• Roger Palà / @rogerpala
  • dimecres, 21 juny 2017

Un informe intern elaborat per Infraestructures.cat revela que l'antiga direcció d'aquesta empresa de la Generalitat va modificar la puntuació inicial que els tècnics de l'ens havien atorgat a diverses empreses en el marc de 10 concursos d'obra pública. L'informe, incorporat al sumari del 3%, analitza 30 licitacions de serveis i obres realitzades durant el Govern d'Artur Mas. El document, però, afirma que les modificacions no van afavorir cap empresa en concret. Infraestructures explica que aquesta pràctica es va aturar amb l'entrada de la nova direcció l'any 2016.

Un informe intern del Govern al qual ha tingut accés CRÍTIC detalla com els exalts càrrecs d'Infraestructures van incidir en l'adjudicació d'obres

Infraestructures.cat, l’empresa de la Generalitat que s’encarrega de projectar i licitar l’obra pública, és a l’ull de l’huracà arran del ‘cas del 3%’. La Fiscalia i la Guàrdia Civil estan investigant si des de la direcció d’aquest organisme s’hauria intercedit en favor de l’adjudicació d’obres a determinades empreses constructores que, al seu torn, haurien fet donacions a la Fundació Catdem, vinculada a Convergència. A l’octubre del 2015, el jutge del Vendrell que investiga el ‘cas del 3%’ va ordenar l’escorcoll d’Infraestructures i va confiscar fins a 8 expedients. El llavors director general de l’empresa, Josep Antoni Rosell i Polo, va ser cessat al febrer del 2016 després que ERC entrés al Govern i assumís l’àrea d’Economia, de la qual penja Infraestructures. Avui, Rosell i Polo figura com a investigat en la causa.

Arran de la intervenció judicial de l’any 2015, Infraestructures.cat va decidir obrir un expedient informatiu intern per analitzar si els procediments d’adjudicació havien complert tots els preceptes legals. CRÍTIC ha tingut accés a l’informe, que s’ha incorporat al sumari del ‘cas del 3%’. L’expedient informatiu va acabar ampliant l’anàlisi a 30 expedients: 7 dels 8 que està investigant el jutjat del Vendrell, i 23 escollits a l’atzar a partir d’un criteri de proporcionalitat respecte a les licitacions investigades pel jutjat. En total, l’informe analitza 15 expedients de contractes de serveis (bàsicament, redacció de projectes) i 15 expedients d’edificació d’obra pública. En tots els casos es tracta de licitacions realitzades entre els anys 2011 i 2015.

En el cas dels contractes de serveis, l’informe no detecta res fora del comú. Però, en el cas dels contractes d’obra, el document posa el focus en una particularitat: en 10 dels 15 casos analitzats, la direcció d’Infraestructures.cat va decidir modificar la puntuació inicial que els tècnics de l’ens havien atorgat als projectes presentats per algunes empreses que s’havien presentat a concursos d’obra pública. Les modificacions per part de la direcció, que afectaven la valoració tècnica de les propostes, les realitzava l’Oficina Tècnica d’Avaluació (OTA). Aquesta oficina era un “òrgan unipersonal” creat l’any 2011 i que encapçalava Jaume Cortasa, un alt càrrec avui també cessat i investigat en la causa del 3%. L’OTA, que depenia directament de la direcció general, va ser suprimida a finals del 2015 després de l’escorcoll judicial d’Infraestructures.

L’informe detecta modificacions per part de l’OTA en 10 dels 15 contractes d’obra analitzats. En 2 casos, les modificacions no van afectar l’adjudicatari final. En els 8 casos restants, les modificacions sí que van alterar l’adjudicatari final, però amb dues casuístiques diferents: en 4 casos l’adjudicatari final no va coincidir amb l’empresa “més afavorida” per les modificacions, i en els 4 restants els canvis incorporats per la direcció sí que van afavorir directament l’empresa que va resultar adjudicatària.

Cal remarcar que en cap moment l’informe afirma que aquestes modificacions implementades per l’OTA incompleixin cap normativa. Al mateix temps, el document també conclou que “els canvis no afavoreixen una empresa en concret”. “Hi ha una escassa repetició de les empreses adjudicatàries en aquestes licitacions (recordem que els expedients analitzats han estat triats aleatòriament)”. Així mateix, el document afirma que “hi ha empreses que algun cop han resultat adjudicatàries per efecte de la revisió, mentre que en altres ocasions han sofert revisions a la baixa”.

Josep Antoni Rosell, exdirector general d’Infraestructures.cat, sortint del jutjat del Vendrell. Foto: Roger Segura / ACN

Modificacions en les obres investigades pel ‘cas del 3%’

Entre les obres on els canvis de l’OTA van propiciar la millora de la puntuació de l’empresa que va acabar guanyant el concurs hi ha la reforma i ampliació de l’escola La Trama, de Sabadell, i la construcció del CAP de Prats de Lluçanès. Es dóna el cas que, segons ha transcendit, el jutge està recopilant informació sobre aquests dos projectes en el marc de la investigació del 3%.

En el cas de l’escola La Trama, l’informe d’Infraestructures afirma que després de la valoració inicial dels tècnics hi havia dues empreses empatades: Copcisa i Construccions i Promocions Queralt. L’empresa que finalment va guanyar el concurs, Impulsa Grup Ortiz & Ortiz Construcciones y Proyectos, “estava en el lloc 25è de la puntuació tècnica”. Però la revisió de la puntuació per part de l’OTA va provocar canvis, de manera que “totes les valoracions tècniques anteriors que quedaven per sobre de la puntuació d’Impulsa van veure afectada la seva valoració quasi sempre a la baixa, mentre que Impulsa experimenta un increment de puntuació de 10 punts”.

