Crític Cerca
Espai Crític

Álvaro Porro: “Les institucions poden facilitar les coses, però l’economia social i solidària la fa la gent”

04/03/2019 | 20:56

Álvaro Porro no és un personatge aliè als moviments socials: ha format part del col·lectiu de l’històric Can Masdéu, el moviment agroecològic, alterglobalització o la PAH, entre d’altres. També va treballar durant més d’una dècada a la revista de consum responsable ‘Opcions‘, i va fundar el programa d’acompanyament a l’emprenedoria col·lectiva Estarter. En els darrers anys, ha treballat des de dins de la institució, l’Ajuntament de Barcelona, per difondre i fer créixer el model cooperatiu. Primer, ho va fer des de Barcelona Activa, però des de 2017, és el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum.

Sembla un bon moment per l’Economia Social i Solidària a la ciutat. Un indicador d’això és que en tres anys, el ritme de creació de noves cooperatives ha crescut més del doble a la ciutat. Dijous 28 de febrer, el Consistori va organitzar un acte obert a la ciutadania per fer balanç de les polítiques del mandat en aquest àmbit. Durant l’esdeveniment, CRÍTIC va tenir una conversa pública amb el comissionat Álvaro Porro sobre els reptes que afronta l’Economia Social i Solidària. Com s’han d’encarar les polítiques públiques per donar-hi suport? L’actuació municipal ha contribuït a aquest bon moment?

Quins són els reptes actuals, presents i futurs, en què es troba l’Economia Social i Solidària (ESS)? Cap a on hem de caminar?

Un primer repte, que ja estem afrontant però que podria agafar pes en una següent etapa, seria intentar sortir de determinats cercles i trobar-nos amb alguns actors de l’economia convencional. Per exemple, al petit comerç de barri no li podria interessar la cooperativització de serveis per compartir costos? Als treballadors d’empreses que es disposen a tancar per la crisi o perquè no hi ha un relleu generacional de l’empresari, no els podria interessar cooperativitzar-se? Hem de pensar en com arribem a aquesta gent que no coneix pràctiques i instruments de l’economia social i solidària que els hi poden ser útils. I ho hem de fer des d’una posició d’humilitat, perquè tenim coses a ensenyar i també coses a aprendre. Però per mi, el principal repte és veure com créixer i expandir-se sense perdre les pràctiques i els valors propis de l’ESS: com explorar sectors d’activitat poc coneguts, com arribar a grups de població on no arribem ara, com penetrar en el món educatiu, com construir mercat social viable des de la diversitat de l’ESS, com guanyar viabilitat empresarial sense perdre potència transformadora…

Foto: XAVIER HERRERO

“És el moment d’intentar créixer, sigui a través d’actors potents o amb cooperatives més petites que intercooperin”

Hi ha sectors econòmics on es pot penetrar més del que s’ha penetrat fins ara?

Sí, sense dubte. Tecnologia, informàtica, alimentació, l’economia de les cures, la mobilitat, l’economia verda… I sobretot s’ha d’expandir el mercat social, per començar, dins de la mateixa ESS. Des de la política pública, hem contribuït a crear aquesta percepció que les mutualitats, el tercer sector, l’economia digital veritablement col·laborativa, les cooperatives de treball, consum, d’habitatge, de serveis, etcètera, encara que siguin diferents, formen part d’una mateixa cosa, encara que moltes vegades busquin els proveïdors de béns i serveis a l’economia convencional. Podem crear instruments per facilitar que uns i altres trobin aquests proveïdors dins de l’economia social. A més, jo sóc dels que creu que és el moment d’intentar créixer, sigui a través d’actors potents com ‘Som Energia’, o amb cooperatives més petites que es confederin o intercooperin en estructures de segon grau.

Ubicats els reptes, quina resposta política s’ha de donar per afrontar-los?

El primer seria apostar per desenvolupar polítiques públiques específiques i ben dotades. En aquest sentit, faig valdre l’aposta municipal. Algunes dades d’aquesta aposta per expandir l’ESS són les següents: 13 milions d’euros de pressupost i 5.800 participants, més de 400 projectes finançats i 330 projectes acompanyats, així com un nou equipament municipal de Barcelona Activa (innoBa) i altres públic-comunitaris com Coopolis i Bicihub. Dins de tot això, un element clau és la contractació i la compra pública. Hem fet passes en aquesta direcció, però queda molt camí. Hi ha poca ESS fent de proveïdora de l’Ajuntament i el 90% dels contactes són petits. Pocs actors del sector es presenten a licitacions, amb l’excepció de l’àmbit dels serveis a les persones. En tot cas, hem de continuar donant suport a l’enfortiment econòmic del sector. L’ESS és un moviment social, i alhora, és un àmbit empresarial, però sovint les condicions laborals són precàries i això dificulta convertir-la en quelcom que transcendeixi els molt motivats o els molt activistes.

CRÍTIC va publicar un article on tractava algunes de les mancances o reptes de l’ESS, i parlava de la possibilitat que es contamini “per pràctiques pròpies del mateix sistema que es vol combatre”. De quina manera podem evitar caure en aquestes dinàmiques?

Per començar, crec que no tots els actors tenen els mateixos reptes. Per una banda, hi ha actors que han pogut veure’s arrossegats per dinàmiques del mercat, i han de recuperar els valors inicials i pràctiques de ESS. En aquest aspecte, la intercooperació, el mercat social, han de proporcionar incentius i instruments pràctics per això. Altres iniciatives, en canvi, tenen un repte diferent: millorar la viabilitat empresarial. Es creen organitzacions econòmiques amb valors forts, però febles econòmicament. I a vegades la rotació de persones és molt alta o la vida del projecte massa curta.

Foto: XAVIER HERRERO

“L’ESS ha d’exercir de moviment polític per treballar per canviar lleis, normatives i funcionaments empresarials”

Una altra cosa que apuntava l’article que t’esmentava és que l’economia social s’ha de desenvolupar “en un marc jurídic, econòmic, cultural i polític pensat per servir l’economia capitalista i no la solidària”…

És evident que hem de canviar els marcs, que són hostils. El sector ha d’exercir de moviment polític que vulgui canviar aquests marcs, i no parlo de vincular-se a partits, sinó de treballar per canviar lleis, normatives i funcionaments empresarials. Per exemple, haurà d’estar actiu en el procés de definició de la nova Llei d’Economia Social i Solidària catalana, perquè obre oportunitats en un moment d’enfortiment del sector, ara que dues administracions públiques claus del país, com l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, són receptives i proactives.

Has parlat de la necessitat d’intercooperació. No sé si les entitats segueixen molt aïllades entre si, o si aquesta tendència està canviant i permet generar un ecosistema més ferm…

En general hi ha una tendència a la confluència molt potent i valuosa. Prova d’això és la creació d’AESCAT. Però per fer créxier la intercoperació, ha de sortir a compte, perquè es mantingui més enllà d’esdeveniments puntuals com la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. A banda dels valors i aspectes ideològics, intercooperar ens ha d’anar bé per tenir accés a serveis i a productes no més barats, però sí amb millor relació qualitat-preu, amb més complicitat… També és més fàcil que, si jo vinc a comprar-te a tu, després tu vinguis a comprar-me a mi. Poder generar instruments de finançament o altres estructures que ajudin a la viabilitat econòmica dels projectes socioempresarials. S’estan donant processos força interessants, com articulacions molt potents al voltant de projectes com Coopolis o altres Ateneus Cooperatius, BiciHub, o instruments com el Balanç Social, l’Observatori ESS d’AESCAT, el Fons d’inversió que promou Suara, Teb i altres cooperatives, etc.

Abans deies que calien iniciatives en sectors estratègics com el tecnològic. També està l’alimentació, l’habitatge, les energies renovables… Com s’ha treballat en aquests àmbits?

Crec que un dels reptes del següent cicle, i que hauria d’afrontar-se amb l’Estratègia de Ciutat que hem proposat i creiem que necessitem, serà definir un pla més quirúrgic en termes sectorials, fer més incís en sectors concrets. Fins ara, ja s’han fet coses en diferents àmbits. Impulsar des de la política d’habitatge el cooperativisme de cessió d’ús en solars públics, amb una xifra que encara és petita, ha ajudat a enfortir un teixit d’ESS que ofereix serveis d’assessorament fiscal, arquitectònics, de construcció…  També està l’economia verda o circular, un sector molt llaminer per l’ESS, perquè la sostenibilitat ambiental és un dels seus valors. També vam fer un pilot que va passar per detectar seixanta projectes d’ESS dedicats al tèxtil a la ciutat, i vam fer un acompanyament públic per facilitar la intercooperació i les economies d’escala. L’administració pot facilitar aquests processos. També hi ha una revolució digital en marxa, i crec que si no hi juguem, la jugaran per nosaltres. Diria que un una part amplia de l’àmbit hi roman una mica d’esquenes, i ho entenc perfectament, però ens passarà per sobre com una piconadora si no hi entrem.

