Aprendre i practicar l’èuscar al cor de Barcelona

Prop d’un centenar de persones estudien cada any la llengua dels bascos (èuscar o euskara) a l’Euskal Etxea Centre Cultural de Barcelona. A més d’organitzar tot tipus d’activitats de divulgació de la cultura basca (‘Zinemaldia’ -cinema-, ‘Euskal Herria Sona’ -música-, ‘Literaldia’ -lletres-…), aquesta entitat inclou des de fa molts anys les classes d’euskara com un dels elements bàsics de la seva oferta. Al marge de les universitats, que tenen assignatures d’iniciació a la llengua i la cultura basques enquadrades en els graus de Filologia, a la capital catalana hi ha dos llocs on es poden fer cursos d’euskara: l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Euskal Etxea. “Més que fer-nos competència, ens complementem”, explica Josean Odiaga, coordinador dels cursos de llengua de l’Euskal. “Hi ha força alumnes que canvien d’un centre a l’altre. Alguns comencen a aprendre l’èuscar a l’Euskal Etxea, després es passen a l’EOI i, com que allà només fan fins al nivell B2, després tornen amb nosaltres i continuen amb els cursos més alts. Tenim molt bona relació amb el professorat de l’EOI, i de tant en tant ens coordinem per fer activitats culturals”.

L’Euskal Etxea fa servir les directrius d’HABE, l’organisme autònom que regula l’aprenentatge de l’èuscar per a adults (a partir de 16 anys) a la comunitat autònoma del País Basc. Hi ha tres nivells, l’A és el bàsic, el B el mitjà i el C el superior. Cada nivell s’estructura en dos o tres subnivells, per poder anar progressant a poc a poc en el domini de les estructures gramaticals i sintàctiques, així com adquirir els coneixements del lèxic d’un idioma que té moltes paraules que no s’assemblen gens ni al català ni al castellà. Mònica Font, una de les alumnes veteranes de l’Eukal Etxea, no creu que sigui una llengua molt complicada d’aprendre: “L’euskara és una llengua profundament lògica, les regles ortogràfiques són clares, amb una correspondència precisa entre so i grafia i una part considerable del seu vocabulari és d’origen llatí, encara que sovint passi desapercebut per evolució fonètica. Tot això ajuda a simplificar-ne l’aprenentatge”.

D’octubre a juny, els cursos d’euskara són de quatre hores a la setmana, que es poden fer dilluns i dimecres (2 hores cadascun), dimarts i dijous (el mateix) o dissabte al matí (4 hores seguides). Per crear un grup en un nivell i horari, hi ha d’haver 8 persones com a mínim. El nombre d’alumnes ha canviat segons les èpoques: el curs amb més apuntats va ser el 2009-10, amb 150 alumnes. Després, amb la crisi econòmica, la xifra va baixar fins a només 80 alumnes el curs 2015-16 i ara ja s’està remuntant: el curs passat van ser 93 alumnes els matriculats. Josean Odiaga ens parla de la procedència d’aquests alumnes: ”En els nivells baixos i mitjans, la majoria d’alumnes són catalans, més o menys el 70%. Normalment, és gent que té alguna relació amb Euskal Herria, o tenen el pare o la mare d’allà o la parella, o si més no, tenen molts amics bascos i volen poder parlar amb ells en euskara quan es troben. En canvi, en els nivells superiors (B2 i C), la majoria són bascos que viuen aquí i que volen perfeccionar el domini de la llengua”.

HABE ha calculat, més o menys, quantes hores necessitarà un alumne per fer cada nivell. Aquestes hores es divideixen en ‘irakastorduak’ (hores lectives) i ‘ikastorduak’ (hores d’autoaprenentatge o d’ús lliure: fer els deures, sentir la ràdio, mirar la tele, llegir diaris, parlar amb els amics, etc.). Així, els nivells A i B inclouen 130 hores lectives i 70 de les d’ús lliure, mentre que al nivell C les segones ja s’eleven a 120. Des del curs 2007-2008 hi ha la possibilitat de fer a l’Euskal Etxea els exàmens oficials d’HABE per aconseguir els corresponents títols oficials de nivell, els quals estan convalidats amb la resta de títols i perfils lingüístics oficials del Govern Basc.

A l’estiu, l’Euskal Etxea organitza cursos intensius. Són de 20 hores i només són per alumnes que comencen de zero i volen un primer contacte amb l’euskara o per alumnes que ja han vingut durant l’any i volen repassar el que han après. No hi ha prou temps per fer un nivell sencer. Hi ha dues tandes, una al juliol (del 2 al 13) i una al setembre (del 3 al 14). Per matricular-se a la tanda de setembre, encara hi ha temps fins al 20 d’aquest mes de juliol. La matriculació per al curs regular 2018-19 es farà del 3 al 21 de setembre, ja que els cursos comencen a l’octubre. L’Euskal també ofereix la possibilitat de fer un curs multimèdia a distància per Internet (l’anomenat ‘Boga’), amb un tutor que respòn dubtes i fa el seguiment de l’alumne, i inclou també una classe de conversa de dues hores al mes, en petits grups, per practicar l’expressió oral.

Molt més que classes de llengua

“A les classes hi ha un ambient excel·lent”, explica Mònica Font, alumna. “Tot i que, per exemple, al meu grup d’enguany el ventall d’edat era molt ampli -dels 24 als 70 anys- i els interessos i els punts de partida també molt diversos, ens ho hem passat molt bé i hem quedat per fer activitats fora de classe. Habitualment, la majoria arribem una mica abans i prenem alguna cosa al ‘txoko’ (el bar del centre), fem petar la xerrada, repassem alguna cosa de l’última classe o enllestim algun exercici o alguna redacció que hàgim de donar aquell dia”. Les classes es fan usualment a les mateixes instal·lacions de l’Euskal Etxea, on hi ha tres aules separades, que permeten que diferents nivells coincideixen en el mateix horari. “De vegades, hem de demanar algun espai suplementari a alguna associació del barri”, aclareix Odiaga. L’Euskal té la seu molt a prop del Born, concretament al carrer de l’Arc de Sant Vicenç, perpendicular al carrer de Montcada.

A més de les classes pròpiament dites, el centre també organitza diverses activitats relacionades amb la llengua. Així, hi ha un sistema de parelles lingüístiques (‘Mintzalaguna’), per tal que l’alumnat d’euskara tingui l’oportunitat de practicar la llengua amb un nadiu euskaldun, similar al que té el Consorci de Normalització Lingüística del català; i trobades per practicar l’euskara verbalment (‘Berba-taldea’). També hi ha tallers per a infants per tal que puguin jugar i usar l’euskara amb naturalitat, tallers que el curs passat van fer servir una desena de nens i nenes de 3 a 6 anys.

Mònica Font valora de manera excel·lent la seva experiència personal com a alumna, “tant per l’ambient a les classes i a l’Euskal Etxea, com per la qualitat i l’interès dels cursos i la dedicació dels professors. En el meu cas personal, no haver avançat tant com podria és una qüestió de les hores que hi he dedicat i no de les possibilitats que m’ha ofert el centre, que són molt bones”. Pel que fa als professors, Josean Odiaga aclareix que depén molt del nombre de matriculats, però que les classes d’èuscar donen feina a quatre o cinc persones, tot i que no pas a jornada completa, perquè en el mateix horari poden coincidir diversos nivells.