El Grupo Ortiz, segons ha publicat el diari ‘El País’, va admetre haver donat 400.000 euros a CDC. Ortiz és un grup amb seu a Madrid i el president de la filial és, segons va publicar també ‘El País’, un dels exconsellers de Cultura del Govern de Jordi Pujol, Joan Maria Pujals.

El CAP de Prats de Lluçanès, una de les obres investigades pel 3%. Foto: Laura Busquets / ACN

En el cas del CAP de Prats de Lluçanès, les variacions de puntuació són sempre a la baixa, “perjudicant les millors classificades inicialment”, explica l’informe. És el cas, de nou, de Construccions i Promocions Queralt: “La disminució és de 9 punts, passant de ser la primera a la número 25“. Les empreses que finalment van quedar millor posicionades van ser Acciona (que va perdre 3 punts respecte a la seva puntuació inicial), Excavacions Vilà Vilà (que no va variar la puntuació) i Romero Gamero (que va guanyar un punt), quedant empatades les tres en primera posició “quan partien de les posicions segona, dotzena i divuitena”.

L’empresa finalment adjudicatària va ser Romero Gamero. Es dóna el cas que, segons han publicat diversos mitjans, l’administrador de Romero Gamero s’hauria reunit amb l’extresorer de CDC Andreu Viloca 10 dies abans de l’adjudicació de l’obra del CAP de Prats de Lluçanès. Romero va ser detingut en el marc de la investigació del 3% l’any 2015.

També hi ha casos en què les revisions de l’OTA afecten l’adjudicatari final, però aquest no coincideix amb l’empresa més afavorida per les modificacions. Una d’aquestes obres, el CAP de Mataró de la Ronda Prim, també està investigada en el ‘cas del 3%’. Segons el criteri inicial dels tècnics, les empreses guanyadores haurien estat Construcciones Solius, Constructora d’Aro i Rehac, però amb les modificacions de l’OTA van perdre 8 punts, passant de la primera posició a la setena. Finalment, qui va resultar guanyadora va ser Carrers i Obres & Oproler, “la qual sempre s’ha mantingut entre la segona i tercera posició del rànquing” en la valoració tècnica. Un dels directius d’Oproler és Josep Maria Bassols, exalcalde d’Anglès per CDC detingut també en el marc del ‘cas del 3%’.

L’excap de l’OTA admet els fets

Una de les figures clau en aquest procés és Jaume Cortasa, l’exalt càrrec responsable de l’OTA. Cortasa, segons va publicar ‘El País’, va admetre davant de l’actual direcció d’Infraestructures que havia modificat puntuacions d’algunes empreses seguint les directrius marcades pel seu cap, el també investigat Rosell i Polo. La nova direcció d’Infraestructures el va acomiadar de forma disciplinària al setembre del 2016 en constatar les irregularitats.

Prèviament a l’acomiadament, a l’abril del 2016, la nova direcció d’Infraestructures ja havia sancionat Cortasa amb una suspensió de 90 dies de sou i feina. En la carta en què se li comunica la sanció, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, s’afirma que Cortasa “ha participat en actuacions tendents a variar de forma irregular la puntuació tècnica de les licitacions, de manera que la millor valoració fos la d’un determinat licitador, prèviament identificat”. La carta d’acomiadament cita, precisament, el cas de l’Escola La Trama, que també identifica l’informe elaborat per Infraestructures.cat.

Joan Jaume, president d’Infraestructures.cat des del 2016. Foto: ACN

La nova direcció revisa el procediment d’adjudicació

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb Infraestructures.cat, que ha declinat realitzar qualsevol comentari sobre l’informe. Tanmateix, l’actual director general d’Infraestructures, Joan Jaume, va esmentar l’existència del document en una compareixença davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament del mes de maig passat. En aquella compareixença, Jaume ja va explicar que en el cas dels expedients d’obra pública s’havien detectat canvis de puntuació respecte als criteris inicials dels tècnics i la decisió final de la direcció.

Així mateix, segons Jaume, la nova metodologia implementada per Infraestructures ha consolidat l’eliminació de l’OTA i garanteix “que només per part de la comissió tècnica es pugui dur a terme la correcció de les puntuacions, ja sigui arran d’una observació de l’auditoria o arran de la revisió realitzada per la mateixa comissió”. Segons les dades facilitades per Jaume al Parlament, pel que fa a l’any 2016, dels 121 expedients tramitats, només en 4 casos hi va haver revisions respecte a la puntuació inicial. El que no existeix, segons va explicar Jaume a preguntes de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, és una auditoria detallada de tots els contractes adjudicats durant l’etapa 2011-2015.

En la mateixa compareixença, Jaume explicava que Infraestructures.cat havia perfeccionat els procediments formals de licitació. “Des del maig del 2016, tota la documentació associada al circuit de puntuació i que justifica la traçabilitat de totes les decisions s’ha integrat en el sistema informàtic de l’empresa”. Aquest és un punt rellevant, perquè una de les dificultats que ha trobat la nova direcció a l’hora d’elaborar l’informe d’anàlisi és que el procés de licitació no estava totalment informatitzat i en alguns expedients la informació era incompleta. De fet, una de les constatacions de l’informe és que durant l’etapa analitzada no hi havia “constància i traçabilitat de tots els fluxos de procediment”. L’informe parla d'”incompletesa” dels expedients i “poca concreció” dels documents consultats. “El sistema de gestió no generava documents electrònics amb les garanties exigides i no es disposava d’un sistema que garantís la integritat de l’expedient”.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari