Crític Cerca

Foto: PLATAFORMA D’ALIMENTS DE MANRESA

Reportatges

Deu demandes socials per a després de la crisi de la Covid-19

Portaveus de les organitzacions socials més afectades per la crisi que vindrà demanen reforçar l'Estat del benestar, nacionalitzar empreses i protegir les persones més vulnerables.

01/04/2020 | 07:00

Després de gairebé tres setmanes de confinament forçós per la pandèmia del coronavirus i sense un horitzó final clar, els estats s’enfronten ara al debat del després: què passarà quan s’acabi l’emergència sanitària? Quina profunditat tindrà una ja més que segura crisi econòmica? Com s’afrontarà la seva recuperació? Què i qui s’hauria de prioritzar? Amb el record fresc de la crisi del 2008, els moviments socials hi tenen ara molt a dir. Llavors, les retallades van condemnar un Estat del benestar que mai no s’ha acabat recuperant del tot, com explicàvem a CRÍTIC.

Deu entitats socials representants de sectors fonamentals de defensa dels drets de les persones exposen les seves demandes per un escenari post-Covid-19. Amb les particularitats de cada àmbit, coincideixen a demanar un reforçament del sector públic i el manteniment de les polítiques que protegeixen els sectors més vulnerables de la societat. Hi ha un denominador comú en totes les intervencions: quan passi la crisi del coronavirus, serà el moment de posar la vida i les cures al centre.

Blanca Bayas: “Necessitem un canvi de model que posi la vida al centre”

Membre de l’Observatori del Deute en la Globalització

La crisi del coronavirus n’evidencia una de més profunda; la d’un sistema econòmic i financer que prioritza els mercats davant de les persones i el planeta. És una crisi multidimensional; de cures, social, ecològica i econòmica. És urgent un canvi d’arrel en les polítiques i en les mesures econòmiques, i en la manera d’entendre el món. L’impacte econòmic i social del coronavirus serà enorme, i empitjorarà encara més el problema del deute públic i privat, però la crisi de fons ja hi era. Veiem com àmbits relatius als serveis bàsics (la sanitat, l’habitatge, l’educació, les infraestructures, etc.) han d’estar sotmesos a l’interès públic; no en mans d’actors privats. Les opcions de gestió i de titularitat haurien de ser públiques i publicocomunitàries (amb la participació de la societat civil). El canvi de model vindrà dels ecofeminismes, de la defensa dels béns i serveis comuns i des de les sobiranies, i tenint en compte que vivim en un context d’emergència climàtica. Necessitem un canvi de model que posi la vida el centre, al servei de les necessitats de les persones i de la preservació dels ecosistemes.

David Casassas: “Aspirem a una renda bàsica que ens doti de seguretat i de poder de negociació”

Vicepresident de la Xarxa Renda Bàsica

Aquesta crisi vírica ha fet encara més visible una crisi social que fa una eternitat que dura: el treball remunerat no és garantia de seguretat socioeconòmica, sigui perquè no n’hi ha per a tothom, sigui perquè els sous són sovint insuficients; les feines, intermitents i transitòries, esmicolen qualsevol certesa que ens permeti pensar una vida amb un fil conductor; la quotidianitat és un exercici de súplica d’engrunes de contractes, de bocins de subsidis. Calien poques hores de confinament perquè el sistema destapés les seves vergonyes. Per això aspirem a una renda bàsica que ens doti de la seguretat i del poder de negociació que tots i totes necessitem per refusar allò que ens fereix i per teixir relacions socials on tothom hi pugui dir la seva. El contrari de la súplica és la possibilitat de viure en llibertat, de fer del món del treball, remunerat o no, un espai veritablement propi. Per això la renda bàsica. La salut democràtica de les nostres societats en depèn en gran manera.

Una professional sanitària entrega una mostra per fer la prova del coronavirus a l'Hospital Clínic / FRANCISCO AVIA

Cesca Zapater: “Cal nacionalitzar els serveis sanitaris, sobretot els privatitzats els darrers anys”

Portaveu de la Marea Blanca de Catalunya

Des de la Marea Blanca de Catalunya hem lluitat per la recuperació d’un veritable Servei Nacional de Salut, públic, universal, finançat amb impostos i fonamentat en l’atenció primària, la principal perjudicada per les retallades. Quan sortim d’aquesta pandèmia, caldrà una transformació profunda que posi fi a l’espoli, a la corrupció i a la mala gestió. Cal enfortir el Servei Nacional de Salut com a únic instrument que podrà donar resposta amb equitat a les necessitats de salut actuals i futures del conjunt de la societat. Cal nacionalitzar els serveis sanitaris, retornant al caràcter públic tots els serveis privatitzats els darrers anys, i eliminar els sistemes de mútues ISFAS, MUFACE i MUGEJU. Cal reorientar el sistema sanitari cap a l’atenció primària dotant-la de capacitat assistencial, de planificació i de coordinació de serveis sociosanitaris, posar al centre la cura a les persones i prioritzar que es destinin recursos als serveis de suport a la vida. Finalment, cal incloure l’auditoria ciutadana de la sanitat per la transparència i el control, amb retiments de comptes per part de l’Administració.

