Crític Cerca
Notícies

Tot el que has de saber de la nova vaga feminista del 8-M

Set preguntes amb resposta sobre tot el que els col·lectius feministes han organitzat per a aquesta nova vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil

19/02/2020 | 19:00

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Ja fa moltes setmanes que col·lectius feministes de diversa índole s’estan reunint per perfilar la jornada de mobilització del pròxim 8 de març, que enguany cau en diumenge. La crida a Catalunya és a una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, on s’ha optat per no convocar la vaga laboral. Tot i que encara falten alguns detalls per tancar, us oferim 7 preguntes amb resposta sobre la vaga, que enguany té com a lema “Juntes i diverses per una vida digna: autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres“.

1. Qui està cridat al 8-M?

Les organitzacions feministes convoquen totes les dones, lesbianes i persones ‘trans’ a ocupar els carrers “per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos”, com s’explica al web de la Vaga Feminista a Catalunya, que agrupa una bona part del moviment. A més, el manifest d’enguany, que s’està acabant de tancar, crida també a mobilitzar-se contra l’emergència climàtica, per la derogació de la Llei d’estrangeria, que criminalitza les persones migrades, o per defensar la diversitat afectivosexual, corporal i de gènere, entre altres reivindicacions. Com cada any, el 8 de març acabarà en forma de manifestació a les principals capitals catalanes.

Cartell de la manifestació que tindrà lloc el 8-M a la tarda a Barcelona/ Il·lustració: p.nitas

2. Vaga de cures, de consum, estudiantil… i laboral?

Des del 2017, el 8-M és una vaga “que va més enllà del que s’identifica com a atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, del consum, de la vida estudiantil i associativa”, com explica la web de la vaga. Per què aquests àmbits? El moviment feminista considera que, junt amb el món laboral, aquests són els focus principals de discriminació que pateixen les dones.

Enguany, un dels hàndicaps principals de la vaga feminista és que el 8 de març cau en diumenge. La major part de les dones que estan ocupades en treballs productius els caps de setmana són les que treballen en el sector de serveis i les que fan tasques de cura i/o són internes a les llars, tots sectors molt precaritzats i racialitzats. Per això, el debat de les assemblees de les últimes setmanes ha estat sobre si convocar també vaga laboral —com a empara legal per a totes aquestes dones— o només vaga de cures, de consum i estudiantil (tot i que els caps de setmana tampoc no hi ha classes). A diferència de l’Estat espanyol, el moviment feminista català ha apostat per la vaga laboral per donar valor a les lluites i demandes d’aquests sectors feminitzats. De moment, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) han fet el pas de convocar-la. La CGT ho està debatent internament i donarà una resposta pública el 22 de febrer a Valls, en un ple extraordinari que hi farà. Els grans sindicats, CCOO i la UGT, ja han fet públic que no convocaran vaga laboral tot i que donen suport a la de cures i de consum.

3. Qui està organitzat i què puc fer abans del 8-M?

El “Sant Violentí“, la performance col·lectiva que el 14 de febrer passat va tenir lloc a Barcelona per denunciar que “l’amor romàntic mata i la justícia remata”, va ser el tret de sortida de les mobilitzacions feministes que culminaran el 8-M. Els actes s’aniran intensificant especialment els 10 últims dies abans i s’aniran difonent a mesura que estiguin tancats a través del compte de Twitter de la vaga feminista i de les webs dels sindicats.

La pluralitat del moviment feminista també es fa palesa amb la diversitat d’actes organitzats. Entre moltes altres convocatòries, és especialment rellevant destacar la creació de la plataforma de dones migrades i racialitzades que s’apleguen sota l’epígraf #Diverses8M i que ha preparat diverses activitats prèvies i posteriors al 8-M. La plataforma té una agenda pròpia per subratllar que l’opressió heteropatriarcal i la racista van juntes i no es poden discernir. Per fer-ho palès, han organitzat actes que van des de la trobada amb el president del Parlament, Roger Torrent, fins a la presentació aquest diumenge de l’autodiagnosi ‘Cuidar para sostener la vida’ sobre els treballs reproductius que duen a terme moltes dones del col·lectiu o la ruta que preparen per al mateix 8-M al matí des de la plaça de Catalunya i que té com a títol “Descolonitzar la ruta“.

Qui també ha nascut aquest 8-M és una nova xarxa d’ecofeministes a Catalunya, Acció Ecofeminista, que organitzarà una performance per al 6-M a les nou del vespre a plaça de la Universitat de Barcelona. L’acció vol visibilitzar les lluites ecofeministes al Sud global i a Catalunya, i demanen reforços per preparar-la. També enguany, 12 col·lectius de dones de Ponent i dels Pirineus s’han unit per crear “una xarxa de treball conjunta i un espai de trobada per a l’apoderament i l’enfortiment dels col·lectius i de les dones en el món rural”. De moment, els col·lectius han presentat un manifest conjunt per reivindicar el dret a l’avortament legal i garantit. En l’àmbit estudiantil, l’assemblea feminista de la UB organitza diferents xerrades sobre la importància del treball de cures. La xarxa de periodistes feministes, que fou una de les organitzacions que van néixer als volts de la vaga feminista del 2017, impulsa aquests dies a les xarxes socials una campanya per denunciar les situacions d’abús que pateixen les dones periodistes en la seva professió. El mateix 8-M al matí faran un acte reivindicatiu als Jardinets de Gràcia.

4. Quins drets tinc en una vaga laboral?

Una vaga laboral significa la no realització de treball assalariat en els centres de treball. És un dret reconegut i emparat per la llei. Totes les dones amb contracte, regularitzades, legalitzades, doncs, tenen dret a no acudir al seu lloc de treball el 8 de març i a mobilitzar-se. El problema, però, és que l’empara legal de la vaga no cobreix totes les persones que resideixen a Catalunya. Les dones migrants sense papers, amb treballs d’economia submergida, amb feines de treball domèstic i/o cures a particulars, amb petits tallers il·legals, amb petits comerços, en hostaleria treballant sense contracte, no tenen reconegut el dret a vaga, com denuncien diversos moviments de dones migrants i racialitzades.

Per això, en el cas de les dones que no poden deixar la seva feina, els col·lectius feministes proposen a aquestes dones que, abans del dia 8, se sumin a les activitats prèvies “per donar a conèixer la vaga” i denunciar la seva situació.

5. Com es pot fer una vaga de cures?

Pel moviment feminista, les tasques de cura, que pràcticament mai no tenen una remuneració econòmica, són la pedra angular que fa girar el món capitalista: treball no remunerat però necessari per al funcionament social. Sense el nostre treball quotidià de cures, el sistema econòmic quedaria col·lapsat”, es llegeix a la web de la vaga feminista, que critica que el fet que el treball de cures recaigui pràcticament en exclusiva en les dones fa “passar per alt les nostres necessitats i projectes vitals”.

Davant aquesta realitat, la vaga de cures proposa que les dones deixin de fer les activitats i tasques quotidianes dirigides a la cura de les persones i al manteniment de les llars. Però, com que aquestes són tasques imprescindibles per a la vida i han de ser assumides per algú, la web de la vaga aconsella parlar amb persones de l’entorn sobre com es poden distribuir el treball de cures i el treball domèstic, “d’una manera equitativa i organitzar-se amb col·lectius de barris i municipis per organitzar els punts de cures per al dia de la vaga”. “Sabem que, deixant de fer les cures un dia, no realitzem un gran canvi, però pretenem que això sigui l’inici d’una nova forma d’organitzar i compartir els treballs de cures”, hi afegeix la web de la vaga.

6. Com es pot practicar una vaga de consum?

La vaga de consum és també una reivindicació que va més enllà d’una crítica exclusiva a la discriminació de les dones i pretén ser una crítica a les “compres innecessàries”, “el sobreescalfament de les llars, l’ús del cotxe per a qualsevol desplaçament, l’acumulació d’objectes i el malbaratament dels aliments”. La web de la vaga ho resumeix així: “La majoria del nostre consum s’obté explotant persones i recursos naturals”. Per tot això, la consigna és “reduir el consum i la generació de residus“, no comprar ni consumir “cap producte nociu per al medi ambient”, assenyalar i denunciar “els productes als quals se’ls apliqui la ‘taxa rosa'”, evitar “el consum en grans superfícies perquè destrueixen el comerç local i els llocs de venda” i “organitzar el consum de productes ecològics i de proximitat” o usar el “transport col·lectiu, públic i ecològic”, entre altres accions.

7. Com es pot participar en una vaga estudiantil?

La vaga estudiantil és la que pot tenir menys força aquest 8 de març perquè no hi ha classes lectives els caps de setmana. Així i tot, la reivindicació es manté per denunciar que el sistema educatiu, en totes les seves etapes, és el principal espai de socialització, i reprodueix rols de gènere i estereotips que el moviment feminista vol erradicar. Així, el web de la vaga feminista denuncia la invisibilització de la història de les dones “de les aules i dels llibres de text”, la denúncia d’actituds LGTBI-fòbiques en el sistema educatiu, la precarització en què moltes estudiants es veuen obligades a estudiar, treballar i fer tasques de cura per poder-se pagar els estudis i l’encara diferència de gènere a l’hora d’escollir carreres.

Per això, la jornada de vaga servirà per reclamar una “educació que, de manera transversal en totes les disciplines, incorpori la perspectiva de gènere, l’antiracisme, els sabers alternatius i les visions del món dels pobles del Sud global i del poble gitano”. També, per reivindicar que el sistema educatiu no segregui ni per motiu de gènere ni per procedència ni per renda, per demanar una baixada de taxes perquè l’educació no sigui privativa per a ningú i per proposar que s’incentivi “la contractació d’educadores en totes les etapes i cicles educatius”, entre d’altres. Els col·lectius feministes animen a informar de totes aquestes reivindicacions als centres educatius i universitaris la setmana prèvia al 8 de març.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies