Reportatges

L’aigua a Catalunya, un negoci enorme controlat per Agbar

  • Marc Font / @marcfontribas
  • 29/10/2018

Tres de cada quatre catalans paguen el rebut de l'aigua a una companyia controlada totalment o parcialment per la multinacional, actualment en mans del gegant francès Suez, si bé la majoria dels municipis opten per una gestió directa del servei, és a dir, a través d'una empresa pública. Enmig d'una lenta però constant onada remunicipalitzadora, amb Terrassa com a exemple més significatiu, la companyia acumula un reguitzell d'escàndols judicials.

La (mala) qualitat de l’aire de Barcelona: 3.500 morts prematures cada any i menys esperança de vida

  • Marc Font / @marcfontribas (amb el suport de la Mostra de Cinema 'Salut, drets, acció')
  • 22/10/2018

Fa temps que els nivells de contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana de Barcelona superen els límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea. Això té una incidència negativa directa sobre la salut dels ciutadans: més morts prematures i més hospitalitzacions. Segons l'Institut de Salut Global de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, les mesures que s'han pres fins ara per pal·liar el problema són massa tímides i calen decisions més contundents, començant per reduir l'ús del vehicle privat a la ciutat: una mesura sovint impopular que topa amb la resistència del 'lobby' de l'automòbil.

12 falsedats i exageracions del Govern Puigdemont abans de la DUI del 27-O

  • Sergi Picazo i Joan Vila i Triadú
  • 21/10/2018

Fa un any, el Govern de Puigdemont feia una històrica declaració d’independència al Parlament de Catalunya, tal com es va comprometre després de l’1-O i malgrat tota la pressió policial, econòmica, mediàtica i judicial. La República Catalana, però, no es va implementar. Setmanes i mesos abans, polítics de Convergència i d'ERC havien fet tot tipus d'afirmacions sobre com tirarien endavant la independència que, passat un any, s’ha sabut que no eren del tot certes o, almenys, no eren tan senzilles de fer. CRÍTIC repassa 12 afirmacions fetes pels governants independentistes que no han resistit el pas del temps.

El negoci de la mort: oligopoli, preus desorbitats i poc servei públic

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • 14/10/2018

El sector dels serveis funeraris, que a Catalunya mou centenars de milions d'euros anuals, està sota sospita. Més del 60% del mercat el controlen només una desena d'empreses. La mateixa Generalitat considera el sector poc transparent i mancat de competència, factors que repercuteixen en preus molt elevats, que a Barcelona poden superar els 6.000 euros. Què inclouen aquests preus i què no? Qui se'n beneficia? Són possibles les funeràries públiques? Manresa, Barcelona o Girona han modificat les ordenances municipals per ampliar l'oferta, però de moment sense gaire èxit. Hi ha alternatives? CRÍTIC i la revista 'Opcions' posen llum a l'opac món dels serveis funeraris i les empreses que copen el mercat.

La mutació de l’extrema dreta per combatre el procés: de Democràcia Nacional als GDR i Tabàrnia

  • Text: Laura Aznar i Jordi Borràs | Fotos: Jordi Borràs
  • 10/10/2018

Vox, el partit que impulsa les querelles contra l'independentisme, ha guanyat presència mediàtica durant les darreres setmanes. Però, més enllà de la formació liderada per Santiago Abascal, moltes altres organitzacions situades a l'extrema dreta han pres protagonisme durant el darrer any mirant de capitalitzar l'oposició al procés independentista. Totes han trobat, en el context català, un caldo de cultiu per fer-se visibles i reinventar-se. Us expliquem com ha mudat l'extrema dreta per combatre el procés.

Un any després de l’1-O i del 3-O: què en queda d’aquell nou ‘nosaltres’?

  • Redacció CRÍTIC / Fotografia ACN
  • 2/10/2018

L'1 d'octubre i la rèplica posterior de l'aturada de país del 3-O van visualitzar a les escoles i als carrers un 'nou nosaltres', que agrupava independentistes de tota la vida i partidaris del dret a l'autodeterminació que no provenien estrictament de la militància 'indepe'. Els unien, sobretot, dues coses: la ràbia contra les càrregues policials i la defensa del dret a votar el futur de Catalunya. Per això CRÍTIC ha volgut conversar amb activistes socials i polítics que no vinguin d'una militància històrica vinculada estrictament a l'independentisme, per saber com van viure l'1-O i el 3-O i quin balanç en fan un any després.