Kike Molina: “Necessitem, ara més que mai, una transició ecosocial”

Coordinador d’Ecologistes en Acció de Catalunya

Si s’apliquen lògiques extractivistes i economicistes per superar la recessió econòmica que previsiblement provocarà la crisi sanitària de la COVID-19, estarem aprofundint en una crisi més gran: l’ecològica. Quan la pandèmia acabi, han d’anteposar-se la cura de les persones i els ecosistemes al creixement econòmic, perquè seguirem en un context d’emergència climàtica i ecològica. Necessitem, ara més que mai, una transició ecosocial que transformi el model de producció-consum (relocalització i tancament de cicles), democratitzi la gestió dels recursos naturals (sobirania alimentària i energètica, gestió comunitària de l’aigua), distribueixi la riquesa i el treball de manera justa, transformi el territori (reruralització i adaptació al canvi climàtic) i, sobretot, que respecti els límits planetaris i protegeixi la biosfera. L’emergència sanitària evidencia la necessitat d’un canvi estructural, i que som interdependents i ecodependents: posem la vida al centre d’una vegada. Correm el risc que aquesta pandèmia sigui utilitzada per rescatar el capitalisme financer i fòssil amb un endeutament massiu que pagarem molt car.

Xavier Puig: “Tenim un Estat del benestar fràgil que permet situacions intolerables”

President d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

El que està aflorant sota la crisi sanitària és una gran crisi social. Les desigualtats es fan presents de maneres molt diverses, i els efectes no desapareixeran quan acabi el confinament. Tenim un Estat del benestar fràgil que permet situacions intolerables d’infrahabitatge, de famílies i infants que no tenen cobert ni el més bàsic… L’accés a les tecnologies és una bretxa encara més evident aquests dies: la informació no arriba igual a tothom i els recursos per fer-hi front ho condicionen tot. La crisi del coronavirus trigarà molt a passar i, per evitar una fractura social profunda, caldran actuacions contundents i canvis estructurals. La crisi econòmica, no la poden tornar a pagar els mateixos. Com a societat, hem de reflexionar i abordar la transformació necessària per superar la crisi sistèmica que arrosseguem. El nou pacte social ha de posar les persones i les cures al centre, amb pilars com la renda bàsica universal per garantir uns ingressos i una mínima llibertat a tothom. El nou paradigma socioeconòmic s’ha de basar en la justícia social.

Una família confinada al seu pis de Sabadell / NORMA VIDAL

Jaime Palomera: “És imprescindible suspendre el pagament de lloguers, d’hipoteques i de subministraments”

Portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters

Amb la crisi sanitària, una part enorme de la població ha perdut la feina i una bona part dels seus ingressos. Hi ha milions de treballadors precaris, autònoms i petits empresaris que, si no treballen, no ingressen. No obstant això, se’ls segueix exigint que paguin lloguers, hipoteques i factures. Aquesta situació és irracional i injusta: si l’economia productiva es paralitza per lluitar contra el virus, també s’ha d’aturar l’economia rendista i extractiva. Fins ara, el Govern ha ignorat les nostres propostes de suspensió del pagament dels lloguers, raó per la qual hem convocat una vaga de lloguers a partir d’avui, 1 d’abril. També cal garantir una renda bàsica universal per a totes les persones que perdin els seus ingressos. Aquestes mesures ens preparen per a una nova conjuntura, en la qual el mercat serà cada cop més incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania. Cal pensar en un nou paradigma, orientat no només a garantir la vida, sinó una que sigui digna de ser viscuda.

Natxo Parra: “Cal estabilitzar l’ocupació, posar fi a la temporalitat i enfortir el sector públic”

Advocat laboralista i soci cooperativista del Col·lectiu Ronda

Aquests dies s’ha manifestat prioritària la necessitat de protegir els llocs de treball i s’ha revelat imprescindible tant en el sector públic com en aquelles activitats vinculades a la salut, a les cures i a l’alimentació. Caldrà prendre mesures en tres línies bàsiques. D’una banda, cal estabilitzar l’ocupació incloent nous límits a la llibertat d’acomiadar, incidint en aspectes com ara que sigui la persona treballadora qui tingui el dret d’opció (entre la readmissió o la indemnització) en cas d’acomiadaments improcedents, o introduir la nul·litat de l’extinció en cas que sigui fraudulenta. En segon lloc, s’ha de posar fi a la temporalitat endèmica que afecta, entre molts d’altres, el sector sanitari i millorar les condicions laborals de col·lectius feminitzats. També, cal reconèixer els riders i el conjunt de falsos autònoms com a treballadors per compte d’altri i que les treballadores de la llar tinguin accés a la prestació d’atur. Finalment, cal enfortir el sector públic mitjançant la reversió d’activitats externalitzades per millorar les condicions de treball d’un personal altament precaritzat.

Una treballadora entrant una persona de la Residència Llevant dins l'Hotel Núria / ELOI TOST

Carmen Juares: “Cal replantejar a fons les condicions en què volem cuidar i ser cuidats”

Cofundadora de l’associació Mujeres Migrantes Diversas

En el cas de les treballadores de la llar i la cura, la crisi del coronavirus ha posat de manifest amb molta cruesa el que entitats i sindicats fa anys que denunciem. Si el reconeixement de drets laborals era abans de l’epidèmia un deute pendent, ara és una urgència que cal entomar sense excuses. Parlem d’un sector on treballen moltes dones en situació administrativa irregular, amb totes les discriminacions que això comporta, i on fins i tot les treballadores que sí que cotitzen no tenen ni dret a l’atur ni estan protegides per la Llei de prevenció de riscos laborals. El treball que realitzen està invisibilitzat, infravalorat, i es realitza de manera generalitzada en condicions precàries. Les més de 700.000 treballadores de la llar que es calcula que hi ha a l’Estat volen tenir cura en condicions dignes i segures per a elles i per a les persones dependents. Es fa necessari encarar ja el debat pendent sobre com replantegem a fons les condicions en què volem cuidar i ser cuidats, partint de la base que totes les persones necessitarem cures en un moment o altre de la nostra vida.

Pascale Coissard: “Demanem que les administracions mantinguin i consolidin l’atenció a les persones refugiades”

Directora en funcions de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

A la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, quan pensem en el post-Covid-19, ens preocupa com pot afectar sobretot els grups amb factors de vulnerabilitat, com les persones refugiades. En un termini curt o mitjà, podem pensar que sortirem de la crisi del virus. Però què passarà en aquells països on el sistema de salut era incipient o inexistent, amb epidèmies d’aquest virus o d’un altre? Les persones fugiran, forçades. I les altres causes que les feien fugir tampoc no desapareixeran: hi haurem de poder donar una resposta. Recordem encara la “crisi” que va començar el 2008, i que va deixar les entitats d’asil sense recursos i a la vora del tancament. Demanem que les administracions responsables de l’acollida i la inclusió de les persones refugiades, així com els municipis que voluntàriament han decidit participar en l’acollida, no apliquin retallades als seus programes. I també que mantinguin i consolidin l’atenció a aquestes persones, ja que, sense llar i accés a serveis bàsics, estaran encara més vulnerables a les amenaces generals del món actual.

Belén Tascón: “La clau és un únic sistema educatiu públic finançat amb fons públics suficients per a totes”

Presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FaPaC)

L’última crisi ens va portar retallades profundes en l’educació pública, va incrementar la segregació escolar i va servir per justificar polítiques neoliberals privatitzadores i externalitzadores, introduint la lògica mercantilista en la funció educativa. Aquestes polítiques van arribar per quedar-s’hi, igual que s’ha mantingut l’infrafinançament. L’efecte col·lateral més sagnant està sent la limitació del dret a l’educació i la vulneració del principi d’igualtat i no-discriminació. La recepta no ha funcionat. Les crisis afecten sempre amb més crueltat les famílies més vulnerables, les mateixes a qui menys se’ls garanteix el dret a l’educació. L’experiència recent ens diu que no podem anteposar el mercat a les persones ni deixar que corporacions i actors privats amb finalitat de lucre generin les noves relacions de poder ni facin les polítiques públiques. Si ho fem, incrementarem encara més les desigualtats socials i l’educació contribuirà a reproduir les injustícies socials. La clau de volta, com s’està posant de manifest amb la crisi de la Covid-19, és un únic sistema educatiu públic finançat amb fons públics suficients per a totes.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies