04/06/2020 | 07:00
Quin creu que serà l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en el camí cap a la Tercera Revolució Industrial?
No podem dir que això ens hagi agafat per sorpresa. Tot el que ens està ocorrent es deriva del canvi climàtic, del qual han anat advertint els investigadors i jo mateix des de fa temps. Hem tingut altres pandèmies en els últims anys, i s’han llançat advertiments que una cosa molt greu podria ocórrer. L’activitat humana ha generat aquestes pandèmies perquè hem alterat el cicle de l’aigua i l’ecosistema que manté l’equilibri en el planeta. Els desastres naturals (pandèmies, incendis, huracans, inundacions…) continuaran perquè la temperatura a la Terra continua pujant i perquè hem arruïnat el sòl. Hi ha dos factors que no podem deixar de considerar: el canvi climàtic provoca moviments de població humana i d’altres espècies; el segon és que la vida animal i la humana s’acosten cada dia més a conseqüència de l’emergència climàtica, i, per això, els seus virus viatgen junts.
És aquesta una bona oportunitat per extreure lliçons i actuar en conseqüència, no creu?
Ja res no tornarà a ser normal. Aquesta és una crida d’alarma en tot el planeta. El que toca ara és construir les infraestructures que ens permetin viure d’una manera diferent. Hem d’assumir que som en una nova era. Si no ho fem, hi haurà més pandèmies i desastres naturals. Som davant l’amenaça d’una extinció.
Vostè treballa, deu estar treballant aquests dies, amb governs i institucions de tot el món. No sembla que imperi el consens respecte al futur immediat.
El primer que hem de fer és tenir una relació diferent amb el planeta. Cada comunitat ha de responsabilitzar-se de com establir aquesta relació en el seu àmbit més pròxim. I sí, hem d’emprendre la revolució cap al Green New Deal global, un model digital de zero emissions; hem de desenvolupar noves activitats, crear noves ocupacions, per reduir el risc de nous desastres. La globalització s’ha acabat; hem de pensar en termes de ‘glocalització’. Aquesta és la crisi de la nostra civilització, però no podem continuar pensant en la globalització com fins ara; es necessiten solucions ‘glocals’ per desenvolupar les infraestructures d’energia, de comunicacions, de transports, logístiques…
Creu que durant aquesta crisi, o fins i tot quan es rebaixi la tensió, els governs i les empreses prendran mesures en aquesta direcció?
No. Corea del Sud està combatent la pandèmia amb tecnologia. Altres països també ho estan fent. Però no estem canviant la nostra manera de viure. Necessitem una nova visió, una visió diferent del futur, i els líders als països principals no tenen aquesta visió. Són les noves generacions les que realment poden actuar.
“Ens trobem cara a cara amb una extinció en potència de la natura per a la qual no estem preparats”
Vostè planteja un canvi radical en la manera de ser i d’estar al món. Per on comencem?
Hem de començar amb la manera com organitzem la nostra economia, la nostra societat, els nostres governs; per canviar la manera de ser en aquest planeta. La nostra és la civilització dels combustibles fòssils. S’ha consolidat durant els últims 200 anys en l’explotació de la Terra. El sòl s’havia mantingut intacte fins que comencem a excavar els fonaments de la Terra per transformar-lo en gas, en petroli i en carbó. I pensàvem que la Terra romandria allí sempre, intacta. Hem creat una civilització sencera basada en l’ús dels fòssils. Hem utilitzat tants recursos que ara estem recorrent al capital de la Terra en comptes d’obtenir beneficis d’ella. Estem usant una Terra i mitja quan només en tenim una. Hem perdut el 60% de la superfície del sòl del planeta; ha desaparegut, i es trigarà milers d’anys a recuperar-lo.
Què els diria als qui creuen que és millor viure el moment, l’aquí i l’ara, i esperen que en el futur vinguin uns altres per arreglar-ho?
Som realment davant un canvi climàtic, però també a temps de canviar-lo. El canvi climàtic provocat per l’escalfament global i per les emissions de CO₂ altera el cicle de l’aigua de la Terra. Som el planeta de l’aigua: el nostre ecosistema ha emergit i ha evolucionat al llarg de milions d’anys gràcies a l’aigua. El cicle de l’aigua permet viure i desenvolupar-se. I aquí està el problema: per cada grau de temperatura que augmenta a conseqüència de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, l’atmosfera absorbeix un 7% més de precipitacions del sòl, i aquest escalfament les força a caure més ràpidament, més concentrades i provocant més catàstrofes naturals relacionades amb l’aigua; per exemple, grans nevades a l’hivern, inundacions a la primavera arreu del món, sequeres i incendis en tota la temporada d’estiu, i huracans i tifons a la tardor que escombren les nostres costes.
Les conseqüències s’agreujaran amb el pas del temps.
Ens enfrontem a la sisena extinció, i la gent ni tan sols ho sap. Els científics diuen que desapareixeran la meitat de tots els hàbitats i animals de la Terra en vuit dècades. Aquest és el marc en el qual som; ens trobem cara a cara amb una extinció en potència de la natura per a la qual no estem preparats.
Com de greu és aquesta emergència global? Quant de temps ens queda?
No ho sé. He estat part d’aquest moviment a favor del canvi des dels anys setanta i crec que ens ha passat el temps que necessitàvem. Mai tornarem on érem, a la bona temperatura, a un clima adequat… El canvi climàtic serà amb nosaltres per milers i milers d’anys; la pregunta és: podem nosaltres, com a espècie, ser resilients i adaptar-nos a ambients totalment diferents i que els nostres companys a la Terra puguin tenir també l’oportunitat d’adaptar-s’hi?
Si em pregunta quant de temps ens requerirà canviar a una economia no contaminant, els nostres científics a la cimera europea del canvi climàtic del 2018 van dir que ens quedaven 12 anys; ja és menys el que ens queda per transformar completament la civilització i començar aquest canvi. La Segona Revolució Industrial, que va provocar el canvi climàtic, està morint. I és gràcies al baix cost de l’energia solar, que és més rendible que el carbó, el petroli, el gas i l’energia nuclear. Ens estem movent cap a una Tercera Revolució Industrial.
És possible un canvi de tendència global sense els EUA al nostre costat?
La Unió Europea i la Xina s’han unit per treballar conjuntament, i els Estats Units estan avançant perquè els estats desenvolupen les infraestructures necessàries per aconseguir-ho. No oblidin que som una república federal. El Govern federal només crea els codis, les regulacions, els estàndards, els incentius; a Europa succeeix el mateix: els estats membres han creat les infraestructures. El que passa als Estats Units és que prestem molta atenció al senyor Trump; però, dels 50 estats, 29 han desplegat plans per al desenvolupament d’energies renovables i estan integrant l’energia solar. L’any passat, en la conferència europea sobre l’emergència climàtica, les ciutats estatunidenques van declarar una emergència climàtica i ara estan llançant el seu Green New Deal. Estan passant força canvis als Estats Units. Si tinguéssim una Casa Blanca diferent, seria genial; però, encara així, aquesta Tercera Revolució Industrial està emergint a la UE i a la Xina i ha començat a Califòrnia, a l’estat de Nova York i en una part de Texas.
“Totes les meves esperances estan dipositades en la generació mil·lennista”
Quins són els components bàsics d’aquests canvis tan rellevants en diferents regions del món?
La nova Revolució Industrial comporta nous mitjans de comunicació, energia, mitjans de transport i logística. La revolució comunicativa és Internet, com ho van ser la impremta i el telègraf en la Primera Revolució Industrial del segle XIX al Regne Unit o el telèfon, la ràdio i la televisió en la Segona Revolució Industrial al segle XX als Estats Units. Avui tenim més de 4.000 milions de persones connectades i aviat tindrem tots els éssers humans comunicats a través d’Internet; tothom ara està connectat. En un període com el que vivim, les tecnologies ens permeten integrar un gran nombre de persones en un nou marc de relacions econòmiques. La Internet del coneixement es combina amb la Internet de l’energia i amb la Internet de la mobilitat. Aquestes tres Internets creen la infraestructura de la Tercera Revolució Industrial. Aquests tres Internets convergiran i es desenvoluparan sobre una infraestructura d’Internet de les coses, que reconfigurarà la forma en què es gestiona tota l’activitat al segle XXI.
Quin paper tindran els nous agents econòmics en la formació d’aquest nou model econòmic i social?
Estem creant una nova era anomenada ‘glocalització’. La tecnologia zero emissions d’aquesta Tercera Revolució Industrial serà tan barata que ens permetrà crear les nostres pròpies cooperatives i els nostres propis negocis tant físicament com virtualment. Les grans companyies desapareixeran. Algunes continuaran, però hauran de treballar amb petites i mitjanes empreses amb les quals estaran connectades per tot el món. Aquestes grans empreses seran proveïdores de les xarxes i treballaran juntes en lloc de competir entre elles. En la Primera i en la Segona Revolució Industrial, les infraestructures es van fer per ser centralitzades, privades. No obstant això, la Tercera Revolució té infraestructures intel·ligents per unir el món d’una manera ‘glocal’, distribuïda, amb xarxes obertes.
De quina manera afecta la superpoblació la sostenibilitat del planeta en el model industrial?
Som 7.000 milions de persones i arribarem molt aviat a 9.000 milions. Aquesta progressió, no obstant això, s’acabarà. Les raons per a això tenen a veure amb el paper de les dones i la seva relació amb l’energia. En l’antiguitat, les dones eren esclaves, eren les proveïdores d’energia, havien de mantenir l’aigua i el foc. L’arribada de l’electricitat està íntimament relacionada amb els moviments sufragistes a Amèrica; va alliberar les dones joves, que anaven a escola i podien continuar la seva formació fins a la universitat. Quan les dones es van tornar més autònomes, lliures, més independents, va haver-hi menys naixements
No sembla vostè optimista i, no obstant això, els seus llibres són una guia per a un futur sostenible. Tenim o no un futur millor a la vista?
Totes les meves esperances estan dipositades en la generació mil·lennista. Els mil·lennistes han sortit de les seves classes per expressar la seva inquietud. Milions i milions d’ells reclamen la declaració d’una emergència climàtica i demanen un Green New Deal. L’interessant és que aquesta no és com cap altra protesta en la història, i n’hi ha hagut moltes, però aquesta és diferent: mou esperança; és la primera revolta planetària de l’ésser humà en tota la història en la qual dues generacions s’han vist com a espècies, espècies en perill. Proposen eliminar tots els límits i fronteres, els prejudicis, tot allò que ens separa; comencen a veure’s com una espècie en perill i intenten preservar les altres criatures del planeta. Aquesta és probablement la transformació més transcendent de la consciència humana en la història.
