• Text: Josep Comajoan / Dies d'Agost. / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 juliol 2016

Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), va carregar a la Visa de l’Ajuntament fins a 12.262 euros en dinars a Barcelona entre el juny de 2011 i el febrer de 2012. Segons dades a les quals ha accedit en exclusiva CRÍTIC, Vila d'Abadal freqüentava restaurants com 7 Portes, Semon, Farga, La Camarga o Saint Rémy. L'aleshores diputat de CiU pagava amb la targeta de l'Ajuntament, malgrat que el Parlament ja li cobria els desplaçaments i les dietes amb una aportació de 2.006 euros mensuals. El cas va ser denunciat per la CUP, però ha acabat arxivat pel Tribunal de Comptes, que no hi veu irregularitats. L’exalcalde de Vic defensa que els dinars eren reunions de treball relacionades amb l’Ajuntament i diu que pagar-los amb la Visa era “un sistema supertransparent”. També carrega contra la CUP, de qui afirma que “al final no se sap per a qui treballen”.

Fernández Díaz i Daniel de Alfonso volien usar el cas de Vila d'Abadal contra el procés sobiranista. Tot i que els àpats estan confirmats, el cas va ser arxivat pel Tribunal de Comptes la setmana passada

Una resolució del Tribunal de Comptes espanyol del 21 de juny passat donava per tancat el procediment per presumptes irregularitats comptables pels càrrecs a la Visa de l’Ajuntament de Vic de diversos dinars en restaurants de Barcelona que hi va fer l’aleshores alcalde Josep Maria Vila d’Abadal. Firmava la resolució Margarita Mariscal de Gante, actual consellera del Tribunal de Comptes i ministra de Justícia amb Aznar entre el 1996 i el 2000. El cas de la Visa de Vila d’Abadal feia gairebé quatre anys que anava d’una instància a una altra des que el 2012 la CUP de Vic va portar la documentació a la Sindicatura de Comptes de Catalunya perquè hi analitzés fins a quin punt eren greus les presumptes irregularitats que hi havien detectat. Però, de quin cas es tractava? Per què surt a les converses de Fernández Díaz i Daniel de Alfonso? L’ús de la Visa està confirmat malgrat que no hi hagi delicte o és informació falsa?

Document_Visa_Vic

Registre de l’Ajuntament de Vic amb la targeta de La Caixa de Vila d’Abadal / CRÍTIC

CRÍTIC ha tingut accés al llistat complet dels extractes de la Visa que l’Ajuntament va entregar a la CUP de Vic, i que fins ara no havien transcendit públicament. Segons les dades recopilades per la CUP, entre el juliol de 2011 i el març de 2012, les dietes de Vila d’Abadal acostumen a ser de 1.200 o 1.400 euros de mitjana al mes. La xifra més alta va ser al setembre de 2011: amb 1.786 euros en 30 dies. Vila d’Abadal només va ser diputat dos anys, entre el novembre de 2010 i finals de 2012. La CUP va denunciar els fets a la Sindicatura de Comptes, que al seu torn va traslladar-los a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Antifrau va elaborar un informe sobre les despeses i va enviar-lo al Tribunal de Comptes al desembre de 2014. CRÍTIC va sol·licitar accedir al contingut de l’informe al març de 2016, però l’OAC va denegar-ne l’accés adduint l’existència d’un procediment obert al Tribunal de Comptes. Amb posterioritat a l’arxivament decretat la setmana passada, CRÍTIC ha tornat a sol·licitar el document, però tampoc no ha pogut accedir-hi.

En aquesta llista destaquen els extractes dels dinars en restaurants d’alt nivell realitzats per Vila d’Abadal a la ciutat de Barcelona aprofitant els dies de ple al Parlament de Catalunya. El més car és un dinar del 18 de gener de 2012, amb una factura de 375 euros al restaurant Saint Rémy, a la zona alta de Barcelona. També destaquen dinars en restaurants com els mítics Semon, 7 Portes, Senyor Parellada, la Farga o la Fonda Espanya. Vila d’Abadal també anava a un dels millors japonesos de la ciutat, el Shibui, on destaca una factura de 99,41 euros per dinar el 22 de desembre de 2012, o a la terrassa que té el restaurant del Museu d’Història de Catalunya, on va gastar 111 euros el 13 de desembre de 2012. No hi falta un dinar de 149 euros el 25 de novembre de 2011 al restaurant La Camarga, més conegut per altres tipus d’intrigues polítiques. Les dades de l’extracte de la Visa no ofereixen discernir quants comensals hi havia a taula ni quin tipus de dinar i begudes s’hi van prendre. El que està confirmat, segons les dades del mateix Ajuntament de Vic, és que aquests dinars es carregaven als comptes del municipi. Aquest tipus de dinars a Barcelona pràcticament van desaparèixer a partir del moment en què els regidors de la CUP van demanar la informació sobre la Visa de l’alcalde al consistori vigatà.

taula_dinars_vila_dabadal.xlsx

Vila d’Abadal també va carregar a la Visa pagada per l’erari públic vigatà diversos dinars en restaurants de Vic i de la comarca d’Osona en dies de ple a l’Ajuntament de Vic, on suposadament hi participaven diversos regidors de l’equip de govern. Les quantitats, en aquest cas, s’enfilen, per exemple, fins als 299 euros pagats a La Roca, de Taradell, el 12 de setembre de 2011 o els 313 del Mamma Meva, de Vic, de l’11 de juliol d’aquell mateix any. Els dinars en dies de ple de Vic també desapareixen pràcticament del llistat de càrregues a la Visa a partir del moment en què la CUP comença a interessar-se per la targeta a la disposició de l’alcalde.

L’interès de la CUP per la Visa va ser gairebé casual. Quan el grup anticapitalista va interessar-se per primera vegada pel tema, poc esperava trobar-se extractes de fins a dos folis mensuals amb llistats de dinars en diversos restaurants de Barcelona. Els cupaires formulen la primera pregunta a la comissió informativa d’alcaldia del març de 2012, quan demanen pel cost del viatge a París de Vila d’Abadal, l’actual alcaldessa i aleshores regidora de Cultura, Anna Erra, i la cap de premsa i protocol de l’Ajuntament, Rosa Maria Sanjaume. El viatge havia estat a finals de febrer amb motiu de la inauguració d’una exposició sobre Josep Maria Sert al Petit Palais de París. La resposta que els va donar Vila d’Abadal és que havia costat “aproximadament cap a uns mil euros”. Al ple següent, la CUP demanava el cost exacte i còpia de les factures. Quan els cupaires van rebre la documentació, aquells “aproximadament mil euros” s’havien convertit, segons les dades facilitades per la formació anticapitalista, en 7.565,03 euros.

En el transcurs de la investigació sobre el cost del viatge a París, la CUP va assabentar-se que Vila d’Abadal tenia una Visa a la seva disposició. Aleshores, el partit va demanar còpia dels extractes de la targeta des de principi de legislatura, al juny de 2011. L’equip de govern, format aleshores per CiU i ERC, va negar, segons la CUP,  fins a tres vegades l’accés al·legant que fer pública la informació “podria vulnerar el dret a la intimitat del mateix alcalde i d’altres persones”. La CUP va insistir-hi al·legant jurisprudència diversa i fins i tot un dictamen de l’Ombudsman europeu sobre el caràcter públic de les despeses per manutenció dels càrrecs públics. Finalment, després de diverses peticions, el govern municipal va accedir el 30 de juliol de 2012 a fer entrega de la primera remesa d’extractes de la Visa. Segons fonts de la CUP, el govern municipal va fer firmar a l’aleshores portaveu del partit, Georgina Rieradevall, un document on, a canvi d’accedir als extractes, es comprometia a no fer pública la informació que contenien.

Vila d’Abadal ja cobrava 2.000 euros al mes per manutenció i transport que paga el Parlament als diputats de fora de Barcelona

Podia ser irregular que Vila d’Abadal carregués aquests dinars a la Visa de l’Ajuntament? Els ‘dubtes’ de la CUP de Vic venien del fet que en aquella època Vila d’Abadal ja cobrava 2.006,43 euros mensuals en concepte de “manutenció i desplaçament” a Barcelona per la seva condició de diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Consideraven que carregar els dinars que feia habitualment Vila d’Abadal els dies de ple al Parlament a la Visa de l’Ajuntament de Vic que tenia a la seva disposició era una irregularitat que, com va dir en el seu moment l’aleshores portaveu de la CUP a Vic, Nil Puigivila, podria tractar-se fins i tot d’un presumpte delicte. De fet, quan l’esquerra independentista va obtenir la informació, els dinars de Vila d’Abadal a Barcelona van reduir-se a la mínima expressió.

La CUP va acabar presentant la documentació per al seu estudi a la Sindicatura de Comptes el 22 d’octubre de 2012. Aquesta instància, al seu torn, la va traslladar al novembre de 2013 a l’Oficina Antifrau de Catalunya, que el 30 de desembre de 2014, després d’elaborar un informe raonat sobre el cas, comunicava els fets a la Fiscalia del Tribunal de Comptes espanyol. Amb data 14 de setembre de 2015, finalment, Antifrau rebia comunicació del Tribunal de Comptes informant que s’iniciava la fase d’instrucció del cas que ara s’ha conclòs.

Fernández Díaz i De Alfonso: “¡Le tenemos pillao, pillao, pillao!”

El ‘cas Visadabadal’, com se l’ha batejat popularment a la ciutat de Vic, però, mai no ha acabat anant per la via penal, en contra del que es podia intuir de la conversa que van mantenir el 2 d’octubre de 2014 el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el fins al 29 de juny passat director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Les despeses en dinars de Vila d’Abadal carregades a la Visa de l’Ajuntament van posar eufòric el ministre, que, segons les converses reproduïdes a ‘Público’, va comminar en diverses ocasions De Alfonso perquè portés immediatament el cas a la Fiscalia. A les envistes de la consulta del 9-N, Fernández Díaz veia l’ocasió d’aprofitar les despeses en la Visa de Vila d’Abadal, en una època en què les targetes ‘black’ de Bankia copaven les portades dels diaris, per atacar el procés sobiranista del qual l’exalcalde de Vic era una de les cares visibles per la seva condició de president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

De Alfonso: “Gastos y gastos y gastos, de comidas y comidas con cargo al Ayuntamiento con periodistas, ciudadanos…”

En la conversa gravada que ara ha transcendit, Fernández Díaz es refereix a Vila d’Abadal amb expressions tipus “este es un pájaro, eh”, o “el Vila d’Abadal este, que es un talibán absoluto”, i reconeix que el cas de la Visa “es un torpedo a la línea de flotación”, se suposa que del procés sobiranista. De Alfonso parla de les despeses de Vila d’Abadal carregades a la Visa així: “Gastos y gastos y gastos, de comidas y comidas con cargo al Ayuntamiento con periodistas, ciudadanos…”. I encara més: “Te lo enseño para que veas que es que lo reconoce, lo que pasa es que da unas excusas… ¡Le tenemos pillao, pillao, pillao!”.

Quan la CUP pregunta, els dinars desapareixen

Sigui com vulgui, al final no ha transcendit que cap instància judicial hagi obert mai diligències penals contra Vila d’Abadal per les despeses en dinars carregades a la Visa de l’Ajuntament de Vic que tenia a la seva disposició. Unes despeses que es van sostenir durant diversos mesos molt per sobre dels 1.000 euros mensuals i que van baixar en picat a partir del moment en què la CUP de Vic es va començar a interessar pel tema. En concret, en els nou mesos que van entre el juny de 2011 i el febrer de 2012 s’hi van carregar 12.262 euros, la pràctica totalitat en dinars en restaurants de Barcelona i fets en dies que hi havia ple al Parlament. A partir del març de 2012, quan la CUP pregunta per primera vegada pel tema, la despesa baixa fins a un 66%, i en els nou mesos següents només s’hi carreguen 2.795 euros.

 

despeses_dietes_ok

La gràfica que es deriva d’aquests 18 mesos va fer pensar a la CUP que Vila d’Abadal podia estar gastant per sobre del que era necessari per a l’exercici de l’alcaldia de Vic, i més tenint en compte que els dinars es feien majoritàriament en dies que hi havia ple al Parlament i que ja havien d’estar coberts pels 2.006 euros mensuals que cobrava, entre d’altres, en concepte de “manutenció”. Un concepte, aquest, que ha variat en els últims anys. Així, en el règim econòmic dels diputats inclòs en els últims pressupostos aprovats de 2015, els 2.006 euros per als que viuen fora de l’àrea metropolitana i fins a 80 quilòmetres, com és el cas de Vic, ho són en concepte d’”indemnització mensual per despeses de viatge i desplaçament”. Fins als anteriors pressupostos de 2014, però, la indemnització, de la mateixa quantitat, era per “afrontar les despeses d’allotjament, manutenció i desplaçament”. El fet que inclogués la “manutenció” és el que va portar la CUP a consultar a la Sindicatura de Comptes fins a quin punt era greu la presumpta irregularitat.

El viatge dels extractes de la Visa de la CUP cap a la Sindicatura de Comptes, d’aquí a l’Oficina Antifrau, i finalment al Tribunal de Comptes va fer que, sense estar-hi personat el grup anticapitalista per vetllar pel tema, la denúncia inicial acabés perdent una part del seu sentit. De fet, des que la CUP va trametre la informació a la Sindicatura de Comptes el 2012 fins ara, només van rebre la comunicació del 19 de novembre de 2013, en un breu escrit de 15 línies que deia que el tema s’havia traslladat a Antifrau. D’allà, sempre segons la CUP de Vic, mai no van arribar a obtenir cap documentació oficial. Només una entrevista, a petició d’Antifrau, entre el director de l’oficina, Daniel de Alfonso, i l’aleshores regidor Nil Puigivila i l’exregidor Quim Soler. Bàsicament, De Alfonso els va demanar si tenien més informació sobre el tema. A partir d’aquí, res més.

Hi va haver una entrevista per reunir més informació entre el director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, i regidors de la CUP a Vic

Que el tema era al Tribunal de Comptes, la CUP ho va haver de deduir ja en aquesta legislatura, quan l’equip de govern va sotmetre a aprovació, l’última vegada a la junta de govern del passat 29 de juny, les factures per valor de 10.890 euros presentades del gabinet d’advocats Entrena Abogados per la defensa dels interessos de l’Ajuntament de Vic en el cas. Uns interessos, malgrat haver estat l’Administració a càrrec de la qual va ser el pagament dels dinars encara aleshores presumptament irregular, coincidents amb els de Vila d’Abadal.

De fet, la resolució del Tribunal de Comptes ni tan sols entra a valorar la hipotètica duplicitat de pagaments dels dinars per part del Parlament i de l’Ajuntament de Vic. Es limita a posar de manifest “la inexistència d’irregularitats comptables”, en tant que va quedar acreditat per part de l’Ajuntament que l’alcalde tenia permís del consistori per disposar d’una targeta de crèdit per pagar les despeses de representació, que l’alcalde va pagar aquestes despeses prèvia justificació d’aquestes, i que el ple de l’Ajuntament, en aprovar el pressupost, concedeix una partida expressa a la disposició de l’alcalde amb la qual es paguen aquestes despeses “protocol·làries i de representació”.

La versió de Vila d’Abadal

Vila d'Abadal, quan era president de l'Associació de Municipis per la Independència, en una manifestació a la Plaça Sant Jaume de Barcelona / JUDESBA

Vila d’Abadal, quan era president de l’Associació de Municipis per la Independència, en una manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona / JUDESBA

Josep Maria Vila d’Abadal sempre ha mantingut que els dinars eren dinars de treball per qüestions relacionades amb l’Ajuntament de Vic. Si més no públicament, però, mai no ha concretat quin tipus de temes s’hi van tractar i amb quins comensals es va compartir taula. “Jo estava molt tranquil des del principi, i veig que encara queden jutges que fan bé la seva feina”, explica l’exalcalde de Vic a CRÍTIC referint-se a l’exministra d’Aznar, ara consellera del Tribunal de Comptes. Preguntat sobre la davallada d’aquest tipus de dinars carregats a la Visa de l’Ajuntament a partir del moment en què la CUP es va començar a interessar pel tema, Vila d’Abadal canvia el to de la conversa: “Ho vam fer per evitar problemes; si et busquen problemes per treballar, doncs deixes de treballar”, explicava en un to més dur.

