Crític Cerca
Opinió

27/11/2014 | 07:00

La irrupció de Podem en el panorama polític espanyol i català ha suscitat tota mena de comentaris, dubtes i reaccions diverses en l’entorn de l’independentisme. Hi ha qui hi veu una amenaça i qui hi veu oportunitats. Les dues visions tenen part de raó. En aquest cas, per l’independentisme, hi ha amenaces i oportunitats que es poden identificar si anem més enllà de les fílies i fòbies de cadascú.

Abans, però, cal especificar de què parlem. Podem és una formació vinculada, en el seu orígen, a l’esquerra transformadora madrilenya i que no té la qüestió nacional catalana entre les seves prioritats polítiques, ans al contrari. Però, en tot cas, quan han hagut de respondre preguntes sobre la qüestió, els seus portaveus s’han definit repetidament com a partidaris del dret a decidir i contraris a la independència de Catalunya. Fins i tot hi ha components molt espanyolistes a Podem que qüestionen la possibilitat del referèndum, i d’altres –més minoritaris- que estarien disposats a donar suport a la independència si això comportès un canvi social. Però no sembla que cap d’aquests dos extrems condicioni el discurs dominant a Podem, que es situa en una línia força semblant a la d’Izquierda Unida.

Partint d’aquesta base, doncs, quines poden ser les implicacions de l’emergència d’una formació d’aquesta naturalesa per al projecte de l’independentisme català? Podríem identificar-ne, almenys, tres de positives i tres de negatives.

Negatiu per l’independentisme

En primer lloc, Podem ofereix un projecte de regeneració política a Espanya i, el que és més important, té expectatives de fer un gran resultat a les properes eleccions espanyoles. La idea que Espanya és irreformable, que és un dels arguments centrals del nou sobiranisme, pot veure’s qüestionada. Potser una Espanya governada per Podem seria més habitable per a una part de la societat catalana que avui vol marxar-ne perquè no suporta més el nacionalisme espanyol del PP i el PSOE. La tercera via, com va escriure Toni Soler en un article al diari Ara, podria vindre per l’esquerra i no per un centre-dreta regeneracionista que, en va, han intentat buscar Duran i Lleida i La Vanguardia.

En segon lloc, si Podem capitalitza, a Catalunya, els temes de la transparència, la regeneració democràtica i el qüestionament de les polítiques d’austeritat podria –potencialment– limitar el creixement electoral de l’independentisme d’esquerres. Hi ha un sector dels que avui donen suport a l’independentisme que ho fan pensant, precisament, que és el camí per aconseguir un model socioeconòmic més just i un sistema polític més transparent. Podem els podria convèncer que el millor instrument per aquests objectius és un canvi de majories al Congrés dels Diputats o un procés constituent espanyol, i no la fundació d’una República catalana.

La tercera conseqüència negativa de l’ascens de Podem per a l’independentisme és que, en la mesura en què suposa un element addicional de tensió sobre el ja afeblit sistema polític i institucional espanyol, pot acabar propiciant un tancament de les elits defensores de l’status quo que faci impossible qualsevol reforma. Alguns dels principals diaris i sectors econòmics fa temps que reclamen a crits una gran coalició que preservi l’status quo. En aquest escenari, és plausible pensar que el sistema espanyol es tancaria també a les demandes catalanes. I, sobretot, que els actors internacionals, davant les amenaces d’inestabilitat, optin per donar suport a les elits espanyoles i fer els ulls grossos a una solució poc democràtica de la qüestió catalana.

Positiu per a l’independentisme

Però pel projecte independentista també hi ha possibles conseqüències positives en el fenomen Podem. En primer lloc, precisament perquè la irrupció d’una formació nova i diferent aguditza la crisi política espanyola, pot obrir una finestra d’oportunitat per a una ruptura catalana. Si Podem aconsegueix posar el sistema polític espanyol en crisi, les institucions de l’Estat es poden veure més impotents per respondre de manera intel·ligent i eficaç als gestos de ruptura que es puguin fer des de Catalunya. Per regla general, les independències són molt més fàcils quan l’Estat matriu està en una crisi profunda. Només cal mirar els precedents del nostre entorn per entendre-ho.

D’altra banda, també podria passar que Podem aconseguís guanyar les eleccions espanyoles i imposar d’alguna manera la seva agenda transformadora a escala estatal. En aquest context, tot i que Podem sigui contrari a la independència, seria esperable que tingués una aproximació més dialogant a la qüestió catalana i s’hi pogués acordar una solució semblant a la d’Escòcia o el Quebec, amb un referèndum pactat sobre la independència. Un procès d’aquesta naturalesa, pactat amb l’Estat, redueix notablement les incerteses i els costos de la independència i podria fer-la significativament més fàcil.

I, finalment, cal no oblidar que, de moment, el que ens diuen les enquestes és que una de les principals víctimes de l’ascens de Podem a Catalunya són les expectatives de creixement que fa uns mesos tenia Ciutadans, ara molt aigualides per l’impuls de la formació de Pablo Iglesias. Si Podem consolida la línia a la que apunten la majoria dels membres catalans del Consell Ciutadà, no es convertirà en una versió esquerranosa de Ciutadans, com voldrien alguns dels seus components més espanyolistes. Si Podem aconsegueix mobilitzar un segment de l’electorat metropolità en clau transformadora i no identitària pot ser l’antídot perfecte per a un neolerrouxisme que amenaçava amb tensionar molt la convivència i la unitat civil del poble català.

‘Podemos’ ser independents, doncs? Ara mateix és molt incert, com tot el que envolta el nou partit. Tot dependrà de la seva evolució electoral i ideològica futura. Però el que sembla raonable és defugir interpretacions excessivament simplificadores: ni Podem és una gran oportunitat, sense matisos, per a l’independentisme, ni representa una amenaça temible que cal combatre. Hi ha elements potencialment positius i negatius, i cal entendre’ls i actuar en conseqüència. Per exemple, no sembla que desdibuixar el perfil de les formacions independentistes en qüestions claus com la lluita contra la corrupció i les retallades per regalar aquests temes a la nova formació sigui, en el context actual, una gran idea.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies