Crític Cerca
Sostre Crític

Clau Mestra: habitatge cooperatiu d’autoconstrucció a la Floresta

La contribució a la rehabilitació dels edificis per part del veïnat que hi viurà és una modalitat innovadora que aconsegueix no només abaratir costos, sinó també cohesionar els inquilins

04/04/2024 | 06:00

01 Clau Mestra ©Milena Villalba 2023
Els habitatges de Clau Mestra / MILENA VILLALBA PER A SOSTRE CÍVIC I ZAGA ARQUITECTURA

Construir o rehabilitar un edifici per adequar-lo a les necessitats dels seus veïns i veïnes sempre té un alt cost econòmic. L’habitatge cooperatiu no s’escapa d’aquesta disjuntiva, però intenta buscar alternatives perquè el cost no sigui tan elevat. En el cas de Clau Mestra, de Sostre Cívic, el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Sant Cugat del Vallès, es va optar per l’autoconstrucció: les mateixes persones que hi anirien a viure van participar directament en les obres de rehabilitació del seu futur habitatge.

La lluita social i veïnal per recuperar les antigues Cases dels Mestres, situades al barri de la Floresta, va forçar el primer acord a tot l’Estat espanyol entre el món cooperatiu i l’Administració per fer habitatge en cessió d’ús. És a dir, per primera vegada l’Administració cedia, durant alguns anys, un terreny públic per a la construcció d’habitatges sense perdre’n la titularitat. D’aquesta manera, es recupera patrimoni històric del municipi i, alhora, s’aconsegueix habitatge assequible i sostenible en un dels municipis catalans més colpejats per l’especulació urbanística.

L’altra gran particularitat d’aquest projecte és que els seus socis i sòcies van participar en la rehabilitació de l’edifici. D’aquesta modalitat innovadora en la construcció d’habitatge cooperatiu se’n diu autoconstrucció assistida, que, d’una banda, aconsegueix abaratir costos i, de l’altra, cohesionar el grup. Fa un any que els veïns i veïnes de Clau Mestra ja viuen a l’edifici. Hi ha un total d’11 habitatges en règim de protecció oficial i espais col·lectius per fer-hi vida comunitària. I les mensualitats que paguen els diferents nuclis familiars no superen els 500 euros.

L’ocupació de les antigues Cases dels Mestres

El 2014, la lluita veïnal per denunciar l’especulació immobiliària i reclamar el dret a un habitatge digne al barri de la Floresta va portar el col·lectiu 6 Claus a ocupar les antigues Cases dels Mestres, que havien estat abandonades anys enrere. L’acció buscava pressionar l’Ajuntament per fer un ús social de l’edifici davant el seu estat de deteriorament general i la necessitat de crear més habitatges a un preu assumible.

Clau Mestra són 11 habitatges en règim de protecció oficial, els nuclis familiars dels quals paguen mensualitats d’uns 500 euros el mes

La Joana, una de les protagonistes, ho recordava així al pòdcast Les claus, sobre habitatge cooperatiu, de CRÍTIC: “El 2014, Sant Cugat era una de les ciutats més cares pel que fa a l’habitatge. Davant la crisi immobiliària, es va decidir ocupar aquestes cases, que feia vuit anys que eren buides, com a símbol de lluita veïnal i de denúncia contra l’especulació a la zona”.

Un any després, l’ocupació va finalitzar perquè es va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Sant Cugat i la cooperativa Sostre Cívic per convertir l’immoble en habitatges de protecció oficial (HPO) en cessió d’ús i d’autoconstrucció. Va ser el primer acord a l’Estat espanyol amb una Administració pública per impulsar habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que manté la propietat col·lectiva, en què els veïns i les veïnes fan ús dels seus habitatges a canvi d’una aportació inicial i de quotes mensuals. Fins i tot es va assolir abans que l’Ajuntament de Barcelona acordés la cessió de sòl per construir-hi la cooperativa d’habitatge La Borda o la cessió de l’immoble per rehabilitar i fer possible Princesa49, però les traves burocràtiques no van permetre iniciar les obres de rehabilitació fins al 2020.

Clau Mestra és el primer acord a l’Estat espanyol amb una Administració pública per impulsar habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A partir d’aquell any, Clau Mestra comença a fer els seus primers passos com a habitatge cooperatiu i d’autoconstrucció. Segons la Joana, amb aquesta opció “vam combinar tota la construcció de l’habitatge que ofereix una constructora, en aquest cas La Constructiva, la primera constructora cooperativa i sense ànim de lucre del país, impulsada per Sostre Cívic, amb la força que té l’usuari per construir la part on té accés, com ara els mobles de la cuina o posar-hi el parquet”.

Un requisit per accedir al projecte de Clau Mestra era, precisament, tenir experiència en la rehabilitació d’habitatges per mirar d’abaratir costos. Els altres tres ja són els més habituals en aquest model: estar inscrit al Registre d’habitatge de protecció oficial, estar empadronat a Sant Cugat del Vallès i ser soci de la cooperativa Sostre Cívic.

L'interior dels habitatges / MILENA VILLALBA PER A SOSTRE CÍVIC I ZAGA ARQUITECTURA

Combinar rehabilitació i autoconstrucció

Els enderrocs van ser la primera fase de l’obra en què els futurs habitants van participar directament. Abans, havien participat en el disseny dels nous habitatges, amb el suport de Zaga Arquitectura i de Som Hàbitat. I, després, amb La Constructiva, que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona, van ser novament els i les veïnes les que van entrar en acció, muntant les cuines, pintant els interiors dels habitatges i col·locant-hi els terres, entre altres tasques. En total, ha estat tres anys d’obres per adequar els edificis. 

L’autoconstrucció ha suposat un estalvi d’uns 55.000 euros en el projecte i la implicació del grup de futurs veïns

L’autoconstrucció ha suposat un estalvi d’uns 55.000 euros en el projecte i també més implicació del grup de futurs veïns i veïnes. Una d’elles, la Berta, explica que “participar en les decisions i, fins i tot, en l’execució de les obres fa que et sentis més teu el projecte”. A més, ”autoconstrucció no vol dir que cadascú construïa el seu habitatge”, puntualitza. “Ens dividíem les tasques per equips: mentre alguns posaven els armaris de les cuines, altres s’encarregaven de les piques, o dels marbres”, recorda. A banda dels “grans aprenentatges” i la “cohesió de grup”, també confessa que “la conciliació de la vida personal i familiar amb la professional i l’autoconstrucció ha estat molt intensa i dura”.

El nou edifici, més sostenible

L’edifici original estava en una situació d’abandonament, amb mancances importants en l’aïllament i la impermeabilització. Amb la rehabilitació, s’ha donat una volta a tot això. El Jordi, un altre dels inquilins de l’habitatge, explica també al pòdcast Les claus que “l’edifici té voluntat d’emetre les mínimes emissions, compta amb bons aïllaments de fusta a les finestres, tenim una caldera de pèl·lets, reutilitzem aigües per al vàter i per regar el jardí”. Procuren que la seva forma de vida sigui tan sostenible com sigui possible.

Segons explica Sostre Cívic a la pàgina web del projecte, “durant les obres s’hi van utilitzar sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients”. El resultat final ha estat molt satisfactori per als seus habitants, alguns dels quals han passat “de construccions antigues dels anys seixanta a aquests habitatges sostenibles”, explica la Berta. “Estem molt contentes amb les característiques de l’edifici, amb l’eficiència i la confortabilitat tèrmica”, conclou.

L'interior dels habitatges de Clau Mestra / MILENA VILLALBA PER A SOSTRE CÍVIC I ZAGA ARQUITECTURA
La zona exterior / MILENA VILLALBA PER A SOSTRE CÍVIC I ZAGA ARQUITECTURA
Anterior Següent

Com és viure a Clau Mestra?

La rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació han fet possibles 11 habitatges de 38 a 60 metres quadrats, que, a banda, compten amb els espais comunitaris. Les quotes mensuals van dels 300 als 500 euros, i les persones que hi viuen, abans d’entrar-hi, han hagut de fer una aportació inicial de capital de 6.000 a 9.000 euros, retornable si decideixen marxar del projecte. La quantitat aportada depèn de la superfície de l’habitatge.

Clau Mestra té 4 eixos: la participació al barri, la sostenibilitat, la replicabilitat del model d’habitatge i les cures

En aquesta petita comunitat hi conviuen parelles amb fills, mares monoparentals, parelles sense fills i persones soles. En total, hi ha cinc infants i tres adolescents. “Tenim espais de trobada i de suport a la criança”, explica la Berta, “i també espais de trobada i d’oci compartit”, que tenen lloc als espais comuns: el pati exterior i la planta baixa de l’onzena casa, on de moment tenen les rentadores d’ús col·lectiu. Fa algun temps que comparteixen bicicletes elèctriques en préstec gràcies a un projecte a través de Sostre Cívic, que inclou dues bicicletes i una tercera de càrrega. “Ara un sol pare o mare pot portar dos infants amb la cargo a l’escola, i això hi ajuda molt”, assenyala la Berta.

Participació, sostenibilitat, replicabilitat i cures

A Clau Mestra quatre eixos orienten el seu dia a dia: la participació al barri, la sostenibilitat, la replicabilitat del model d’habitatge i les cures en la convivència. S’organitzen mitjançant una assemblea mensual per decidir-ho tot col·lectivament, i entre assemblees participen en comissions de treball. 

Aquests eixos i aquesta manera de funcionar responen als valors generals de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com el  suport mutu, l’autogestió, el respecte al medi ambient o l’arrelament al lloc que s’habita. “Som en un territori on viure és complicat per l’especulació i la gentrificació, i la gent n’està marxant per l’augment dels preus”, apunta la Berta. Per això assegura que “disposar d’un habitatge com aquest ho canvia tot, ja que et dona la possibilitat de participar en la xarxa veïnal i enfortir-la”. Ella i la seva família haurien marxat de la Floresta si no s’haguessin apuntat a aquest projecte, com ha passat amb altres veïns i veïnes. 

Clau Mestra és un dels 30 projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que el 2021 ja existien a Catalunya, en fase de convivència o de promoció. Es tracta d’un model que s’ha estès amb força els darrers anys, buscant una forma de vida alternativa al model individualista i especulatiu del mercat immobiliari neoliberal.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies