Crític Cerca
Opinió
Irene Escorihuela

Irene Escorihuela

Politòloga i jurista. Directora de l'Observatori DESC.

Quatre coses per millorar l’accés a l’habitatge que el Govern espanyol ja podria estar fent

Sumar i el PSOE haurien de ser valents per posar límits al mercat, malgrat haver aprovat una llei estatal d’habitatge menys ambiciosa del que s’esperava

30/10/2023 | 06:00

Pedro Sánchez (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar) signen l'acord entre els seus partits per al Govern espanyol el dia 24 d'octubre a Madrid / MIQUEL VERA – ACN

Les propostes concretes sobre habitatge del pacte entre el PSOE i Sumar per formar un nou Govern de coalició a l’Estat espanyol han quedat en un segon pla, al contrari del que va passar el 2019 amb el primer acord entre el PSOE i, aleshores, Unidas Podemos. Lluny queden les promeses d’aturar els desnonaments. Lluny queden les promeses de limitar els preus del lloguer de forma taxativa. El nou acord entre els de Pedro Sánchez i, ara, els de Yolanda Díaz incorpora alguns elements interessants, com ara l’augment de l’habitatge assequible fins a un 20% (ja inclòs en la Llei d’habitatge, però), la regulació dels pisos turístics o l’opció de reallotjaments dels desnonaments, però tot plegat no inclou gaires concrecions —ni terminis, ni pressupost associat. Caldrà esperar una mica més per desencallar els frens a l’aplicació del control de preus de lloguer. I és que la posada en marxa de la tan desitjada llei estatal d’habitatge no sembla una prioritat ara per ara.

Només hi ha una sortida: per una qüestió de salut pública, cal abaixar els preus de lloguer

A la ciutat de Barcelona, el lloguer de mitjana d’un pis ja costa 1.123 euros, i això supera el salari mínim interprofessional. De fet, un estudi recent constata el que ja sabem: viure de lloguer ens escurça anys de vida. Semblaria una distopia, però no ho és. Només hi ha una sortida possible: cal abaixar els preus de lloguer; és qüestió de salut pública. I és que, més enllà de com l’habitatge ofega l’economia de les llars catalanes, fa anys que afirmem que és un dels determinants socials de la salut. A les enquestes fetes a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona, de bracet de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitzem l’impacte dels desnonaments en la mala salut i diverses problemàtiques associades. Ara, el nou informe del Centre Australià d’Investigació sobre Habitatge va un pas més enllà i apunta que viure de lloguer provoca un major envelliment biològic que viure en propietat. Per què? Més exposició a la contaminació o l’endarreriment en els pagaments en serien alguns dels factors. Si cada cop ens costa més emancipar-nos —per primera vegada se superen els 30 anys de mitjana—, i quan ho fem de lloguer envellim més de pressa, què ens queda per gaudir d’una vida autònoma i plena? L’estudi destaca que aquest envelliment prematur té lloc en els lloguers del mercat privat, no pas en el públic.

A partir d’aquí, l’estratègia que proposem per a un nou Govern que es declara d’esquerres, seria aquesta:

1. Cal una regulació immediata dels preus de lloguer per ajustar-los als sous de les persones treballadores

Cal que l’habitatge sigui assequible, i per a això és imprescindible una regulació del mercat privat que pugui abaixar els preus. A Catalunya, la llei de contenció de preus de 2020 va permetre fer-ho, segons han demostrat diversos estudis. S’entén que des de Madrid es vulgui plantejar un sistema similar a tot l’Estat, tot i que, en les negociacions de la llei, es garantia un encaix amb l’únic sistema implementat i eficaç fins ara, el català. Ara bé, l’elaboració d’aquest índex únic a escala estatal no pot continuar endarrerint l’aplicació de la llei a Catalunya: és urgent desbloquejar-la, com denuncia el Sindicat de Llogateres. Especialment perquè, davant la negativa a aplicar la llei de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, és un dels pocs territoris on pot tenir efectes, i el Govern català encara podria estirar una mica més.

2. S’han de continuar explorant mesures que posin fre a les tendències especulatives del mercat immobiliari

D’una banda, iniciatives com el 30% d’habitatge assequible en noves construccions o rehabilitacions integrals proposava que aquest sector privat aportés també habitatge assequible, una mesura pionera a tot l’Estat impulsada des de les lluites. Des de les entitats socials impulsores defensem la seva potència, i veiem amb preocupació els canvis proposats des de l’alcaldia de Barcelona, que plantegen “flexibilitzar i monetitzar” aquesta obligació.

3. Cal plantejar el debat sobre la limitació de compra d’habitatge per persones no residents al país

Es tracta d’una política que ja s’ha adoptat a Nova Zelanda, a Amsterdam o al Canadà, i recentment a Andorra. En la darrera legislatura, Balears plantejava seriosament aquesta discussió. L’estudi jurídic dut a terme per l’Observatori DESC afirmava que seria necessària una habilitació estatal per permetre que les comunitats autònomes poguessin implementar aquesta restricció, en concret per a persones no residents a les Illes que volguessin comprar una segona residència. La consolidació dels fons d’inversió com a operadors opacs i agressius en el mercat immobiliari de Barcelona planteja la necessitat d’aprofundir en aquest tipus d’apostes que garanteixin el dret a l’habitatge i bones pràctiques amb els i les llogateres.

4. Una nova estratègia jurídica: demandar els fons voltor que compren habitatge

Tanmateix, tenim après que no només cal aprovar polítiques i lleis garantistes que posin límits al lucre del sector privat, sinó que l’esforç més important és implementar-les. Sovint, els tribunals no ho posen fàcil, donant la raó a les grans corporacions, però és imprescindible incidir-hi. Ahir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) anunciava una nova estratègia jurídica: ha demandat 16 fons voltor que no oferien un lloguer social incomplint la norma vigent.

Tot això marcaria la diferència del futur nou Govern: cal valentia per liderar polítiques d’habitatge ben finançades i aplicar límits al mercat que permetin superar el desencís d’una llei estatal d’habitatge menys ambiciosa del que s’esperava. En cas contrari, els fons d’inversió i grans propietaris continuaran precaritzant cada vegada més les nostres llars, sigui amb pisos rusc o venda d’habitacions. La sèrie distòpica The arquitect, que es pot veure a Filmin, no ens queda pas tan lluny.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies