19/03/2015 | 21:56
Les del 24 de maig no seran unes eleccions municipals convencionals, és evident. L’excepcionalitat del moment històric farà que el 24-M també sigui excepcional –com tot el que passa en la política catalana darrerament– i això fa que molts ja vulguin llegir-ne el resultat tres mesos abans que se celebrin.
Vagi per endavant que considero els exercicis de política-ficció un ‘divertimento’ deliciós, però la majoria dels que he llegit i sentit fins ara partien de dues idees preconcebudes que, segons la meva opinió, són errònies.
Fals: les municipals són eleccions al Parlament encobertes
No és cert. Per molt excepcional que sigui el moment històric que vivim, en unes municipals la majoria de ciutadans voten la candidatura més vàlida per al seu poble o ciutat. En ciutats mitjanes i petites, per exemple, la coneixença dels alcaldables, de l’equip o del projecte de ciutat és clau a l’hora de triar opció de vot. A diferència de les eleccions europees –molt més ideologitzades– en les municipals es voten més les persones que les sigles i pesen més les polítiques quotidianes que les dinàmiques nacionals. Això explica per què alguns alcaldes obtenen grandíssims resultats o fins i tot majories absolutes en municipis on les sigles que ells representen tenen un paper discretíssim en altres comicis.
I d’això es desprèn una segona falsedat.
Fals: el 24-M podrem comptar els independentistes
No és cert. Els resultats no seran extrapolables. En primer lloc, perquè no tots els independentistes votaran un partit independentista, ja que –com dèiem– alguns votaran en funció de criteris més quotidians, i també perquè en molts municipis es presenten llistes independents –agrupacions d’electors, de veïns, etc.– que no tenen cap posició fixada sobre la política nacional. I és respectable. Així doncs, els alcaldables dels partits independentistes que pensen que ja tenen la campanya feta s’equivoquen; els bons resultats al seu municipi se’ls hauran de treballar ells.
Un altre factor que farà difícil extrapolar resultats és la indefinició de CiU –en la majoria de municipis CDC i UDC comparteixen candidatura– que impedeix saber si tots els seus votants són independentistes, i més després que Unió hagi dit que no es posicionarà sobre el procés fins després de les eleccions municipals.
Per molt que la nit electoral del maig surtin de sota les pedres els teòrics de la desinflada o els cofoistes del “ja hem guanyat”, l’únic cert serà que els vots independentistes no els podrem comptar fins al 27-S perquè seran els únics comicis en què els programes electorals dels partits es posicionaran unívocament sobre la independència.
Probablement el còmput més fiable per valorar els resultats en clau independentista arribarà al cap d’uns quants dies, quan els diferents plens municipals hagin votat l’adscripció dels respectius ajuntaments a l’Associació de Municipis per la Independència. Si n’hi ha més que fins ara i, especialment, si hi ha pogut entrar Barcelona (l’estructura d’Estat més important que tenim), sí que podrem dir que l’independentisme haurà guanyat el 24-M.
Cert: les municipals seran transcendentals per al procés
En primer lloc, perquè no solament es vota el govern municipal, sinó que dels resultats se’n desprendran la configuració dels consells comarcals i, encara més important, de les quatre diputacions. Encara que el catalanisme hagi renegat tradicionalment de les diputacions per ser una capa administrativa sobrera basada en la divisió provincial espanyola, el cert és que les diputacions manegen un pressupost que ja voldrien molts grans ajuntaments.
Construir un Estat propi és un projecte tan gegantí que el govern sorgit del proper 27-S necessitarà el suport del màxim nombre d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions. I això sí que es decideix el 24-M.
Marina Llansana és consultora en comunicació
