Crític Cerca
Opinió
Joan Benach

Joan Benach

Professor i investigador en qüestions de salut i desigualtat

Construir una casa habitable?

El filòsof Santiago Alba Rico lamenta que en un món “inhabitable” és impossible construir una veritable "casa": el capitalisme no ha cobert les necessitats bàsiques de la humanitat ni ha erradicat la pobresa i la desigualtat

25/05/2022 | 06:00

Foto: ROMOLO TAVANI – GETTY IMAGES

La barreja de ritmes i la seva energia vibrant contagia milions de persones de tot el globus. La cadència enganxosa, la sensualitat i capacitat d’expressar alegria on es fonen pop, reggaeton i música porto-riquenya, les mil versions que inclouen centenars de paròdies i versions casolanes, la banda sonora d’una telenovel·la, i fins i tot el seu ús en videojocs, són algunes de les causes que generaran un fenomen global. La cançó “Despacito”, del cantant porto-riqueny Luis Fonsi, es va publicar el 12 de gener de 2017 i va aconseguir immediatament ser el número 1 en desenes de països i diversos premis Grammy Llatins. A penes un dia després de l’estrena, ja havia rebut 20 milions de visites a YouTube; en tres mesos, 1.000 milions de visites, i en un any, 5.000 milions de visites, i així es va convertir en un dels vídeos més vistos de la història fins aleshores.[1]

Aquesta explosió d’entusiasme amaga, no obstant això, una cosa inquietant, un secret ocult: la informació digital consumeix molta energia. La visualització d’aquesta fita musical va requerir cremar l’energia utilitzada durant un any en 40.000 llars dels Estats Units,[2] segons va revelar Naomi Xu Elegant al reportatge The Internet Cloud Has a Dirty Secret, publicat a la revista Fortune.

Cada minut es fan al món diversos milions de cerques, documents, i desenes de milions de missatges de WhatsApp.[3] Una sola cerca a Google gasta l’energia per il·luminar durant 17 segons una bombeta de 60 watts. Les plataformes digitals emmagatzemen, gestionen i transformen dades que gasten molta energia i generen soroll i calor.[4] Tant és així que les grans empreses digitals instal·len els seus centres a Islàndia, a Finlàndia, a Suècia, a Noruega i al Canadà, usant el fred del pol a manera de refrigerant gratuït. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), en forma de dades digitals de milers de milions de telèfons intel·ligents, tauletes i dispositius connectats a Internet, estan assedegades d’energia.[5] Internet es menja el 10% del consum energètic mundial, un percentatge que podria doblar-se en tot just uns quants anys a mesura que 1.000 milions de persones més es connectin en línia.[6] [7] S’estima que aquest 2022 ens acostem ja als 5.000 milions d’usuaris d’Internet,[8] amb desenes de milions de dispositius de la “Internet de les coses”, amb un volum massiu de dades associat a automòbils sense conductor, robots, videovigilància i la intel·ligència artificial. Andrae Anders, un especialista de l’empresa xinesa de telecomunicacions Huawei, assenyala:

“S’acosta ‘un tsunami de dades’. Tot el que pot ser digitalitzat està sent digitalitzat. És una tempesta perfecta. S’acosta el 5G [la cinquena generació de tecnologia mòbil]; el trànsit IP [protocol d’Internet] és molt més gran que l’estimat, i tots els automòbils i màquines, robots i intel·ligència artificial s’estan digitalitzant, produint grans quantitats de dades que s’emmagatzemen en centres de dades… Existeix un risc real que tot s’escapi del control”.[9]

Tot indica que l’increment en la despesa energètica que requereix Internet no podrà obtenir-se de les energies renovables

Malgrat els augments previsibles en l’eficiència per optimitzar la generació, l’emmagatzematge i la distribució d’energia i l’ús d’energies renovables en allò que l’influent assagista Jeremy Rifkin va denominar la “internet de l’energia”,[10] tot indica que l’increment en la despesa energètica no podrà obtenir-se de les energies renovables, sinó que, de forma generalitzada, haurà de continuar utilitzant uns combustibles fòssils cada vegada més escassos.

Qui va anticipar el naixement d’Internet?

El conegut escriptor britànic Herbert George Wells, autor de notables obres de ciència-ficció,[11] va albirar el 1937 una Enciclopèdia Mundial Permanent, alguna cosa semblant al que avui dia coneixem per Viquipèdia. Uns quants anys més tard, el mateix Wells anticipava la creació d’Internet en assenyalar amb optimisme que tot aquest coneixement seria gestionat mitjançant un artefacte amb la forma de xarxa que representaria el principi d’un veritable Cervell Mundial, que actualitzaria i difondria constantment informació per tot el món, la qual cosa ajudaria a unir les nacions i a prevenir la generació de guerres.

“La memòria humana al complet pot ser, i probablement ho serà molt aviat, accessible per a tot individu […]. Pot ser reproduïda de manera exacta i completa, al Perú, a la Xina, a Islàndia, a l’Àfrica Central o en qualsevol altra part […]. No es tracta d’un somni remot, ni d’una fantasia […]. Resulta difícil no creure que, en el futur pròxim, existirà aquesta Enciclopèdia Permanent del Món, tan compacta en la seva forma i tan gegant en el seu abast i possible influència”.[12]

Imatge utilitzada en una dramatització radiofònica del conte d'E. M. Forster 'The machine stops' / ARXIU

Tres dècades abans, en una època en la qual la ràdio no era encara un fenomen de masses i la gent no feia servir telèfons, Edward Morgan Forster escrivia en forma molt més pessimista un conte curt sobre el desenvolupament de les màquines:

“No t’adones que som nosaltres els que estem morint, i que aquí l’única cosa que realment viu és la màquina? Hem creat la màquina per fer la nostra voluntat, però ara no podem fer que ella compleixi la nostra. Ens ha robat el sentit de l’espai i del tacte, ha gargotejat totes les relacions humanes i ha reduït l’amor a un mer acte carnal; ha paralitzat els nostres cossos i les nostres voluntats i ara ens obliga a rendir-li culte. La Màquina avança, però no segons les nostres directrius; actua, però no d’acord amb els nostres objectius. Existim només com a glòbuls sanguinis que flueixen per les seves artèries, i si pogués funcionar sense nosaltres, ens deixaria morir”.[13]

Forster imaginava un món inquietant on les interaccions cara a cara serien infreqüents i el coneixement i les idees es compartirien mitjançant un sistema que connectés les persones a través d’una màquina a la qual s’adoraria com si fos un ésser viu. D’aquesta manera, l’escriptor britànic anticipava els efectes perniciosos de les xarxes socials, dels telèfons intel·ligents i d’Internet en la cultura i en les relacions personals, ja que, en subordinar la vida a l’automatització, augmenta el nostre aïllament social, ens fem més dependents i ens desnaturalitzem.

Entusiastes i detractors de la revolució d’Internet

El capitalisme és una immensa màquina de generar iniciatives, fabricar productes, crear coneixements, innovar i produir béns i serveis. Especialment en les últimes dècades, l’avenç tecnològic ha estat molt notable. Per exemple, Internet és per a molts un dels invents moderns més grans de la humanitat. És una xarxa global de comunicacions decisiva en l’era de la informació, de la mateixa manera que la xarxa elèctrica i el vehicle de motor ho van ser durant l’era industrial. Aquesta xarxa global i sense fil de xarxes informàtiques permet produir, distribuir i utilitzar informació digitalitzada en qualsevol format amb la ubiqüitat d’una comunicació multimodal i interactiva, lliure de límits temporals i espacials.[14] No obstant això, com sol passar amb qualsevol canvi tecnològic important, la valoració dels usos d’Internet ha de ser ambivalent, optipessimista alhora. Alguns veuen en Internet un mitjà fonamental per acréixer la nostra intel·ligència, sociabilitat i responsabilitat cívica; en canvi, per a uns altres, ja sigui a través de les xarxes socials o d’una altra mena de canals, mitjans o xarxes, la Web genera entreteniment, distracció, banalitat i addicció, i tot això pot fer-nos més indefensos davant la propaganda o davant informació contaminada, falsa, o directament tòxica.

Internet augmenta la sensació d’autonomia, llibertat i satisfacció personal, però també genera trastorns de la personalitat i de salut mental

Internet tendeix a augmentar la comunicació social de masses i l’accés al coneixement, tot augmentant la sensació d’autonomia, llibertat i satisfacció personal, però la xarxa també modela el nostre pensament, generant trastorns en la nostra personalitat i problemes de salut mental com ara l’aïllament, la depressió o l’anòmia. Internet permet millorar algunes capacitats visuals o la capacitat de fer múltiples tasques alhora; però, especialment per a l’anomenada generació Web, la xarxa danya també la nostra capacitat per mantenir l’atenció, dificultant la concentració, la introspecció, així com la capacitat d’una lectura profunda, de la contemplació o d’altres notables capacitats mentals.[15] Per al filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, patim una intoxicació produïda per una infomania global creadora d’infòmans i infòmates:

“La informació per ella sola no il·lumina el món… A partir d’un cert punt, la informació no és informativa, sinó deformativa… Som massa dependents de la droga digital i vivim atordits per la febre de la comunicació”.[16]

Vivim en el millor dels mons possibles?

Fa poc més de dos segles, una gran part de la humanitat era analfabeta i la mortalitat infantil era altíssima. La posada en pràctica de polítiques socioeconòmiques expansives, al costat del desenvolupament cientificotècnic, una més gran disponibilitat d’aliments, i les lluites i reivindicacions per aconseguir una millor higiene ambiental i de salut pública, van ajudar a millorar la qualitat de vida, alleujar malalties i solucionar problemes de salut que al llarg de la història van causar un enorme sofriment a la humanitat.[17] [18] L’esperança de vida en néixer va augmentar ràpidament des de la Il·lustració; en aquells dies només era d’aproximadament 30 anys en tots els països. El 1845, un infant de 5 anys podia esperar viure 55 anys, aproximadament. En el segle XX, l’esperança de vida global es va doblar fins a aconseguir el 2019 els 78 anys en les dones i els 72 en els homes, si bé, en molts dels països subsaharians més pobres, l’esperança de vida a penes sobrepassa els 50 anys.[19] Als països pobres, les vacunes, la teràpia de rehidratació oral, la iodació de la sal o els suplements de vitamina A van salvar en la segona meitat del segle XX al voltant de cinc milions de vides anuals, aconseguint que 750.000 nenes i nens no quedessin físicament o mentalment discapacitades per a sempre.[20]

Els tecnooptimistes creuen que el planeta continuarà progressant en la major part d’indicadors i que el futur encara serà millor

Aquesta visió de progrés segons la qual avui estaríem millor que mai és compartida per nombrosos tertulians mediàtics (també coneguts per totòlegs, perquè opinen de tot allò diví i humà), i pels qui promouen la coneguda per indústria de l’optimisme. Gràcies a l’avenç tecnocientífic i social en educació, democràcia o salut, actualment viuríem en el millor dels mons possibles. És així com els mitjans de comunicació reprodueixen i amplifiquen l’optimisme d’autors com Steven Pinker, Max Roser, Johan Norberg, Hans Rosling o Matt Ridley,[21] que ens inunden amb indicadors positius que justifiquen les bondats del món on vivim. Ridley, per exemple, sosté:

“El món sortirà de la crisi actual gràcies a la forma en què els mercats de béns, serveis i idees permeten als éssers humans intercanviar i especialitzar-se honestament, per al benefici de tots… Mentre es permeti, en algun lloc, que floreixin l’intercanvi i l’especialització humans, la cultura evoluciona independentment de l’ajuda o els obstacles dels líders, i el resultat és que la prosperitat s’expandeix, la tecnologia progressa, la pobresa declina, la malaltia es redueix, la fecunditat cau, la felicitat s’eleva, la violència s’atrofia, la llibertat creix, el coneixement floreix, el medi ambient millora i la naturalesa s’estén”.[22]

Sí, seríem en el millor moment de la història humana i, malgrat guerres, crisis i pandèmies, el planeta continuarà progressant en la major part d’indicadors que considerem. El creixement econòmic, l’augment global en l’esperança de vida, l’accés a aliments i aigua potable, una major llibertat i igualtat, la reducció de la pobresa, de l’analfabetisme, de la mortalitat infantil i de la violència, o la revolució biomèdica amb la vacunació i tractament de milions d’infants, serien exemples d’aquest progrés global.[23] Per exemple, per a l’economista Xavier Sala i Martín:

“En poc més de 200 anys, el capitalisme ha fet que el treballador mitjà d’una economia de mercat mitjana no sols hagi deixat de viure a la frontera de la subsistència, sinó que fins i tot tingui accés a plaers que l’home més ric de la història, l’emperador Mansa Musa I, no podia ni imaginar”.[24]

Amb la iniciativa 'Smart Anything Everywhere', la Unió Europea pretén estendre la digitalització a tots els àmbits de la vida quotidiana / SAE-UE

Però, a més a més, els múltiples avenços aconseguits estarien d’acord amb un progrés cientificotècnic pràcticament il·limitat: l’expansió global d’Internet, la intel·ligència artificial, la robòtica, la infotecnologia i la ubiqua digitalització “intel·ligent” de pràcticament tot (l’Smart Anything Everywhere de l’Horizon 2020[25] de la Comissió Europea): telèfons, ciutats, màquines, serveis… o el mateix ésser humà. Segons aquesta visió, el futur encara serà millor. Amb la tecnociència es preveu reduir en pocs anys a la meitat la mort de nens de menys de cinc anys, erradicar quatre malalties (la poliomielitis, el cuc de Guinea, l’elefantiasi i l’oncocercosi), i reduir en gairebé dos terços el nombre de dones que moren durant el part, el control de la malària i el VIH. No només serem capaços d’evitar la malaltia i fins i tot la mort, sinó també progressar, revolucionar el planeta i la vida, generar vida artificial amb éssers inorgànics, autoconstruir-nos com a cíborgs posthumans i fins i tot conquerir altres planetes.[26] Els tecnooptimistes veuen encara millor el futur. Segons la Fundació Gates, s’aconseguirà un progrés sense precedents en la salut mundial fins a aconseguir l’equitat global de salut.

“La vida dels habitants dels països pobres millorarà més ràpidament que mai abans en la història” i els pobres “viuran més anys i gaudiran de millor salut”.[27]

Les mancances del capitalisme

La visió optimista del món d’experts, acadèmics i opinadors setciències contrasta, no obstant això, amb una realitat popular molt més fosca, àmpliament curulla de preocupació i pessimisme. Segons una enquesta feta a més de 34.000 persones de 28 països, des dels Estats Units i França fins a la Xina i Rússia, un 56% de persones va estar d’acord que “el capitalisme tal com existeix avui fa més mal que bé al món“.[28] Per què? Perquè, malgrat els indubtables avenços reeixits, moltes persones senten d’una altra manera el futur que ens espera, perceben que la manera de vida capitalista no és un bon sistema d’organització econòmica i social, i que tenim un gravíssim problema ecològic.[29 No és aquí el lloc de retratar amb detall les seves causes i efectes més profunds, però sí almenys de prendre’n consciència.

Cua de persones per carregar aigua potable al camp de refugiats de Jamam, al Sudan del Sud / JOHN FERGUSON – OXFAM

El capitalisme no ha cobert necessitats bàsiques de la humanitat ni ha aconseguit erradicar la pobresa i la desigualtat

Al costat de progressos cientificotècnics i socials molt difícils d’imaginar fa a penes dos segles, el capitalisme no ha cobert necessitats bàsiques de la humanitat, ni ha aconseguit erradicar la pobresa i la desigualtat. De fet, el creixement econòmic europeu entre els segles XVI i XIX va anar acompanyat d’una reculada en la qualitat de vida de bona part de la població,[30] així com una reducció d’un dels millors indicadors històrics de què disposem, l’alçada de la població, durant la Revolució Industrial,[31] amb un augment posterior durant el segle XX de la bretxa d’aquesta desigualtat entre les persones dels països rics i pobres.[32] En les últimes quatre dècades, l’1% més ric de la població mundial es va apropiar del 27% del creixement econòmic, mentre que la meitat més pobra (3.500 milions) només en va capturar el 13%.[33] Aquesta desigualtat socioeconòmica té un enorme impacte en les inequitats de salut.[34] La pandèmia de la Covid-19 i la desigualtat[35] han empitjorat encara més les coses, tot reduint l’esperança de vida de molts països.[36] Segons Oxfam, la riquesa dels 10 homes més rics s’ha duplicat, mentre que els ingressos del 99% de la humanitat s’ha deteriorat: 252 homes posseeixen més riquesa que els 1.000 milions de dones i nenes d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i del Carib.[37]

Fa ja gairebé mig segle, Manuel Sacristán assenyalava que la humanitat havia de proposar-se la tasca de construir una humanitat més justa en una Terra habitable,[38] quelcom que queda molt lluny de la realitat actual. N’hi ha prou de recordar que avui més de 800 milions de persones estan subalimentades o passen fam, que una de cada tres persones al món no té accés a l’aigua potable, o que la meitat de la població mundial (3.600 milions) viu en contextos altament vulnerables a la crisi climàtica.[39] El també filòsof Santiago Alba Rico assenyala que les coses tenen valor perquè les esperem i perquè les cuidem, i que en un món “inhabitable” és impossible construir una veritable “casa”.[40] Un món que sobredesenvolupa alguns països i atropella els altres, que passa per sobre dels cossos de tants desallotjats i perduts, que oblida que som natura, que està saturat de fe tecnoreligiosa per solucionar qualsevol tema, que ens distreu, que no té espera, que ens impedeix acostar-nos a la trobada de les coses, que no té cura del que som… és un món on no sembla possible construir una llar ni un lloc on habitar. Aprendrem a construir una casa on conviure amb dignitat, alegria i fraternitat?

* La versió original en castellà d’aquest article va ser publicada el 10 de maig de 2022 a Ctxt. Podeu llegir-la aquí.

Referències

  1. Composta per Luis Fonsi, al costat de la panamenya Erika Ender, la cançó és animada, simple, repetitiva i amb un ritme enganxós i familiar, que s’interromp amb canvis inesperats. Un estudi del Departament de Psicologia de la Western Washington University assenyala tres elements clau: que el cantant sostingui la paraula síl·laba per síl·laba (Despa-cito), que hi hagi molts sons (aguts i greus, ràpids i lents) i la mescla de veus, agudes i energètiques, de Luis Fonsi i Daddy Yankee. A inicis de 2022 el nombre de visites de “Despacito” va sobrepassar els 7.800 milions, només essent superada per la cançó infantil “Baby Shark”, que en la mateixa data s’acostava als 10.000 milions de visites.
  2. Naomi Xu Elegant. The Internet Cloud Has a Dirty Secret. Fortune. 18 de setembre de 2019.
  3. Jordi Ortega. Big Data y el impacto energético, climático y en la libertad. La Vanguardia. 09 de juliol de 2019.
  4. El més gran Data Center del món és el Group Data Center Alley al comtat de Loudoun (Virgínia, els Estats Units), amb una gran concentració de més de 3.000 empreses, on pels seus servidors passa diàriament més del 70% del trànsit global de la xarxa. El més gran d’Àsia és a Langfang (la Xina), propietat de Range Technology Develoment, que ocupa 660.000 metres quadrats, o el Data Center de Newport (Gal·les) de la companyia NGD (Next Generation Data), amb 70.000 quadrats. Kolo, empresa de Big Data, va construir un centre al Cercle Polar que considera sostenible en refrigerar els seus servidors “sense energia”. Google té un centre a Noruega: Ballengen; 600.000 m³ amb un consum de 1000 MW. Facebook té servidors (27.000 metres quadrats) a la localitat sueca de Lulea, a 112 km del Cercle Polar. Veure: El Green Data Center’ de l’Àrtic. Ethic. 14 de juny de 2018.
  5. “Si internet fos un país, seria el sisè per consum d’energia del món, amb una despesa similar al de Rússia”, ha dit Jaume Salom (Investigador de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, IREC). Veure: Lorena Farràs. Cambio climático: tu teléfono tampoco está libre de emisiones. La Vanguardia. 24 de gener de 2020.
  6. Vera P Jensen. Internet uses more than 10% of the world’s electricity. Inside Scandinavian Business. 14 de març de 2019.
  7. La qual cosa podria traduir-se en el 3,5% de les emissions globals el 2020 i el 14% per al 2040. John Vidal. ‘Tsunami of data’ could consum one fifth of global electricity by 2025. Climate Home News. 11 de desembre de 2017.
  8. Susana Galeano. “El nombre d’usuaris d’Internet al món creix un 4% i frega els 5.000 milions (2022)”. M4rketing Ecommerce, 27 de gener de 2022. Segons un informe elaborat per Hootsuite i We Are Social, a Espanya s’estima que el 2022 gairebé 44 milions d’espanyols són usuaris d’Internet que accedeixen a la Xarxa especialment a través dels seus dispositius mòbils. We are social. 09 de febrer de 2022.
  9. ‘Tsunami of data’ could consume one fifth of global electricity by 2025. The Guardian. 11 de desembre de 2017.
  10. Jeremy Rifkin. The Third Industrial Revolution: How Lateral Power Is Transforming Energy, the Economy, and the World. Nova York: Palgrave Macmillan, 2011.
  11. Entre les obres de ciència-ficció més conegudes d’H. G. Wells cal destacar: La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896), L’home invisible (1897) i La guerra dels mons (1898).
  12. H.G. Wells. Cerebro mundial. Madrid: Mundarnau, 2004 [H.G. Wells. World Brain. Doubleday. NY: Doran & Co. 1938]. H.G. Wells. Cerebro mundial. Madrid: Mundarnau, 2004 [H.G. Wells. World Brain. Doubleday. NY: Doran & Co. 1938]. [El subratllat és de l’autor]
  13. E.M. Forster. La màquina se para. Madrid: Edicions Salmó. 2016. [L’edició original es va dir The Machine Stops, publicada inicialment el novembre de 1909 a The Oxford and Cambridge Review].
  14. Castells M. El impacto de internet en la sociedad: una perspectiva global, a [email protected]: 19 ensayos clave sobre cómo internet está cambiando nuestras vidas. Madrid: BBVA, 2013.
  15. El trànsit de la pàgina a la pantalla no es limita a canviar la nostra manera de navegar per un text. També influeix en el grau d’atenció que prestem a un text i en la profunditat en la qual ens hi submergim. Per exemple, els enllaços o links d’un text capten la nostra atenció convidant-nos a prémer-los i abandonar el text en el qual estem immersos, i així acaben distraient-nos i impedint dedicar-li una atenció sostinguda. Internet ens obre les portes a una biblioteca d’informació sense precedents, però al temps estem disminuint la capacitat de conèixer amb profunditat una matèria per nosaltres mateixos. Veure: Carr N. Superficials. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Madrid: Taurus, 2011.
  16. Byng-Chul Han. No-Cosas. Quiebras del mundo de hoy. Barcelona. Taurus, 2021. [Traducció de Joaquín Chamorro Mielke].
  17. Els majors assoliments de la medicina i la salut pública en els últims 150 anys inclouen: l’accés a vacunes, antibiòtics i altres tractaments, més aliments i més segurs, aigua potable neta i sense gèrmens, vehicles més segurs i millores en la salut laboral, tot evitant riscos i accidents, millor higiene oral, planificació familiar més efectiva i segura, avenços en l’atenció maternoinfantil, major coneixement i control de moltes malalties infeccioses i dels problemes cardiovasculars, programes de salut pública efectius que han reduït el consum de tabac, i millors tècniques quirúrgiques, de diagnòstic d’imatge i endoscòpia i trasplantaments d’òrgans. Veure: Royal College of Physicians of Edinburgh. US Centers for Disease Control and Prevention. Ten great public health achievements—United States, 1900-99. MMWR 1999;481:241-3. J.P. Koplan. Medical Milestones. I’ve got a little list. BMJ 2007; 334:s20.
  18. US Centers for Disease Control and Prevention. Ten great public health achievements—United States, 1900-99. MMWR 1999;481:241-3. Royal College of Physicians of Edinburgh. J.P. Koplan. Medical Milestones. I’ve got a little list. BMJ 2007; 334:s20.
  19. WHO. World health statistics 2021: monitoring health for the SDGs, sustainable developmeng goals.
  20. UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància). El progreso de las naciones. Barcelona: UNICEF, 1996.
  21. Alguns exemples. Steven Pinker: Los ángeles que llevamos dentro. Barcelona: Paidós, 2012; i En defensa de la Ilustración: Por la razón, la ciencia, el humanismo y el progreso. Barcelona: Paidós, 2018. El text de Max Roser: The short history of global living conditions and why it matters that we know it. (ourworldindata.org.2017). El llibre de Matt Ridley. El optimista racional. ¿Tiene límites la capacidad de la raza humana? Madrid: Taurus, 2011. Els llibres de Johan Norberg: En defensa del capitalismo global. Madrid: Unión editorial, 2009; i Progreso. 10 Razones para mirar al futuro con optimismo. Barcelona: Deusto, 2017. El llibre de Hans Rosling: Fact Fulness. Nova York: Flatiron Books, 2018.
  22. Matt Ridley. El optimista racional. ¿Tiene límites la capacidad de la raza humana? Madrid: Taurus, 2011. [El subratllat és de l’autor].
  23. Algunes dades d’aquest progrés. Des del 1950, l’esperança de vida va augmentar de 48 a 72 anys. A partir de 2000, va augmentar 6 anys al món i 10 anys a Àfrica (53 a 63 anys). El 1960, un de cada cinc infants moria abans dels cinc anys, ara en sobreviuen 24 de cada 25. A l’Àfrica subsahariana, entre el 2000 i el 2015 va millorar substancialment la salubritat de les llars (de l’11 al 23%). Veure: Roser M, Ortiz-Ospina E, Ritchie H. Life Expectancy. Our World in Data. Burstein R, Henry NJ, , Collison ML et al. Mapping 123 million neonatal, infant and child deaths between 2000 and 2017. Nature 2019;574:353–358. Tusting LS, Bisanzio D, Alabaster G, et al. Mapping changes in housing in sub-Saharan Africa from 2000 to 2015. Nature 2019;568:391–394.
  24. Xavier Sala i Martín. El capitalismo no es perfecto, pero reduce la pobreza mundial. El Economista. 25 d’octubre de 2013.
  25. EU Programmes 2014-2020. Smart Anything Everywhere.
  26. Vegeu per exemple els escrits de Raymond Kurzweil, José Luis Cordeiro i altres promotors d’un futur tecnodistòpic. R: Kurzweil. La singularidad está cerca. Lola Books, 2012.
  27. Bill Gates, Melinda Gates. Nuestra gran apuesta de futuro. El País. 22 de gener de 2015.
  28. El gener de 2020, abans d’emergir la pandèmia del coronavirus i en vigílies del Fòrum de Davos, el Baròmetre de Confiança Edelman, produït per l’agència estatunidenca de comunicacions Edelman, va preguntar per primera vegada a desenes de milers de ciutadans sobre si el món en què vivim està preparat per donar-los un bon futur, i la seva percepció del capitalisme. La majoria de persones va mostrar dubtes sobre les democràcies capitalistes occidentals. La falta de confiança en el capitalisme va ser major a Tailàndia (75%) i l’Índia (74%), seguits de prop per França (69%). Només a Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Corea del Sud, Hong Kong i el Japó, la majoria no va estar d’acord amb l’afirmació que el capitalisme actualment fa més mal que bé. Veure: Reuters. El capitalismo hace “más daño que bien”. Baròmetre de Edelman. El Economista, 20 de gener de 2020.
  29. Joan Benach. Tenemos un Problema. Ctxt, 23 d’abril de 2022.
  30. Floud, R.W. Fogel, B. Harris, S.C. Hong. The Changing Body, Health, Nutrition, and Human development in the Western World since 1700. Cambridge, Cambridge University press, 2011.
  31. Komlos J. Shrinking in a Growing Economy? The Mystery of Physical Stature during the Industrial Revolution. Journal of Economic History 1998;58(3):779-802.
  32. L’estudi va ser coordinat per l’OMS amb la col·laboració de 800 investigadors de tot el món. NCD Risk Factor Collaboration (NCD-RisC). A century of trends in adult human height. eLife 2016;5:e13410.
  33. Thomas Piketty. Capital e ideología. Barcelona: Paidós, 2019.
  34. Vegeu: Wilkinson RG, Pickett K. Desigualdad. un análisis de la (in)felicidad colectiva. Madrid: Turner, 2009. Benach J. La desigualdad es la peor pandemia. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global. 2021(154):33-46; Benach J. La salud es política. Un planeta enfermo de desigualdades. Barcelona: Icaria, 2020.
  35. Joan Benach. Hay una mirada miope que culpa de los contagios a la responsabilidad individual, cuando el origen está en la pobreza. Ctxt, 27 d’octubre de 2020. Entrevista d’Èlia Pons “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”, publicada originalment al Diari de la Sanitat, 21 d’octubre de 2020.
  36. Aburto JM, Schöley J, Kashnitsky I, et al. Quantifying impacts of the COVID-19 pandemic through life-expectancy losses: a population-level study of 29 countries. Int Journal of Epidemiology 2022; 63–74 doi: 10.1093/ije/dyab207.
  37. Nabil Ahmed, Anna Marriott, Nafkote Dabi, Megan Lowthers, Max Lawson, Leah Mugehera. Las desigualdades matan. Oxfam Internacional, gener de 2022.
  38. M. Sacristán. Carta de la redacción del nº 1 de Mientras Tanto. Nov-des 1979. A: M. Sacristán. Pacifismo, ecología y política alternativa. Barcelona: Icaria, 1987; Santiago Alba Rico. Sobre lo inconsistente y lo incompleto. Ctxt, 9 de gener de 2020.
  39. Segons l’UNICEF i l’OMS, al voltant de 2.200 milions de persones a tot el món no compten amb serveis d’aigua potable gestionats de manera segura, 4.200 milions no compten amb serveis de sanejament gestionats de manera segura i 3.000 milions manquen d’instal·lacions bàsiques per a rentar-se les mans. UNICEF, Juny 2019. Food and Agriculture Organization of the United Nations. The State of Food Security and Nutrition in the World 2021. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). Sixth Assessment Report (AR6). Agost de 2021.
  40. Santiago Alba Rico. Sobre lo inconsistente y lo incompleto. Ctxt, 09 de gener de 2020.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies