18/09/2018 | 08:07
Les vuit candidatures on s’han trobat la CUP i Podem a l’àrea metropolitana de Barcelona són molt diferents entre elles, però pràcticament totes tenen un paraigua comú: Poble Actiu, la plataforma supramunicipal de la CUP. Només Guanyem Cornellà no s’hi va sumar, encara que la candidatura es pot considerar la referència local dels cupaires. Al llarg del mandat municipal, les diferents coalicions han viscut moltes tensions internes més enllà de les pròpies de projectes que uneixen persones provinents de diferents cultures polítiques. La qüestió nacional ha estat un focus important de divergència, però també la progressiva articulació de l’espai dels Comuns –del qual forma part Podem– ha generat dubtes sobre la continuïtat d’aquestes aliances de cara a les pròximes eleccions municipals.
Hi ha, però, una voluntat ferma de seguir? Laia Estrada, portaveu del secretariat nacional de la CUP, defensa la sobirania de cada nucli local de la formació per decidir una aliança: “Cada nucli ha d’explorar les vies més idònies i interessants per assolir els seus objectius; no diem que el que ha estat útil en un territori concret ha de ser-ho en un altre”. Això sí, recalca que, a l’Assemblea Nacional que la formació va celebrar al maig passat a Cervera, s’hi va aprovar una ponència estratègica que advoca “per eixamplar aliances al territori allà on sigui convenient”. Per fer-ho, però, han de complir tres acords: “s’han de fer sota projectes assemblearis, que garanteixin que l’objectiu sigui l’apoderament popular; en l’àmbit supramunicipal han d’adherir-se a la CUP o, en tot cas, no fer-ho a cap altra formació, i han de complir el nostre codi ètic en qüestions com les limitacions de sou i mandat”.
En el cas de Podem, un dels altres partits que han participat en moltes de les candidatures transformadores de l’àrea metropolitana, la direcció actual –encapçalada fins fa poc per Xavier Domènech– té com a objectiu prioritari estrènyer relacions amb Catalunya en Comú, la confluència formada per Barcelona en Comú, ICV i EUiA. Podem està aliat amb Catalunya en Comú al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya o a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres espais, tot i que formalment no està integrat dins del nou partit dels Comuns (encara que alguns dirigents, com el mateix Domènech, hi prenen part). En aquests moments hi ha un centenar de grups locals que estan promovent la implantació de Catalunya en Comú. De fet, el partit celebrarà una conferència municipalista el 6 d’octubre, una cita que servirà de rampa de llançament a l’articulació de les candidatures. Tot i això, Domènech explicava al juliol que, més enllà de les organitzacions que formen part d’aquest espai, calia no descartar que aquestes llistes siguin més àmplies: “Serem en candidatures guanyadores i més enllà d’això volem afavorir majories progressistes arreu”.
Així doncs, en les eleccions de l’any vinent hi haurà candidatures que agrupin des de la CUP fins a Podem? En els diferents municipis ja s’han començat a moure coses de cara al 2019 i en alguns casos s’explora la fórmula de llistes en què participin tant l’esquerra independentista com el conjunt dels Comuns. Aquesta és la situació actual i la perspectiva de futur de les principals llistes on ‘cupaires’ i ‘podemites’, entre d’altres, van cooperar en les eleccions del 2015.
Guanyem Badalona: repetir i ampliar la fórmula per desbancar Albiol
Guanyem Badalona en Comú va ocupar l’alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya fins al 20 de juny passat, quan va tirar endavant una moció de censura impulsada pel PSC amb l’aval del PP i de C’s que va acabar donant el govern als socialistes. El partit encapçalat per Dolor Sabater va aconseguir, amb cinc regidors, col·locar-se com a segona força municipal per darrere del PP de Xavier García Albiol. La llista, que tenia el suport explícit de la CUP, de Podem i de Procés Constituent, va articular un govern del canvi juntament amb ERC i ICV-EUiA. De cara als comicis del 2019, tornarà la coalició a presentar-se unida per recuperar l’alcaldia?
Sabater ha recalcat la voluntat no solament de repetir la fórmula, sinó d’ampliar-la. Al mes de maig passat, Badalona va ser la seu del primer “Debat municipalista republicà“, organitzat per Guanyem Badalona en Comú, SOM Gramenet, Sant Adrià en Comú, Compromís per Cerdanyola, Decidim Ripollet i l’Alternativa d’Esquerres per Badia. La iniciativa pretén ser un espai de coordinació i de col·laboració de candidatures municipalistes àmplies que, almenys en el cas de Badalona, es pretén que abastin el màxim d’actors possibles. De moment, però, encara s’ha de veure si Guanyem Badalona i el Comú de Badalona –el projecte avalat per Catalunya en Comú en què participen ICV, EUiA i persones de Podem– es posaran d’acord per articular una llista conjunta, mentre que ERC ja ha fet explícita la seva negativa a integrar-se en una candidatura que agrupi tota l’esquerra sobiranista de la ciutat.
SOM Gramenet: una aliança de difícil reedició
SOM Gramenet, la candidatura municipalista que integrava persones de Gent de Gramenet –actualment CUP – Gent de Gramenet– i Podem, va convertir-se en la segona força local el 2015 després d’aconseguir sis regidors gràcies a 7.852 vots (un 18,52% del total). La llista ha liderat l’oposició al PSC de Núria Parlon, que suma 14 regidors i governa en solitari. La confluència no ha estat una bassa d’oli. Al juliol de l’any passat, Podem va abandonar SOM Gramenet, després de mesos de poca implicació en el projecte, com va reconèixer l’organització lila en un comunicat. La conformació inicial de la candidatura, amb una majoria clara de persones properes a Gent de Gramenet als primers llocs, ja havia estat motiu de fricció, i la decisió de l’assemblea de SOM Gramenet d’avalar el referèndum de l’1 d’octubre i demanar el vot pel sí va ser un dels elements que van portar Podem a optar per la ruptura.
Una de les particularitats de la formació és que el càrrec dels regidors es limitava a mig mandat, de manera que a la meitat de la legislatura els sis que van assumir les regidories en primer terme –dels quals un, Jesús Sánchez, era de Podem– van ser substituïts. Aitor Blanc, militant de la CUP i un dels regidors d’inici de mandat, explica a CRÍTIC que “segurament ens vam trobar a la candidatura persones amb dinàmiques de treball molt diferents, amb gent molt nova en molts àmbits i altres que feia anys que estaven implicats en organitzacions, si bé va utilitzar-se la qüestió nacional com a excusa” del trencament. Sánchez, per la seva banda, no fa un bon balanç de l’experiència, si bé reconeix que “va tenir un inici molt positiu i molt obert, però arran del procés i de l’evolució del conflicte nacional va anar-se tancant el que havia de ser un espai ampli i cada cop més va agafar el color de la CUP”. L’antic secretari del cercle de Podem a la ciutat admet que, en el moment de la confluència, el seu partit –acabat de néixer– estava “tens” internament i es va trobar amb una “organització ja instaurada que tenia unes lògiques d’hipermilitància que va provocar que [persones de Gent de Gramenet] acaparessin quasi totes les posicions”.
Davant aquest escenari, la fórmula amb la qual SOM Gramenet es presentarà als comicis de l’any vinent encara no s’ha decidit, si bé aviat l’organització farà una assemblea general per abordar-ho. Blanc, però, avança que no tenen present “tancar-nos en l’organització que tenim ara. Pretenem ampliar la base social i el que estem fent són trobades amb gent de diferents sectors de la ciutat”. Així i tot, ara mateix repetir l’aliança amb Podem sembla complicat. La formació lila és una de les integrants d’En Comú Podem Santa Coloma, juntament amb ICV i EUiA, i Jesús Sánchez no veu “factible” una aliança preelectoral amb SOM Gramenet, si bé sí que la veu possible després de les eleccions. “Crec que ara mateix presentar-nos junts amb una candidatura que bàsicament representa la CUP ens restaria electoralment als dos espais”, conclou.
Cornellà en Comú – Crida: confluència trencada i futur obert
Amb una llista encapçalada per l’ara diputat de la CUP Vidal Aragonés, Cornellà en Comú – Crida per Cornellà va convertir-se el 2015 en la segona força de l’Ajuntament, després d’obtenir cinc regidors i més de 6.000 vots, només per darrere del PSC, que governa amb 11 edils. La candidatura la van constituir l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà, Podem, Procés Constituent, Equo i Pirates de Catalunya. Al cap d’un any, el grup va perdre una de les regidores, María Carmen López, que va abandonar-lo per passar a ser edil no adscrita. A l’abril passat va formalitzar-se la ruptura definitiva de la confluència, amb la creació del grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà – Pirates de Catalunya, que suma tres regidors, mentre que Cornellà en Comú va quedar-se només amb un.
A l’hora d’explicar el final del projecte, les versions difereixen. Ángel Camacho, regidor de l’Alternativa d’Esquerres, subratlla que es va decidir donar per extingida la candidatura en una assemblea celebrada al febrer, “en què les dues parts vam veure que no tenia més recorregut”, i hi afegeix: “Hem constatat una diferència molt gran entre com es presentava Podem al principi, com a anticapitalista i realment favorable a l’autodeterminació, i el que ha estat al final, que ha apuntalat el règim del 78 i gairebé va refusar el referèndum [de l’1-O], dient que només era una mobilització”. En canvi, el regidor de Cornellà en Comú David García assegura que la decisió va prendre’s “de forma unilateral, perquè nosaltres no volíem trencar res”. Més enllà d’aquestes desavinences, tant García com Camacho fan un balanç positiu de la fórmula.
Camacho assegura que de cara als propers comicis la voluntat és “construir una candidatura tan àmplia com sigui possible”, que a hores d’ara passaria com a mínim per la presència de l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà –el referent local de la CUP–, Pirates i Som Alternativa, la plataforma impulsada per l’exsecretari general de Podem Albano-Dante Fachin. Per la seva banda, García comenta que “per fer fora el PSC del govern, hem de ser capaços d’anar més enllà dels espais de confort i poder arribar a consensos amplis” i assegura que serà necessari fer aliances “no sé si abans o després de les eleccions amb gent d’ERC i gent de l’entorn de la CUP perquè tenim polítiques molt afins per a la ciutat”. García, en canvi, veu més complicat “arribar a acords amb ICV, perquè ha fet de crossa de les polítiques de dretes del PSC”. Mentrestant, la plataforma dels tres partits ja s’ha presentat en societat aquest mes de setembre.
Compromís per Cerdanyola: reeditar l’alcaldia i “ampliar l’espai polític”
En les eleccions del maig del 2015, Compromís per Cerdanyola va obtenir cinc regidors, els mateixos que el PSC, la formació més votada. Només va haver-hi 28 vots de diferència entre les dues candidatures. L’aval d’ERC, de CiU i d’ICV-EUiA va donar l’alcaldia a Carles Escolà, cap de llista de Compromís, en detriment d’un PSC que era el partit que més anys acumulava al capdavant del consistori. Compromís és una formació municipalista que ja havia concorregut als comicis del 2011 –en què va sumar dos regidors– i que fa tres anys comptava amb la implicació de la CUP. Tot i que Podem va decidir no participar-hi directament, alguns activistes del partit fundat per Pablo Iglesias sí que van fer-ho i, per exemple, Ivan González, regidor d’Urbanisme de la ciutat vallesana, prové de Podem.
No es pot dir que hagi estat un mandat fàcil, ja que, mesos després de la investidura, tant CiU com ERC van entrar al govern, i posteriorment van sortir-ne –CiU va fer-ho al setembre del 2016 i ERC al gener del 2017. Tot i això, Escolà fa una valoració positiva del mandat i considera que l’aposta d’assumir l’alcaldia va ser “encertada”. Compromís va ser partidari del referèndum de l’1 d’octubre, s’ha posicionat a favor de la República Catalana i en les eleccions al Parlament del 21 de desembre va demanar el vot per la CUP. De fet, el mateix Escolà formava part de la candidatura de la formació de l’esquerra independentista. De cara als comicis de l’any vinent, l’actual alcalde de Cerdanyola –que repetirà com a cap de llista de Compromís– explica que “l’estratègia implica ampliar l’espai polític. Fa temps que hi estem treballant, s’està fent molta feina molt discreta i esperem que tingui bons fruits”.
Escolà aposta pel que es coneix pel ‘model Badalona’ i es proclama partidari de buscar “aliances àmplies” als municipis metropolitans, cosa que implica intentar candidatures conjuntes entre les formacions que tinguin elements comuns com la “transformació social” o la “ruptura amb el règim del 78”, més enllà que divergeixin en el punt d’arribada que s’ha d’assolir amb aquesta ruptura. L’alcalde de Cerdanyola posa èmfasi en la necessitat d’unir el projecte “d’acord amb programes municipals”. Mentrestant, Podem Cerdanyola té previst començar a debatre possibles confluències al llarg de les properes setmanes.
Decidim Ripollet: l’aliança de la CUP i de Podem es manté i s’amplia
Després de 24 anys consecutius d’alcaldies socialistes, les eleccions del maig del 2015 van materialitzar un canvi polític a Ripollet, amb l’arribada al govern de Decidim Ripollet, una candidatura formada pel COP –la històrica formació municipalista que ja liderava l’oposició i que s’ha convertit en la referència local de la CUP– i per Podem. La confluència d’esquerres va guanyar els comicis després de rebre 4.750 vots, que van traduir-se en nou regidors, tres més que els socialistes. Amb el politòleg José M. Osuna com a alcalde, Decidim Ripollet ha governat en solitari durant tot el mandat i ha practicat una política de geometria variable per tirar endavant les mesures de govern, això sí, amb ERC com a soci prioritari. Tot i algunes tensions internes, com ara la protesta de Podem després que Osuna manifestés el suport a l’1-O, l’aliança no solament s’ha mantingut, sinó que s’ampliarà el 2019, ja que En Comú Podem –que agrupa ICV, EUiA i Podem– ha decidit sumar-s’hi.
La primera tinent d’alcaldia i exdiputada de la CUP, Pilar Castillejo, fa una valoració “molt positiva” de l’experiència de Decidim Ripollet i opina que “en espais metropolitans és important buscar la unitat d’acció” entre les diferents formacions d’esquerres. Castillejo celebra l’ampliació de la candidatura, ja que pot facilitar que “puguem consolidar allò que vam començar a fer fa tres anys. Amb un mandat no n’hi ha prou per aprofundir en els canvis que s’han portat a terme en ajuntaments que acumulaven molts anys de governs” en les mateixes mans. Segons ella, l’experiència és “exportable” a altres municipis metropolitans i remarca que el projecte aplega tant persones independentistes com d’altres que no ho són. “Ho intentem treballar tot des d’aquesta pluralitat, perquè som un espai de consens i un dels trets que ens defineixen és ser capaços de parlar amb tothom. Hem sabut gestionar moments difícils com l’1 d’octubre i aquesta pluralitat ens enriqueix, perquè, al cap i a la fi, si aspires a governar un municipi com aquest, ho has de fer des de la seva pròpia pluralitat, que és complexa”, reflexiona.
