Crític Cerca
Diners a contrallum

Erika Licón: “Els processos d’aprenentatge de l’economia social i solidària es donen en l’acció”

Conversem amb aquesta professora mexicana, de la Universitat de Concordia (Mont-real), sobre la Campanya per un currículum global de l'economia social i solidària

13/05/2019 | 18:45

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Objectiu: “Acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i de posar fi a l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a força de treballar juntes”. A la primavera del 2020, Barcelona acollirà el primer Fòrum Mundial de les Economies Transformadores. Per preparar-ne el desenvolupament, els 5, 6 i 7 d’abril passats, desenes de representants d’organitzacions i projectes de l’economia alternativa de tot el món van trobar-se a la capital catalana. Una d’aquestes és la Campanya per un currículum global de l’economia social i solidària, una iniciativa educativa transnacional que té per objectiu estendre els valors i aprenentatges de l’economia social i solidària en l’educació formal, no formal i informal, i en les pràctiques d’organitzacions i moviments socials.

Aprofitant la seva participació en la Trobada d’Educació i Finances Ètiques, organitzada per FETS i la Fundació Fiare (amb la col·laboració d’Oikocredit Catalunya i d’Edualter, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament), vam conversar sobre el projecte amb la mexicana Erika Licón, professora de la Universitat de Concordia (Mont-real) i membre de la campanya en representació de la Xarxa Canadenca de Desenvolupament Econòmic Comunitari (CCEDNet).

Com va sorgir la Campanya per un currículum global de l’economia social i solidària (ESS)?

El 2016, la xarxa argentina d’economia social i solidària va començar a buscar eines educatives en aquest àmbit i es va veure que no hi havia un espai que visibilitzés tot el que s’hi estava fent. Aleshores, es va obrir una convocatòria per formar una xarxa de xarxes i, el 2017, es van establir una sèrie de principis en què es basaria la campanya. No tenim fons, però és admirable el que estem aconseguint. Vam començar amb 8-10 representants de xarxes o organitzacions i en un any vam doblar la xifra. Això reflecteix la necessitat d’un espai de trobada per parlar sobre els processos formatius dins de l’economia social i solidària.

’Currículum global’ és una manera de parlar o es busca realment un corpus global i compartit sobre la formació en economia social i solidària?

No volem elaborar un eix uniforme que digui: “Això és el que s’ha d’estudiar”. Es tracta de visualitzar els esforços que ja s’estan fent dins i fora de l’aula. Entenem l’educació com un procés d’aprenentatge que es dóna en l’acció, en la marxa i en la resistència, durant tota la vida. Més que de l’àmbit de l’economia, la campanya va sorgir de l’educació popular, de baix i del Sud cap al Nord. La part acadèmica s’hi va anar integrant després: un dels nostres objectius és crear espais de diàleg per connectar el moviment de l’ESS amb l’acadèmia, amb l’objectiu que aquesta li serveixi i no se “serveixi de” al moviment. El que mirem d’impulsar són uns principis compartits.

Quins són aquests principis?

Hi ha principis obertament feministes, perquè, si no és feminista, no és ESS (per això ens costa d’entendre que en aquesta trobada se separi l’eix de l’economia feminista). I principis de justícia social i mediambiental. Quan observem els processos formatius, tampoc veiem una separació de la Mare Terra com una entitat a banda.

A la pàgina web de la campanya visualitzeu en un mapa desenes d’experiències de tot el món, molt variades, que comparteixen aquests principis. Ens en podries posar un parell d’exemples?

A Barcelona, ​​per exemple, tenim el cas d’Edualter, una organització que elabora materials i eines perquè mestres de primària i de secundària puguin tractar d’aquests temes. És una mostra de com des de l’educació no formal es pot incidir en la formal. A Kibera (Kenya), s’han obert espais perquè els joves africans entenguin què és l’ESS a través de l’educació popular i del joc. Ara s’està parlant d’abordar aquests temes a través del futbol. Són bogeries que penses que mai no funcionaran perquè ens ensenyen a encapsular-nos en diferents disciplines. Però tenim una joventut desatesa i desitjosa de fer; llavors, per què no fer-ho?

Claudia Álvarez, Erika Licón i Celina Valadez / Foto: IVAN GIMÉNEZ

[Més tard, Claudia Álvarez, de la xarxa argentina Educació i Economia Social Solidària, i Celina Valadez, del Grup Promotor d’Economia Solidària de Mèxic, s’uniran a la conversa per insistir que “l’economia té a veure amb una forma d’organitzar la producció, l’intercanvi, la vida… Hi ha grups d’art, de lluita per l’aigua, que fan economia solidària. No és la ‘personeria’ jurídica el que fa l’ESS, sinó la pràctica i els seus valors”, diu Álvarez. Per a Celina Valadez, cal entendre que “a l’Amèrica Llatina parlem d’economia solidària en el marc del Bon Viure. És una vida àmplia i digna. Aquest tipus d’accions d’art, de cultura i d’esport són part d’una nova societat de drets”.]

El no formal —continua Licón— no és tan visible i aquí tenim un problema, perquè els processos d’aprenentatge es donen en l’acció, dins de cada col·lectiu, en cada assemblea.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Es tracta d’aprendre els uns dels altres, al mateix nivell, visualitzant els coneixements sorgits des dels marges”

Els valors de l’ESS són més presents en les pràctiques quotidianes del que creiem?

El problema és que pensem que les comunitats marginades han d’aprendre de l’ESS. Al contrari: elles són les que sovint viuen aquests valors i nosaltres som els que n’hem d’aprendre. Per exemple, hem d’aprendre de les comunitats indígenes com viure en harmonia amb la Mare Terra. Això és una cosa que no aprenem a les escoles, i hem de reconèixer amb humilitat que no sabem com fer-ho. Aquesta arrogància que hi ha en el concepte d’educació és l’essència del que intentem canviar amb la campanya: es tracta d’aprendre els uns dels altres, de generar una ‘Ecologia de sabers’, com diu Boaventura de Sousa: al mateix nivell, visualitzant els coneixements sorgits des dels marges.

Hi ha hagut més avenços en la introducció de l’ESS en l’àrea formal?

Tampoc tants. Segueixen sent temes que no s’ensenyen. Són els estudiants els que estan assedegats de saber i fer. A través d’ells, les universitats han de sentir la pressió per integrar-la en els seus programes. A la Universitat de Concordia, a Mont-real, treballem en la creació d’un pregrau en economies alternatives, perquè no n’hi ha. Hi ha màsters; però, quan els joves han finalitzat la carrera, ja estan absorbits totalment pel sistema capitalista.

Creus que hi ha el risc que el mateix sistema educatiu absorbeixi i normalitzi l’ESS com una quota d’especialització, arraconada?

Sí, pot passar. Fins ara, el risc és que s’ha centrat en la investigació. I no s’han obert espais perquè sigui el moviment d’ESS el que digui: “Això és el que hem après”. Des que a partir de la crisi financera del 2007 es tornés una moda, moltes universitats han invertit per fer recerca, però no per abordar-la des d’un procés de formació crítica.

Aquí, alguns col·lectius d’estudiants d’economia no demanen que s’elimini l’ensenyament de l’economia liberal, sinó això: que s’ensenyi juntament amb altres teories.

Hem d’estudiar la perspectiva capitalista per entendre com n’és de ridícula. Que els estudiants sàpiguen que el concepte d’economia s’ha distanciat de la societat, on una mà invisible regula el mercat… Han de conèixer la burla d’on surt aquesta ideologia, que no és una teoria. També nosaltres vam crear una ideologia, però de sentit comú, d’harmonia entre éssers humans i amb la natura. Estic d’acord que s’ensenyi, però des d’una mirada crítica.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

En alguns països com el Brasil, amb l’ascens al poder de Jair Bolsonaro, sembla que serà complicat intentar-ho.

Ser part del moviment d’ESS al Sud global comporta un risc. Allà, quan surts de l’acadèmia formal i comences a fer, incomodes gent i la distribució de poder. Hi ha els qui arrisquen la seva seguretat personal i construeixen amb les comunitats; i hi ha els qui investiguen des de l’escriptori sense arriscar de la mateixa manera. En el perfil acadèmic, les persones que fem no encaixem. A un acadèmic se’l concep com el que produeix sabers, però aquesta és una versió molt arrogant. No: aprenguem junts, i aquest aprendre junts és el fer, i en l’acadèmia no hi ha temps per a l’acció. Aquesta divisió està molt marcada, i a l’hora de contractar gent es contracta els qui han publicat mil articles, no els qui han fet cooperatives i projectes comunitaris.

Tu que has estudiat durant molts anys aquest àmbit, on veus més diferències entre les concepcions que arreu es manegen de l’ESS?

Crec que varia molt el concepte en funció de la regió, de l’actor i dels egos. Tot d’una, la gent inventa termes per denominar el mateix, sovint només per buscar reconeixement. Jo prefereixo parlar de valors compartits. Valors com la col·lectivitat, la participació en la presa de decisions, allò no patriarcal, la diversitat, la inclusió…

“Com a mexicana, d’àvies indígenes, em sobta molt venir i veure que tot l’equip de facilitació és europeu”

Dius que és urgent incorporar la mirada ‘descolonial’ a l’ESS.

La ‘descolonialitat’ té a veure amb posar en el mateix nivell d’importància i de valor els sabers que no són creats dins de l’educació formal. Hem de revisar els nostres privilegis i veure qui està parlant de què i qui està portant tots aquests sabers, i donar espais per parlar. La realitat és que el que més es dóna a conèixer de l’ESS és del Nord. En aquesta trobada, per exemple: cobrim tota la diversitat que hi ha? Com a mexicana, d’àvies indígenes, em sobta molt venir i veure que tot l’equip de facilitació és europeu. La ‘descolonialitat’ té a veure amb obrir aquests espais i convidar. En el consell directiu de la xarxa canadenca vam iniciar una discussió sobre això recentment, perquè allà també passa. I es vol igualtat, però entre dones i homes blancs. On queda la interseccionalitat? Hi ha espais que, encara que siguin alternatius, es conceptualitzen des de la situació privilegiada de qui els va crear.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació