11/09/2015 | 08:00
Les imatges de les milicianes de les Unitats de Defensa de les Dones a l’enclavament autònom kurd de Kobanê, al nord de Síria, van donar la volta al món a final de l’any 2014. Al gener de 2015, les milícies kurdes anunciaven que havien expulsat l’Estat Islàmic de la ciutat. Va ser un dels moments de major visibilització de la qüestió kurda dels darrers anys, un moment de protagonisme per a un poble acostumat a ser negat, amagat o menyspreat internacionalment.
Els grups de suport que existeixen arreu del planeta, però, intenten capgirar aquesta situació, també des de Catalunya. I aquest ànim divulgatiu també arriba al món editorial a través de dos llibres. ‘Kurdistan, el Poble del Sol. Una història política‘ (Tigre de Paper, 2015), de Jordi Vàzquez, i ‘La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà ‘(Descontrol – Kurdiscat, 2015), de diversos autors, cerquen donar a conèixer l’enorme repressió a la qual ha estat sotmesa la població kurda, sobretot per part dels estats. Els títols seleccionats no presenten històries contradictòries: tots dos s’han publicat en l’òrbita del Kurdiscat-Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan. De fet, l’autor del primer volum s’encarrega d’un capítol del segon.
L’assaig històrico-polític de Vàzquez comprèn i detalla amb una mateixa profunditat les lluites dels kurds en els quatre estats on hi són presents majoritàriament, Turquia, l’Iraq, l’Iran i Síria. ‘La revolució ignorada’, en canvi, se centra en Rojava, la regió occidental del Kurdistan sirià, i analitza els avenços que s’hi han produït en democràcia directa, feminisme i pluralisme.
Una història política
“La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes”, escriu Vàzquez al primer capítol de ‘Kurdistan, el Poble del Sol. Una història política’. L’autor, fundador tant de la Plataforma per la Llengua com del Kurdiscat, evidencia amb aquestes paraules que al món no hi ha altra nació més silenciada i maltractada que la kurda, la nació sense Estat més gran del món. Si els Països Catalans fan poc més de 70.000 km2, el Kurdistan tindria gairebé 500.000 km2 repartits entre Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.
A ‘Kurdistan, el Poble del Sol’, Vàzquez demostra un coneixement exhaustiu del terreny. El llibre s’estructura en quatre parts, després d’una introducció històrico-cultural. Les quatre seccions sobre el Kurdistan turc —el més extens, a causa de la seva importància en població i en superfície—, el Kurdistan iraquià, l’iranià i el sirià són alhora subdividides en capítols que arrenquen a principis del segle XX: aporten el context que situa la formació dels estats actuals i detallen l’evolució de les formacions polítiques kurdes, en ocasions enfrontades entre elles.
El politòleg, activista i membre de la CUP, Quin Arrufat, fa un pròleg autobiogràfic de la seva estada al Kurdistan turc en un intercanvi universitari. Arran de la denúncia per propaganda terrorista al company que l’havia convidat, reflexiona: “Fins que no entens que per a la major part dels turcs, sentir Diyarbakir [ciutat del nord del Kurdistan], Kurdistan o llengua kurda és sentir odi, no pots entendre que els seus companys de classe el denunciessin, així sense proves, amb la sola evidència d’haver-nos dut a veure la seva família”.
“Odi” és precisament la paraula que més s’ajusta al resultat de la repressió estructural de l’Estat turc a les poblacions kurdes dins del seu territori. A banda de la prohibició de parlar la llengua kurda, Vázquez recorda la delirant eliminació de la lletra k de l’alfabet turc o l’obligació que les persones kurdes es canviessin el nom. L’evolució del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) protagonitza gran part del primer capítol, els seus successius congressos, els enfrontaments amb l’exèrcit turc i les relacions amb els grups kurds a altres països o amb els governs sirià o iranià. Un element positiu del llibre és que, tot i situar clarament la violència d’Estat, no eludeix l’enorme repressió que la direcció del partit, i especialment el seu líder Abdullah Öcalan, ha exercit contra els membres dissidents al llarg de les dècades.
En ambdós llibres s’aborda la transformació del PKK des del marxisme i nacionalisme a l’adopció del confederalisme democràtic, influït per l’obra de l’anarquista nord-americà Murray Brookchin. Aquest comunalisme kurd ja no cerca la creació d’un estat nacional, sinó d’una nació que parteix de la democràcia directa i està organitzada autònomament per les comunitats i consells locals. El feminisme i l’ecologia són dos pilars fonamentals del nou model. Vàzquez matisa, però, que l’adopció del confederalisme democràtic no ha implicat que s’hagi eliminat ni la visió militarista de la societat ni la visibilització d’un sol líder.
L’esperança de Rojava
L’aplicació del confederalisme democràtic inspirat en Brookchin a Rojava, territori kurd autònom dins de l’estat de Síria, és un dels temes centrals de la ‘La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà’. En coedició entre l’editorial Descontrol i el Kurdiscat, el títol s’edita com a introducció al procés de transformació social que es du a terme a la citada regió, molt d’actualitat a causa dels esdeveniments més recents. Els propis impulsors precisen, però, que és un llibre “senzill”, que pretén servir “de primera aproximació al conflicte”. Compta, de nou, amb un prologuista rellevant: l’antropòleg anarquista David Graeber, fill d’un voluntari de les Brigades Internacionals. Graeber, també citat al final de l’assaig de Vàzquez, fa un paral·lelisme entre la situació al Kurdistan amb l’Estat islàmic i la lluita republicana contra Franco.
El llibre és coral, un recull d’aportacions amb diversos nivells d’extensió i aprofundiment. Es divideix en vuit capítols nodrits amb articles ja publicats —com per exemple el de Jordi Martínez Martínez, “La transformació del PKK”— i d’altres escrits per a l’ocasió. Els capítols 5, 7 i 8, assumits pel col·lectiu Gatamaula i l’editorial Descontrol, són especialment interessants perquè descriuen la situació a Rojava i l’evolució del moviment feminista kurd a la zona. Com s’explica al llibre, en les estructures d’autogestió política queda reflectida l’intent tenaç de garantir la diversitat ètnica de les minories existents i la paritat en els anomenats Consells populars, una estructura federativa que depèn de les comunes —espais de decisió més local—.
‘La revolució ignorada’ és el primer llibre de la col·lecció Sol de revolta, l’objectiu de la qual és apropar la realitat del Kurdistan, del seu conflicte i de les seves descobertes. Els propers títols aprofundiran en la revolució a Rojava i en la teoria política kurda.
