• Judit Casellas / @crjudit
  • dimecres, 22 juny 2016

El nou govern d'esquerres de Salt, format per ERC i IpS-CUP, és lluny de materialitzar bona part de les promeses amb què ambdues formacions van concórrer a les darreres eleccions locals. Això sí, el gruix de les entitats del municipi del Gironès destaquen un canvi de tarannà de l'executiu respecte a l'anterior, format per CiU, i en subratllen la "voluntat de diàleg", alhora que li reclamen una major actuació política per tirar endavant propostes transformadores. El canvi, fins ara, no ha estat profund.

Després de dècades de governs del PSC i de CiU, el municipi gironí està sent governat per primer cop per una coalició de l'esquerra independentista amb ERC i Independents per Salt-CUP

ERC va arribar fa un any al govern de Salt amb una candidatura totalment renovada. La intensa campanya que va fer en un context d’auge independentista va ser clau perquè el partit recuperés el suport perdut. En les eleccions de 2011 no havia obtingut representació al consistori i quatre anys més tard va ser la segona força més votada, amb cinc regidors, només un per sota de CiU. El pacte amb Independents per Salt (IpS) – CUP, un partit d’àmbit local, va possibilitar la formació d’un govern d’esquerres i deixar enrere quatre anys de mandat convergent. El PSC va decidir no sumar-s’hi perquè no estava d’acord a entrar en “diferit” al govern i se sentia exclòs en no ser un partit independentista.

Cap dels vuit regidors del nou govern no tenia experiència prèvia a l’executiu i només dos, Ferran Burch i Eva Rigau (IpS-CUP), havien estat a l’oposició durant la legislatura passada. Els republicans van decidir presentar nous candidats per renovar-se i apartar-se dels partits tradicionalment hegemònics. De fet, ERC és el partit que ha estat més anys seguits al govern des de la independència del municipi, el 1983. Va governar amb el PSC del 1991 al 1999, amb CiU els vuit anys posteriors i novament amb els socialistes del 2007 al 2011. Tot i això, sempre ho havia fet com a soci minoritari i mai no havia tingut l’alcaldia.

Segons el periodista d’‘El Punt Avui’ Jordi Nadal, el govern ha arrencat lentament. “Ha estat un any d’aprenentatge, ha necessitat temps per agafar el ritme del tren de la gestió política de Salt”. El tinent d’alcaldia i responsable d’Acció Social i Habitatge, Ferran Burch, explica que una de les majors dificultats amb què s’han trobat és fer canvis en l’àmbit de l’Administració. “Tal com està muntada l’estructura, és difícil tirar endavant certes qüestions”, i això fa que hi hagi mesures encallades. La falta de materialització de les polítiques promeses és una crítica que comparteixen la majoria d’actors socials del municipi. Afirmen que hi ha més voluntat de diàleg; però, alhora, reclamen més actuació política.

Bloc a Salt / MARC COROMINAS

Bloc a Salt / MARC COROMINAS

S’avança a ritme lent en drets socials

Més valentia és una de les reivindicacions de la PAH Girona-Salt i de la PAH Gironès. Tant l’una com l’altra expliquen que hi ha hagut molt més contacte amb l’Ajuntament, però exigeixen actuacions urgents davant la situació de vulnerabilitat que viuen més de 100 famílies del municipi. Segons Àngels Alcañiz, membre de la PAH Gironès, en aquest primer any “s’han ajudat a aturar alguns desnonaments i s’han empadronat moltes famílies que no constaven al registre municipal”. Ambdues PAH alerten, però, que no es pot quedar tot en una declaració d’intencions i demanen que les sancions a les entitats bancàries s’acabin executant.

El nou consistori pressiona les entitats bancàries perquè cedeixin pisos per fer-ne ús social. Ara fa poc es va aconseguir que la SAREB —o ‘banc dolent’— concedís els 30 pisos del carrer Doctor Cassany que la PAH Girona-Salt havia ocupat durant els darrers tres anys. Ferran Burch (IpS-CUP) també explica que la SAREB els ha cedit 42 pisos més, i Bankia uns altres 20, per fer-ne ús social, però que encara no estan a la disposició del consistori. “Els pisos que se cedeixen des d’entitats bancàries són els que estan en pitjors condicions”, especifica Àngels Alcañiz; per això generalment cal rehabilitar-los. Des de l’Ajuntament també s’han engegat els processos administratius per penalitzar les entitats que no s’han ofert a negociar, tot i que de moment no s’ha executat cap sanció.

Les dues PAH alerten que no es pot quedar tot en una declaració d’intencions. “Respecte a la pobresa energètica, no veig que avancem”, explica Marta Afuera, portaveu de la PAH Girona-Salt. En aquest mandat s’ha creat la Taula Municipal per l’Eliminació de la Pobresa Energètica, però no s’ha materialitzat amb polítiques concretes. Tant Afuera com Alcañiz recriminen que “l’Ajuntament no hagi fet cap reunió visibilitzada amb les empreses d’aigua i de llum”.

MARC COROMINAS

La Coma-Cros / MARC COROMINAS

Sense por dels nous models de gestió cultural

Des de l’Ateneu Popular Coma-Cros destaquen que el nou govern mostra una major capacitat d’escolta. “Veiem un major interès cap a la nostra proposta de gestió comunitària”, explica Agnès Cabezas, membre del col·lectiu. “Convergència es va tancar en el punt de vista legal, mentre que el nou govern té implicació en el projecte i a veure com podem solucionar les traves de la legalitat”, hi afegeix. L’assemblea de l’ateneu popular aplega més de 40 entitats que aposten per un model d’espai cogestionat, de manera que s’estan federant per tenir més força i superar els tràmits legals. El seu objectiu, precisament, és crear un ateneu popular a la factoria cultural Coma-Cros, una reivindicació endegada fa alguns anys. Els seus integrants volen que les decisions de programació, activitats i ús dels espais es puguin prendre des de l’assemblea que representa les diferents entitats, i no que les decisions siguin unilaterals de l’Ajuntament.

Polítiques educatives poc actives

“Ara l’Ajuntament ens fa més costat, ens recolza més per fer pressió a la Generalitat”, explica Èlia Llinàs, de la comissió de comunicació de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) de l’escola El Gegant del Rec. El centre educatiu fa anys que espera deixar les aules prefabricades i tenir un edifici en condicions. L’any passat, la Generalitat es va comprometre a treure la seva construcció a concurs públic per adjudicar-ne el projecte arquitectònic. Tot i això, des de l’AMPA lamenten que el projecte que van dissenyar amb la Universitat de Girona (UdG) de construir una escola a base de materials sostenibles per persones sense feina del municipi quedi en no res.

Des de l’Associació de Mares i Pares del Gegant del Rec també demanen que s’acceleri el procés de construcció de l’institut Salvador Sunyer, el centre d’ensenyament secundari que tenen assignat com a preferent.  Actualment, aquest centre de secundària està fortament estigmatitzat i cada any té un nombre molt reduït de sol·licituds d’inscripció. Aquest és el primer any que alguns alumnes del Gegant del Rec es troben que no poden entrar a altres opcions de secundària, com el Vallvera o l’Espriu, i han d’anar al Sunyer. Des de l’Ajuntament no dubten de la qualitat educativa del centre i diuen que el que cal fer és treballar per combatre la segregació educativa. Tot i això, el pacte local per l’educació que havia de buscar polítiques de consens a llarg termini amb els diferents partits polítics no s’ha fet. A més, des de CiU al·leguen que, encara que no li donessin aquest nom, sempre havien treballat en aquesta línia en temes educatius.

Un dels altres pilars en matèria educativa és l’ampliació de l’escola d’adults, que, de moment, no és previst fer-la. Segons l’alcalde, Jordi Viñas (ERC), el municipi actualment no té espai per fer-la i l’única alternativa seria construir-la al Sector Sud de Salt. El desenvolupament d’aquesta zona presenta controvèrsies entre ERC i IpS-CUP, ja que tenen visions diferents de com ha de créixer la zona. Per posar-hi solució, és previst que la decisió quedi en mans dels ciutadans de Salt, que abans de finals d’any podran participar en una consulta popular oberta a totes les persones majors de 16 anys i empadronades al municipi.

El nou govern ha facilitat els tràmits d'empadronament / MARC COROMINAS

El nou govern ha facilitat els tràmits d’empadronament / MARC COROMINAS

Cap a un municipi més inclusiu

Des de l’Espai Antiracista Salt-Girona celebren que la consulta sigui més inclusiva perquè el municipi té una problemàtica evident, ja que una de cada tres habitants no té dret a vot. De fet, un any enrere Independents per Salt va presentar una moció sobre el dret a vot per a tothom que va ser tombada pel govern convergent. Mostafá Shaimi, de l’Espai Antiracista, comenta que veuen més bona predisposició amb el nou govern. Un exemple és amb l’informe de reagrupament familiar, que serveix per acreditar que una persona té l’habitatge en condicions per reunir la seva família. Fins ara, aquest informe el feia la policia, mentre que amb el nou govern el fa un tècnic d’habitatge. “Tot i això, encara té un cost d’uns 90 euros, mentre que a l’Ajuntament de Girona és gratuït”. Mostafá Shaimi també explica que el govern convergent sempre havia tingut una política d’empadronament més restrictiva, mentre que ERC i IpS-CUP n’han facilitat els tràmits.

L’Espai Antiracista Salt-Girona demana polítiques de justícia social i crear espais comunitaris per afavorir la interrelació entre les diferents persones. Shaimi creu que s’ha de fer una política antiracista, i no solament antirumors. “La moció aprovada per combatre els rumors racistes a Salt no canvia l’actitud de la gent. Els informes de valoració de projectes antirumors de Barcelona ho demostren”. Per això, demana més actuació municipal en matèria de polítiques de justícia social per evitar la discriminació, però agraeix el canvi d’actitud.

Pressupostos de consens sense canvis substancials

Una de les voluntats del nou govern és avançar cap a uns pressupostos participatius, tot i que de moment resta pendent. Enguany es va fer una presentació pública dels pressupostos aprovats a la biblioteca Iu Bohigas. Ferran Burch, líder d’IpS-CUP i tinent d’alcaldia, destaca que “s’ha intentat buscar un ampli acord amb les diferents formacions polítiques a l’hora de fer els pressupostos”. Explica que normalment es donen amb 10 dies d’antelació i que els partits de l’oposició tenen molt poc temps de marge per fer-hi aportacions. De manera que aquest any han optat per mostrar-los un mes abans amb la voluntat de tenir temps per reunir-se amb les diferents formacions polítiques. Finalment, els pressupostos van ser aprovats amb els vots favorables de 19 dels 21 regidors. El cap de llista de la PxC, Sergi Fabri, diu que el seu partit hi va votar en contra perquè, encara que hi va haver diàleg, “la voluntat de consens del govern era zero”.

Un detall de la façana de la Casa de la Vila / MARC COROMINAS

Un detall de la façana de la Casa de la Vila / MARC COROMINAS

Jaume Torramadé, líder de CiU i exalcalde del municipi, diu que l’entesa no ha vingut donada perquè han tingut més temps de debatre’ls, sinó perquè “si compares el pressupost de l’any passat amb el d’aquest any, pràcticament no ha canviat res”. A més, critica que “en un primer moment no hi havia inclosos els ajuts a les comunitats de veïns perquè poguessin millorar els seus edificis” i que “els van acabar posant perquè CiU va pressionar”. Torramadé espera que aquest primer any de govern hagi fet veure als nous regidors que “el marge de maniobra és molt petit” perquè hi ha partides dels pressupostos que són fixes i els ingressos municipals són baixos.

Transparència i participació en el Consell de Ciutat

Una de les altres mesures per afavorir la participació ciutadana era modificar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per afavorir la democràcia deliberativa. Iolanda Pineda, líder del partit socialista i alcaldessa del 2007 al 2011, recrimina que encara no s’hagi fet la modificació del ROM per aconseguir que les entitats socials puguin presentar mocions. Torramadé també critica que “no s’hagi convocat el Consell de Ciutat fins nou mesos després de formar-se el govern”.

L'església del municipi / MARC COROMINAS

L’església del municipi / MARC COROMINAS

Les propostes que s’han inclòs en el nou Consell de Ciutat, com crear un Consell de Joves i dotar de polítiques de dones el pla comunitari, encara s’han de materialitzar. Iolanda Pineda critica que encara no s’hagin fet realitat moltes d’aquestes polítiques i que s’avanci tan lentament. A més a més, de moment tampoc no s’ha elaborat el mapa d’atur municipal i no s’ha engegat el pacte local per l’educació, que es basa a fer un pla d’actuació a llarg termini amb les diferents forces polítiques per millorar els serveis educatius de Salt.

En el Consell de Ciutat també es preveu la creació d’un comitè de codi ètic que portarà la jutgessa de pau, atès que es busca que sigui una figura el màxim de neutral i externa possible. A més, en aquest primer any de govern no s’han contractat càrrecs de confiança, encara que la idea no es descarta. En cas que se’n faci la contractació, el govern s’ha compromès a reduir els càrrecs de dos a un i mig més a mitja jornada.

Més proper, menys personalista

El nou Ajuntament és més transparent i té més voluntat de dialogar, encara que els falta experiència. Jordi Nadal puntualitza que el govern hauria de treballar més de cara al públic perquè, si no, les actuacions queden invisibilitzades davant l’opinió pública. El periodista considera que el govern té una manera de treballar més silenciosa, de primer fer les actuacions i després explicar-les, de forma que fins i tot es pot perdre transparència. Tant Nadal com el periodista Pere Serrat, de la revista saltenca ‘17190’, coincideixen a dir que el nou govern és menys personalista i que hi ha més voluntat de diàleg, però que encara falten per materialitzar moltes mesures.

‘Fact checker’ del nou govern de Salt

Destinar l’1% del pressupost al parc de les Hortes i Deveses de SaltSI

Els pressuposts aprovats inclouen destinar una part important dels recursos a dignificar les hortes i a fer un pla de millora dels recs primaris i secundaris que vénen de la séquia Monar.

Recolzar  i  impulsar  el  projecte  de  l’Assemblea  de  l’Ateneu  Popular Coma-CrosSI

L’alcalde i altres regidors van fer una sortida amb els membres de l’Assemblea de l’Ateneu Popular Coma-Cros per conèixer com funcionen els models de gestió comunitària a Barcelona.

Crear una Taula Municipal per a l’Eliminació de la Pobresa EnergèticaSI

La taula s’ha creat i s’han fet reunions amb les diferents Plataformes d’Afectats per la Hipoteca. Tot i això, falta que es materialitzi amb polítiques efectives.

Reformular l’Ordenança de Civisme buidant-­la de prejudicisNO

La mesura està inclosa en el Consell de Ciutat, però encara no s’ha fet efectiva.

Iniciar el cicle pressupostari del 2016 amb pressupostos participatiusNO

Es va fer la presentació pública dels pressupostos a la biblioteca Iu Bohigas, però la ciutadania no hi ha tingut una participació directa. Segons el tinent d’alcaldia Ferran Burch, primer cal fomentar la informació per avançar progressivament cap a una cultura més participativa.

Revisar i modificar el ROM per afavorir la participació ciutadanaNO

Encara no s’ha materialitzat; únicament s’ha inclòs en el Consell de Ciutat.

Dotar de contingut la Taula d’Habitatge i el Consell de CiutatSI

Fa tres mesos que es van crear les comissions del Consell de Ciutat, on s’han incorporat noves mesures com vetllar per l’atenció a la dona o la creació d’un consell de joves. Respecte a la Taula d’Habitatge, des de la PAH Girona-Salt critiquen que els continguts vénen massa donats per l’Administració i que els agradaria poder proposar-hi temes.

Crear el regidor del barriNO

‘Stricto sensu’, la figura de regidor del barri no s’ha creat, encara que l’alcalde, Jordi Viñas, diu que es troba de manera sistemàtica i individualitzada amb les diferents associacions de veïns del municipi.

Planificar la creació de centres cívicsSI

El pressupost d’enguany preveu l’adquisició de locals per fer-hi nous centres cívics a la ciutat. Tanmateix, dependrà de l’oferta adquirir-ne un o dos.

Polítiques actives de detecció de la pobresaNO

S’han continuat plans del govern de CiU com garantir el menú a 10 persones grans de Salt —fins ara, les despeses anaven a càrrec de l’Hospital Santa Caterina i ara serà l’Ajuntament qui se’n farà càrrec— i s’ha ampliat el projecte d’alimentació en secundària. Tot i això, no es pot arribar a parlar de polítiques actives.

Promoure el pacte local per l’educacióNO

Tant CiU com la PxC consideren que és pura propaganda política perquè el contingut del pacte ja s’estava fent en el mandat anterior.

Promoure el creixement de l’escola d’adults, si és possible en espais municipalsNO

El desenvolupament de l’escola no és previst, segons Jordi Viñas perquè Salt no disposa d’espai per fer-ho.

Foment de l’ús de la bicicletaNO

La inversió que s’ha de fer perquè la Girocleta arribi a Salt és molt elevada i des del govern expliquen que necessitarien el suport de la Diputació per fer-ho possible. De moment, ha quedat descartat.

Inicia sessió per poder descarregar l'article en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari