Perfils

Felip VI: el rei que va acabar perdent els catalans

  • Text: Joan Safont / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 3/10/2018

El 3 d'octubre de 2017, Felip VI feia un duríssim discurs contra el referèndum de l'1-O. Aquell missatge televisat va suposar el trencament més gran de la monarquia espanyola amb Catalunya des del 1931. Però no sempre ha estat així: durant l'oasi dels anys vuitanta i noranta, Felip va conrear una imatge d'amistat amb Catalunya. Era el príncep que parlava català i es declarava descendent de Jaume I. Fins i tot va arribar a afirmar, en un discurs oficial l'any 1990, que Catalunya seria la que els catalans volguessin que fos. Què ha canviat? Aquest és el retrat de Felip VI, el monarca que va perdre els catalans.

Maria Aurèlia Capmany: els cent mil rostres de la llibertat

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 23/07/2018

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era única en la seva pluralitat. Prolífica autora de novel·la, d'assaig, de teatre i de cançó; figura clau per a la resistència del feminisme i la cultura catalana durant el franquisme; popular regidora socialista de la seva ciutat. La vida és massa curta per interpretar-hi tots els papers. Maria Aurèlia Capmany se la beu a glopades.

El costat fosc de Manuel Valls, l’aposta de C’s contra Ada Colau

  • Text: Xavier Espinet | Il·lustració: Jordi Borràs
  • 11/06/2018

L''establishment' polític i econòmic de Barcelona ja ha mogut fitxa de cara a les eleccions municipals del 2019. L'objectiu és doble: evitar un segon mandat d'Ada Colau i frenar l'independentisme. L'aposta dels sectors d'ordre podria ser l'exprimer ministre francès Manuel Valls. Nascut a Barcelona el 1962 i fill de pare català, en els últims temps Valls ha destacat pels seus posicionaments públics crítics amb el procés. Defenestrat de la primera línia de la política francesa, ara Albert Rivera l'ha proposat per encapçalar la llista de Ciutadans a Barcelona. Però... qui és i què representa Manuel Valls, i què ha fet allà on ha governat?

Joan Sales, místic i nacionalista

  • Jordi Amat / @jordiamat22
  • 11/04/2018

"Vist com un personatge menor pel vell republicanisme, infravalorat en temps del catalanisme progressista, el llegat de Joan Sales actua com un revitalitzador de la tradició literària més que qualsevol altre agent del sistema cultural català del segle XX". Així defineix l'escriptor i periodista Jordi Amat Joan Sales, l'autor d''Incerta glòria' i impulsor de Club Editor, a la versió castellana d''El llarg procés', que l'editorial Tusquets ha editat aquestes setmanes amb el títol 'Largo proceso, amargo sueño'. CRÍTIC us ofereix en exclusiva en català un extracte del capítol del llibre on Amat analitza la figura i l'obra de Sales, referent intel·lectual cabdal en el relat cultural del nou sobiranisme.

Manuel de Pedrolo, l’home de les 20.000 pàgines oblidades

  • Text: Sebastià Bennassar / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 28/03/2018

L'escriptor, de qui enguany es compleixen 100 anys del naixement, va publicar 128 obres, però avui és conegut gairebé exclusivament pel fet de ser l'autor del 'Mecanoscrit del segon origen', el llibre més venut de la literatura catalana. Els motius del seu oblit són múltiples, però hem de destacar l'acarnissament de la censura en la seva obra; el mandarinatge cultural dels anys seixanta i setanta a Catalunya, i, en tercer lloc, la seva fidelitat absoluta al projecte independentista en els temps del pujolisme i del "peix al cove", que el van convertir en una de les veus més molestes del període autonòmic.

Vladímir Putin, el patriota amb garrot

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 12/03/2018

Quasi ningú no dubta que Vladímir Putin serà reelegit president de Rússia aquest diumenge. La frase "No Putin, no Rússia", repetida per analistes i periodistes, simbolitza el sistema de poder creat en un país que ha estat governat — formalment o informal— per un mateix home des de fa 18 anys. Com ha pogut, aquest exespia soviètic, mantenir-se al poder durant tant de temps? El veiem constantment a les portades dels diaris, però què sabem d'ell? Com ha canviat Rússia d'ençà que va arribar al poder? Per respondre tot això, hem de tornar enrere, quasi 80 anys abans, a la Segona Guerra Mundial. O, com dirien els russos, a la Gran Guerra Patriòtica.