Vila d’Abadal: “Al final, la CUP no sap si treballen per a ells o per als altres [l’Estat]”

Vila d’Abadal defensa que carregar aquells dinars a la Visa era “un sistema supertransparent, ja que la despesa quedava registrada”. L’exalcalde de Vic ho aprofita per carregar contra la CUP, amb qui ja va viure durant el seu mandat un dels moments més tensos arran del cas de la Visa, i ho fa remetent-se al mal ús que volia fer del tema el ministre Fernández Díaz. “Al final, la CUP no sap si treballen per a ells o per als altres”, adverteix Vila d’Abadal. “Ells van anar contra la persona, no per l’interès dels fets, que no en tenia”, hi afegeix. “Vaig quedar tocat; ara això ja no t’ho treu ningú”, conclou Vila d’Abadal, que el 2015 va renunciar a presentar-se a la reelecció.

De fet, Vila d’Abadal en el seu moment va arribar a reconèixer en privat que la denúncia pel cas de la Visa, que defineix com “una mala experiència que, si s’estén, ningú voldrà fer política”, havia estat un dels que l’havien fet decantar per no presentar-se a la reelecció i a deixar la política activa malgrat la rellevància pública que li havien donat els seus quatre anys al capdavant de l’Associació de Municipis per la Independència en uns moments clau del procés sobiranista.

Qui és Vila d’Abadal?

El cas de la Visa i l’ús contra el procés sobiranista que en volia fer el ministre Fernández Díaz haurà estat una de les últimes aparicions públiques en el que va ser la segona etapa de la vida política de Josep Maria Vila d’Abadal, nét i fill de polítics democratacristians que passarà a la història, no tant pel que va fer com a alcalde de Vic –amb vuit anys de mandat més aviat discrets–, sinó per haver liderat una de les tres entitats que han impulsat el procés sobiranista –l’Associació de Municipis per la Independència– i per haver plantat cara, infructuosament, a Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant d’Unió. Un partit que el seu avi, Lluís Vila d’Abadal, havia ajudat a fundar, que el seu pare, Marià Vila d’Abadal, va col·laborar a mantenir durant el franquisme, i que ell va veure-li viure el principi del seu declivi.

Vila d’Abadal havia tornat a la política activa el 2007, dos mesos abans de les eleccions municipals d’aquell any, a petició precisament de Duran i Lleida, que no volia perdre el dret del partit democratacristià a escollir l’alcaldable de CiU a Vic, després de la renúncia a última hora de l’alcalde Jacint Codina. Però també després que el successor natural de Codina, Ramon Espadaler, hi renunciés no sense afirmar abans davant el Consell Nacional de partit que acceptar hauria estat sinònim d’“anar a l’escorxador” i amb moltes possibilitats de fer un trist resultat. Sigui com vulgui, Vila d’Abadal va acceptar el repte i va revalidar l’alcaldia de Vic per a CiU, tot i perdre dos dels deu regidors de l’època de Codina, en unes eleccions on la PxC de Josep Anglada passava d’un a quatre regidors, fet que va portar el nou alcalde a fer un govern de concentració amb el PSC, ERC i ICV. Al cap de quatre mesos, el quadripartit quedava en tripartit per l’expulsió d’ICV del govern.

Vila d’Abadal, fill i nét de fundadors d’Unió Democràtica, és un propietari forestal ben situat i va ser alcalde de Vic durant vuit anys

L’exalcalde de Vic ja havia tingut una primera etapa de política activa a l’Ajuntament, com a regidor entre el 1987 i el 1995, i al partit, on va arribar a ser adjunt de Josep Sánchez Llibre a la Secretaria d’Organització, en una època en què Unió acabaria esquitxada per l’anomenat ‘cas Pallarols’, de finançament irregular del partit.

Propietari forestal ben situat, expresident del Consorci Forestal de Catalunya, la patronal del sector; hereu de la masia d’El Cavaller de Vidrà, quarter general dels carlins i refugi del general Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, a Vila d’Abadal se l’ha identificat en més d’una ocasió amb el caràcter carlí impulsiu i poc donat a subterfugis, amb decisions poc políticament correctes. En arribar a l’Ajuntament de Vic el 2007, va nomenar la seva filla Maria com a responsable de la Secretaria d’Alcaldia i el seu germà Lluís com a director general de la Fundació L’Atlàntida, que gestiona el principal equipament de la ciutat, i en atorgar-li una plaça gratuïta d’ús vitalici al pàrquing del teatre. Tot plegat, amb el vistiplau de la resta de l’equip de govern, format per CiU, PSC i ERC.

Vila d’Abadal va moure’s durant els vuit anys a l’alcaldia de Vic entre cops d’efecte com el de liderar l’independentisme municipalista amb la creació de l’AMI… però també negant l’empadronament, amb tot el que això comporta d’accés a la sanitat i a l’educació, als estrangers sense papers de Vic. Aquella mesura contra els immigrants sense papers va ser un intent de restar vots a Anglada, va aixecar molta polseguera i va posar el seu nom per primera vegada a les portades dels diaris nacionals: tot i això, va acabar retirant-la discretament no sense abans contractar Miquel Roca Junyent per fer un informe jurídic que l’avalava.

L’aposta independentista de Vila d’Abadal ha estat discutida a Vic per alguns partits i activistes coneixedors de la seva trajectòria política. De fet, només dos anys abans de la creació de l’AMI, el 13 de setembre de 2009, dos dies després de la consulta per la independència d’Arenys, Vila d’Abadal feia mofa de l’independentisme en una entrevista a El9TV davant la petició de la CUP que l’Ajuntament de Vic donés suport a una consulta similar a la ciutat. “El risc és molt gran per una consulta que no és vinculant, i si valoro costos i beneficis, no m’interessa el cost”, deia. Pel que fa a les consultes, les considerava “una moda”, que la CUP feia servir com a arma política. “Ara s’hi apunta ERC, després qui s’hi apuntarà? Convergència també s’hi apuntarà per no ser menys?”, es preguntava. I, sobre la independència, també es feia diverses preguntes amb resposta implícita amb el to amb què les plantejava: “Què vol dir ser independents? De què? Econòmicament? Culturalment? Socialment? De què hem de ser independents? D’Espanya per ser dependents d’Europa?”.

Duran i Lleida, a la seu d'Unió Democràtica de Catalunya / CiU

Duran i Lleida, a la seu d’Unió Democràtica de Catalunya / CiU

Un cop convers a l’independentisme, no va tenir la paciència necessària per esperar que el temps i el procés sobiranista acabessin posant al seu lloc Duran i Lleida i el, com ell, vigatà amb arrels al Bisaura però amb origen més humil, Ramon Espadaler. Vila d’Abadal va estripar el carnet del partit que havia fundat el seu avi al desembre de 2012. Ho feia vuit mesos després que el sector encapçalat per Antoni Castellà li girés la cara i acabés donant suport a Duran, que quedava reforçat en el lideratge del partit 30 anys després d’accedir-hi, mentre que Vila d’Abadal s’havia de conformar amb un 20% dels vots. Aquesta derrota no li va deixar veure que el sobiranisme avançava a marxes forçades i que, si s’hagués quedat a Unió, possiblement avui dia tindria punts per haver-ne acabat sent el líder.

Un altre fet que no va tenir gaire dimensió pública, però que sí que diu molt del personatge, és el torcebraç que ja va mantenir amb Ramon Espadaler a l’hora de dissenyar les llistes al Parlament de 2010. Ell havia demanat a Artur Mas el número 5 de la llista, el lloc que Jordi Pujol presumptament li havia promès al seu pare en una de les primeres eleccions al Parlament com a recompensa pel que havia fet pel catalanisme durant el franquisme, i que se li va acabar negant. Ell volia redimir aquella injustícia, però Mas, a instàncies de Duran i Lleida, no solament no li va donar el número 5 a ell, sinó que, per a més escarni, el va oferir a Ramon Espadaler, que és qui va acabar ocupant el lloc. A ell li oferien el número 12, un bon lloc per sortir elegit diputat. Vila d’Abadal va anunciar immediatament que no l’acceptava i que dimitia com a membre del comitè de govern i del consell nacional d’Unió. Després, però, s’ho va repensar i va acabar anant al número 17 i en les eleccions del novembre de 2010 sortia elegit diputat al Parlament.

Home d’acció immediata, tampoc no es va estar d’admetre que en aquells dos anys al Parlament, en l’època dels dinars pagats amb la Visa, s’hi va avorrir sobiranament. I al desembre de 2012, amb la legislatura ja esgotada,  reconeixia en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio que la seva activitat al Parlament havia estat nul·la. En dos anys, només va formular una sola pregunta parlamentària. I una segona que li va encarregar la direcció del grup de CiU, no la va acabar plantejant perquè, segons va dir ell mateix, “no vaig tenir temps de preparar-la”.

A part dels 2.006 euros d’indemnització per allotjament, manutenció i desplaçament, Vila d’Abadal va cobrar els dos anys de diputat 42.322,28 euros bruts anuals de sou, als quals s’havien d’afegir uns 12.000 euros anuals més en concepte d’indemnització per l’assistència a plens i reunions de l’Ajuntament de Vic. Quantitat, aquesta última, a la qual més endavant va renunciar, encara immers en la polèmica de la Visa, igual que en els últims mesos a l’alcaldia va renunciar al cotxe oficial, que va donar a Càritas. Tanmateix, al cap de poc temps, en accedir al càrrec la seva successora, Anna Erra, es va veure obligada a adquirir un altre cotxe oficial per poder fer els desplaçaments com a alcaldessa.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
4 comentaris
  • -xes- 5 de juliol de 2016 - 7:35

    Ara la CUP també son uns col·laboracionistes de les clavegueres de l’Estat?.
    Alguns mai tenen suficient.
    Esperem que els seus votants no siguin com els del PP i els demanin responsabilitats.

  • carme tall 5 de juliol de 2016 - 19:00

    Tot electe té l’obligació de denunciar les irregularitats que observi, siguin de qui siguin. Igualment que el denunciat té dret a defensar-se. I el poble té dret a saber-ho tot, inclòs el contingut de la resolució del Tribunal de Comptes. D’això se’n diu democràcia i transparència. Aleshores tothom pot tenir el suficient criteri per a saber que és veritat. On és el contingut de la resolució del Tribunal de Comptes?.

  • Subscriptor Ramon Serna Ros 10 de juliol de 2016 - 20:49

    I tu, XES, ets un col·laboracionista de les clavegueres genuïnament catalanes? Potser fan menys pudor? O és que tu també fas dinars de més de 300 euros a càrrec de l’erari públic? Et sembla normal que, tal com està el pati, un alcalde abusi d’aquesta manera? O com que és independentista no se li pot dir res? Doncs ja n’hi ha prou d’insultar la CUP, perquè qui està fent campanya contra la independència són precisament els cacics catalans amb aquestes actituds.

  • Josep 17 de juliol de 2016 - 11:30

    Diu a la Terribas que no tenia feina al Parlament i que només li van encarregar una pregunta que no va acabar de fer “per manca de temps”; així doncs, per què tants dinars i tantes “gestions”? Si hi anava sol tenia les dietes i si hi anva acompanyat no ho diu. Si hagués portat l’activitat amb què justifica els dinars, s’hauria defensat amb claredat Però, pel que sembla, es va desanimar. Podríem pensar, també, que es va espantar. Tot respira ambigüitat. La CUP va fer el que pertocava. I probablement l’OAC i el Tribunal de Comptes no ho van considerar delictiu perquè s’haurien trobat amb una infinitat de dinars de diputats de tota espècie pagats a compte dels fons públics.

Deixa el teu comentari