efectiva la promesa.

SI22. Projecte executiu d’ampliar el tramvia per la Diagonal. El nou govern municipal ja ha encarregat el disseny i l’elaboració del projecte a l’empresa Infraestructures Municipals SA (BIMSA) amb l’objectiu de tirar endavant la unió del tramvia.

NO23. Fiscalitat ecològica sobre l’ús del cotxe privat. No s’ha aprovat cap modificació normativa ni s’ha fet cap anunci concret per fer efectiva la promesa sobre un impost ecològic als vehicles privats.

MITGES24. Introduir una renda municipal per a totes les famílies que estiguin sota el llindar de la pobresa. Segons fonts municipals, la proposta està en fase inicial d’estudi i no es preveu que es pugui implementar a curt termini. El govern explica que ha augmentat partides per millorar l’alimentació entre joves i infants a Barcelona amb caràcter transitori fins que no s’implanti la renda municipal de ciutadania.

MITGES25. Abanderar la defensa, des de Barcelona, d’una renda garantida de ciutadania a Catalunya. ​​BComú ha signat la declaració de compromís perquè s’aprovi la ILP sobre la renda garantida ciutadana.

Bloc 3. Urbanisme

SI26. Moratòria d’hotels. Una de les propostes estrella del Pla de xoc i on l’Ajuntament sí que ha complert. BComú des d’un principi va voler reconduir el model turístic de la ciutat i al mes de juliol va fer una moratòria a la concessió de llicències a hotels i apartaments turístics durant un any.

SI27. Aturar o revisar la participació del consistori en projectes com Sagrera Kids o la Pista d’Esquí. El govern de CiU ja no ho va aprovar i l’equip de govern actual de l’Ajuntament no ha de fer res més respecte a això. Tot i així, el nou govern municipal ja va anunciar de bon inici que no tiraria endavant cap dels dos projectes.

MITGES28. Aturar o revisar processos d’ampliació de grans superfícies comercials, com La Maquinista o Heron City. L’Ajuntament s’ha reunit amb els veïns per abordar el tema. El problema és que els dos projectes van quedar aprovats en la legislatura passada i legalment poden seguir endavant.

MITGES29. Remunicipalització d’escoles bressol com les de Caspolino, Jaén i Patufets. Les escoles segueixen sent de gestió indirecta. Fonts de CiU afirmen que l’únic que ha fet l’Ajuntament és canviar el personal privat per personal de l’Administració. Pel que fa a noves escoles, l’Ajuntament de Trias havia previst que els dos nous centres que han començat a operar aquest curs −Escorial i Mercat del Guinardó− fossin de gestió indirecta, però el nou consistori va aturar l’externalització i ha apostat per la gestió directament municipal. L’Ajuntament sí va aturar la privatització de dues noves escoles bressol de la ciutat. Però el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, reconeix que canviar el model no serà fàcil perquè la Llei d’estabilitat pressupostària del Govern espanyol no permet als ajuntaments contractar personal.

NO30. Revisar el projecte de la marina de luxe del Port Vell. La plataforma Defensem el Port Vell no té constància que s’estigui treballant per eliminar o frenar el projecte iniciat sota el mandat de Trias. Tot i això, l’equip de govern, amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, al capdavant, s’ha mostrat sempre completament desfavorable a aquesta iniciativa urbanística.

Bloc 4. Transparència

SI31. Salaris, dietes i cotxes oficials. Els salaris estan limitats ‘de facto’, tot i que Barcelona en Comú no va aconseguir que s’aprovés la rebaixa de sous al cartipàs. No hi ha constància, però, sobre com es controlarà per part d’algun òrgan neutral que els diners sobrants efectivament van a parar a finalitats socials. Els regidors de Barcelona en Comú també han renunciat a totes les dietes. En el cas de l’alcaldessa, ha mantingut el seu cotxe oficial, canviant l’Audi de Xavier Trias per un monovolum de Seat.

Bloc 5. Cooperativisme i participació social

NO32. Impulsar una auditoria dels principals ens públics de promoció econòmica i social de Barcelona.  No s’ha fet públic que s’hagi iniciat cap tipus d’auditoria d’entitats com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca. A preguntes de CRÍTIC, l’Ajuntament no ha concretat si s’està realitzant o no. El Pla de xoc també preveia reforçar el paper de les entitats socials en aquesta matèria.

SI33. Impulsar l’economia social i el cooperativisme. L’Ajuntament ha fet una ronda de reunions amb cooperatives i entitats de l’economia social. Hi ha diversos projectes en marxa −en fase inicial− que s’estan treballant des del Comissionat d’Economia Social i Solidària. Per exemple, Barcelona acollirà el 22 i el 23 d’octubre la primera Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària, per debatre i donar a conèixer experiències d’altres ciutats en l’àmbit de l’economia solidària i les mesures de l’Administració local per incentivar iniciatives d’aquest tipus.

MITGES34. Revisar subvencions innecessàries. No s’ha fet cap anunci concret per fer efectiva la promesa. Les subvencions es van atorgant al llarg de l’any i, probablement, només al final de 2015 es podrà saber quines s’han eliminat, renovat o renegociat. L’Ajuntament ha començat a estudiar la revisió d’algunes subvencions, ajudes i inversions econòmiques que es feien fins ara, però encara no ha transcendit oficialment.

MITGES35. Revisar i ampliar els espais participatius als districtes. No se n’han obert de nous, però n’hi ha de preparats, com a Gràcia. Hi ha hagut moltes reunions amb el moviment veïnal, que, si bé té algunes crítiques, es mostra en sintonia amb l’actuació municipal.

Text elaborat per Judit Casellas (@crjudit), Ferran Moreno (@FerranMorenoG), Judit Pastor (@tidujpc) i Mar Romero (@Mar_RomeroS) de la revista digital DISTRICTE 11.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies