04/02/2021 | 06:00
L’extrema dreta té possibilitats d’entrar al Parlament català per primer cop en la història, tal com indiquen les darreres enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La llista de Vox per al 14-F l’encapçala Ignacio Garriga, que en les eleccions espanyoles del 28 d’abril es va convertir en el primer diputat d’ultradreta de la història de Catalunya. El candidat es declara nacionalista espanyol, ha estat habitual d’espais afins a l’extrema dreta com el Club Empel, hereu del neonazi Casal Tramuntana, i té un discurs marcadament anticatalanista i molt bel·ligerant amb la “immigració il·legal”.
Tanmateix, al marge del cap de llista, la candidatura de Vox es nodreix de candidats que provenen d’altres organitzacions històriques de l’extrema dreta, especialment de la Plataforma per Catalunya (PxC), però també de Democracia Nacional o d’Espanya 2000. Alguns d’ells estan investigats per delictes de discriminació i provocació a l’odi. Altres exhibeixen sense complexos els seus postulats contraris a la immigració o al feminisme a través de les xarxes socials.
Aquest és el cas de José Casado Ortega, número 20 de la llista de Vox per Barcelona i que havia estat la cara visible dels Segadors del Maresme. El col·lectiu es va fer conegut per les seves accions de retirada de llaços grocs i de consignes independentistes de l’espai públic. Tot i que Casado havia estat crític amb Vox pel fet de voler capitalitzar el moviment dels “arrencallaços”, ara és el coordinador del partit ultra a Mataró. Al seu perfil de Facebook personal, fa servir expressions com “moros” i “cucarachas”, associades als migrants, i també ataca durament el feminisme. A l’agost del 2019, penjava el vídeo d’una protesta feminista a Mèxic i afirmava, en relació amb les “feminazis” i “locas del coño”: “No me dirán ustedes que no les dan ganas de darles un buen mamporro con la bici a algunas de ellas; a mí sí, muchas”.
En alguna altra ocasió també s’ha referit als migrants com a “moros” o “cucarachas”. Aquesta forma de denominar-los, de fet, també l’utilitza Antonio Moreno, número 4 per Tarragona, al seu perfil de Facebook.
Però, més enllà dels exabruptes a les xarxes socials de Vox… qui són, d’on venen i què pensen els noms més destacats del partit per al 14-F? Alguns d’ells podrien ser, si es compleix el que prediuen les enquestes, nous diputats al Parlament de Catalunya.
Juan Garriga, exmembre de la PxC i imputat en un delicte d’odi
L’advocat Juan Garriga Doménech és el president de la Gestora de Vox a Barcelona i el cosí d’Ignacio Garriga. Abans d’integrar-se a la formació d’Abascal, però, Juan Garriga ja havia tingut experiència en la política. L’any 2008 va ser el número 2 de la llista de Montserrat Nebrera, quan va intentar, sense èxit, disputar la direcció del PP català a Alícia Sánchez-Camacho. Després que la diputada popular deixés l’escó, l’any següent, va mantenir diverses converses amb Garriga i amb dirigents de la PxC per estudiar la seva entrada al partit, encapçalant la llista o com a segona, per darrere d’Anglada.
Finalment, Nebrera no arribaria a un acord amb la formació ultradretana; però, en canvi, sí que ho va fer el seu número 2. L’advocat va passar llavors a formar part dels òrgans de direcció de la Plataforma per Catalunya, tant al Consell de Presidència com al de Campanya i al Consell Executiu. Però, abans que la formació decidís si es dissoldria i quins moviments farien els regidors i la resta dels dirigents, Garriga va fer un nou salt, aquest cop cap a Vox: va ser nomenat president provincial del partit a Barcelona a proposta del secretari general, Javier Ortega Smith-Molina.
