“I després del 21-D, què?”: 10 reflexions de Gemma Ubasart i d’Antoni Gutiérrez-Rubí en el debat de #BirresCrítiques

  • Redacció
  • dimecres, 3 gener 2018

Les conseqüències de la importància de l'eix nacional, l'ascens de Ciutadans, el futur d'ERC o l'ús del llaç groc que ha fet Junts per Catalunya, entre els temes de debat

Després dels comicis del 21-D, CRÍTIC va reunir, en el debat de #BirresCrítiques, la politòloga Gemma Ubasart i l’assessor en comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí en una taula rodona moderada pel periodista Roger Palà per analitzar els resultats electorals i els possibles escenaris de futur. Us oferim les 10 reflexions més interessants d’Ubasart i de Gutiérrez-Rubí. Si voleu recuperar el debat sencer, ho podeu fer a l’enllaç següent:

La importància de l’eix nacional el 21-D

Gemma Ubasart: “La polarització forta en l’eix nacional ha castigat les forces polítiques dels dos blocs que han intentat introduir matisos. ERC, en un inici, fa una autocrítica a la unilateralitat i una aposta per la bilateralitat, i així ho incorpora al seu programa. Després, quan es presenta la llista de Puigdemont, fa una aturada. A l’altre costat, el PSC aposta per un escenari de trencament de blocs, de distensió, tot i que en els dos últims debats públics a Iceta li falla el discurs perquè ja diu que no pactarà amb els partits independentistes. Segur que ja tenia enquestes que li deien que Ciutadans li estava menjant terreny. Hi ha hagut un ampli suport a les forces polítiques situades en el camp del centredreta –Junts per Catalunya i Ciutadans–, que no vol dir que els electors que les han votat s’identifiquin en aquest camp. Hi ha hagut una majoria absolutíssima dels liberals conservadors: 70 escons més els 4 del PP”.

Antoni Gutiérrez-Rubí: “I si els esquemes tradicionals amb els quals hem simplificat, mapejat o ordenat la política catalana no són suficients per entendre el que està passant? Crec que, per analitzar el que estem vivint, els eixos independentista – no independentista o esquerra-dreta no són suficients. Hem de fer un esforç col·lectiu per buscar nous paràmetres que ens ajudin a entendre el mapa polític català amb una nova perspectiva”.

Ciutadans i la seva estratègia

Antoni Gutiérrez-Rubí: “La pregunta de les eleccions era ‘un canvi o un fins aquí?’ i un ‘jo també sóc aquí?’. No era una lluita del ‘no’, sinó l’afirmació d’un menyspreu i un arraconament de la política catalana des d’una perspectiva de superioritat ideològica. C’s va entendre aquesta irritació, aquest ‘no compten amb mi i ara tinc una oportunitat amb un vot útil per dir prou’. En tota la campanya Arrimadas mai va parlar de governar i ara no ho vol perquè en la seva estratègia electoral hi ha una cosa més important que ser l’alternativa, que és ser una identitat política per reivindicar un orgull de sentiment nacional català diferent del ‘mainstream’ que surt als mitjans catalans. La victòria no era ser una alternativa, sinó guanyar-los. La de Ciutadans és victòria estètica, no política”.

Gemma Ubasart: “C’s neix a Catalunya amb un relat monotema: en contra d’un dels principals consensos en política lingüística, però el salt a l’arena política espanyola el fa amb una altra característica. Es presenta com un partit nou que posa al centre la regeneració política amb un caràcter liberal, un Podem de dretes. En cap moment posa l’accent en l’eix nacional. És aquella idea d’un partit liberal que s’obre espai i, de fet, en un primer moment no es presenta ni com a liberal; és més d’ordre que Podem, però va en la mateixa línia. Amb els pactes d’investidura de Rajoy, s’escora en ser un patit liberal, mentre que, a Catalunya, Arrimadas intenta disminuir la crítica contra la política lingüística que tenia el partit. És un intent que li funciona. Després, Rivera veu que des de Madrid torna a haver-hi polarització i és quan C’s pressiona el PP perquè sigui més dur en l’eix nacional. Ciutadans va mudant i omple forats on hi ha mancances”.

