• Judith Pastor / @tidujpc
  • dimecres, 29 juny 2016

El PP va perdre fa un any l’únic govern municipal que tenia al Baix Llobregat: Castelldefels. Una coalició d’esquerres l’ha desbancat. La clau del pacte? L’adhesió a l’AMI. Aquest és el 'peatge' que Movem (confluència d’ICV-EUiA), el PSC i Castelldefels Sí Pot van haver de pagar per guanyar el suport d’ERC i de Convergència, que no forma part del govern però que va signar la investidura. Més enllà del rebombori que això va suposar, el gir de dreta a esquerra s’ha traduït en més participació ciutadana i més inversió social. Tot i això, l'oposició critica durament la tasca feta durant aquests 12 mesos de govern.

El PP i Ciutadans, des de l'oposició, critiquen que una bona part de la feina del nou govern ja estava preparada durant el mandat anterior

Vistes del castell, a la ciutat de Castelldefels / MARC COROMINAS

Vistes del castell, a la ciutat de Castelldefels / MARC COROMINAS

Candela López (Movem) es va convertir el 13 de juny de 2015 en la primera alcaldessa de la història de Castelldefels i, segons estableix l’acord de govern, el 2017 cedirà el càrrec a una altra dona, Maria Miranda (PSC). La suma de Movem (ICV, EUiA, MES, EQUO i Entesa), del PSC, d’ERC i de Castelldefels Sí Pot (cercle de Podem) va prendre el poder a Manuel Reyes (PP), que, tot i haver guanyat les eleccions del 24-M, es va quedar fora de l’alcaldia.

“Els resultats electorals van deixar un panorama molt fragmentat, i les forces polítiques d’esquerres ens vam veure amb l’obligació d’arribar a un acord per garantir la governabilitat de la ciutat”, explica Candela López a Districte 11 i CRÍTIC, que considera que el PP havia conduït Castelldefels a “una situació de paràlisi”.

Aquest pacte a quatre és, segons l’opinió de López, un clar exemple dels nous escenaris de la política estatal: “S’ha acabat l’època de les majories absolutes. Ara és el temps del diàleg, de l’acord i del consens”. En canvi, l’exalcalde Manuel Reyes, del PP, ho discuteix: “Els veïns no han votat que el PSC pacti amb els independentistes. Els pactes es determinen en un despatx; no els escullen els veïns. Són el menys democràtic que existeix”.

Al cap d’un mes de la presa de possessió, el nou equip de govern va presentar 25 Mesures Prioritàries, “centrades a donar resposta a aquells col·lectius més desprotegits, i incidir en la reactivació econòmica, en la participació ciutadana i en la millora d’equipaments i espais públics de la ciutat”. A partir d’aquests eixos, CRÍTIC i Districte 11 analitzen l’actuació del nou Ajuntament de Castelldefels en el primer aniversari de la seva investidura. Hi ha hagut un canvi real després de quatre anys de mandat dels populars?

L’adhesió a l’AMI, una de les claus del pacte

L’alcaldessa reconeix que arribar a un acord per formar govern no va ser fàcil. Va costar setmanes de negociacions i, fins i tot, “tensions internes” en el si d’alguns partits, com el PSC i Castelldefels Sí Pot (CSP). Una de les claus que expliquen l’entrada d’ERC al govern i el suport de Convergència a la investidura és l’adhesió de Castelldefels a l’Associació Catalana de Municipis per la Independència (AMI). “El fet d’entrar a l’AMI era molt important per poder donar suport al govern i començar a treballar de manera comuna”, explica Xavier Amate, número u de Convergència i representant de la ciutat a l’associació independentista.

La líder municipal dels socialistes argumenta que van acceptar aquesta condició per donar estabilitat al govern: “Ens trobàvem amb dues alternatives: o bé mantenir Castelldefels paralitzat al llarg de quatre anys més amb un govern del PP en minoria, o bé arribar a un acord en el qual hi havia la premissa d’entrar a l’AMI”. Tanmateix, Miranda clarifica que des del PSC estan “totalment en contra del procés i de la independència”.

