27/04/2021 | 07:00
Després de l’accident de Vandellòs a l’octubre del 1989, l’Estat espanyol es va haver de fer càrrec dels residus nuclears de la central clausurada. Davant la impossibilitat d’emmagatzemar aquest material en el seu propi territori, l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), l’ens públic que s’encarrega de gestionar els residus nuclears, va haver d’externalitzar l’emmagatzematge a França. Havia de ser un procés temporal, però ara com ara Enresa encara segueix pagant 76.000 € diaris a una empresa francesa per la custòdia del material.
CRÍTIC ha accedit per primera vegada en exclusiva al cost total de l’emmagatzematge dels residus de Vandellòs I mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública davant l’empresa Enresa. Segons la informació facilitada per aquesta societat, des del 1989 Enresa ha desemborsat un total de 827,2 milions d’euros, que han anat a parar a diferents companyies públiques franceses per tractar aquest material.
Una multa de 76.828 euros diaris
Segons els acords històrics entre Enresa i les empreses franceses responsables de l’emmagatzematge, els residus de Vandellòs havien de tornar a l’Estat espanyol abans del 2017 per ser custodiats en un magatzem temporal en territori estatal.
Això, però, no ha passat, perquè els successius governs espanyols des dels anys noranta no han construït aquesta infraestructura. Així doncs, els residus ja fa més de 30 anys que són a França. A conseqüència d’aquest incompliment de terminis, des del 2017 l’Estat espanyol paga a través d’Enresa una multa diària a l’empresa francesa que custodia els residus. Segons les dades inèdites a les quals ha accedit CRÍTIC, la quantitat del 2020 va ser 76.828 € euros diaris. La xifra a abonar s’actualitza anualment a partir d’un índex de referència.
Els diners d’aquesta sanció, però, haurien de ser retornats a l’Estat espanyol quan l’últim contenidor hagi tornat al seu territori. Així ho preveu l’acord entre Enresa i Orano Cycle, l’empresa pública francesa que custodia actualment el material radioactiu. Les sancions retornables sumen 96 milions d’euros dels 827 que l’Estat espanyol ha desemborsat fins ara.
Una despesa constant durant 30 anys
Els pagaments històrics per la gestió dels residus, però, no seran retornats, i, segons les dades a les quals ha accedit CRÍTIC, sumen un total de 730 milions d’euros. Les quantitats que Enresa ha desemborsat anualment a les empreses estatals franceses que han custodiat els residus són molt irregulars. Els 138 milions d’euros de l’any 2012 contrasten amb els menys de 6 milions anuals que es van invertir entre el 2006 i el 2011. Aquestes grans diferències s’expliquen pels anys de renovació de contracte, en què es pagaven més diners de cop o s’ajornaven pagaments, i pels canvis en el tractament necessari dels residus.
En l’etapa inicial, els costos es concentren en el reprocessament i la densificació del material radioactiu. Es tracta d’uns treballs per reaprofitar-ne algunes parts, reduir-ne la mida i transformar-lo perquè sigui menys perillós. Aquesta partida és la més costosa i suma 678,9 milions d’euros, però es va completar l’any 2015. Les altres despeses són pels contenidors, pel transport, per l’emmagatzematge i per la renovació de certificats.
Podria tornar aquest material a Espanya? A hores d’ara, Enresa no pot guardar-lo enlloc, ja que el projecte de construir un magatzem temporal centralitzat (MTC) al municipi de Villar de Cañas (Cuenca) està paralitzat. A llarg termini, la idea és construir un magatzem geològic profund (MGP), que, segons els darrers plans del Govern espanyol, podria estar operatiu l’any 2073. Els residus nuclears, que són en realitat el combustible gastat de les centrals, poden arribar a ser radioactius durant 100.000 anys, però la seva perillositat és decreixent.
La taxa nuclear i el finançament d’Enresa
Els diners d’Enresa provenen majoritàriament de l’anomenada taxa nuclear: aportacions de les centrals en actiu a l’empresa pública. Aquesta taxa es calcula en funció del que costarà previsiblement el seu desmantellament i la gestió dels residus que les mateixes centrals generen. Tanmateix, alguns col·lectius ecologistes temen que les quantitats pressupostades siguin insuficients i ho acabi assumint l’Estat: “La majoria del cost no s’està pagant ara, sinó que es pagaran d’aquí a algunes dècades. No sabem qui s’encarregarà dels sobrecostos; les empreses elèctriques de les centrals segurament ni existiran”, explica Cristina Rois, del Moviment Ibèric Antinuclear.
L’any 2019, el Tribunal de Comptes va detectar un dèficit de 2.350 milions d’euros en els càlculs d’Enresa, i va advertir que caldrien més ingressos per cobrir l’apagada nuclear. Per cobrir aquesta diferència, la taxa nuclear es va encarir un 19%. Recentment, el Ministeri per a la Transició Ecològica també ha recalculat el cost total dels residus nuclears i del desmantellament de les centrals. Es tracta de l’esborrany del nou Pla general de residus radioactius (PGRR), i preveu que la factura sencera hagi sumat 23.045 milions d’euros fins a final de segle. Aquesta previsió és un 76% més elevada que l’anterior, calculada l’any 2006. Segons el document, serà al voltant del 2040 quan caldrà fer la despesa més alta.
El desmantellament, un cost afegit
Després de l’accident de Vandellòs I del 1989, les instal·lacions van quedar inoperatives de manera permanent 13 anys abans del previst. La gestió de la planta va passar de l’empresa explotadora, Hifrensa, a l’empresa estatal encarregada del desmantellament de centrals i de la gestió de residus nuclears, Enresa. Aquest procés de traspàs i de desmantellament ha tingut el seu cost més enllà dels residus.
Segons un pèrit judicial del cas Vandellòs, Hifrensa va xifrar en el seu moment en 26.790 milions de pessetes (uns 161 milions d’euros) el cost del manteniment fins al traspàs a Enresa. De fet, el pèrit argumenta que les elèctriques propietàries d’Hifrensa van comptabilitzar aquesta despesa de manera que els consumidors van acabar pagant-la indirectament a la factura de la llum.
D’altra banda, hi ha els costos que Enresa ha sufragat durant el desmantellament. En un informe corporatiu de l’any 2003, quan ja havia conclòs la fase 2 del procés, Enresa situava la inversió final de l’obra en 94,6 milions d’euros. Amb tot, el cost total fins avui de desmantellar Vandellòs I seria d’almenys 255 milions d’euros. Actualment, la central està en fase de latència: es deixa refredar el nucli del reactor durant 25 anys per evitar qualsevol perill radioactiu. A partir del 2028, es podrà passar a la tercera fase i desmuntar definitivament el que queda de la central.
[Expedient Vandellòs és una investigació de quatre capítols sobre l’accident nuclear més greu de la història de Catalunya. Aquí en podeu consultar el primer capítol: “29,7 bars: anatomia d’una no-catàstrofe“. Segueix la història al llarg de tota la Setmana de l’Energia. Demà, 28 d’abril, el capítol 3: “Zero responsables”.]
