Cap on va la CUP? Guia bàsica per entendre l’assemblea nacional de diumenge

  • Marc Font i Roger Palà
  • dijous, 19 maig 2016

La trobada cupaire servirà per abordar qüestions com el risc de la institucionalització, el model de partit i el paper que es vol tenir a curt termini en el procés independentista

El debat nacional de Manresa. / Foto: LLUÍS BRUNET

Una imatge del debat nacional que es va fer a Manresa a l’octubre / LLUÍS BRUNET

Han passat gairebé cinc mesos des de l’Assemblea Nacional Extraordinària més multitudinària de la història de la CUP. Aquell fred 27 de desembre de 2015, més de 3.000 persones van reunir-se a la pista coberta d’atletisme de Sabadell per decidir, en darrera instància, si avalaven que els diputats de la formació permetessin la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. El resultat final va ser el cèlebre empat a 1.515. Una setmana més tard, la reunió del Consell Polític més el Grup d’Acció Parlamentària (GAP) —del qual formen part les organitzacions que donaven suport a la candidatura de la CUP – Crida Constituent— va desfer l’empat. Aquell no de la CUP va obrir la porta que es precipitessin els esdeveniments i que, en unes últimes hores frenètiques per evitar la convocatòria de noves eleccions al Parlament, Mas fes un “pas al costat”.

La recta final de les negociacions amb Junts pel Sí (JxSí) va suposar el període de màxima exposició mediàtica i intensitat del debat intern d’una CUP que fins a la seva irrupció al Parlament, només tres anys abans, havia passat força desapercebuda als grans mitjans. L’assemblea de Sabadell i el posterior Consell Polític més GAP van deixar un panorama intern dur i difícil de gestionar. La formació s’havia partit literalment en dues meitats davant d’una decisió clau. Les (moltes) tensions internes que arrosseguen les diverses tradicions de l’esquerra independentista havien aflorat de ple.

La CUP celebra aquest diumenge per primer cop després d’aquells dies de tensió una assemblea nacional, en aquesta ocasió ordinària, al Teatre de la Passió d’Esparreguera (Baix Llobregat) per decidir el futur immediat de l’esquerra independentista. Què s’hi debatrà? Per què és important? Què ha passat a l’organització des de la investidura de Carles Puigdemont? Han cicatritzat les ferides internes? CRÍTIC intenta respondre totes aquestes preguntes després de parlar amb diverses persones que coneixen de primera mà el dia a dia de la CUP, ja sigui perquè en són electes o ocupen càrrecs importants en la seva estructura.

“Tranquil·litat” però amb ferides obertes

Totes les fonts consultades per aquest mitjà apunten que l’assemblea ha de ser clau sobretot per determinar què vol ser la CUP en els pròxims mesos i com encara el procés independentista. La trobada es divideix fonamentalment en dos grans debats: definir l’estratègia política i fixar un model d’organització. “El debat estratègic hauria d’haver existit fa més d’un any, però no es va fer, i arriba ara, en un moment de certa apatia interna”, apunta una de les fonts consultades, mentre que una altra va més enllà i afirma, directament, que la “militància està molt desgastada”. En menys d’un any s’han encadenat l’assemblea nacional de Castelló —juliol de 2015—, la conferència nacional de Manresa —novembre de 2015—, l’assemblea extraordinària de Sabadell —desembre de 2015— i ara la cita de diumenge a Esparreguera, per a la qual hi ha apuntades 800 persones, que representen al voltant del 40% de la militància de la formació.

Una de les fonts consultades lamenta que no s’ha aprofitat l’acord amb JxSí per guarir les ferides internes

“Serà una assemblea més tranquil·la que les de finals de 2015, perquè no hi ha cap horitzó a curt termini que tensioni la CUP com el tema de la investidura. El tema dels pressupostos queda encara relativament lluny. Serà una assemblea en què la CUP es preguntarà quin sentit té l’organització i quin paper ha de tenir en un futur“, afirma una font cupaire. Altres veus, en canvi, sí que contemplen que la qüestió dels pressupostos “planarà” sobre el debat, tenint en compte que el Govern de la Generalitat preveu aprovar dimarts el projecte dels comptes d’enguany.

L'assemblea de Sabadell va acabar en un empat imprevisible. Foto: CUP

L’assemblea de Sabadell, que va acabar en un empat imprevisible / CUP

“Aconseguir que Mas fes el pas al costat i s’evités anar a noves eleccions ens permetia comprar temps per guarir ferides internes i afrontar un debat sensat. El problema és que han passat quatre mesos i no s’ha fet. L’anomenat ‘Document estratègic’, la ponència política de l’assemblea [que es debatrà diumenge, juntament amb les esmenes presentades per diverses assemblees locals de la CUP] passa de puntetes per tots els temes. Sembla que faci por abordar el debat de fons i tothom tingui por de trencar la joguina“, resumeix una veu cupaire, que ocupa un càrrec electe. El document, l’han elaborat entre persones de les diverses sensibilitats del partit i no se’n pot atribuir l’autoria a cap sector en concret. Una altra persona, que en aquest cas té presència en un dels organismes interns del partit, comenta que “seria un desastre que la CUP es dividís”, però hi afegeix que no hi ha hagut un debat “prou llarg i profund” per abordar les qüestions clau que es tractaran a l’assemblea.

Totes les fonts admeten que la tensió interna a la CUP es manté, si bé a un nivell més relaxat que quan estava en joc la investidura. Una de les mostres més clares és la divisió que impera al secretariat nacional —l’òrgan executiu de la formació—, partit literalment en dues meitats, segons expliquen persones que en coneixen bé el funcionament. No deixa de ser un reduccionisme dir que a la CUP existeixen dos grans blocs —ja que la composició interna és molt més complexa i variada—, però la realitat és que en les grans decisions encara pesa molt l’opinió de les dues grans organitzacions que s’hi apleguen: Poble Lliure i Endavant.

Divisions internes entre Poble Lliure i Endavant

Poble Lliure, hereva de l’històric Moviment de Defensa de la Terra (MDT), prioritza la construcció d’un front interclassista per assolir la ruptura independentista, mentre que Endavant-OSAN és partidària de la construcció de la unitat popular amb espais que lluiten al carrer i sindicats rupturistes. Només una petita part de la militància cupaire forma part de Poble Lliure o d’Endavant, però en general els seus posicionaments marquen les qüestions que divideixen la formació. Mentre Poble Lliure acceptava la investidura de Mas, Endavant s’hi va oposar taxativament.

CUP Debat Manresa

Diversos dirigents de la CUP al debat nacional de Manresa / CUP

Al febrer, Endavant va fer un comunicat crític amb l’acord d’investidura en el qual també feia una crida a obrir un debat “per tal d’assentar una estratègia i una tàctica conjuntes que trenqui amb el processisme i les dinàmiques institucionalistes que amenacen de paralitzar gran part del nostre potencial rupturista”. Una font propera a Poble Lliure resumeix la situació entre les dues organitzacions clau d’aquesta manera: “La sensació és que hi ha cansament a banda i banda. Els tres mesos de negociació han passat factura. Al mateix temps, l’eclosió a escala municipal ha fet que tothom estigui molt bolcat als ajuntaments on té presència o està governant. Això també ha fet que hi hagi menys debat intern”.

Quin és el full de ruta independentista de la CUP?

“El gran debat de diumenge és el polític i ha de servir per aclarir com ens situem a dia d’avui en el procés independentista”, apunta una veu cupaire. En la mateixa línia, una altra hi afegeix que el debat “està en la naturalesa del procés, en com hem de tirar-lo endavant i com ho ha de fer la CUP per mantenir la seva independència política”. De forma resumida, es tracta d’aclarir si se segueix el full de ruta de JxSí o s’aposta per una estratègia de ruptura pròpia.

En el primer cas, el document polític que es debatrà estableix que el 10 de gener de 2017 —quan es compleixi un any de l’acord d’investidura— la CUP haurà d’organitzar una “conferència nacional per iniciar el procés de denúncia del frau dels 12 mesos de Govern de JxSÍ” si aquest “no ha fet cap pas clar en el camí cap a la ruptura”. En canvi, si s’ha avançat, la proposta seria crear un observatori públic de seguiment dels teòricament últims sis mesos del Govern de Puigdemont. Ara bé, si al final dels 18 mesos JxSí no ha complert els compromisos de la declaració de ruptura del passat 9 de novembre, la CUP formalitzaria el final de l’acord amb la coalició governamental.

“Crec que és un error creure’s el full de ruta de Junts pel Sí, perquè en 18 mesos no passarà res a menys que ho provoquem nosaltres. En aquest sentit, els pressupostos poden ser l’eina que ho generi. El debat és aquí i hem de deixar clar que cal forçar la ruptura”, apunta una font que ocupa un important càrrec electe. Per a aquesta persona, la CUP no pot limitar-se a fer seguidisme del full de ruta de JxSí, sinó que “des de les institucions i també des de fora ha de buscar la manera de cercar aliances per generar una confrontació amb l’Estat”. I sobre això, la guia d’actuació de la CUP per als pressupostos, consensuada per tota l’organització i presentada la setmana passada, és clara: recuperar els impostos i les taxes suspeses pel Tribunal Constitucional i que aquest no sigui un “topall infranquejable”.

Una quinzena d’assemblees locals han presentat una esmena a la totalitat a la ponència política i advoquen per marcar uns límits clars a l’acord amb JxSí

Una persona de l’entorn de Poble Lliure fa la següent lectura sobre l’assumpte: “Al final, amb la qüestió dels pressupostos acabarem veient reflectit el que ha estat el gran tema de la CUP els últims anys: si ens creiem el procés independentista i les aliances que implica sostenir-lo, o no ens el creiem. La CUP hauria de donar suport als pressupostos si això serveix per tirar endavant els nostres objectius. Això no vol dir que hàgim de ser acrítics. Poble Lliure tampoc no ha dit enlloc que els pressupostos s’hagin d’aprovar sí o sí. Si Junts pel Sí presenta un projecte que no s’aguanta per enlloc, que és continuista, retallador o que no té cap element diferenciador de legislatures anteriors de gestió, acabarà afectant la credibilitat del mateix projecte independentista”.

Eulàlia Reguant, Anna Gabriel i David Fernàndez a l'assemblea de Sabadell

Eulàlia Reguant, Anna Gabriel i David Fernàndez a l’assemblea de Sabadell

Una quinzena d’assemblees locals (AL), entre les quals hi ha les de Sabadell, Valls, Vic, Reus o Tarragona, han presentat una esmena conjunta a la totalitat al document polític, on, entre altres qüestions, plantegen marcar “límits clars” a l’acord amb JxSí, que passarien per no donar suport a uns pressupostos que suposin “l’acceptació dels límits de l’autonomia” i l’acceptació d’una “agenda neoliberal” en nom del full de ruta de la coalició de CDC i d’ERC. O, dit d’una altra manera, s’hauria d’avançar cap a la reversió de les retallades i les privatitzacions. L’esmena, que la font consultada —membre d’una de les assemblees que la presenta— defineix com a “cop de timó”, advoca per uns “pressupostos sobirans i socials i un referèndum unilateral d’independència”, en comptes de “seguir en el processisme i en la dinàmica de la postergació sistemàtica de la ruptura”.

A més a més, defensa que es tracta de “recuperar el perquè vam decidir anar a les institucions, que era a incomodar i a marcar els límits de la mateixa institució, no pas a esperar què passarà en els pròxims 14 mesos”. La mateixa font subratlla que tampoc no segueixen l’estratègia d’augmentar la influència de la CUP en les entitats sobiranistes, com l’ANC, a diferència d’una línia més pròpia de Poble Lliure.

Els dubtes sobre el pes de les institucions

En l’últim cicle electoral, la CUP ha experimentat un creixement institucional enorme i actualment té gairebé 400 regidors, a banda de 10 diputats. Això ha fet que l’organització giri bàsicament al voltant de les institucions i aquesta qüestió és una altra de les que es volen debatre diumenge. Una militant propera a Endavant apunta que “el darrer any s’han vist els límits de l’acció institucional” i considera que a curt termini la CUP ha de decidir si és “una eina de confrontació i de ruptura real o un partit que estigui a l’esquerra del sistema i que faci una gestió honesta als ajuntaments”.

L’esmena a la totalitat presentada per diverses assemblees locals també aborda l’assumpte del risc d’una excessiva institucionalització, fins al punt que gairebé un de cada cinc militants és un càrrec electe i que la majoria de les AL també centren el gruix de la seva tasca en l’activitat dels ajuntaments. En canvi, la mobilització popular fora de les institucions no ha crescut de la mateixa manera i, de fet, s’assumeix que la mobilització social —més enllà d’aquella vinculada estrictament a la qüestió nacional— “s’ha apagat o desactivat”. L’esmena adverteix d’un risc “d’esquerrarepublicanització, d’iniciativització o de comunitarisme ciutadanista” de la CUP, que comportaria “acomodar-se si es creu el paper de garantia institucional del canvi”, oblidant que els “canvis mai no vénen de les institucions, sinó que només poden venir del carrer”.

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós / CUP Berga

L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós / CUP Berga

Una persona que ocupa un càrrec electe hi afegeix que “tothom s’ha bolcat tant en les institucions que no hi ha un tensionament des de fora, i això passa tant amb la CUP com amb Barcelona en Comú. Diem que s’ha de recordar constantment que no s’ha de repetir el buidatge dels moviments socials que va haver-hi els anys vuitanta, però s’està fent”. Una altra font de la CUP, en canvi, apunta que “està bé dir que no ens hem de convertir en l’esquerra del sistema, però de vegades sembla que a la CUP estem més preocupats per la nostra identitat que pels nostres objectius polítics. Hem de preocupar-nos per on serà la CUP d’aquí a cinc anys, però també ens hauria de preocupar on serà el país d’aquí a cinc anys i de quina manera hi haurà incidit la CUP. A força de pensar tant en nosaltres mateixos, podem córrer el risc de deixar de ser una eina útil per a la societat”.

Canvi en el model del partit: professionalitzar parcialment la direcció?

Més enllà del debat estrictament polític, l’assemblea de diumenge també ha d’abordar, almenys parcialment, l’organitzatiu. Les fonts consultades han volgut deixar clar que “hi ha acord que s’ha de renovar el model”, però que, en canvi, “hi havia dubtes sobre quan fer-ho i amb quina intensitat”. De fet, inicialment la previsió era afrontar el debat organitzatiu a la tardor, en una assemblea extraordinària, però en un dels últims consells polítics —el principal òrgan de decisió cupaire entre assemblees nacionals, en el qual participen representants de les assemblees territorials— es va aprovar tractar-lo ja a Esparreguera.

Un dels consensos clars de totes les fonts consultades és que l’actual secretariat nacional no ha funcionat i no ha estat eficient i això s’ha traduït en la presentació de diverses esmenes per modificar-ne el mètode d’elecció. Si fins ara cada militant podia votar la meitat més un dels membres del secretariat —és a dir, vuit de quinze—, ara les principals esmenes presentades advoquen per la presentació d’equips, que afavoreixin una “major cohesió i eficiència” de l’organisme. Si les propostes en aquesta línia tiren endavant, pot passar, això sí, que el secretariat reflecteixi menys la pluralitat interna de l’organització.

Una veu de la militància més pròxima a Poble Lliure defensa la proposta de presentar equips, però es mostra escèptica amb el fet que pugui prosperar. “És complicat fer un equip que representi el global de la CUP i que alhora estigui cohesionat. Cal garantir la pluralitat però amb coherència. Un secretariat nacional plenament voluntari no té temps de processar tota la informació que es genera, ni tampoc de seguir els ritmes de presa de decisions en els quals la CUP està immersa. Els qui estan en contra d’alliberar membres del secretariat diuen que això farà tendir la CUP cap a la institucionalització, però al final, si no anem per aquest camí, pot acabar passant que la direcció del partit acabi sent ‘de facto’ el grup parlamentari, i això sí que seria institucionalitzar encara més la CUP”, explica.

Des del punt de vista organitzatiu es debatrà la introducció del vot telemàtic o alliberar una part dels membres del secretariat nacional

Una de les esmenes del document organitzatiu planteja, precisament, que la permanent del secretariat nacional —que s’encarrega de tractar qüestions urgents del dia a dia— sigui formada per quatre persones alliberades, és a dir, a sou de l’organització. Des de l’entorn d’Endavant, en canvi, plantegen que introduir aquest model faria augmentar el risc d’allunyar la CUP d’un funcionament assembleari i l’assimilaria progressivament a un partit clàssic, amb una estructura més jeràrquica.

Una altra qüestió important que es debatrà és la introducció del vot telemàtic, que, segons els seus defensors, garantiria una major participació en les decisions de la CUP del conjunt de la militància, sobretot d’aquelles persones que per obligacions laborals o familiars tenen complicat assistir presencialment a les assemblees. Des de l’entorn de Poble Lliure es defensa, entre altres raons, perquè “el vot telemàtic acabaria amb les discussions típiques d’on es convoquen les assemblees nacionals. Depenent d’on se celebri una assemblea, saps que serà més fàcil mobilitzar la gent d’un o altre espai de la CUP, i això és un absurd. La votació de la investidura, per exemple, s’hauria pogut fer telemàticament. Hi ha qui diu que el vot telemàtic limitaria el procés deliberatiu, però al final, si no el permets, també acabes primant un determinat tipus de militant, i això també suposa una frontera participativa”.

Així mateix, també es plantejarà la capacitat de decisió de les organitzacions que formaven part de la candidatura de la CUP – Crida Constituent i que formen part del Grup d’Acció Parlamentària (GAP), com Arran, En Lluita, els sindicats SEPC i COS, Lluita Internacionalista o Endavant i Poble Lliure. Una esmena vol que l’organisme funcioni per consens, de manera que no hi hagi votacions. En cas que no hi hagi acord, es planteja que l’organització activi algun altre mecanisme per prendre la decisió.

3 comentaris
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 20 de maig de 2016 - 6:31

    Amics Font i Palà,
    Agrair que mentre ens tenen histèricament distrets amb una collonada de dimensions com el pesadíssim tema de l’estelada en un partit de futbol, des de CRÍTIC ens oferiu alguna cosa òbviament més treballada (aquest o, per exemple, l’article d’en Marc Andreu). Com a primera reflexió (ehem), i abans de prendre el tercer cafè del matí, esperar que la suma dels assistents a l’assemblea sigui senar, per allò d’eventuals empats…

    • Jaume2 21 de maig de 2016 - 16:55

      Es tracta d’una assemblea nacional “normal” amb les seves ponències i esmenes, és quelcom diferent de la de Sabadell. Llàstima que en el cas de la votació de BCN en Comú, ni sent senars o parells haguessin els participants en la votació evitat donar suport al pacte amb el PSC.

      • Subscriptor Maria L. Sciascia 21 de maig de 2016 - 17:26

        El problema de la direcció de BcnC va ser
        1.-acordar amb el PSC abans de debatre.
        2.-ausencia de debat dels temes ( per tant reducció a un sí o un no)
        3.-mínima difusió sobre les votacions.( vegeu les proporcions a les xarxes socials)
        Per tant s’ha perdut la oportunitat de fer un real procés de política participativa.
        I… Em temo que moltes altres oportunitats.

Deixa el teu comentari