Garriga està imputat en una causa per un suposat delicte de discriminació i provocació a l’odi. Juntament amb Mónica Lora (que ocupa el cinquè lloc a les llistes que la formació ultradretana presentarà el 14-F per Barcelona) i amb 12 antics membres més de la PxC, està en l’espera de l’obertura de judici oral. L’any 2019, el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Reus va dictar una interlocutòria contra ells per la campanya que van promoure en diverses localitats catalanes contra col·lectius musulmans durant les municipals del 2011, sota el lema “Primer els de casa”. Aquests delictes poden comportar penes d’un a tres anys de presó i una multa de sis a dotze mesos. La Fiscalia va demanar l’absolució dels encausats, però l’acusació particular que exerceix l’associació Watani, de Reus, els manté la petició de quatre anys de presó.
Mónica Lora, de la defensa del català des de la PxC a número 5 de Vox
Mónica Lora ocupa el cinquè lloc de la llista de Vox per Barcelona. Cara coneguda de l’extrema dreta, actualment és tresorera i secretària de Vox a Barcelona, però prèviament, entre el 2016 i el 2019, va ser secretària general de la Plataforma per Catalunya i secretària de les Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC) quan es van constituir, el 2011. També va ser regidora a l’Ajuntament de Mataró pel partit xenòfob des del 2011 fins al 2019. Durant quatre anys, a més, va compaginar la seva feina al consistori amb la de consellera al Consell Comarcal del Maresme.
Quan la PxC es va dissoldre i es va reconvertir en una fundació, alguns dels seus membres van integrar-se a Vox, i Lora, a més, va encapçalar la llista de la formació d’ultradreta per Mataró en els comicis municipals del 2019, però no hi va obtenir representació. En les eleccions passades al Congrés dels Diputats, va ocupar el quart lloc per Barcelona a la llista del partit d’Abascal.
Tanmateix, alguns dels postulats que Lora defensava quan integrava la Plataforma per Catalunya pel que fa a la llengua, per exemple, contradiuen els posicionaments que defineixen la línia argumental de Vox. L’any 2011, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que instava la Generalitat a adoptar un sistema educatiu en el qual el castellà fos la llengua vehicular a les escoles, la CUP va presentar a Mataró una proposta de resolució en defensa del model d’immersió lingüística. En la votació de la moció, la Plataforma per Catalunya s’hi va abstenir, argumentant que el català “ha de ser vehicular en l’educació”, la “llengua pròpia del poble català i una prova essencial de la nostra identitat”. També va recriminar les postures de Ciutadans i del PP, “sempre disposats a actuar contra Catalunya i el català” i seguint els dictats de “la seva ideologia centralista”.
Ignasi Mulleras, que va passar pel Cedade i per Juntas Españolas
Exmembres d’España 2000 i del partit xenòfob de Josep Anglada completen la candidatura de Vox a Girona. Un dels històrics de l’extrema dreta que integren aquesta llista és Ignasi Mulleras Vinzia. El gironí va ser candidat de Juntas Españolas el 1988, un projecte polític ultra que pretenia ocupar l’espai de la Fuerza Nueva de Blas Piñar després del seu fracàs i, amb posterioritat, també va formar part de les llistes d’Alternativa Demócrata Nacional al Parlament Europeu l’any 1994. Aquesta coalició es va constituir a partir de l’aliança entre Juntas Españolas, el Frente Nacional Español i exmembres del Cedade, la històrica organització neonazi liderada durant els anys vuitanta pel llibreter negacionista de l’holocaust Pedro Varela.
L’any 1995, el partit va ser registrat sota la denominació Democracia Nacional. Un dels seus líders era Manuel Canduela, que també formava part de l’organització valenciana Acción Radical, il·legalitzada després de la seva implicació en l’assassinat del militant antifeixista Guillem Agulló. Mulleras va ocupar diversos càrrecs a Democracia Nacional i, més endavant, va passar per España 2000, formant part de les llistes que aquesta plataforma va presentar per a les eleccions generals de l’any 2000.
Així mateix, Ignasi Mulleras va ser membre de la Plataforma per Catalunya, i va ocupar el càrrec de regidor a Olot i de cap de llista en les eleccions del 2012 al Parlament. Però la seva relació amb Josep Anglada es va truncar fins al punt que el gironí va estar imputat en un intent de conspiració per atemptar contra el que havia estat el líder del partit. Tanmateix, l’Audiència de Barcelona el va absoldre perquè va considerar que el pla per provocar un accident de trànsit a Anglada no tenia “gens de seriositat”. Finalment, va fer el salt a Vox, on és membre del Comitè Executiu Provincial de la formació a Girona.
Daniel Plana Farjas, exmembre de la PxC i defensor de postulats antisemites
Un altre dels perfils amb més bagatge pel que fa a la militància ultradretana és Daniel Plana Farjas, número 8 per Vox a Girona el 14-F. A banda de tancar la llista que la Plataforma per Catalunya va presentar al Parlament el 2012 i d’haver participat en la candidatura d’aquest partit al Senat, l’any 2016, Plana destaca pels seus postulats antisemites.
Defensa la Inquisició i, veladament, justificaria l’expulsió dels jueus d’Espanya, un capítol que qualifica d’especialment “deformat i calumniat”. “La cridòria més o menys intel·lectual de la nostra progressia no accepta de cap manera el fet de l’expulsió, jutjant amb ulls actuals el que va passar al segle XV”, escriu Plana. I continua: “Cal tenir present l’existència de pràctiques secretes jueves, a més de profanacions d’hòsties i crucifixions de nens”. Sobre l’antisemitisme, considera que “la identificació de l’impròpiament denominat antisemitisme (perquè semites són tant els jueus com els àrabs) amb una postura racista o, fins i tot, clarament nacionalsocialista, adjectiu que ‘prima facie’ invalida qualsevol afirmació o rèplica”.
La “jove promesa de Vox” ataca el feminisme i es va encarar amb Valtònyc
Alberto Tarradas Paneque, nascut el 1996, és el cap de llista de Vox per Girona. És el candidat més jove que la formació ultradretana va presentar a les eleccions generals del 28 d’abril de 2019, en les municipals del 26 de maig i en les noves generals del 10 de novembre. En tots els casos va encapçalar la candidatura de Girona, i, malgrat els pobres resultats obtinguts (el 2,8% dels vots; l’1,37% i el 5,21%, respectivament), Vox ha tornat a confiar en la seva “jove promesa”.
El vincle de Tarradas amb la formació es remunta al 2016, quan s’hi va afiliar, i poc després va ser proclamat president provincial del partit. Tanmateix, ha guanyat visibilitat arran de la seva activitat a les xarxes socials, on habitualment difon comentaris xenòfobs i masclistes. Un exemple d’això va ser la piulada, que va esdevenir viral, on deia que “el feminisme no porta res de bo a les dones: les fa arrogants, maleducades, desconsiderades, agressives i les enlletgeix”.
La polèmica més sonada que ha protagonitzat va ser una discussió amb el raper Valtònyc, exiliat a Brussel·les, el dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem contra l’1-O. El mateix Tarradas difonia les imatges al seu Twitter.
El seu baix rèdit electoral –no ha obtingut representació mai– no ha estat un impediment per aconseguir un sou públic: compagina la presidència provincial del partit amb un càrrec com a assessor del grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes. Tanmateix, no han transcendit ni les funcions que hi realitza, ni la seva retribució, ni es té constància que hagi deixat de viure a Girona.
Jordi Fernández, formant-se per ser pastor de l’església homòfoba Asambleas de Dios
A la llista de Vox per Tarragona també hi figura Jordi Fernández Martínez, aspirant a pastor evangèlic acusat de tenir postulats homòfobs. Fernández, que ocupa el sisè lloc, s’està formant per ser pastor d’Asambleas de Dios, una església que considera que “la conducta homosexual és pecat”, que la transsexualitat és contrària a la “dignitat individual”, i que defensa “la profilaxi” de la comunitat LGTBI; és a dir, “refrenar qualsevol conducta sexual amb persones del mateix sexe”. El candidat també va formar part de les llistes de Vox al Congrés dels Diputats per Tarragona.
“El feminisme embruta el nom de la dona”: les consignes masclistes de les candidates de Vox
La número 23 de la llista que la formació ultradretana presentarà el 14-F per Barcelona, Marina Ferrer, forma part de la sectorial de joves de Vox. No és una de les cares més visibles del partit, per bé que ha participat en tertúlies televisives per denunciar “la dictadura del pensament progre” i “el feminisme supremacista, que embruta el nom de la dona”. Ha deixat constància de la seva oposició a la vaga feminista del 8-M, perquè “és sotmetre la dona el fet de sumar-se a una vaga que la deixa com un sexe dèbil que cal defensar” i ha estigmatitzat la immigració, assegurant que, “segons l’ONU, el percentatge d’estrangers a Espanya és del 13%, i el 69% de les violacions en grup o ‘en manada’ són de gent de nacionalitat estrangera”. En aquests termes s’expressava Ferrer, sense concretar d’on havia obtingut les dades relatives al perfil dels agressors sexuals.
La número 4 per Vox a Barcelona és María Elisa García Fuster, metgessa, especialista en anestesiologia i reanimació de l’Hospital de Bellvitge. Sobre la seva professió, clarifica en aquest article que “no soy médica, me chirría sólo oírlo, retumba en mi cabeza el mal llamado ‘lenguaje inclusivo’, es más un lenguaje secesionista, como los tiempos que corren”. En l’àmbit polític, García Fuster és relativament desconeguda, per bé que també va formar part de les llistes de Vox per a les eleccions generals del 2019, ocupant el número 8 per Barcelona. No hi va obtenir representació.
Antonio Gallego, la línia més dura del PP contra la immigració, de número 2 a Vox
El segon de la llista de Vox per Barcelona havia estat vinculat històricament al Partit Popular, on representava la línia més dura en matèria d’immigració. És l’autor de l’eslògan “Menys immigració il·legal i més aparcaments” i de declaracions i textos xenòfobs, com el que va publicar al butlletí d’informació municipal El Prat, titulat “Primer els de casa”. En aquest article hi deia: “Em sembla profundament injust que persones que acaben d’arribar a la nostra ciutat de manera irregular tinguin més possibilitats d’accedir a ajudes socials que els mateixos pratencs que porten anys pagant impostos municipals”. Tampoc no té cap complex a l’hora de vantar-se dels seus postulats racistes a través de les xarxes socials, com demostren els tuits següents.
En els seus anys a l’Administració, Gallego va protagonitzar diverses polèmiques, com recollia aquest reportatge de Público. A banda de titllar d’“assassí” el president Lluís Companys i defensar el projecte d’Eurovegas amb l’argument que era més important “oferir una alternativa viable als 6.000 aturats del Prat que protegir alguns camps plantats d’hortalisses”, la disputa més sonada de totes va ser la que va emprendre contra la PAH. L’any 2013 va demanar la imputació d’una integrant del col·lectiu, que mesos abans havia participat en un escarni davant la casa de Gallego, per set presumptes delictes d’injúries, calúmnies, amenaces, coaccions, manifestació il·lícita, desordres públics i un delicte contra les institucions de l’Estat.
La dilatada trajectòria política de Gallego inclou el seu pas fugaç per Convergència i Unió. Concretament, va formar part de les llistes de CiU a l’Ajuntament del Prat de Llobregat en les eleccions del 1995, tot i que en els comicis següents, quatre anys més tard, va passar a formar part del PP. Com a membre d’aquesta formació va ocupar el càrrec de regidor a l’Ajuntament del Prat, l’any 1999; va ser portaveu al Consell Comarcal del Baix Llobregat en el període 2003-2007; membre de la Diputació de Barcelona del 2007 al 2008, i, des d’aquell any fins al 2015, diputat al Congrés. En les eleccions catalanes del 2015, va fer el salt al Parlament. L’any passat es va donar de baixa del Partit Popular i es va integrar en el partit ultra.
Isabel Lázaro i Josep Maria Arpa salten del PP i de C’s a la ultradreta
La cap de llista de la formació ultradretana per Tarragona és Isabel Lázaro, presidenta provincial del partit. Però, a banda d’aquest càrrec, Vox també va col·locar-la com a assessora a la Diputació de Saragossa, amb un sou de 30.000 euros bruts anuals, malgrat que Lázaro resideix a Tarragona. La trajectòria política de la candidata també inclou el seu pas pel Partit Popular: l’any 2015 va concórrer a les eleccions municipals a la llista del PP per Tarragona.
Com a presidenta provincial ha hagut de gestionar diverses crisis internes, com la dimissió de la que havia estat coordinadora de Vox al Vendrell, Demelsa González, o la denúncia per injúries i calúmnies que va presentar contra ella Jordi Ferré, antic vicesecretari provincial de comunicació a Tarragona. La disputa tenia el seu origen en un comunicat en què la formació expulsava Ferré “per deslleialtat continuada, incompliment de funcions i indisciplina greu”.
Pel que fa a Girona, en la llista que la formació ultradretana presenta per a aquest 14-F hi destaca Josep Maria Arpa Pi, que havia integrat la candidatura de Ciutadans a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals del 2019. L’any anterior va denunciar un militant de la CUP pels delictes d’odi i d’amenaces perquè, segons la seva versió, li hauria recriminat que arrenqués llaços grocs de la via pública.
La candidata de Democracia Nacional a l’alcaldia de Barcelona, número 7 de Vox a Tarragona
Montserrat Montanuy Royo va de número 7 a la candidatura de Vox a Tarragona, però el seu vincle amb l’extrema dreta ni és nou, ni s’inicia amb Vox. Montanuy va ser responsable de Democracia Nacional (DN) a Tortosa, i en les eleccions municipals passades va ser candidata a l’alcaldia de Barcelona per La Coalición Nacional, una llista conjunta entre DN i l’extinta La España en Marcha (que agrupava Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español). El 2014 també havia concorregut com a suplent per Democracia Nacional en les eleccions europees.
Altres candidats de la PxC que han trobat aixopluc a Vox
La número 25 de Vox per Barcelona, Inmaculada Cervilla, també havia integrat la Plataforma per Catalunya. En les eleccions municipals del 2019, Cervilla va ser la candidata de Vox per Manresa, però en els dos comicis locals anteriors, del 2011 i del 2015, havia encapçalat la llista que la formació xenòfoba PxC havia presentat pel Pont de Vilomara i per Sant Joan de Vilatorrada, respectivament. En cap dels dos casos no hi va obtenir representació.
En el cas de Lleida, hi sobresurt el tercer candidat, Eduardo Pallerola Mora, que es va presentar a l’alcaldia de Tàrrega per Vox en les eleccions municipals passades. L’any 2010, però, havia liderat la llista que la PxC havia presentat al Parlament de Catalunya. Juntament amb 13 exmilitants més del partit xenòfob, Pallerola és un dels imputats en la causa (que també afecta Juanjo Garriga i Mónica Lora) per discriminació i provocació a l’odi.
Els últims llocs de la candidatura de Vox a Girona els ocupen Eva Colomer i Sergi Fabri, que són dos antics membres de la Plataforma per Catalunya. En el cas de Fabri, va ser candidat a l’alcaldia de Salt per la formació xenòfoba en les municipals passades, però el partit va desaparèixer i Vox hi va obtenir tres representants. Actualment, el saltenc és regidor d’aquest partit a l’Ajuntament.
