06/02/2017 | 20:00
Una gestió comptable que “distorsiona la imatge fidel del pressupost”, problemes a l’hora de justificar les dietes del personal i manca d’informació sobre la contractació de serveis externs. L’Oïdoria de Comptes del Parlament ha emès un contundent informe en què fiscalitza la gestió econòmica de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) durant l’etapa de Daniel de Alfonso. El document, publicat al mes de juliol passat, no havia transcendit fins ara i fiscalitza els comptes d’Antifrau durant el quart trimestre de 2015 i el primer trimestre de 2016.
L’auditoria del Parlament és un capítol més en el degoteig d’informacions que van posant llum als aspectes més opacs de la gestió de l’Oficina Antifrau durant l’etapa de Daniel de Alfonso, destituït al juny passat arran de les converses i conspiracions amb Jorge Fernández Díaz revelades pel diari ‘Público’. Fa poques setmanes, el nou director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, afirmava al Parlament que durant el mandat del seu antecessor hi havia hagut despeses que ell considera que no eren acceptables, com el pagament d’un abonament a l’òpera. De fet, una de les primeres decisions preses per Gimeno ha estat encarregar a la Sindicatura de Comptes la realització d’una auditoria sobre la mateixa Oficina Antifrau.
L’informe de l’Oïdoria de Comptes suposa una pràctica esmena a la totalitat al model de gestió de l’Oficina. El document considera que alguns dels elements de la gestió comptable distorsionen “la imatge fidel de gestió del pressupost” que presenta l’organisme. El document recomana a l’OAC que adquireixi una aplicació informàtica de comptabilitat pública per millorar la gestió econòmica i pressupostària, i qüestiona en l’àmbit tècnic una gran part del procediment d’administració i gestió.
“Incidències” en les dietes
Els punts més calents, però, fan referència al capítol de retribucions de personal i a la contractació externa. L’informe crida l’atenció sobre el procediment de justificació i abonament de dietes. Segons l’Oïdoria de Comptes, s’han detectat “incidències” que comporten “la impossibilitat de donar validesa tant als imports de les dietes satisfetes com a la necessitat de viatjar en un determinat dia”. “Caldria que el model de liquidació de despeses inclogués, per a les indemnitzacions per raó de servei, els horaris de sortida i d’arribada de les actuacions”, afirma l’auditor.
Així mateix, segons l’Oïdoria, l’ens satisfà “uns imports en concepte de manutenció superiors als imports exclosos de tributació d’acord amb les normes aplicables de l’IRPF”, i conclou que “cal adequar els procediments i adaptar-los a la normativa aplicable”. L’Oïdoria afirma que durant el 2015 Antifrau va pagar 75.846 euros en concepte de dietes (el 69% del pressupost previst).
CRÍTIC s’ha posat en contacte amb l’Oficina Antifrau, que ha declinat realitzar qualsevol comentari sobre el contingut de l’informe de l’Oïdoria de Comptes. Tanmateix, fonts de l’OAC remeten a les directrius de treball aprovades per la nova direcció d’Antifrau al desembre passat, on s’esmenta explícitament que entre els objectius de la nova direcció hi ha “adequar la retribució (inclosos els complements de qualsevol naturalesa) als criteris d’estricta legalitat i integritat”. De fet, cal assenyalar que una de les primeres decisions de Gimeno com a director d’Antifrau va ser aplicar una retallada al règim de dietes, que, segons consta al DOGC, es va fer efectiva al mes d’octubre passat.
Antifrau afirma que per a l’elaboració d’aquestes noves directrius, segons consta en el mateix document, “s’han tingut en especial consideració les observacions i recomanacions de l’informe d’auditoria, que elabora periòdicament l’Oïdoria del Parlament”.
Toc d’atenció sobre la contractació
L’organisme fiscalitzador també crida l’atenció sobre la contractació menor de l’Oficina, de la qual afirma que no existeix un registre, i en concret sobre dos contractes de lísing (per al lloguer d’un equip d’escàner i per al rènting de vehicles) per als quals “s’ha previst una pròrroga” i que, a parer seu, incompleixen la normativa en aquest aspecte. “Els contractes menors no poden tenir durada superior a l’any i no poden ser objecte de pròrroga. S’ha d’evitar la utilització d’aquest mecanisme per a contractacions que es reiteren any rere any i cal evitar el fraccionament de l’objecte en els contractes per mantenir-los per sota dels llindars dels contractes menors”.
Precisament aquest mecanisme de contractació (l’encarrilament de contractes menors per evitar un concurs públic) és un dels fets sobre els quals Antifrau o la Sindicatura de Comptes criden l’atenció sovint en els seus informes de fiscalització d’organismes públics. En aquest sentit, l’Oïdoria també diu que s’hauria realitzat un contracte per licitar els tiquets de restaurant, la pòlissa d’assegurances o l’agència de viatges.
L’antic cap d’Administració, destituït
Es dóna el cas que el nou director de l’Oficina, Miguel Ángel Gimeno, va destituir al desembre passat Josep Maria Sangenís, que des del 2011 havia estat cap d’Administració, Recursos Humans i Pressupost de l’Oficina Antifrau durant l’etapa de Daniel de Alfonso i responsable últim en matèria de gestió i administració. El cessament de Sangenís es va produir al desembre passat en el marc de la reestructuració de càrrecs directius de l’OAC realitzada per Gimeno i pocs mesos després de l’emissió del contundent informe de l’Oïdoria.
Fonts d’Antifrau, a preguntes de CRÍTIC, precisen que Sangenís va ser destituït perquè “no participava de la nova orientació de l’OAC”. Aquestes fonts expliquen que entre aquestes noves directrius hi ha “tenir molt en compte els informes de l’Oïdoria de Comptes del Parlament” o d’altres òrgans de control. El fet que la plaça ocupada per Sangenís fos de lliure designació “va fer més senzilla aquesta decisió”.
De fet, un dels aspectes més xocants en relació amb l’informe de l’Oïdoria de Comptes són les al·legacions que va presentar el mateix Sangenís en nom de l’Oficina Antifrau. Davant el suggeriment que hauria de disposar d’un aplicatiu informàtic de comptabilitat pública per gestionar els seus comptes, Sangenís no solament nega que això sigui necessari, sinó que hi afegeix un comentari gairebé irònic: “Només resta que digui clarament a quin producte del mercat s’està referint i si ens facilitarà també un sistema de finançament d’aquest producte”. O davant del suggeriment de l’Oïdor de Comptes que l’OAC hauria de fer ús de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat (un instrument informàtic que fan servir la Generalitat i un gran nombre d’ajuntaments catalans), afirma que l’opinió de l’auditor “afavorint uns determinats proveïdors o d’altres és irrellevant”.
L’Oïdoria de Comptes no va valorar cap de les al·legacions presentades per l’OAC i va fer constar en l’informe que considera que aquestes expressions són “inadmissibles” i “atempten a la funció fiscalitzadora”.
Un alt càrrec investigat l’any 2010
Gimeno va adreçar missatges relatius al funcionament de l’Àrea d’Administració ja des del primer moment de prendre possessió. Després que transcendissin problemes per la incorporació de Tomàs Salàs com a director adjunt, va decidir nomenar per a aquest càrrec a l’octubre passat el jurista Joan Xirau. El 2 de novembre, va resoldre delegar en ell “les competències rectora i organitzativa immediates en relació amb les funcions que corresponen a l’Àrea d’Administració, Recursos Humans i Pressupost”. En només un mes, el 19 de desembre, el director adjunt formulava la proposta de cessament de Sangenís.
Es dóna el cas que Sangenís ja va ser objecte de polèmica l’any 2010, quan va ser investigat per, suposadament, haver inflat dietes quan treballava com a interventor del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Posteriorment va ser exculpat. Sangenís ha estat un pes pesant d’Antifrau des de la seva creació: va ser director d’investigacions amb el primer director de l’Oficina, el difunt David Martínez Madero, i també cap d’Àrea de Sector Privat, Gestió Ètica i Responsabilitat Social. Daniel de Alfonso el va nomenar el 2011 responsable d’Administració.