Antoni Gutiérrez-Rubí: “La troballa del cor tricolor de C’s és or. No hi ha avui una marca política que pugui competir en eficàcia comunicativa amb aquest cor, llevat d’ERC, potser. L’Instagram d’Arrimadas també és perfecte: treballa molt bé, segmenta molt bé els públics. A més, s’entén molt malament un adversari que menysprea, aquest menyspreu et tapa els ulls i el que ha passat ha estat un canvi de model de lideratge que té a veure amb entendre l’estat d’ànim de la gent. Hem de mirar C’s d’una manera nova i sense els prejudicis que floten i que ella ha sabut retornar bé al públic: masclismes, discriminacions… Ho ha fet amb habilitat”.

El futur paper d’ERC

Antoni Gutiérrez-Rubí: “En un article del dia 24 de desembre, Junqueras parla de reconciliació dins de Catalunya, de la política de blocs i, sense renunciar als ideals, considera que el camí potser necessita més amplada i més temps. Junqueras tampoc no renuncia a una nova Espanya o a una reforma espanyola. Això és una novetat significativa. Si el candidat és ell, aquest Oriol Junqueras, no és impensable que pugui tenir una abstenció addicional (la dels comuns). Tampoc seria impensable que, en una segona cita electoral, ERC quedi per davant del PDeCAT i que hi hagi unes noves majories, que avui no semblen possibles però que no són descartables ni tan sols a curt termini”.

Gemma Ubasart: “L’única peça que es pot moure és ERC. Joan Tardà ha fet un tuit on parla d’esquerra nacional, republicanisme, catalanisme popular i voluntat de sumar les esquerres. Crec que ara són línies obertes i que s’ha de mirar el procés a mitjà termini. La disputa amb Espanya s’ha de fer amb majories més àmplies i projectes compartits. Ara, l’única coalició possible és l’independentisme, però s’estan posant sobre la taula lògiques noves“.

El llaç groc i Puigdemont

Antoni Gutiérrez-Rubí: “La presidència és un bé extraordinari i Puigdemont va entendre el valor de la presidència, que va més enllà de ser el cap de colla; és una atribució que se li reclama. Els electors que no el voten el segueixen veient com a president, i això és significatiu de la importància de la presidència. L’heroïcitat té premi: espots mostrant el fred de Brussel·les, la solitud… Hi ha ambients que parlen d’això i té una prima, un arrelament en la societat catalana. I, a l’últim, la claredat: qui millor ha interpretat el valor simbòlic del llaç groc és JxCAT. S’ha d’estudiar més enllà dels interessos electorals pel que ha significat. El llaç groc és el que es va utilitzar en la guerra del Vietnam, pels drets civils a l’Amèrica Llatina, la independència del Tibet… Connectava amb una petjada dretcivilista, de sectors oprimits i pacifistes. A més, ha permès la personalització de la campanya, participar de la campanya fent alguna cosa, nivells d’activisme polític que són nous i que connecten amb les grans concentracions. JxCAT era una picada d’ull molt clara a aquestes mobilitzacions. ERC no ha sabut fer-ho amb la mateixa profunditat. Aquests factors expliquen l’èxit electoral de JxCAT”.

La composició del Govern i de la Mesa del Parlament

Gemma Ubasart: “Perquè governin els independentistes, hi ha dos elements tècnics a tenir en compte. D’una banda, el reglament permet agafar l’acta de diputat sense estar ‘in situ’, però no permet votar ni presentar una investidura (excepte en el cas de Junqueras si s’aplica la mateixa doctrina que amb Juan Carlos Yoldi el 1987 i, així i tot, caldria veure si podria desenvolupar la seva activitat com a president). El segon element és que el reglament no permet ser investit des de Brussel·les. Amb Puigdemont no hi hauria la possibilitat d’investir-lo, perquè pot venir… però com arriba al Parlament sense que sigui detingut? El problema que s’ha de resoldre és qui proposen com a candidat a la presidència. L’empatia dels líders dels partits independentistes està molt afeblida: ja veurem com poden discórrer les negociacions, tenint en compte que els partits independentistes van arribar a la declaració d’independència molt enfrontats”.

Antoni Gutiérrez-Rubí: “El tema de la Mesa del Parlament està per veure; depèn de quin sigui el candidat de la majoria de la coalició possible. Està per veure quina és la configuració de la Mesa. Hi haurà una cessió d’ERC a la Mesa cap als amics dels comuns? Ara que ERC fa més ample i temperat el camí, la Mesa ja veurem com acaba; no descarto que hi hagi moviments polítics en aquesta volta. Crec que els electors i l’opinió pública premiaran les forces polítiques que comencin a crear atmosferes menys bel·ligerants. La generositat té premi a Catalunya. Si tens pressa, no vas lluny; l’estratègia ha de tenir un paper, ampliar camí”.

Deixa el teu comentari