Projectes laborals que recomencen com a cooperatives

Festa de celebració del tercer aniversari de la reobertura de la llibreria ‘Els nou rals’ de Viladecans / ELS NOU RALS

Des de fa uns quants anys, el cooperativisme viu un ‘boom’ a Catalunya. Cada cop són més les persones que es decanten per la fórmula d’una cooperativa quan decideixen arrencar una empresa i cada vegada queden menys sectors en què aquest model no hi tingui presència. A l’expansió -actualment al Principat hi ha més de 4.400 cooperatives, que donen feina a més de 47.500 persones, de les quals, unes 3.000 són cooperatives de treball i prop de 600 estan federades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya- també hi han contribuït algunes administracions -com nombrosos ajuntaments i la Generalitat-, que els darrers anys han fet una aposta clara per l’economia social i cooperativa.

L’origen de les noves cooperatives és molt divers. Per exemple, hi ha negocis històrics que han tancat les portes i han reobert al cap de poc temps amb una nova vida cooperativa, com la llibreria ‘Els nou rals’ de Viladecans. O treballadors que han sortit d’una empresa en crisi i han decidit tirar endavant el seu propi projecte a través d’una cooperativa, fent la mateixa activitat i conservant una part dels clients. En són dos exemples el taller mecànic Coperauto, de Sant Vicenç dels Horts; o l’escola d’idiomes New Executive Language Centre (NELC), situada a Barcelona. El que no s’ha repetit, bàsicament perquè la Llei concursal ho fa quasi impossible, és que antigues empreses industrials en fallida s’hagin reconvertit en cooperatives, com sí que havia passat durant la dècada dels vuitanta del segle passat, com testimonia la històrica Mol-Matric, situada a Barberà del Vallès i dedicada a la fabricació de components per a l’automòbil.

Els nous rals‘ és una llibreria, però no és només això. És un símbol cultural de Viladecans. Fundada el 1979 per Jordi Vicente en aquest municipi del sud del Baix Llobregat, va tancar les portes el 30 de juny de 2013, després que els anys precedents la caiguda de vendes fes impossible sostenir el negoci. Ara bé, accions com la ‘cash mob’ -compra massiva- que tres mesos enrere havien organitzat alguns clients havia demostrat el vincle de la llibreria amb la ciutat. El novembre d’aquell mateix 2013, ‘Els nou rals’ va reviure, ara com a cooperativa. Tres persones que provenien d’altres sectors van ser els encarregats de tirar endavant el projecte, al qual també es va incorporar Vicente, que aportava la seva llarga experiència com a llibreter.

Taller d’impuls a la lectura per a infants, impartit dins la llibreria / ELS NOU RALS

En plena ressaca d’un Sant Jordi “espectacular”, parlem amb Ricard Caba, un dels socis d”Els nou rals’: “Vam reunir-nos tres persones que volíem implicar-nos en un projecte que ens permetés sentir-nos més realitzats que en les nostres feines respectives i la ‘cash mob’ ens va fer veure fins a quin punt la llibreria era estimada. Quan vam decidir-nos a tirar endavant, teníem clar que el format havia de ser cooperativa, perquè la voluntat era que el projecte tingués un caire social i dinamitzar culturalment l’espai”. Quatre anys i mig després de l’inici de l’aventura, Caba admet que és un “sector complicat” i que ara mateix són tres socis de treball si bé difícilment els ingressos donen per pagar tres sous. “El que ingressem, ens ho repartim. Volem que els números surtin, però costarà”.

Com que cap dels socis tenia experiència en la creació de projectes cooperatius, a l’inici van buscar assessorament en Coopdemà, una altra cooperativa. “Que siguem una cooperativa fa que tots ens impliquen al projecte al 100% i hi dediquem més hores de les que ens gratifica. Ens el sentim nostre i piquem pedra constantment. Des que vam arrencar hem fet canvis, ens hem encarat més cap al primer lector i hem buscat un consum familiar, amb la creació d’una secció de joguines i l’organització d’activitats culturals els dissabtes al matí, com ‘contacontes’ o concerts, amb la intenció de crear un hàbit de consum i fer d’Els nou rals un centre cultural. També ens funcionen molt bé els clubs de lectura o un grup de poesia que periòdicament es reuneixen a la llibreria”, explica Caba. Malgrat les dificultats, es mostra convençut que la fórmula escollida és una bona manera de reemprendre el negoci.

Façana del taller de Coopeauto, a Sant Vicenç dels Horts / COOPERAUTO

“Tot ho decidim nosaltres”

L’origen de Coperauto va ser el tancament el desembre de 2012 de l’empresa Oliveras Motors, que, a banda de ser el concessionari de Seat a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), tenia un taller de reparació d’automòbils amb sis treballadors. Quasi tots s’apropaven o superaven els 50 anys i tenien assumit que alguns d’ells trobarien feina, però no pas tots. I després de donar-hi algunes voltes, finalment van decidir-se a impulsar un nou taller entre tots i fer-ho com a cooperativa. El maig de 2013 obria les portes Coperauto, que ara celebra, per tant, el seu cinquè aniversari. Marc Valls, un dels socis, explica que van capitalitzar l’atur per poder reunir els més de 100.000 euros que van destinar a l’adequació d’una nau industrial per posar en marxa el taller. Paral·lelament, van aconseguir que un jutjat els adjudiqués part de la maquinària de l’antiga empresa on treballaven i van rebre un crèdit sense interessos de 26.000 euros d’Acció Solidària contra l’Atur que els va permetre comprar la cabina de pintura. Un préstec, per cert, que ja han retornat. I amb l’assessorament de Secot, van tirar endavant el pla d’empresa.

Un lustre després, Valls està molt satisfet: “Hem hagut de treballar moltes hores, però podem dir que ens ha anat molt bé. Hi hem posat el coll i ens n’hem sortit. El fet de ser una cooperativa ens ha permès que no ens mani ningú i que tot ho decidim entre nosaltres. Ens reunim per les coses importants i ara recomano a tothom l’experiència del cooperativisme, sobretot a les empreses petites”. Coperauto va rebre una subvenció europea i el 2014 va ser premiada per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Avui compta amb cinc socis de treball, perquè un dels sis fundadors va jubilar-se, i a més a més, té tres treballadors més.

Alguns dels socis i professors de la cooperativa NELC, dedicada a l’ensenyament d’idiomes per a adults / NELC

De patir un ERO a tirar endavant un projecte compartit

L’octubre de 2013 arrencava també la història de la New Executive Language Centre (NELC), una escola d’idiomes situada a la Via Augusta de Barcelona. Tot just quatre mesos abans, l’ERO de l’Escola d’Idiomes d’Esade havia deixat sense feina desenes de professionals i quatre dels professors van decidir no aturar-se durant l’estiu per poder arrencar NELC coincidint amb l’inici del nou curs. “Vam decidir muntar una cooperativa perquè d’aquesta manera podríem prendre totes les decisions d’una manera molt més consensuada i entre nosaltres. És un model que impedeix que ningú pugui imposar la seva voluntat“, explica John Power, l’actual president de NELC.

La cooperativa actualment compta amb cinc socis, a més de tres persones fent feines administratives i té al voltant d’una trentena de professors, alguns en plantilla i d’altres com a autònoms que hi fan algunes hores de classe. Entre els seus clients hi ha grans empreses com ara Roca, Agbar, el despatx d’advocats Cuatrecasas o Telefónica, entre d’altres, que ja tenien quan eren professors d’Esade. Power admet que els inicis van ser durs i que van decidir arriscar-se perquè per començar van capitalitzar l’atur, però que el balanç és molt positiu. “Hem crescut bastant i estem molt contents, tot i que sempre hi ha reptes i pots millorar”, exposa. Entre d’altres qüestions, tot i que el gruix dels seus clients no ho siguin, NELC intenta que els seus proveïdors també provinguin del sector cooperatiu i, per exemple, la seva entitat financera és Laboral Kutxa.

Una llibreria, un taller de cotxe i una escola d’idiomes, tres exemples en sectors molt diferenciats de com el cooperativisme s’estén com una bassa d’oli i és una opció escollida per cada cop més persones per tirar endavant els seus projectes professionals. Cap dels testimonis consultats per aquest article diu que sigui fàcil sortir-se’n però, tot i que amb sort diversa, cinc anys després de néixer les tres experiències segueixen ben vives. I, sobretot, se senten plenament satisfets d’una opció que, entre d’altres qüestions, els ha permès participar plenament en una presa de decisions horitzontal i democràtica.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu. Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu. Són les qui anomenem les 'cooperactives'.

Cerca al blog