20/12/2017 | 13:00
Clàusules sòl de les hipoteques, desnonaments, venda de participacions preferents, comissions abusives, desaparició de les caixes d’estalvis, rescat bancari amb diners públic… tots aquests escàndols i polèmiques del sector financer dels últims anys de crisi a l’Estat espanyol han acabat d’ensorrar la reputació de la gran banca. Però d’aquest escenari recessiu i ple d’absorcions n’ha resultat una realitat encara més preocupant: la consolidació d’un oligopoli. CaixaBank, Banc Sabadell, Santander, BBVA i Bankia ja acaparaven al tancament de 2016 el 61,8% del mercat financer. Algunes personalitats del sector, com Joan Antoni Melé, parlen d’una síndrome d’Estocolm en relació a aquesta banca “tradicional”. Existeixen alternatives als cinc grans bancs?
La crisi també ha demostrat que hi ha un nou model bancari que pren força. Té molts noms: banca regenerativa, verda, sostenible, social… Però els més populars al nostre país són “banca ètica” i “banca amb valors”. Els fonaments amb què es dóna a conèixer es basen en l’economia real que s’allunya de les operacions borsàries; una triple rendibilitat que té com a objectiu les persones, el planeta i la prosperitat; la transparència que implica saber on van a parar els diners dels clients dipositants; la resiliència financera d’una bona rendibilitat similar als bancs “tradicionals”; i la cultura social arrelada a tot el funcionament de l’entitat.
La banca ètica s’ha beneficiat del descontentament creixent d’una part de la població cap als bancs “convencionals”. Les principals entitats d’aquest model de finances al nostra país són Triodos Bank, Fiare Banca Ètica, Coop57 i Oikocredit, que representen el 98% de la quota de mercat del sistema del sistema de finances ètiques a l’Estat espanyol. Segons Narcís Sánchez, coordinador de l’Observatori de les Finances Ètiques de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS), les xifres aproximades de finals del 2016 de les finances ètiques en l’àmbit estatal són: 2 bilions d’estalvis recollits, 1 bilió de préstecs concedits i 180 milions de capital recollit. Tot això va associat a una morositat del 6,12%, tres punts per sota de la taxa de morositat del conjunt de la banca. “La societat aposta cada cop més per aquest tipus de banca”, conclou Sánchez, per això cada cop la gent té una conscienciació més alta sobre l’ús i la gestió dels seus diners.
A escala mundial, cobra importància la Global Alliance for Banking on Values (GABV), una xarxa que agrupa 48 bancs amb valors de tot el món, amb més de 41 milions de clients i 50.000 treballadors. En el seu informe anual ‘Real Economy – Real Returns Research. Update 2017’, on es fa una comparativa entre els bancs de l’aliança i la banca convencional (o els anomenats “too big to fail” com Deutsche Bank i Unicredit), les xifres demostren l’aposta de la banca ètica per l’economia real i el finançament d’activitats econòmiques que generin un impacte social positiu. El seu percentatge de préstecs concedits sobre el total d’actius és del 74,67% (enfront del 41,48% de la banca tradicional), i d’aquests, el 51,20% són préstecs de triple rendibilitat destinats a projectes de transformació social, mediambientals i culturals (no hi ha dades publicades dels bancs convencionals).
L’economia social i solidària troba el seu equivalent financer
En el marc de la jornada internacional ‘Fem banca amb valors’, organitzada a Barcelona per l’Ajuntament i la GABV el passat mes de novembre, entitats bancàries i de l’economia social i solidària, a més de petites i mitjanes empreses i representants d’administracions locals, es van trobar per plantejar espais de reflexió i compartir les experiències de col·laboració conjunta. Joan Carles González, director financer de Suara, una cooperativa referent en els serveis d’atenció a les persones, va destacar “la voluntat de donar suport al canvi de models financers apostant per les banques ètiques i de l’economia social”, així com “destinar un percentatge dels nostres dipòsits a aquest tipus d’entitat, encara que les condicions econòmiques no siguin millors que a la banca tradicional”.
Fa anys que Suara, que factura gairebé 80 milions d’euros anuals, col·labora amb les finances ètiques. L’últim gran projecte compartit ha estat la firma el mes passat entre ‘Creixen Educació’ (cooperativa de segon grau en la qual Suara és una de les tres cooperatives impulsores) i Fiare Banca Ètica d’un préstec hipotecari per valor d’1,2 milions d’euros a 15 anys per consolidar el projecte de l’Escola Goar de Viladecans al Baix Llobregat. “També tenim empreses del nostre àmbit amb finançaments en pòlisses de crèdit sempre amb la banca ètica” va comentar González durant la jornada, “i està dins del nostre ADN treballar amb ella”.
Un altre projecte d’èxit que va participar en la jornada és el Grup Filmax. El 2010 la productora cinematogràfica sortia a concurs i la seva situació la va obligar a recórrer a entitats financeres franceses i mexicanes. Va ser Triodos Bank qui els va permetre defensar el seu projecte, la pel·lícula ‘100 metros’, davant del comitè de riscos. Finalment, Triodos va subvencionar el film i des de llavors col·laboren pel finançament de pel·lícules, sèries i altres projectes culturals. “Avui dia treballem amb quatre entitats financeres i puc dir que Triodos és la més important” afirma Ovidio Rodriguez, director financer del Grup Filmax.
En termes de preus, la jornada internacional va fer palesa que la banca amb valors opera amb preus de mercat. Tant algunes entitats com l’Ajuntament van estar d’acord en el fet que la seva dimensió, si es compara amb els bancs de sempre, fa que encara sigui una mica més lenta en tots els processos d’autorització i anàlisi de les operacions i això és un repte a superar en el futur immediat. Tot i això, la coherència que implica la col·laboració entre l’economia social i solidària i aquest tipus de banca fa créixer la confiança per iniciar projectes conjunts.
L’Ajuntament de Barcelona, un actor que apropa la banca ètica als ciutadans
Molts ciutadans desconeixen l’existència d’altres bancs diferents dels convencionals, o pensen que aquests no són viables. En aquest sentit, la banca ètica encara té molt recorregut a fer en l’àmbit popular per aconseguir la mateixa visibilitat que el sector de l’economia social i solidària. La ciutat de Barcelona és una eina clau per aquest propòsit. La trajectòria de l’Ajuntament barceloní com a institució col·laboradora amb els bancs amb valors és recent i no es va començar a concretar fins a l’arribada del govern d’Ada Colau (Barcelona en Comú). En paraules del primer tinent d’Alcaldia, Gerardo Pisarello, l’objectiu és que “els valors que inspiren l’economia social i solidària contagiïn al conjunt de l’economia convencional per transformar-la i posar-la al servei dels ciutadans”.
El primer pas del nou govern municipal va ser obrir un compte amb Triodos, Fiare Banca Etica i Caixa d’Enginyers i també adherir-se com a soci a Fiare Banca Etica i Caixa d’Enginyers. A partir d’aquí, l’Ajuntament ha introduït criteris socials en la contractació del deute: dels 100 punts de valoració 30 són clàusules socials, fet que va permetre l’entrada de Fiare Banca Ètica i la societat cooperativa d’estalvi i crèdit Caixa d’Enginyers. La banca ètica va aportar el 8 per cent dels 156 milions que va necessitar la institució al 2016. Pel que fa a la col·locació d’excedents, es va establir una reserva de dipòsit per a la banca ètica i les cooperatives de crèdit de 50 milions d’euros. Una altra de les polítiques dutes a terme és l’obligació de les grans entitats de trobar un conveni de relació si una de més petita ho sol·licita. L’escassetat d’oficines és un impediment per la gestió de cobraments i pagaments, per la qual cosa l’Ajuntament segueix treballant amb entitats grans que tenen un desplegament d’oficines més ampli. Per paliar aquesta dificultat, l’Ajuntament ha obert la porta a poder treballar amb operacions més petites, on sí que hi poden entrar les finances ètiques.
Ester Vidal, directora de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, explica que s’han signat acords amb Coop57 com a actor dins els sistemes de finances ètiques per promoure l’accés de finançament de nous projectes d’economia social i solidària i “poder afavorir la creació de fons per obrir línies de crèdit per a projectes que incorporen un nivell de risc més elevat del que poden assumir”. De la mateixa manera, s’ha establert un conveni amb FETS per donar suport a una jornada el 2018 sobre assegurances ètiques i així donar-les a conèixer.
A més de donar suport a les finances ètiques, la prioritat de l’Ajuntament barceloní és apropar les finances ètiques i el món de l’Economia Social i Solidària, ja que comparteixen molts valors. Una altra de les recomanacions que es fan des del govern de Barcelona és que les finances ètiques trobin noves vies per obrir-se a les petites i mitjanes empreses que no necessàriament treballen per donar serveis a les persones o en projectes que tenen un vincle directe amb el medi ambient, però que sí que incorporen valors que vetllen per tot això.
Tot i que la col·laboració entre Ajuntament i les finances ètiques fa poc que ha començat, la banca ètica té molts anys d’existència a escala internacional. Tal i com es va poder veure a la jornada ‘Fem Banca amb Valors’, el moviment plural d’experiències de finances ètiques és la demostració que guanyar diners és compatible amb ser sostenible i actuar amb criteris ètics i socials