Foto: XAVIER HERRERO

“L’ESS podria pol·linitzar la resta de l’economia a l’hora de ser més sensibles vers les cures, però encara queda molt de camí per recórrer”

Has comentat que l’economia social ha de perdre la por al crèdit. L’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta per les finances ètiques?

Sí, per primera vegada s’han fet moltes coses a diferents nivells, i especialment destaquen els dos fons de crèdit amb Coop57 i Fiare, respectivament, per valor de 2,5 milions d’euros per finançar projectes d’ESS. A més, el fet que Consistori treballi amb les finances ètiques contribueix a normalitzar-les de cara a la ciutadania. També tenim el repte d’escalar: la banca ètica per primera vegada ha pogut proveir amb 25 milions d’euros les necessitats de finançament a l’Ajuntament, però li queda molt recorregut, perquè la necessitat global és de 800 milions.

Quan presentaveu els pilars del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, dèieu que “també persones que formem part del món de l’ESS som molt precàries i caiem en l’autoexplotació, en lloc de posar la cura al centre”. De quina manera podem avançar cap aquí?

Com deia abans, els reptes són diferents depenent de qui parlem. En l’àmbit de l’ESS amb la qual em sento molt lligat, perquè hi he format part i probablement tornaré a fer-ho, hem de poder afrontar els reptes empresarials millor. Per exemple, a l’economia convencional, les PIMEs local tendeixen a assumir que, si no fan inversió i demanen crèdit, és molt complicat generar una economia d’escala que faci el projecte sostenible en termes de sous, etcètera. I també hem de veure a quins sectors adreçar-nos, perquè hi ha àmbits on la competència és molt bèstia i altres que són més viables. Com deia abans, els cal explorar més el fet de ser proveïdores de l’administració pública.

A una entrevista, explicaves que “l’economia de les cures té a veure amb la revolució profunda i política que s’està vivint amb el feminisme però no solament; està relacionada amb unes necessitats de la societat i hem de trobar noves formes de satisfer-les sota un model on les dones no hagin d’assumir de manera desproporcionada aquesta càrrega”. Com podem encaminar-nos cap aquí, cap a un ecosistema que propiciï aquest canvi?

Jo crec que l’ESS no té la solució d’això, és un repte cultural, però pot fer la seva aportació significativa. Per exemple, en el sector de la cura, sobretot de la cura a la llar, hi ha molta economia submergida, moltes dones migrades treballant. I generar instruments d’intermediació des del cooperativisme podria facilitar algunes coses, perquè hi ha una complicació de gestions i cotitzacions que supera les famílies. En altres aspectes, en principi, l’ESS ho està fent millor que l’economia convencional, i podríem pol·linitzar la resta de l’economia a l’hora de ser més sensibles vers les cures. Així i tot, crec que dins de la mateixa ESS queda molt de camí per recórrer. Des de l’Ajuntament, s’obrirà un Espai de cures pròximament per a persones que necessiten accedir a la cura o que treballen en aquesta matèria, per tenir assessorament i acompanyament.

Foto: XAVIER HERRERO

“El 15-M, el procés o la crisi econòmica han fet que moltes persones es qüestionin com guanyar-se la vida”

El cooperativista Jordi Garcia Jané, una persona molt significada en aquest àmbit, apunta dotze reptes de l’economia social. Parla, per exemple, de millorar els instruments de finançament, i proposa la creació d’una moneda alternativa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Què n’opines?

Nosaltres hem portat el rec, que és un projecte pilot de moneda ciutadana amb el lideratge de l’Ajuntament conjuntament amb l’entitat Novact. Estic molt content amb el procés, però també crec que, de vegades, som una mica fetitxistes amb la creació d’una moneda pròpia. Nosaltres vam voler acotar-ho a barris on tenim un problema de desertificació comercial important, per generar un vincle entre els comerços de proximitat i les persones que viuen en aquests barris, que rebien un 25% de la renda amb aquesta moneda. Això ha permès que arribés moneda en quantitats significatives a cada establiment. Ara estem parlant de quina pot ser la següent etapa, i tenim clar que la moneda ha de fer-se servir en un context on es generi un impacte real. Si és només un element simbòlic, acaba afeblint-se. No sé si el mercat social està prou madur per una moneda metropolitana, em sembla clau triar quin és el moment adient, ni massa d’hora ni massa tard.

Garcia Jané també diagnosticava la necessitat d’estrènyer vincles amb moviments transformadors com el feminisme i l’ecologisme. S’han fet passes en aquest sentit?

En aquest sentit, pot ser clau el Fòrum Global Mundial de les Economies Transformadores, que s’organitzarà a Barcelona l’any 2020 amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat. Allà veurem maneres de canviar el model econòmic amb iniciatives de tot el món i amb possibilitat d’explorar relacions… Com a moviment que vol canviar alguns marcs de funcionament de l’economia, l’ESS ha d’aliar-se amb tots els moviments que volen transformar la realitat des de diferents mirades.

Sense unes polítiques públiques que redueixin el camp de les empreses predadores tot és més difícil. El pilar fonamental del creixement del sector és que les institucions han d’estar alineades amb l’impuls de l’ESS?

És molt important, però no m’atreviria a dir que és el pilar fonamental. L’economia social i solidària la fa la gent, els milers de persones que han passat per Barcelona Activa o per Coòpolis, que creen cooperatives, etcètera… L’administració pot fer-ho tot més fàcil, mitjançant línies de crèdit, d’assessorament, d’incubació… Però són les persones les que han de fer-ho real. Hi ha elements que juguen a favor del sector. Per una banda, les noves generacions vénen amb ganes que els seus projectes vitals i professionals siguin coherents amb els seus valors. El 15-M, el procés, la mateixa crisi econòmica, han fet que moltes persones s’hagin qüestionat coses sobre com guanyar-se la vida. Hi ha més curiositat sobre l’economia social i solidària. El repte de sempre és que, a més de sentir-te més coherent, has de poder viure d’això. En qualsevol cas, sí que estic d’acord en fer més petit l’espai per les empreses depredadores i, en aquest sentit, tot el treball que hem fet per millorar la contractació pública és clau, pot ser una forta inèrcia per estendre els valors de l’ESS a l’economia en el seu conjunt.

Foto: XAVIER HERRERO

“Així com es parla de salut o d’urbanisme de proximitat, es poden fer també polítiques econòmiques de proximitat”

En paral·lel a les iniciatives d’ESS, quines altres línies de treball heu impulsat?

Una aposta forta que també ajuda a democratitzar l’economia ha estat impulsar polítiques econòmiques de proximitat. Així com es parla de salut, de proximitat, d’urbanisme de proximitat… creiem que també es poden fer polítiques econòmiques de proximitat. Ens hi hem acostat físicament, a través d’equipaments nous de proximitat com ‘Nou Barris Activa’. Però no és només apropament físic, és una forma de treballar: construir, amb actors del territori, del teixit empresarial, veïnal, comercial, comunitari, i definir plans de desenvolupament econòmic als districtes. Ho hem fet als sis on hi ha més atur i menys renda mitjana.

Una altra gran línia ha estat la promoció del consum responsable i de la sobirania alimentària amb estratègies transversals per primera vegada. Entre les mesures de l’Ajuntament, destacaria la Fira de Nadal de Consum Responsable i ESS, així com la creació de l’Espai de Consum Responsable a l’Oficina d’Atenció al Consumidor, i especialment, l’impuls de projectes en procés que acostaran la ciutadania a models agroalimentaris més sans i més sostenibles. A banda de suport a projectes que escalin el consum agroecològic i cooperatiu a milers de persones, com el projecte Food Coop Bcn, amb Unió de Pagesos estem treballant una plataforma de distribució a Mercabarna perquè els comerciants, els paradistes o els restauradors puguin nodrir-se de productes més locals directes de pagesia També hem obert nous mercats de pagès i estem creant un programa per donar suport als paradistes de mercats municipals, que apostin pel menjar de proximitat. I per últim, estem desenvolupant una xarxa d’espais agroecològics a la ciutat, tant municipals com comunitaris, amb projectes que podrien ser emblemàtics, com fer un ‘nodo’ de referència de l’agroecologia urbana a Vallbona, l’única terra agrícola que queda a Barcelona.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies