Perfils

JORDI BORRÀS

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació
v_d_vinader_portada

‘V de Vinader’, el còmic sobre la vida i l’obra de Xavier Vinader

  • Text: Redacció Còmic: Sr. Plástiko
  • dilluns, 22 agost 2016

L'abril de 2015 ens deixava Xavier Vinader, tot un símbol d'una forma d'entendre el periodisme. CRÍTIC us proposa aprofundir en la figura d'aquest reporter d'investigació a través de 'V de Vinader', un còmic obra del dibuixant Sr. Plástiko que traça un perfil de la trajectòria vital del personatge a partir de la seva aposta pel periodisme compromès. Una passejada per la vida i obra del periodista de Sabadell a través d'un relat elaborat a partir de declaracions i reflexions del propi Vinader, extretes de les entrevistes més rellevants que se li van fer en vida.

Més informació
Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx: el cisell de la memòria roja

  • Text: Jordi de Miguel Capell @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • divendres, 13 maig 2016

El dia que, a la freda Minsk, una trucada va rompre la quietud del seu pis per confirmar-li que havia estat premiada amb el Nobel de literatura, poc o gens sabíem de Svetlana Aleksiévitx (Ivano-Frankivsk, Ucraïna, 1948). Tot i que, 30 anys abans, el seu primer llibre havia venut dos milions d'exemplars a la Unió Soviètica, aquí era difícil trobar-ne res. L’anunci del premi literari més important del món homenatjava “la seva obra polifònica, un monument al sofriment i al coratge en el nostre temps”. És el temps soviètic, o segons el seu admirat escriptor Varlam Xalàmov, el temps de “la gran batalla perduda per una renovació autèntica de la vida”. Aleksiévitx n'ha esbotzat les fronteres per convertir-se en una de les majors cronistes de l'experiència humana. La seva lectura no deixa indemne.

Més informació
pablo-iglesias

Pablo Iglesias abans de Pablo Iglesias

  • Text: Carlos Torres / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 3 febrer 2016

El pis de Pablo Iglesias a Vallecas té 60 metres quadrats i un mapamundi penjat sobre la taula de la cuina. Per a qui hi entra per primera vegada, el domicili sembla més aviat el refugi provisional d’algú que es troba de pas a la ciutat que no pas el pis d’un home que s’apropa a la frontera dels 40 i que duu anys instal·lat al barri. Els vidres fumats a les portes, els cartells de 'Pulp fiction' i de 'Temps moderns' sense emmarcar o les piles de llibres al despatx donen pistes de les coordenades estètiques en què es mou el líder de Podem. L'ara ja diputat Iglesias negocia el futur d'Espanya en un llarg estira-i-arronsa amb el PSOE de Pedro Sánchez.

Més informació
busqueta

Josep Manel Busqueta: ‘El cervell anticapitalista de la CUP’

  • Text: Marc Font @marcfontribas / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 11 novembre 2015

Una de les persones que més xerrades sobre economia ha fet els darrers anys als Països Catalans no treballa en cap universitat ni en cap entitat financera. No llueix americanes de colors, sinó un davantal de forner com a roba de feina. Es diu Josep Manel Busqueta, és pastisser i el seu dia a dia, amb el parèntesi actual del Parlament, passa per matinar, baixar a l'obrador i començar a coure pa, pastes, coques i el que calgui. Però, alhora, la seva vida permet recórrer els darrers 25 anys de l'activisme social a Catalunya: pacifisme, insubmissió, internacionalisme, zapatisme, altermundialisme i, és clar, anticapitalisme i independentisme. Causes (no) perdudes d'un bolivarià convençut que reivindica "amb orgull" els seus mesos com a assessor d'Hugo Chávez. Serà probablement un dels diputats de la CUP que més sorprendran aquesta legislatura.

Més informació
artur-mas

Artur Mas: ‘La cursa de fons del noi dels encàrrecs’

  • TExt: Anna Punsoda @AnnaPunsoda / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 23 setembre 2015

L’any 1986 Artur Mas es converteix en el director general més jove de la Generalitat de Catalunya. Aleshores ja tenia a la ment fer carrera política; però, segons explica ell mateix, no creia que arribés mai gaire lluny —ni a conseller— perquè no tenia pedigrí. S’hi estaria uns anys i després entraria a fer de gerent de qualsevol empresa. Mas era el fill d’un senyor que feia ascensors al Poblenou. Venia de la classe mitjana-alta del Maresme. A casa seva no havien fet diners posant-se en política, sinó no posant-s’hi. Què hi tenia a pelar un Artur Mas al costat d’un Joaquim Triadú i Vila-Abadal? O d’un Joan Maria Pujals, que potser no venia de ric però que enlluernava tothom amb el seu carisma?

Més informació