En una línia similar s’expressa Julio Rua, portaveu del cercle local de Podem: “Penso que el nostre és un model que es podria replicar en altres municipis, perquè la idea base és que hem de sumar aquelles forces que apostem per les persones i les qüestions socials i construir fronts tan amplis com sigui possible”. Admet que els temes vinculats al procés independentista sí que poden generar tensions, però alhora destaca que a partir del diàleg les han pogut superar, si bé deixa clar que la clau és prioritzar les qüestions municipals.
Junts per Barberà: balanç positiu, però continuïtat en l’aire
Les eleccions del 24 de maig de 2015 van suposar la fi de 32 anys consecutius d’alcaldia socialista a Barberà del Vallès. Tot i que el PSC va mantenir-se com la força més votada, amb sis regidors, l’acord entre la candidatura independent Plataforma Ciutadana per Barberà (5), Junts per Barberà (4) i ERC (2) va possibilitar el canvi de color polític. Junts per Barberà va ser la candidatura municipalista assembleària formada fonamentalment per l’Esquerra Alternativa per Barberà (EAB) – CUP i Podem. Dels seus quatre regidors, dos provenien de Podem –Sandra Ramos i David Clarà– i dos de l’EAB-CUP –Fabià Díaz i Mireia Sánchez. Díaz, que va encapçalar la llista i va ser el primer tinent d’alcaldia durant l’any inicial del mandat, comenta a CRÍTIC que la fórmula “ha estat positiva”, perquè els ha permès entrar al govern i fer-hi coses que han suposat un “canvi important de dinàmiques”.
Mentre que ERC va abandonar el govern municipal abans de l’1 d’octubre de l’any passat, Junts per Barberà s’hi ha mantingut, i per a Díaz és “essencial” que els anomenats ‘ajuntaments del canvi’ puguin “tenir quatre anys més de mandat perquè puguin consolidar i avançar el que s’ha fet”. Ara bé, això no implica la continuïtat del projecte de Junts per Barberà. De fet, admet que “de moment no s’ha fet cap reunió per valorar-ho” i exposa que des de l’EAB-CUP “estem oberts a parlar de tot”. Això sí, reconeix que el dia a dia intern “ha estat dur” i, si es repetís la fórmula de confluència d’esquerres, “s’hauria de parlar molt dels espais de coordinació i comunicació interna i de com es reforcen els òrgans de discussió assemblearis”.
Sant Adrià en Comú: consolidar una candidatura de “tota l’esquerra alternativa”
En una ciutat governada de manera gairebé ininterrompuda pel PSC des del 1979, Sant Adrià en Comú va irrompre amb força ara fa poc més de tres anys i va aconseguir més de 1.600 vots i tres regidors, els mateixos que C’s, la segona força del consistori. La candidatura va ser formada en un primer moment per Podem, Pirates, simpatitzants de la CUP i sobretot persones independents que volien impulsar un projecte estrictament municipalista. Joan Belda, un dels regidors, detalla que finalment van optar per treballar amb la CUP a escala supramunicipal per la influència de les confluències de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, amb les quals sempre han tingut molt de contacte. Belda, que inicialment formava part de Podem però que va deixar la formació, destaca que des del primer moment van tenir molt clar que “era una candidatura totalment municipalista”, que ha donat prioritat “a les lluites compartides de Sant Adrià”. Això no treu, però, que la tardor passada “fos complexa”, per les dificultats de trobar un “posicionament comú” al voltant de l’1-O. Finalment, Sant Adrià en Comú va optar per donar-li suport i estar a favor de l’aplicació del resultat del referèndum.
De cara a les pròximes eleccions, Belda detalla que des de fa alguns mesos estan en contacte “tant amb el món dels Comuns com amb el de la CUP”. “La nostra idea és fer una única candidatura que agrupi tota l’esquerra alternativa. El balanç de la feina feta és positiu i creiem que per a les lluites d’esquerra calen candidatures àmplies que superin les lògiques dels partits, però falta per veure què diuen les altres organitzacions”, diu Belda.