Manuel Reyes critica aquesta aliança, segons diu, motivada “amb l’únic objectiu de fer fora el PP i d’aconseguir una cadira al consistori”. L’exalcalde considera que el quadripartit representa formacions polítiques “completament diferents i d’extrems”, i hi afegeix: “S’han trossejat el govern municipal com qui trosseja un pastís, i s’han repartit tots els trossos, de manera que cadascú fa i desfà segons el seu criteri”. Reyes opina que actualment “hi ha una situació d’absolut desgovern a la ciutat”.

Candela López admet que “és més fàcil governar sol que amb quatre forces polítiques”, però creu que el resultat “és molt més positiu, ja que obliga a revisar més les propostes, a defensar més els punts de vista, a debatre alternatives i, en definitiva, a avançar cap al millor acord, al que representa més la ciutat”. Segons López, la prioritat és “crear un govern de confiança”.

Òscar Blanco, membre de l’Assemblea Popular de Castelldefels, veu un risc en aquest quadripartit: “El problema és que parteixen d’un pacte anti-PP. Però, si no tenen un projecte capaç d’engrescar i ser realment transformador, el Manu Reyes podria tornar a guanyar d’aquí a quatre anys”.

Uns pressupostos “més socials”

Cartell en defensa dels refugiats, a l'Ajuntament de Castelldefels / MARC COROMINES

Cartell en defensa dels refugiats, a l’Ajuntament de Castelldefels / MARC COROMINAS

Durant el mandat anterior, el PP ocupava l’alcaldia amb 8 regidors dels 13 que es necessiten per tenir majoria absoluta. Miranda creu que “estava governant amb minoria però actuava com si tingués majoria”. Per això, explica, “no va poder tirar endavant una gran part dels projectes, fins al punt que els últims pressupostos es van aprovar des de l’oposició”. En aquest sentit, l’aliança de quatre partits que sumen 13 regidors més els dos vots favorables de Convergència ha permès que s’aprovin els pressupostos aquest primer any de mandat.

Amb una xifra total de 62.071.071 euros que suposa un creixement d’un 4,4% respecte als de 2015, els nous pressupostos tenen, segons assegura el govern, “un caràcter molt social”. Concretament, les partides destinades als serveis socials han crescut un 11,4%, fins a arribar als 1,7 milions d’euros, i les de suport a les famílies ho han fet un 31%, amb una xifra total de 353.000 euros.

“El principal objectiu és ajudar les persones que pitjor ho estan passant”, recorda López. Per aquest motiu, el consistori ha abordat un Pla local d’inclusió social en xarxa amb més de 30 entitats, que té com a punts centrals combatre la pobresa, cobrir les necessitats bàsiques i lluitar contra l’exclusió en diferents àmbits: el laboral, el sociosanitari i el residencial.

Un altre dels temes que s’han posat sobre la taula són les polítiques d’habitatge. Aquest primer any de mandat, s’ha creat la Regidoria d’Habitatge, encapçalada per Ana Quesada, fins llavors representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) al municipi. La Regidoria s’ha reunit periòdicament amb les entitats bancàries que tenen borsa de pisos buits a la ciutat, incloent-hi la Sareb. Per primera vegada, l’Ajuntament disposa del llistat actualitzat de pisos buits a Castelldefels, i negocia a tres bandes amb els afectats, els bancs i la Generalitat per poder donar sortida a les necessitats habitacionals més urgents. De fet, la ciutat és dins la llista dels 72 municipis catalans amb una consideració prioritària per optar a la cessió de pisos buits per part del Govern català.

Tot i que encara no s’ha desenvolupat un projecte integral amb la PAH per fer de Castelldefels “una ciutat lliure de desnonaments” una de les 25 promeses, sí que s’ha pogut actuar en casos particulars i s’han frenat execucions hipotecàries. Tot i així, a Castelldefels hi ha 77 famílies sense habitatge, segons dades de l’abril de 2016. Quesada lamenta que des de l’Ajuntament “de moment no s’ha pogut donar sortida a aquestes famílies perquè no es disposa d’habitatge públic”.

Pel que fa a la pobresa energètica, l’Ajuntament s’ha reunit periòdicament amb empreses subministradores, com Endesa, “per aconseguir més implicació per part seva”. De moment, la companyia elèctrica s’ha compromès a establir un interlocutor directe per evitar talls de subministrament quan l’Ajuntament ho sol·liciti.

Per la seva banda, Serveis Socials ofereix un servei permanent d’ajuts per pagar els rebuts de subministraments bàsics a aquells veïns amb dificultats per fer-hi front, però l’Ajuntament demana a les companyies que creïn un fons social: “Són les empreses de subministraments les qui han de fer un replantejament d’aquest problema”, explica Candela López. Encara no s’ha aconseguit cap compromís per part de les companyies, però les negociacions continuen.

Repte: impulsar les inversions

El govern municipal presumeix que, en un sol any, té previst executar obres per un valor de 14 milions d’euros, xifra que supera els 13 milions que el govern anterior va invertir del 2012 al 2015, ambdós inclosos. Manuel Reyes, del PP, creu que aquestes dades “són completament falses”, ja que, segons diu, dins els 14 milions pressupostats per a aquest 2016 s’han comptat projectes que l’Ajuntament del PP ja va engegar, com ara les obres al passeig Marítim o del quart institut de la ciutat.

A més, defensa que la situació de l’any 2011 quan el PP es va constituir en govern “no és comparable” a la del 2015. Al “clima destructiu de crisi” del 2011, Reyes hi afegeix la “mala gestió” de l’equip de govern precedent (PSC, ICV-EUiA i CiU), “basada en inversions desproporcionades i endeutament”. És per això que defensa l’actuació dels populars i critica el govern actual, que, segons el seu criteri, “s’ha trobat amb les arques sanejades, un alt nivell de tresoreria i projectes gairebé empresos. Ho ha tingut molt fàcil”.

Candela López coincideix que es van trobar amb una situació econòmica favorable, però difereix en els motius: “El PP va aplicar a Castelldefels la mateixa dinàmica que a la resta de l’Estat, basada en polítiques d’austeritat, retallades i privatitzacions. Per això va acumular diners”. També subratlla que el deute “no es va reduir de manera substancial”, és a dir, que “es va pagar quan tocava, però no es van fer esforços per anticipar pagaments”. A l’últim, critica que el PP “va posar en risc” subvencions d’altres administracions en no executar-les a temps. Un exemple són els 5,7 milions d’euros assignats pel Programa d’actuacions de millora urbana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que no es van sol·licitar. El govern actual ha negociat amb l’AMB la pròrroga d’aquesta subvenció perquè no es perdi.

Lluita contra les desigualtats

Carrers de Castelldefels / MARC COROMINAS

Carrers de Castelldefels / MARC COROMINAS

Castelldefels és una de les ciutats de l’AMB amb rendes més altes però també amb majors desigualtats socials. “D’una banda, tenim veïns com Leo Messi i Luis Suárez i, de l’altra, molta gent que està patint les conseqüències de la crisi”, explica López. És per això que una de les inversions prioritàries del mandat estava destinada al Pla de barris de Vista Alegre, una de les zones “més vulnerables de la ciutat, amb un important percentatge de població en risc d’exclusió social”.

Des del punt de vista urbanístic, el barri se situa a la perifèria i en una zona elevada, i presenta un terreny bastant abrupte i amb força desnivells. Les persones que el van habitar a partir dels anys cinquanta es van encarregar d’edificar-lo, motiu pel qual presenta força carències d’infraestructures.

El Pla de barris es va iniciar l’any 2010, quan governava el PSC, però segons Yolanda Pibernat, secretària de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, “durant els quatre anys del PP no va ser una prioritat”. Entre el 2011 i el 2015 s’hi van invertir 1,8 milions, gairebé la mateixa xifra que ha planificat en un any el nou govern (1,9 milions), que ha reprès el projecte i l’ha consensuat amb el veïnat. Actualment es troba a la fase final de redacció, i en l’espera que surti a concurs l’adjudicació de les obres que inclouen, entre d’altres, la rehabilitació de les antigues dependències dels Serveis Educatius per crear un Nou Centre Municipal al barri.

Paral·lelament, al desembre es va organitzar un procés participatiu per determinar l’ús que es donaria a un solar on abans hi havia l’edifici dels mestres de l’antiga escola de Vista Alegre, i on ja s’ha construït un parc infantil, l’opció guanyadora de la consulta. Al llarg d’aquest any hi ha previstes altres obres destinades a la millora de l’espai públic, la pavimentació, les xarxes de clavegueram i recollida d’aigües pluvials, i el soterrament de les xarxes elèctriques i de telefonia, entre d’altres. Tal com explica Pibernat, aquestes obres són “imprescindibles”, motiu pel qual des de l’AV restaran “vigilants perquè es compleixi el pla integral”.

Un nou model de platja

El comerç, el turisme, l’hostaleria i la gastronomia són els sectors econòmics més potents de Castelldefels, a la costa del Baix Llobregat. En aquest sentit, l’Ajuntament d’esquerres està impulsant un nou model de platja per garantir l’equilibri entre la tranquil·litat del veïnat i el desenvolupament de l’activitat econòmica.

Rosa Pla, presidenta de l’Associació de Veïns Baixador, barri proper a la platja, valora que l’equip de Candela López ha estat “molt respectuós i curós amb els drets dels veïns”, a diferència del del PP, “partidari d’un model de platja discoteca que donava molta més importància a l’explotació dels negocis”. De fet, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona va condemnar el govern anterior pel soroll de les guinguetes, en considerar que lesionava “els drets fonamentals a la integritat física i moral i a la intimitat personal i familiar” dels veïns.

És per això que el nou plec de condicions elaborat amb la participació de l’entitat veïnal i dels propietaris de les guinguetes preveu una reducció de les emissions de 91 decibels xifra que sobrepassava el límit de so permès a 60. Ara bé, Pla reclama al govern “que no cedeixi a la pressió dels concessionaris i del govern anterior, sinó que sigui capaç de fer entendre que la normativa actual de la platja no reprimeix, sinó que normalitza i legalitza la situació”.

Participació i transparència pública

La redacció del pla d’usos de la platja o la consulta del futur del solar buit de Vista Alegre són només dos exemples dels diversos processos participatius que ha engegat el nou govern en el seu primer any. A banda d’aquests, també es va obrir una votació electrònica per canviar el logotip de l’Ajuntament, es va celebrar una jornada oberta a la ciutadania per estudiar la millora dels correcans i s’ha constituït la Taula de Mobilitat, un òrgan consultiu, informatiu i de debat per tal que les entitats i la ciutadania aportin la seva visió en la redacció del Pla de mobilitat. Però segurament els dos projectes més ambiciosos són l’obertura a la ciutadania del Pla d’acció municipal (PAM) i els pressupostos participatius.

És la primera vegada que el PAM es fa de manera participada. Al llarg del mes de maig, es van organitzar nou sessions en diferents barris i col·lectius per obtenir una diagnosi de les opinions i propostes del veïnat i, a més, es van obrir canals de participació ‘online’. El pròxim 5 de juliol s’explicaran les conclusions del procés, i es detallaran quines propostes s’han pogut introduir al PAM i quines no.

Posteriorment entre el 6 i el 13 de juliol es durà a terme la votació dels primers pressupostos participatius de la història de Castelldefels. La ciutadania empadronada i major de 16 anys podrà decidir on s’inverteix 1 milió del total de 62.071.071 euros del pressupost municipal, “una part molt important del capítol d’inversions per a aquest any 2016”, segons l’Ajuntament. La ciutadania podrà destinar partides pressupostàries a intervencions en el patrimoni històric i cultural, instal·lacions esportives, ampliació i connexió dels carrils bici, mesures de millora per a l’eficiència energètica, inversions de millora i manteniment a la platja, programa de rehabilitació de façanes, projecte d’horts urbans i una llançadora per a l’emprenedoria social.

En paraules de Candela López, totes aquestes accions estan destinades a “sembrar la llavor en la participació perquè la gent sàpiga que no només ha de votar cada quatre anys, sinó que ha de formar part del dia a dia de l’Ajuntament”. En aquest sentit, Elena Moreira, presidenta de l’AV Centre, destaca que “la comunicació entre la ciutadania, les entitats i l’Ajuntament és molt fluida; és un govern molt proper al poble”. Tanmateix, totes dues coincideixen que la ciutadania no està acostumada a tenir veu, motiu pel qual la participació en aquests processos ha estat força baixa. “Nosaltres no ens aturem aquí”, sentencia López. “Continuarem fent pedagogia perquè la ciutadania s’impliqui més, i impulsarem les audiències per barris”.

Pel que fa a la transparència, a més de retransmetre els plens municipals a través de la televisió, l’alcaldessa ha creat unes trobades digitals mensuals amb els veïns i veïnes de Castelldefels, en què rendeix comptes i atén totes les consultes sobre l’actualitat de la ciutat. També té el seu propi espai a la ràdio i un blog personal en què escriu periòdicament i publica la seva agenda, amb l’objectiu de “trencar barreres i crear un govern de proximitat”.

Òscar Blanco, de l’Assemblea Popular, valora l’obertura del govern, però alerta que “la participació es promou des de dalt i, per tant, deixa poc marge a l’autonomia fora de les institucions”. A diferència d’altres municipis on les anomenades forces del canvi venien de moviments socials que han exercit de contrapoder a l’Ajuntament, Blanco explica que el teixit associatiu i els moviments socials de Castelldefels “no són independents, sinó que depenen de certs partits”. D’aquesta manera, “la pròpia agenda de les associacions i dels moviments està molt vinculada a l’agenda institucional, i les vies de participació, molt institucionalitzades”.

Polítiques d’igualtat i de solidaritat

Façana de l'ajuntament de Castelldefels / MARC COROMINAS

Façana de l’Ajuntament de Castelldefels / MARC COROMINAS

Al cap de poques setmanes de la formació del nou govern, Castelldefels va viure dos assassinats de dones especialment tràgics. Aquests fets van mobilitzar els esforços envers les polítiques d’igualtat, que han experimentat un augment d’un 78,3% del pressupost, doblant els mitjans materials i humans per a aquesta lluita. També s’ha creat un nou Circuit contra la Violència Masclista i s’ha recuperat la policia assistencial, encarregada d’atendre aquests casos.

Helena Fernández, membre de l’Espai Feminista de Castelldefels, alerta que “la policia, si no està formada, acaba exercint el rol de control social cap a la dona”. Ara bé, valora “el canvi respecte al PP, tant en actitud com en intencions i fets”, i celebra que el govern hagi escoltat una de les principals demandes del col·lectiu, un Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) “exclusiu i sense estigma”, que s’habilitarà pròximament. Fins ara, el punt d’atenció a les dones estava “amagat i inactiu, i per accedir-hi s’havia de demanar hora”.

Fernández també valora el treball de fons quant a les polítiques d’igualtat, “que van més enllà dels actes del 8 de març i del 25 de novembre”, però reclama més visibilització. Per exemple, l’Espai Feminista ha impulsat una campanya perquè el nou institut tingui nom de dona. En una línia similar i com a mostra de recuperació de la memòria històrica de Castelldefels, el govern d’esquerres ha retornat el nom de Ramon Fernández Jurado polític i poeta socialista a la biblioteca municipal, nom que el PP havia substituït pel de Biblioteca Central.

Una altra mesura destacada en l’àmbit dels valors és el foment del català, que, en paraules de Xavier Amate, el PP “havia reduït al mínim” en el marc d’una “política anticatalana absolutament brutal”.

A l’últim, López parla de la recuperació de “l’ADN solidari de la ciutat”, mitjançant l’adhesió de Castelldefels a la xarxa de ciutats refugi i la reactivació de les inversions del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. També s’ha incrementat en un 37% el pressupost del Pla d’immigració, i en un 45% el de pau i solidaritat.

Nova política o vella política?

Una de les principals crítiques que el PP fa a l’actual govern municipal és el “continuisme” amb els mandats anteriors al seu, ja que durant 32 anys Castelldefels va estar governat pel PSC, juntament amb ICV-EUiA i CiU: “Tot això és una presa de pèl: es venen com un govern nou, però de nou no en tenen res”, sentencia Manuel Reyes.

candela-lopez-castelldefels

L’alcaldessa Candela López davant la Biblioteca de Castelldefels / Foto: ICV

Candela López (Movem, abans ICV-EUiA) i Maria Miranda (PSC) ja van ser regidores en el passat, quatre anys al govern i quatre anys més a l’oposició. Mentre que Reyes ho critica, López ho veu amb bons ulls, ja que, segons el seu punt de vista, el fet d’haver estat abans al consistori “facilita molt la feina”.

Totes dues consideren que hi ha hagut un canvi substancial, tant pel que fa a la composició del govern més plural com en les formes de governar, basades en la capacitat d’arribar a consensos. Segons López, “la realitat política i social del país és molt diferent, i ha obligat a trencar amb dinàmiques que s’havien estancat”. Si bé el govern socialista “ja tenia sensibilitat pels temes socials”, la gran diferència amb l’actualitat és el rol de la ciutadania, “molt més implicada en tots els processos”. Miranda, que l’any vinent rellevarà López com a alcaldessa de Castelldefels, hi afegeix que “són maneres de governar que han canviat per quedar-se”.

Des de l’Assemblea Popular veuen el canvi amb bons ulls, però demanen més marge de maniobra, ja que, tal com recorden, la política no només es fa des de les institucions, sinó també des del carrer: “Si no hi ha un teixit social fort i independent, serà més fàcil que el govern cedeixi als poders fàctics; sense pressió popular és probable que l’Ajuntament arribi a tirar enrere fins i tot les seves promeses”, conclouen.

La Xarxa Empresarial i Comercial de Castelldefels (XECC) i la secció local de Ciutadans han declinat participar en el reportatge malgrat les peticions fetes per Districte 11 i CRÍTIC.

‘Fact checker’ de les 25 Mesures Prioritàries

Benestar social

NOElaboració d’un projecte en col·laboració amb la PAH, per fer de Castelldefels una ciutat lliure de desnonaments.

Encara no s’ha desenvolupat un projecte integral amb la PAH, que es troba en un procés de reestructuració després que la regidora Ana Quesada i altres membres fundadores en sortissin. Tanmateix, Quesada assegura que “aquest tema no està oblidat”.

SIPosada en marxa d’un pla d’ajudes per evitar la pobresa energètica.

L’Ajuntament ofereix un servei permanent d’ajuts per al pagament de subministraments bàsics. A més, s’ha reunit amb les subministradores.

MITGESImpulsar la Taula del Tercer Sector, per donar resposta a la situació d’emergència social.

El Pla local d’inclusió social (PLIS), redactat amb la participació d’una trentena d’entitats, marca les prioritats de l’Ajuntament quant a polítiques socials. Una de les eines del PLIS és el Baròmetre Inclusiu, una enquesta per conèixer el grau de vulnerabilitat de la població i les seves necessitats. A partir de les dades que se n’extreguin, l’Ajuntament planificarà de forma detallada les mesures del Pla. Els resultats es faran públics al mes d’octubre.

SICobrir les necessitats d’aquelles persones que hagin tramitat la renda mínima d’inserció.

Fonts municipals expliquen que “és una responsabilitat municipal que s’exerceix des de l’àrea de Serveis Socials i s’estan resolent totes les demandes acreditades que arriben al departament”. En el primer semestre de 2016, les ajudes mensuals s’han incrementat un 25%.

SIGarantir l’alimentació de nens i famílies durant l’estiu.

Aquesta va ser una de les primeres mesures que el nou govern va posar en marxa. Va incrementar 40 places de servei de Casal, amb menjador inclòs, i 50 famílies més de la localitat van rebre ajudes alimentàries.

SIExempció d’impostos en desnonaments.

El govern es compromet a aprovar l’exempció de l’impost de la plusvàlua, en els casos de transmissions per dacions en pagament o execucions hipotecàries, revisant els expedients no prescrits. La Taula Local pel Dret a l’Habitatge  formada pel govern i per l’oposició, tècnics municipals, la PAH i, per primera vegada, entitats bancàries va aprovar aquesta mesura al mes d’octubre.

MITGESElaboració d’un projecte d’una zona d’horts urbans socials.

El projecte ja està redactat, però falta decidir la ubicació dels horts. Amb una dotació mínima de 100.000 €, està inclòs en el Pla d’acció municipal (PAM), que ha estat sotmès a consulta de la ciutadania. Per tant, el veïnat decidirà quin grau d’importància té el projecte per tal d’aplicar-lo al mandat. També s’ha incorporat com a opció en consultes ciutadanes com la del barri de Vista Alegre, en què el veïnat podia decidir convertir un solar buit en una zona d’horts urbans, entre altres opcions.


NOImpulsar un programa de patis oberts de les escoles fora de l’horari escolar.

Fonts municipals apunten que “s’està treballant per iniciar-ho el curs vinent”, però encara no s’ha aplicat en tot aquest curs. Les àrees de Serveis Socials, Policia, Joventut, Esports i Educació han treballat una proposta d’espais i horaris, que han de compartir amb les escoles. A partir d’aquí, es concretarà la proposta definitiva i es farà un plec de condicions per adjudicar el projecte.

Reactivació econòmica i ocupació

MITGESAconseguir un Pacte per l’ocupació.

De moment, l’Ajuntament s’ha reunit amb els sindicats, la UPC i la PIMEC per presentar-los el projecte i fer un calendari per “anar avançant al llarg dels propers mesos”. Federico Solano, membre de l’Assemblea de Parats en Acció, valora “la bona voluntat” de l’equip de govern, però exigeix que les propostes “es materialitzin en mesures concretes aviat”.

SIPosar en marxa plans d’ocupació destinats a persones en situació d’atur de llarga durada.

Els plans d’ocupació són subvencions de la Diputació i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), més 200.000 € de finançament propi de l’Ajuntament. En aquest sentit, Manuel Reyes recorda que això ja es feia durant el seu mandat: “No hi ha res de nou”.

MITGESCrear un espai de participació i coordinació entre l’Ajuntament i associacions per debatre sobre el comerç, el turisme, l’hostaleria i la gastronomia de Castelldefels.

Des de l’inici del mandat s’han obert canals de diàleg amb el Gremi d’Hostaleria de la ciutat i amb altres agents comercials i econòmics per millorar els plans d’actuació municipal en els àmbits del comerç, del turisme, de l’hostaleria i de la gastronomia. No és un espai tancat com a tal, amb un calendari formal, però sí que s’estan fent reunions de treball per tal de fer front a situacions concretes, com ara l’adjudicació de les guinguetes de la platja o l’organització de jornades com els Diumenges al Castell.

Espai públic

SIL’aprovació del projecte de construcció del quart institut d’ensenyament secundari a la zona de Ca n’Aimeric, durant l’any 2016, i la seva posada en marxa al gener de 2017.

A més, s’emprendran les negociacions amb la Generalitat perquè assumeixi el cost total de l’obra. Les obres del quart institut, pendent de construcció des de fa cinc anys, ja estan en marxa i es preveu que estiguin enllestides a finals d’any. Mentre que Manuel Reyes destaca que es va comprometre “a suplir la Generalitat en el pagament de les obres” l’Ajuntament ha assumit els 1,6 milions que costa la construcció de l’institut, el nou govern ha reclamat a la Generalitat que retorni aquests diners a la ciutat. De moment, el Govern autonòmic no ha donat cap resposta al de Castelldefels, que “no desisteix en la seva petició”.

SIL’ampliació del centre de formació d’adults.

L’obra ja està adjudicada, amb un valor d’execució de 298.779,25 euros. Es preveu que s’iniciï aquest estiu i acabi al setembre.

MITGESReactivació del Projecte integral del barri de Vista Alegre.

S’ha reprès el projecte i s’ha consensuat amb el veïnat del barri. Per ara, es troba a la fase final de redacció, i en l’espera que surti a concurs l’adjudicació de les obres.

MITGESRemodelació del Centre Esportiu de Can Roca amb una inversió d’1,5 milions d’euros.

La primera fase de la remodelació del poliesportiu començarà al setembre. Amb una duració prevista de cinc mesos, les obres se centraran en la reforma estructural de les tres piscines del complex i el seu entorn. Finalment, l’actuació tindrà un cost aproximat d’uns 2 milions d’euros.

SIMillores a l’espai exterior del Centre Frederic Mompou.

Durant el primer semestre de 2016 s’han acabat les obres per millorar l’accessibilitat del centre cívic, al barri del Castell – Poble Vell. S’ha construït un nou mur de contenció a l’exterior i s’han col·locat nous jocs per a la gent gran.

MITGESPla de xoc de manteniment de la via pública i la millora dels col·lectors pluvials.

Aquest primer any de mandat s’ha redactat un document sobre la xarxa pluvial i residual d’actuació que s’anirà executant.

Convivència i seguretat

SIRevisar el concurs de gestió de la zona verda i blava de la platja.

Després de mesos de negociacions entre l’Ajuntament i Valoriza, l’empresa que gestiona el servei d’estacionament regulat de la platja, s’ha arribat a diversos acords, com ara reduir l’horari de pagament a la zona de Playafels i oferir tiquets de descompte als clients dels restaurants de la zona. A més, les noves condicions permeten als veïns del passeig Marítim aparcar gratuïtament a la zona blava durant una bona part del dia, i faciliten el pagament de multes. Per contra, incrementen la tarifa 10 cèntims l’hora a la zona blava i 20 a la zona verda.  Des de l’AV Baixador valoren les millores, però creuen que “encara es pot racionalitzar més” i aposten per la municipalització del servei.

SIImpulsar un pacte per a la convivència a la zona de la platja, de consens entre els veïns, les guinguetes i l’Administració.

Durant la temporada de platges, l’Ajuntament manté reunions cada 15 dies amb les associacions de veïns i propietaris de les guinguetes. Aquesta via de diàleg s’emmarca en el context del nou model de platja, nascut del consens entre els veïns i els restauradors.

MITGESCampanya de civisme i pla de xoc contra la brutícia.

Fonts de l’Ajuntament asseguren que s’està treballant en una nova campanya de comunicació, dirigida a fomentar el civisme entre el veïnat. Paral·lelament s’han preparat dispositius especials de seguretat i neteja en actes concrets, com ara la revetlla de Sant Joan.

SICreació dels regidors de barri i recuperar la figura dels policies de barri.

Es preveu que la Policia i els regidors de barri  figura que s’ha creat durant aquest mandat treballin juntament a mesura que es vagi implementant la policia de barri. La idea és crear petits nuclis de treball per actuar de forma coordinada en la relació amb les entitats veïnals i comercials.

SIPotenciar l’oficina de relacions amb la comunitat des de la Policia Local contra l’incivisme.

Ja està en funcionament.

Participació i transparència

SIPosar en marxa una prova pilot de pressupostos participatius.

La votació dels pressupostos participatius tindrà lloc entre el 6 i el 13 de juliol.

MITGESReactivar els consells municipals, sectorials i els espais de participació.

Ja s’ha fet amb els consells municipals com el de Cultura, que no es convocava des de feia sis anys. El consistori recupera, així, aquest “espai de diàleg, propostes i debat” format per les entitats culturals del municipi i pels responsables de la Regidoria de Cultura i Festes.

SIEls plens municipals, oferts per la ràdio i televisió locals.

A més d’emetre els plens en directe, l’alcaldessa disposa d’un espai propi a la ràdio i d’un blog personal, on contesta els dubtes de la ciutadania.

Inicia sessió per poder descarregar l'article en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • EBlay 29 de juny de 2016 - 11:42

    Respecto al punto: “Exempció d’impostos en desnonaments. El govern es compromet a aprovar l’exempció de l’impost de la plusvàlua, en els casos de transmissions per dacions en pagament o execucions hipotecàries, revisant els expedients no prescrits. La Taula Local pel Dret a l’Habitatge —formada pel govern i per l’oposició, tècnics municipals, la PAH i, per primera vegada, entitats bancàries— va aprovar aquesta mesura al mes d’octubre”.
    En la práctica no está sucediendo y es lamentable que se cobre plusvalía a personas que han perdido su primera vivienda por embargo o dación a causa de deuda hipotecaria. Es el caso de una ciudadana de Castelldefels a la que se le han reclamado en Febrero de este año, y ha tenido que pagar, 11.500 € después de perder su casa. Se recurrió por vía administrativa al Ayuntamiento y denegó la exención sin argumentos claros. Se volvió a recurrir en Marzo, añadiendo nueva documentación que acreditaba el derecho a la exención, y anulaba el argumento del Ayuntamiento para denegarlo. Actualmente esta persona ya ha pagado los 11.500 € (para que no le aplicasen recargo) y el Ayuntamiento ni se ha dignado contestar (incluida una carta personal a la alcaldesa). Así las cosas, a esta persona solo le quedaría, agotada la vía administrativa, la demanda judicial, con el coste y tiempo que suponen. No sé dónde está la política de justicia social en este consistorio. No se merece el aprobado.

Deixa el teu comentari