La Caixa i el Banc Sabadell financen el gran fabricant de bombes espanyol

Els dos principals bancs catalans, La Caixa i el Banc Sabadell, concedeixen crèdits milionaris a la indústria militar. Les entitats que presideixen Jordi Gual i Josep Oliu han finançat des de l’any 2013 amb 200 milions d’euros un total de 14 empreses del sector de la defensa, tant espanyoles com internacionals. La Caixa hi ha destinat 105 milions i el Sabadell 95, segons les dades que facilita l’informe ‘Banca armada’, que elabora periòdicament el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

La principal empresa militar receptora de crèdits de la banca catalana és Maxam, una gran transnacional espanyola amb una facturació de més de 1.000 milions d’euros especialitzada en l’elaboració de bombes i d’explosius. Amb tot, l’aposta pel sector de la defensa de La Caixa i del Banc Sabadell és molt lluny de la que fan el BBVA i el Banc Santander, que en el mateix període hi han destinat un total de més de 5.000 milions, segons denuncia l’informe. La rendibilitat econòmica és el criteri principal per apostar per un sector allunyat radicalment de les finances ètiques, que només aposten per aquells projectes que tenen un impacte positiu a la societat.

Segons l’informe del Centre Delàs, entre el 2013 i el 2018 la “banca armada” espanyola va aportar 8.622 milions d’euros a un total de 31 empreses militars o que dediquen una part de la seva activitat a aquest sector. En total, van aportar-hi recursos 39 entitats, si bé al voltant del 60% es concentra únicament en dos bancs: el BBVA i el Santander. Sempre segons les dades de l’estudi, sumen 5.198 milions (2.673 el BBVA i 2.525 el Santander), per davant de l’empresa pública SEPI (2.147 milions) i una empresa com Acciona (481 milions).

Avions de combat, explosius, municions, armes lleugeres, submarins militars, míssils, sistemes de tir i guerra electrònica, tancs i blindats, helicòpters, drons i vaixells de guerra… Segons la darrera edició de l’informe impulsat pel Centre Delàs, les grans entitats bancàries de l’Estat espanyol “poden estar finançant” tots aquests productes militars. El document conclou que la “banca armada espanyola, i en conseqüència els seus clients, contribueixen de manera determinant a l’armamentisme i la militarització mundials, fent que l’opció de l’ús de la força de les armes i la seva més terrible expressió, la guerra, siguin més probables”.

Maxam, la gran multinacional espanyola d’explosius

La Caixa i el Sabadell han finançat des del 2013 empreses del sector militar amb quantitats similars: 105 i 95 milions d’euros respectivament. Ara bé, el tipus d’inversió difereix força. CaixaBank, per exemple, només ha donat crèdits a Maxam (l’estudi ‘Banca armada’ els xifra en 92,2 milions entre el 2014 i el 2016), si bé també ha aportat recursos a través d’altres vies a companyies internacionals com ThyssenKrupp, Leonardo o Rheinmetall. En canvi, el banc fundat a la ciutat vallesana també ha donat préstecs a Maxam (uns 30 milions entre el 2014 i el 2016); però, a més a més, va donar crèdits per més de 30 milions a la nord-americana Orbital ATK i per més de 23 a Aecom. També ha aportat recursos a Indra i a United Technologies Corp.

L’espanyola Maxam és una gran transnacional en el sector dels explosius, tant en l’àmbit civil com militar. L’empresa, hereva de la històrica Unión Española de Explosivos, va fabricar mines antipersones i bombes de dispersió fins que la llei les va prohibir. Produeix tota mena de municions, a més de bombes diverses. Entre els seus clients, a banda de l’Exèrcit espanyol, hi ha les forces armades de Turquia i d’Israel i, segons han denunciat ONG, també l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Rep finançament dels principals bancs de l’Estat, ja que, a més de CaixaBank i del Sabadell, també li obren l’aixeta el BBVA, el Santander o Bankia, a més del públic Institut de Crèdit Oficial (ICO). El 55% de l’empresa està en mans d’un grup dels seus directius, mentre que des de l’any passat el 45% restant el posseeix el fons d’inversió Rhône, que el va adquirir a Advent, un altre fons, senyal que les expectatives de negoci són elevades.

La Caixa: “Estem compromesos amb els drets humans”

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb La Caixa i el Banc Sabadell per obtenir la seva versió sobre l’informe ‘Banca armada’. En resposta a un qüestionari, el departament de premsa de CaixaBank assegura que l’entitat “no participa en el capital d’empreses fabricants de material de defensa” i “tampoc manté cap mena de relació comercial amb empreses relacionades amb armament controvertit, com mines antipersones, bombes de fragmentació, armes biològiques i armes químiques” o amb “empreses que venen armament a països o grups subjectes a embargaments d’armes o amb conflictes armats”.

CaixaBank es proclama “fortament compromès amb el respecte als drets humans” i hi afegeix que “no finança operacions vinculades a defensa si es tracta de comerç de material de defensa amb intermediaris”, és a dir, que, “només treballem amb usuaris finals del sector públic o empreses de seguretat privada”. Segons l’entitat, tampoc quan “es tracta d’operacions relacionades amb el comerç armamentístic en països amb alt risc de vulneració dels drets humans”. CaixaBank hi afegeix que té una “política interna d’actuació en matèria de defensa” que, sense detallar en què consisteix, “determina els serveis financers que podem oferir al sector” i se’n “verifica el compliment en totes les noves operacions”. Si s’incompleix, “l’operació es denega”.

Crèdits catalans al sector militar nord-americà

En el rànquing català de la “banca armada’, la segona empresa amb més crèdit és la nord-americana Orbital ATK, actualment anomenada Northrop Grumman, gràcies a quatre préstecs rebuts del Banc Sabadell durant el 2013 que ascendien a gairebé 32,5 milions. La companyia dissenya, construeix i proveeix serveis vinculats amb el sector de la defensa aeroespacial. A més a més, la seva tecnologia contribueix a la creació de míssils, sistemes de defensa electrònics per a avions de combat i també a l’elaboració d’armament de precisió com ara torres de defensa làser. Entre els seus clients hi ha el Departament de Defensa dels Estats Units, però també l’Aràbia Saudita.

El Sabadell també va finançar Aecom amb gairebé 24 milions a través de dos crèdits durant el 2016. Amb una facturació global que supera els 20.000 milions de dòlars anuals, Aecom es dedica, entre altres qüestions, al manteniment de vehicles militars i també participa en la construcció de diferents models de submarins de guerra. Ha col·laborat amb més de 20 agències del Govern dels EUA i ha fet tasques de suport en zones de conflicte armat, com ara a l’Afganistan.

A preguntes d’aquest mitjà, fonts de l’àrea de comunicació del Banc Sabadell comenten que l’entitat “té un codi intern que restringeix el finançament de les empreses que es dediquen a la fabricació d’armament”. El document estableix que “no inverteix ni finança empreses vinculades al desenvolupament, la fabricació, la distribució, l’emmagatzematge, la transferència o la comercialització d’armes controvertides, segons aquestes queden determinades en les diferents convencions vigents de les Nacions Unides”. La restricció també afecta les armes convencionals “quan hi hagi el risc raonable que aquestes armes seran utilitzades per cometre crims de dret internacional o violacions greus dels drets humans, com s’estableix en el Tractat sobre el comerç d’armes de les Nacions Unides aprovat el 2013”. Finalment, també “es fa extensiva als països subjectes a embargament d’armes per part dels organismes internacionals”, com el Consell de Seguretat de l’ONU, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE) i la Unió Europea.

Opacitat i manca de transparència de la “banca armada”

Entre les 31 empreses connectades amb el sector de la defensa que finança la “banca armada” trobem no solament empreses espanyoles com Indra, Maxam, Sener o Oesia, sinó també grans grups transnacionals com Airbus, on participa la pública SEPI, Boeing, Thales, Honeywell International, General Dynamics o Leonardo, entre d’altres. En alguns casos, la branca militar és la més important de la companyia, mentre que en d’altres suposa només una petita part de la facturació, com pot ser a Indra, on aquest àmbit aporta 180 milions d’una facturació total que supera els 2.700. La qüestió, però, és que realment no se sap a què es destinen els recursos que hi aporten les entitats financeres. “Ara mateix no podem saber per a què s’utilitza el finançament, perquè tant les empreses com les entitats ho oculten. L’únic que podem fer és estimar el tant per cent que cada empresa dedica a qüestions militars”, explica l’investigador en pau i seguretat Jordi Calvo, que també és l’autor de l’informe. El treball subratlla que “és probable que la banca armada espanyola estigui finançant algunes de les armes utilitzades en escenaris de guerra actuals, ja que les empreses que reben el seu finançament fabriquen i exporten per tot el món”.

Sergi Salavert (FETS): “A les entitats tradicionals la opacitat és la norma; a la banca ètica mana la transparència”

Aquesta “opacitat” que es denuncia des de les ONG és, precisament, un dels elements cabdals que, al seu parer, diferencia la banca tradicional de la banca ètica. “Les finances ètiques només financen un tipus d’economia que tingui un impacte positiu a la societat”, recalca Sergi Salavert, membre de FETS – Finançament Ètic i Solidari i coordinador del Segell EthSi. “A les entitats tradicionals l’opacitat és la norma, mentre que a les finances ètiques mana la transparència. Expliquen què són, què fan amb els diners i de quina manera. Això la gent ho hauria de posar en valor, perquè es diu on s’inverteixen els diners i sempre són projectes que tinguin un impacte positiu a la societat, i això és rellevant”, hi afegeix Salavert.

La indústria militar no té actualment un pes gaire important a Catalunya, si bé segons el recull del Centre Delàs hi ha algunes desenes d’empreses que s’hi dediquen d’alguna manera que hi tenen presència, amb centres de producció, oficines o delegacions. Això no vol dir, però, que la producció al Principat es destini a l’àrea armamentística. En concret, les companyies citades a l’informe ‘Banca armada’ que tenen una presència física a Catalunya són Airbus, a Barcelona; Indra, a Barcelona, Badalona i Lleida; Sener, a Cerdanyola del Vallès; Oesia, a Barcelona, i Thales, a Barcelona.

El BBVA i el Santander, finançadors “globals” de la indústria militar

El gruix de les entitats que apareixen a l’informe financen les empreses espanyoles, amb les notables excepcions del Santander i del BBVA, que ho fan amb companyies d’arreu del món. El BBVA, que després de l’adquisició de Catalunya Caixa és el segon banc amb una major quota de mercat a Catalunya, per darrere de CaixaBank, finança companyies espanyoles com Maxam, Indra, la pública Navantia, o Oesia, empresa d’enginyeria que, entre d’altres, fabrica components electrònics d’ús militar, com processadors de comunicació de vehicles usats per l’Armada espanyola. Però també gegants globals, com les nord-americanes Aecom, Boeing, General Dynamics, que produeix des de vehicles blindats fins a submarins nuclears, passant per tota classe d’explosius, Honeywell, involucrada en la fabricació de míssils nuclears i en materials i tecnologia per a tancs i avions i helicòpters de combat, o la italiana Leonardo, especialitzada en avions i helicòpters militars.

El Santander també combina empreses espanyoles, com Navantia, Indra, Maxam o Oesia, amb grups internacionals, com Airbus —tot i que té participació pública del Govern espanyol—, Boeing, Honeywell, Leonardo, la francesa Safran  —especialitzada en sistemes de navegació per al transport militar i avions de combat, així com en la construcció de diversos tipus de míssils— o l’alemanya Thyssenkrupp, que, entre les seves moltes àrees de negoci, també es dedica a oferir serveis de construcció naval per al sector militar.

Pel que fa a la resta de finançadors més destacats, Bankia només ha donat crèdits a companyies espanyoles (Indra, Maxam, Navantia i Oesia), si bé a través de fons també ha fet petites aportacions a Airbus, Leonardo o Rheinmetall, empresa alemanya especialitzada en sistemes de combat i a proveir l’Exèrcit del seu país. La Banca March va donar un crèdit de gairebé 620.000 euros a Oesia i l’any passat va aportar més de 150 milions a Indra a través d’un fons d’inversió, mentre que Acciona —per la mateixa via— va destinar el 2015 més de 465 milions a la francesa Thales, una de les principals companyies militars del món.

El paper del sector públic estatal

El finançament públic es concentra en les empreses estatals o amb la participació del Govern espanyol. Així la SEPI bàsicament finança la pública Navantia, Indra –de la qual té el 18,71% del capital– i el consorci europeu Airbus, on participa amb el 4,16%. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) concentra tots els seus crèdits en Maxam, amb més de 58 milions d’euros. Amb un total de 833 milions entre el 2013 i el 2018, la companyia —que va facturar prop de 1.000 milions l’any passat— és la tercera que més finançament ha rebut de la banca armada espanyola, només per darrere d’Airbus Group (gairebé 2.400 milions) i de Boeing (860), però per davant de Safran (684 milions), d’Aecom (612), d’Indra (529) i de Thales (465).

Com en quasi qualsevol altre sector econòmic, en el militar el paper de les entitats financeres és imprescindible perquè pugui funcionar i, segons recalca Jordi Calvo, en aquest sector “la dependència encara és més elevada”. A l’hora d’explicar per què financen el sector militar, l’investigador del Centre Delàs destaca que “la intenció de la banca és fer el màxim negoci de tots els sectors que poden, com el militar, que és un sector que té el suport de l’Estat [al cap i a la fi els principals clients de les empreses militars són els exèrcits estatals] i està subvencionat i, per tant, quasi segur que els garantirà un retorn”.

Jordi Calvo: “A l’Estat li interessa utilitzar l’exportació d’armament com a eina de política exterior”

El paper de l’Estat va més enllà del finançament a través d’entitats públiques. Calvo subratlla que “a l’Estat li interessa utilitzar l’exportació i la venda d’armament com a eina de relacions en la política exterior. A través seu s’estableixen aliances i s’aconsegueixen inversions per a altres àmbits i, de passada, s’ajuda les empreses a aconseguir el màxim benefici”. Un exemple clar és el paper que va tenir el rei, Felip VI, en la venda de cinc fragates militars per part de Navantia a l’Aràbia Saudita, per gairebé 2.000 milions d’euros. L’operació es va tancar definitivament a la tardor del 2018, però un any abans Felip VI havia liderat un viatge de tres dies al règim saudita en què la venda dels vaixells va posar-se damunt la taula, com passaria mesos més tard en la visita del príncep hereu de la petromonarquia, Mohammed bin Salman, a Espanya.

L’impacte de la campanya Banca armada

Com a conseqüència de campanyes de denúncia com Banca armada, hi ha entitats que “mostren una certa preocupació” i, per exemple, Calvo explica que el BBVA “s’autoprohibeix finançar produccions d’armaments que sembla que seran prohibits en un futur”. Amb tot, però, hi afegeix que la gran preocupació de les entitats és pel que fa a “reputació”, fet que porta els departaments de responsabilitat social corporativa (RSC) “a prendre mesures per intentar augmentar la inversió en un sector que els és rendible, però sense que això impacti en la imatge” del banc.

En aquest sentit, crida l’atenció que una entitat relativament vinculada a valors socials, com Caja Rural, aparegui a l’informe, amb un crèdit de 443.000 euros a Oesia i 1,2 milions aportats a Indra a través de fons i bons d’inversió. Per a Calvo, la raó és que l’entitat “no té incorporada la qüestió del sector armamentístic en els seus criteris de decisió” a l’hora d’atorgar finançament, “segurament per no prestar-hi l’atenció necessària”. En aquest sentit, entitats que han aparegut en informes previs del Centre Delàs, com Caixa d’Enginyers o Laboral Kutxa, han deixat d’aportar recursos al sector.

L’actuació de les entitats ètiques és radicalment diferent, com comenta Sergi Salavert, de FETS. En aquest cas, el criteri va molt més enllà de l’estricta rendibilitat econòmica i es prioritza que tingui un impacte positiu a la societat. Per garantir-ho, tenen “comissions [o àrees] d’avaluació, que analitzen l’activitat que desenvolupa l’entitat o empresa que demana el crèdit a través d’una enquesta o qüestionari, per demostrar que realment allò que fan té un impacte positiu”. Aquest tipus de control, evidentment, impedeix que activitats amb impacte negatiu, com la indústria militar o aquelles que generen una forta contaminació ambiental, puguin rebre crèdits de les finances ètiques. Aplicar un mínim de comportament ètic i socialment responsable per part del gruix de les entitats financeres contribuiria, precisament, a no facilitar l’increment de militarització del món. Però, de moment, estem ben lluny d’aquest escenari, malgrat l’oasi creixent de les finances ètiques. I és que actualment aquest tipus de finances ja representen el 5% del PIB de la UE , fet que equival a 715.000 milions d’euros.