Yonay Boix: “Zumzeig vol ser un punt de trobada i debat per a la gent del barri de Sants”

Fa només un mes va néixer el primer cinema cooperatiu de Catalunya, la sala Zumzeig. Amb l’objectiu d’arrelar-se al districte de Sants-Montjuïc i formar part del seu teixit associatiu, un grup de sis persones va decidir prendre les regnes del cinema anteriorment propietat de Esteban Bernatas. La sala va tancar les seves portes a l’agost, però només va tardar tres mesos en tornar transformat en un projecte cooperatiu. Entrevistem Yonay Boix, cineasta (Amanecidos, 2011, Las aventuras de Lili Ojos de Gato, 2013) i una de les sis persones involucrades en el renaixement de Zumzeig, que considera imprescindible continuar prioritzant el cinema independent i donar veu als continguts que no poden ser visionats a les sales multicine.

Què et va portar a formar part de la Sala de Cinema Zumzeig?
Esteban, l’expropietari, va decidir fa tres mesos deixar aquesta sala i passar pàgina. En lloc de tancar-la, es va posar en contacte amb “la gent del cinema” (productors, directors…) de Barcelona, buscant algú que tingués ganes de prendre les regnes de Zumzeig. En aquestes primeres reunions hi havia al voltant de 50 persones, més o menys, fins que finalment vam quedar els sis que ara mateix formem part de la cooperativa que ara gestiona aquesta sala de cinema en la seva nova etapa. Vam decidir que era la forma més ètica de fer-ho i també la que més quadrava amb el barri de Sants.

Quines van ser les raons del tancament de Zumzeig aquest agost? Els motius eren exclusivament econòmics?
El tancament va ser tècnicament a l’agost, però des de l’abril l’Esteban ja ens comentava que volia deixar-lo, necessitava un canvi d’aires. La sala funcionava bé, realment, però és cert que ho feia una mica d’esquenes al barri. Podria considerar-se un tant elitista. Nosaltres volem canviar això.

Quin és el rol de cadascuna d’aquestes sis persones que formeu la cooperativa?
L’equip de programació i coordinació el formen un crític i programador (Miquel Freixas), un historiador de l’art i cineasta experimental, que a més a l’etapa anterior del Zumzeig era un dels projeccionistes (Albert Triviño), i una muntadora i programadora (Anna Brufau). Dels temes de producció i tresorería s’encarrega un productor independent (Javier Rueda). Jo faig tasques de premsa i comunicació. Una cineasta experimental i gestora cultural (Ariadna Ribas), s’encarrega de xarxes i relacions amb el territori.

Quina és, doncs, la diferència principal entre l’antiga sala de cinema Zumzeig i la que ara s’ha obert, transformada en cooperativa? Què implica en l’àmbit pràctic ser una cooperativa?
Parlant de continguts, pel que fa a estrenes, la línia continua sent més o menys la mateixa. Prioritzem el cinema independent. Però, a més de ser un cinema d’estrena, volem fomentar també les sessions paral·leles: passis especials de pel·lícules o documentals que surten una mica de la cartellera de novetats de cada divendres. Volem potenciar també el cinema experimental, col·laborem amb un laboratori de revelat i experimentació que es diu Super8. Intentem que s’apropin els mateixos directors a la sala de cinema. L’altre dia, per exemple, vam tenir l’Andrés Duque. Busquem, sobretot, la interacció entre el públic i la sala, abandonant l’idea de veure la pel·lícula i després anar-se’n cap a casa.

Es pot dir, doncs, que la funció del Café Bistrot que hi ha dins del cinema és aquesta mateixa…
Exactament. També l’espai de lectura que hem creat, amb un punt d’intercanvi de llibres i revistes gratuïtes. Es diu “bistrot” perquè l’antic director, Esteban, era mig francès, però és un bar normal, amb les seves canyes i tapes. El bar no el portem nosaltres, el porta un altre noi, i una de les coses que ha fet és baixar els preus. Ell li paga a l’Esteban el lloguer del bar, perquè si ens haguéssim d’encarregar d’això, nosaltres, seria massa feina.

“Sense l’ajuda de la Federació de Cooperatives de Treball no hauriem pogut obrir el cinema al novembre”

I, com va ser el procés de convertir-se en una cooperativa? De quina manera us va ajudar la Federació de Cooperatives de Catalunya?
Quan vam començar a crear la cooperativa, estàvem dubtant entre ser cooperativa de consum, mixta o de treball associat. Va ser quan vam parlar amb les diferents federacions de cooperatives. Ens van orientar cap a la formació d’una cooperativa de treball associat. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC)  va oferir-nos tot el seu suport i ens va orientar molt pel que fa als temes legals. Sense la seva ajuda no hauriem pogut obrir el cinema al novembre. Tot aquest procés de convertir-se en cooperativa sovint triga més temps del que ens ha portat a nosaltres. Aquesta rapidesa va ser gràcies a la nostra implicació, a l’ajuda imprescindible de la Federació i a l’èxit de la campanya de crowdfunding. Va ser al juliol quan nosaltres sis vam decidir que volíem involucrar-nos en el projecte, però no va ser fins a l’octubre quan vam començar els passos legals. I el 6 de novembre, el cinema ja estava obert.

Com s’escull el material que es projecta? Hi ha algun tipus d’assemblea o hi ha persones que es dediquen específicament a aquesta feina?
En principi hi ha un equip de programació, format per tres persones de les sis que formem la cooperativa, que es dediquen a això, perquè si ens n’encarreguéssim tots, seria un caos, no ens posaríem d’acord. També és cert que la idea és que aquests càrrecs siguin rotatius. Ells ens informen del que van seleccionant i descartant i nosaltres també tenim accés als enllaços per donar la nostra opinió.

Es prioritzen els continguts de distribuïdores cooperatives?
Hi ha molt poques distribuidores que siguin cooperatives, com Compacto, amb qui ja treballem, així que la majoria de les pel·lícules ens arriben per distribuïdores amb les quals l’Esteban ja tenia contacte abans. Dins d’aquestes distribuïdores tu esculls, i potser hi ha algun contingut que a tu t’interessa molt estrenar però que a elles no els compensa perquè som una sala petita i no projectem totes les pel·lícules cada dia, ells busquen un nombre de places determinades. D’altra banda, a les activitats paral·leles, si que treballem molt amb mostres i festivals de col·lectius que sí que són cooperatives, associacions o fundacions.

Teniu la intenció de fomentar la projecció del cinema català o heu posat el focus en el cinema europeu?
No només cinema europeu, sinó d’arreu del món, i per tant, també cinema català. De fet, ens agrada molt poder ser una finestra per als artistes locals. 

A nivell de finançament, com us ho munteu, en plena crisi del cinema que diuen?
Primer vam fer una campanya de crowdfunding. Tenim també uns carnets de soci, anomenats carnet d’amic de Zumzeig, que es van esgotar un dia i mig després de posar-los a la venda. Podríem dir que aquests carnets són prevendes d’entrades, però ens ajuden també a mantenir el cinema els primers mesos. També tenim pensat demanar subvencions i ajudes.

El preu de l’entrada general a la vostra sala són 7 euros. Tenint en compte que la vostra ubicació és al barri de Sants, un barri que segons estudis de l’Ajuntament de Barcelona està per sota de la mitjana de la renda de la ciutat, com podeu convèncer la gent que es gasti aquests diners en el vostre cinema, quan és el mateix que val a una sala convencional?
Bé, 7 euros per a cinema d’estrena ja és una mica per sota de la mitjana de mercat. A més, les seccions paral·leles costen només 5 euros i,  a més de la pel·lícula, acostumen a oferir també presentació prèvia i debat posterior. Per això hem venut aquests carnets, que encara que s’han esgotat, sortiran a la venda de nou molt aviat. Amb aquest carnet tens 6 entrades, i a partir de la sisena, les pel·lícules normals d’estrena et surten per 4 euros i les sessions paral·leles per 3. Després, també tenim un carnet per a nens, per les sessions infantils… I dimecres, el dia de l’espectador, l’entrada surt per 5’5 euros. Realment, la quantitat de gent que acabarà pagant 7 euros serà molt poca.

“També estem posant molt d’èmfasi a les escoles, volem que els xavals vinguin a les estrenes.”

I deixant de banda el preu de l’entrada… parlem de crear interès. El cinema d’autor sovint és relacionat amb allò hipster, cultureta, amb uns gusts estètics i temàtics allunyats dels de la classe treballadora. Com fareu per ampliar el vostre cercle i no quedar-vos només amb la gent ja interessada en aquest tipus de cinema?
D’una banda estem “fotent-li molta canya” a les xarxes socials, creiem que és molt important arribar a la gent. D’altra banda també estem posant molt d’èmfasi a les escoles, volem que els xavals vinguin a les estrenes. Volem fer el que anomenem pedagogia de la mirada, i per això intentem presentar les pel·lícules nosaltres mateixos. Per exemple, ara mateix estem projectant una pel·lícula que es diu ‘Caballo Dinero’, de Pedro Costa, un cineasta portuguès. Jo crec que aquesta pel·lícula l’haurien de veure tots el hippies de Sants. El que passa és que aquests films surten una mica dels cànons narratius, per més que la temàtica -els immigrants de Cap Verd- sí que sigui interessant. Moltes són pel·lícules no tan directes com el cas del documental de Ciutat Morta. El fet que aquesta gent vingui al cinema és un tema que discutim molt.

I teniu algun tipus de radiografia de quin és el vostre tipus d’espectador?
Sí. Ara mateix és gent que no viu al barri de Sants, sinó que ve de fora. De totes les edats, tot i que un bona part del públic són universitaris. Però cada cop ve més gent gran i del mateix barri. De fet, hi ha una noia de la cooperativa que s’encarrega de les relacions amb el barri.

Parlant del barri, vosaltres sou dins de l’Impuls Associatiu de Sants… Quina és la relació entre les cooperatives que en formeu part? Teniu projectes conjunts?
Encara no està res clar, perquè ens hem posat en marxa fa poc, però sí que estem tractant de dur a terme propostes conjuntes. Estem parlant amb Koitton Club, La Ciutat Invisible, l’Economat Social… per organitzar esdeveniments puntuals i oferir descomptes i packs d’activitats, però és un procés molt lent que requereix moltes reunions i assemblees.

I en relació amb els festivals de cinema que es fan a Barcelona, teniu pensat participar en algun d’ells?
És clar. Continuarem participant en festivals que ja tenien a Zumzeig un espai per exhibir la seva programació, com el festival de Rotterdam, que projectava algunes de les seves pel·lícules a competició simultàniament a la seu d’Holanda i a Zumzeig. També el festival Márgenes, del qual som seu a Barcelona i comença aviat.

A manera de resum, quin creus que és l’objectiu de la sala de cinema Zumzeig al barri de Sants a curt i llarg termini, ara que sou una cooperativa?
Per sobre de tot volem ser un punt de trobada i debat per a la gent del barri.