12/01/2016 | 00:02
Els governs de la Generalitat encapçalats per Artur Mas van encarregar fora de l’Administració publica uns 160 estudis i dictàmens de mitjana cada any. És a dir, un informe cada dos dies. Es van contractar 641 informes entre el 2011 i el 2014. No s’han fet públiques encara les xifres corresponents al 2015. La dada més polèmica és que el 88,5% —567— van poder-se adjudicar a dit. Curiosament, 110, el 17,2% del total, van tenir un import d’entre 16.500 i 18.000 euros, la xifra que marca el llindar màxim dels contractes menors del sector públic i que permet esquivar la convocatòria d’un concurs per concedir-los. Fins i tot n’hi ha sis amb un cost de 17.999 euros. Els 641 informes van suposar una despesa global de 7,84 milions. Amb tot, es tracta d’una xifra menor que la dels governs tripartits, ja que només durant el 2010 l’Executiu de Montilla va contractar 344 estudis externs, pels quals va pagar gairebé 5,6 milions.
Al portal de la Transparència apareixen informes genèrics sobre els estudis i dictàmens que demana el Govern català, tot i que no s’hi especifica a qui s’adjudiquen. CRÍTIC ha tingut accés al detall d’aquesta informació, que revela que la majoria de treballs van anar a parar a universitats, fundacions, grans consultories, bufets d’advocats i particulars, en alguns casos amb estrets vincles amb CDC. La britànica PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les ‘big four’ mundials del sector de la consultoria i l’auditoria, és la que ha realitzat més estudis per a la Generalitat en la presidència de Mas, amb un total de 15, seguida de la Fundació Bosch i Gimpera, amb 14. Per darrere, amb 10 encàrrecs, apareixen la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut Ildefons Cerdà, mentre que la nord-americana Deloitte, una altra de les ‘big four’, n’acumula set.
Des de finals del 2010, Deloitte té en nòmina David Madí, secretari de Comunicació del Govern a les acaballes del pujolisme, cap de campanya de CiU en les eleccions al Parlament de 2003, 2006 i 2010 i persona de la màxima confiança d’Artur Mas. Les escoles de negocis ESADE i IESE, la patronal Pimec, la privada Fundació Blanquerna, els milionaris bufets Roca Junyent —fundat i presidit per l’exsecretari general de CDC Miquel Roca— i Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, les consultories KPMG i Ernst & Young —que completen el pòquer de les ‘big four’— o la Cambra de Comerç de Girona també han fet estudis pagats per la Generalitat en el període analitzat.
Quatre estudis de més de 100.000 euros
L’informe més car és de 175.000 euros i el va adjudicar el primer semestre de 2012 l’Agència Catalana de Turisme, adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació, a Tourism & Leisure Advisory Services, una consultoria fundada a Barcelona per Jordi Ferrer el 1999 i que ara forma part d’Indra, la multinacional espanyola que ofereix serveis de defensa, telecomunicacions i energia, entre d’altres. Ferrer, per cert, és actualment soci internacional de Deloitte. L’encàrrec era per elaborar el “Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya, derivat del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010”.
Hi ha tres informes més que superen els 100.000 euros d’import. PwC va cobrar-ne 170.000 de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) —al Departament de Territori— per “conèixer els factors competitius en les ofertes comercials per a la captació d’activitat econòmica en diferents àrees geogràfiques a través d’un estudi de Benchmarking de l’oferta de sòl per a activitats econòmiques”. THR, Asesores de Turismo, Hosteleria y Recreación va rebre’n 156.260 per fer la “definició d’un model turístic català: objectius estratègics i actuacions necessàries per assolir-los”, una comanda de l’Agència Catalana de Turisme. I la Universitat Rovira i Virgili (URV) va assumir al segon semestre de 2012, per 118.656 euros, el “Pla Estratègic Empresarial i per a l’Ocupació de les Terres de l’Ebre”, a instàncies d’Empresa i Ocupació.
Les ‘big four’ acaparen el 10% dels fons destinats a informes
Les quatre ‘big four’, multinacionals que facturen desenes de milers de milions d’euros anuals, acaparen un total de 28 contractes per fer estudis externs per a la Generalitat, que sumen un import de gairebé 750.000 euros, prop del 10% del total. Totes quatre tenen en nòmina persones vinculades a CDC o al mateix Artur Mas. PwC és la companyia que més diners va facturar en concepte d’informes al Govern entre el 2011 i el 2014, amb 465.400 euros repartits en 15 estudis. Entre d’altres, va encarregar-se de l'”anàlisi de la viabilitat econòmica, financera i jurídica, i valoració econòmica de la societat sota el PEF (Pla Econòmic i Financer) actual i sota diferents escenaris”, per 70.000 euros; de l'”elaboració de l’esborrany de l’avantprojecte Llei de ports i transport marítim de Catalunya. Anàlisi comparada a nivell autonòmic, estatal i europeu”, per 29.000, i de l'”anàlisi, evolució i millora del model de gestió del procediment nòmina”, per 23.500. Des del 2011, PwC té com a soci Joaquim Triadú, que va ser conseller de Presidència durant un any (2000-2001) en la darrera legislatura del pujolisme.
Deloitte va rebre set contractes d’estudis, que pugen a gairebé 145.000 euros. Els més importants van ser dos informes pel mateix concepte —”Costos vinculats per a les actuacions d’orientació ocupacional per a la determinació de mòduls en la justificació de subvencions”—, encarregats pel Servei Català d’Ocupació i per un cost, cada un, de 41.692 euros. A Deloitte no li han anat malament les coses amb la Generalitat des que fa més de cinc anys va fitxar David Madí. Durant la primera legislatura del ja expresident, la multinacional va facturar 41 milions al Govern, el triple del que havia sumat en els últims tres anys de tripartit, segons va revelar l’‘Anuari dels Silencis Mediàtics’.
Ernst & Young, que el 2013 va incorporar Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia en el primer Govern de Mas (2010-2012), va fer cinc estudis, que ascendeixen a 122.000 euros. El de més volum va ser l'”elaboració del Pla estratègic del Centre de Tecnificació Esportiva 2012-2016″, per més de 50.000 euros. Els altres quatre informes, curiosament, se li van adjudicar per imports que oscil·len entre els 17.900 i els 17.990 euros, a tocar dels 18.000 que haurien impedit la concessió a dit. Finalment, KPMG, on treballa Lluís Recoder —conseller de Territori del 2010 al 2012 i alcalde de Sant Cugat del Vallès durant 11 anys (1999-2010)—, va fer un estudi, per 16.500 euros.
Encàrrecs a una fundació vinculada a l’elit empresarial
Per damunt dels 100.000 euros facturats en informes externalitzats per la Generalitat en el període 2011-2014, també hi ha l’Institut Ildefons Cerdà, que va ingressar 189.000 euros repartits en 10 estudis. Pràcticament tots estan vinculats a la mobilitat i al transport, un fet que no sorprèn si es té en compte que es tracta d’una fundació privada especialitzada en el “desenvolupament del territori a través de la innovació i la sostenibilitat”, segons la seva pròpia definició. El seu patronat és presidit per Gabriel Ferrater Pascual, fundador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicepresident del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat entre el 1980 i el 1989. Al patronat també hi figuren representants de l’elit empresarial i política del país. Així, en formen part Salvador Alemany, president d’Abertis i president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC); Antoni Brufau, president de Repsol; Àngel Simón, president d’Agbar, i l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet, Núria Marín, i la seva homòloga de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, o el fins fa poques setmanes diputat al Congrés de CDC Pere Macias.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va superar els 150.000 euros per 10 treballs, com ara l'”Estudi d’imatge de TV3 entre els espectadors fidels, puntuals, no habituals i esporàdics”. El Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), conegut per fer les enquestes electorals d”El Periódico’, va arribar als 131.000 euros per cinc treballs, el més important dels quals és l'”Anàlisi d’alcoholèmies aleatòries per definir el percentatge de conductors que circulen sota els efectes de l’alcohol a la xarxa viària catalana 2012″, per 65.000. Finalment, la Fundació Bosch i Gimpera, que pertany a la Universitat de Barcelona (UB), es va quedar en 111.000 euros per 14 informes, entre els quals hi ha estudis sobre el pacte fiscal encarregats en la primera legislatura de Mas com a president.
Grans bufets d’advocats
Tots els governs encarreguen estudis i informes, però sovint la pràctica ha estat envoltada de polèmica, fonamentalment per dues raons: perquè l’elaboració dels treballs s’externalitza i s’encarrega a companyies vinculades al Govern de torn i perquè alguns dels estudis tenen una utilitat qüestionable. En aquest sentit, la llista de grans empreses que han guanyat diners fent estudis per a la Generalitat durant l’era de Mas és prou llarga. Un cas paradigmàtic és el bufet d’advocats Roca i Junyent, fundat i presidit per qui va ser secretari general de CDC Miquel Roca. El que és el novè despatx més important de l’Estat espanyol, amb una facturació de 28,5 milions el 2014, va fer tres estudis per al Govern en el període analitzat, que ascendien a 65.000 euros. Així, per exemple, va cobrar-ne 27.000 per fer un document sobre l'”ordenació de competències per atribuir a Generalitat de Catalunya totes les ferroviàries i de transport per cable supramunicipals i la constitució d’un hòlding a Catalunya, l’administració de les infraestructures i actuacions en l’operació del transport”.
Cuatrecasas, Gonçalves Pereira —el segon bufet de l’Estat per facturació, amb 255 milions el 2014— va assumir tres treballs per poc més de 40.000 euros, el més voluminós dels quals és un estudi per a la “delegació de funcions al personal d’infermeria de l’ICS”, que en va costar més de 17.900. Emilio Cuatrecasas, l’expresident del prestigiós bufet, va acceptar l’any passat una condemna a dos anys de presó per un delicte de frau fiscal. Molins Silva, el bufet fundat per Pablo Molins —germà de l’exdirigent convergent Joaquim Molins—, també va rebre un encàrrec, en el seu cas un dictamen que va costar 17.500 euros. Pel que fa a les escoles de negocis, tant ESADE, a través de la seva fundació, com l’IESE van beneficiar-se de dos contractes probablement a dit. En el primer cas, van sumar poc més de 23.000 euros, mentre que en el segon superaven els 32.000. La patronal Pimec va cobrar 3.500 per un informe, mentre que la Fundació Blanquerna, fundadora de la privada Universitat Ramon Llull, va assumir dos treballs sobre la cobertura mediàtica de la política catalana, per un total de més de 31.000 euros.
Entre els casos que criden l’atenció també hi ha un encàrrec per menys de 10.000 euros a Estratègia Local, una consultoria dirigida per Jordi Oliveres, director general de l’Institut d’Estadística de Catalunya des de la seva fundació, el 1990, fins al 2003. Undatia, la productora del periodista Josep Puigbó, va assumir el pla de comunicació del servei 061 CAT Respon per 49.000 euros. La companyia ha rebut nombrosos contractes del Departament de Salut durant l’etapa de Boi Ruiz com a conseller, com va revelar CRÍTIC.
200.000 euros per preparar la privatització de Tabasa
Al desembre de 2012, la Generalitat va privatitzar Tabasa i Túnel del Cadí, dues empreses públiques que obtenien beneficis econòmics, que van passar a les mans d’Abertis, la concessionària presidida per Salvador Alemany, que també ha dirigit el CAREC. Un any abans, durant el segon semestre de 2011, el Govern va encarregar un total de sis estudis vinculats, precisament, a la voluntat de privatitzar les companyies, com ara l'”Anàlisi jurídica sobre les possibilitats de reestructuració societària” de les dues companyies. En total, els sis informes van costar gairebé 200.000 euros i van anar a parar a Deloitte, PwC, IurisDiagonal i Choice.
Al juliol de l’any passat, el Govern va aprovar la creació del Consell Assessor per a la Reforma Horària, però prèviament havia encarregat un document per a l’elaboració del dictamen sobre aquest organisme. I qui va assumir l’estudi? La mateixa Iniciativa per la Reforma Horària, que va cobrar 14.793 euros per la feina. El promotor de la iniciativa és Fabián Mohedano, exdirigent del PSC, un dels impulsors del corrent crític Avancem i que en les eleccions del 27-S va formar part de la llista de JxSí. D’Aleph, la consultoria a la qual treballava Inés Arrimadas abans de convertir-se en diputada de Ciutadans, va cobrar més de 55.000 euros per tres estudis. Finalment, la Cambra de Comerç de Girona va fer dos estudis, un dels quals per a la “valoració de l’aeroport de Girona – Costa Brava” pel curiós import de 17.999 euros. La Cambra de Comerç va fer aportacions econòmiques a l’aeroport de Girona per fomentar-hi la presència de l’aerolínia irlandesa Ryanair i fa un parell d’anys va manifestar el seu interès a comprar la infraestructura.
Nombrosos informes s’adjudiquen a persones físiques externes a la Generalitat, entre les quals trobem Eva Serra o Magda Oranich. La primera, historiadora i històrica de l’esquerra independentista, va rebre quatre contractes dels governs de l’actual president en funcions. En total, sumaven 8.100 euros i, bàsicament, eren per a la “coordinació de l’equip de transcripció i edició de les Corts Catalanes de 1705 i les Corts de 1481”. L’advocada Magda Oranich, que va ser diputada d’Iniciativa per Catalunya al Parlament i posteriorment regidora de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, va rebre 4.000 euros per a l’estudi de dos avantprojectes de llei.
Els informes polèmics del tripartit i el ‘cas Treball’ d’Unió
Tant al final del pujolisme com en el tripartit, els estudis externs encarregats pel Govern català van ser font de polèmica i van ser emprats per l’oposició del moment contra l’Executiu de torn. Durant el segon Govern tripartit, encapçalat pel socialista José Montilla, CiU va carregar fort amb aquest tema. I qui ho va fer va ser l’aleshores diputat Jordi Turull, avui president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Turull va denunciar “informes d’escassa utilitat” i va assegurar que la Generalitat havia destinat el 2007 una partida de 32 milions d’euros a estudis. La polèmica va derivar en l’elaboració d’una auditoria sobre els informes del tripartit, en què es va admetre que una part dels estudis —el 9,6%— tenien una utilitat dubtosa, mentre que en el 3,3% dels casos el preu que es va pagar no es va ajustar al valor que tenia la feina feta i, finalment, en el 9% dels treballs l’encàrrec era discutible perquè la Generalitat disposava de mitjans suficients per assumir-ho directament.
Al maig de 2011, la Fiscalia de Barcelona va arxivar una denúncia de CiU contra els informes del tripartit. En concret, pocs mesos abans de les eleccions de 2010, que van possibilitar l’arribada a la presidència d’Artur Mas, l’aleshores federació nacionalista va presentar una denúncia perquè s’investigués si el PSC, ERC i ICV s’havien finançat irregularment amb l’encàrrec d’estudis de dubtosa utilitat, però la Fiscalia no va detectar indicis de delicte.
En canvi, sí que va haver-hi una condemna de presó per un escàndol vinculat als estudis adjudicats durant el pujolisme. El 2009, l’Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys i mig de presó Josep Maria Servitje, pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics en el denominat ‘cas Treball’. Segons la sentència, Servitje, que en el moment dels fets —primera meitat de la dècada dels noranta— era director general d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat, va desviar més de 46.000 euros de fons públics a través de l’adjudicació d’estudis que eren plagiats o de nul·la utilitat a empreses vinculades a Víctor Manuel Lorenzo Acuña, com ell militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). La trama va servir, precisament, per finançar il·legalment el partit democratacristià. El 2012, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va indultar Servitje.
Fe d’errades: en la versió inicial de l’article s’esmentava que la historiadora Eva Serra havia estat crítica públicament amb el posicionament de la CUP de no investir Artur Mas. En realitat, les crítiques les ha realitzat la seva germana, Blanca Serra.
