Perfils

Joan Sales, místic i nacionalista

  • Jordi Amat / @jordiamat22
  • 11/04/2018

"Vist com un personatge menor pel vell republicanisme, infravalorat en temps del catalanisme progressista, el llegat de Joan Sales actua com un revitalitzador de la tradició literària més que qualsevol altre agent del sistema cultural català del segle XX". Així defineix l'escriptor i periodista Jordi Amat Joan Sales, l'autor d''Incerta glòria' i impulsor de Club Editor, a la versió castellana d''El llarg procés', que l'editorial Tusquets ha editat aquestes setmanes amb el títol 'Largo proceso, amargo sueño'. CRÍTIC us ofereix en exclusiva en català un extracte del capítol del llibre on Amat analitza la figura i l'obra de Sales, referent intel·lectual cabdal en el relat cultural del nou sobiranisme.

Manuel de Pedrolo, l’home de les 20.000 pàgines oblidades

  • Text: Sebastià Bennassar / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 28/03/2018

L'escriptor, de qui enguany es compleixen 100 anys del naixement, va publicar 128 obres, però avui és conegut gairebé exclusivament pel fet de ser l'autor del 'Mecanoscrit del segon origen', el llibre més venut de la literatura catalana. Els motius del seu oblit són múltiples, però hem de destacar l'acarnissament de la censura en la seva obra; el mandarinatge cultural dels anys seixanta i setanta a Catalunya, i, en tercer lloc, la seva fidelitat absoluta al projecte independentista en els temps del pujolisme i del "peix al cove", que el van convertir en una de les veus més molestes del període autonòmic.

Vladímir Putin, el patriota amb garrot

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 12/03/2018

Quasi ningú no dubta que Vladímir Putin serà reelegit president de Rússia aquest diumenge. La frase "No Putin, no Rússia", repetida per analistes i periodistes, simbolitza el sistema de poder creat en un país que ha estat governat — formalment o informal— per un mateix home des de fa 18 anys. Com ha pogut, aquest exespia soviètic, mantenir-se al poder durant tant de temps? El veiem constantment a les portades dels diaris, però què sabem d'ell? Com ha canviat Rússia d'ençà que va arribar al poder? Per respondre tot això, hem de tornar enrere, quasi 80 anys abans, a la Segona Guerra Mundial. O, com dirien els russos, a la Gran Guerra Patriòtica.

Joan Brossa: poesia, màgia i revolta

  • Text: Joan Carbonell / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 7/02/2018

Joan Brossa era poeta. Un poeta radical. Radicalment divertit, radicalment polític i sense límits formals. Per a ell, la poesia era un joc que es podia trobar en qualsevol racó o moment: en la rima d'un sonet, damunt d'un escenari, en un poema visual o en un objecte trobat al carrer. Tot era poesia en transformació, tot era un joc de mans perpetu on la imaginació revelava noves finestres a la realitat. Nascut a la Barcelona menestral l'any 1919, va utilitzar tot aquest univers creatiu per actuar des de la poesia contra el règim franquista i altres injustícies des d'una posició comunista i catalanista. La seva obra esdevé rabiosament actual i atemporal. Una autèntica prova de foc a la llibertat d'expressió. Endavant! Passin i vegin allò que els seus ulls no han vist mai: el poeta avantguardista, el mag, el guerriller de la paraula... Tots ells en una sola persona, Joan Brossa.

Maria-Mercè Marçal: la revolta permanent

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 12/11/2017

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Murals, pasquins, biografies de Twitter. Qui no ha llegit mai aquest poema? La "Divisa" de Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) és una daga de doble tall: prova la perdurabilitat del vers que transcendeix l’individu; però, alhora, fa opaca la totalitat d’una obra central en la poesia catalana i fixa, o simplifica, la vida de la seva autora. És una vida curta i intensa, travessada pel compromís polític amb l’esquerra independentista, la lluita feminista i la paraula. Però en moviment constant. Amorosa, radical i obsessiva. Qui coneix les rebel·lions de Maria-Mercè Marçal?

Che Guevara, els perills de la puresa

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 8/10/2017

El Che, símbol de pòsters i de samarretes, se sol definir —en termes vagues i generals— com un home que va lluitar contra la tirania i la pobresa. Això potser és útil per esperonar algun adolescent, però no ens ajuda a entendre quins eren els projectes polítics del Che i per què es va guanyar tants enemics, tant al bàndol capitalista com al soviètic.