Cinc claus per entendre la renovació del secretariat nacional de la CUP

  • Marc Font / Sergi Picazo
  • divendres, 15 juliol 2016

La configuració de la llista conjunta respon a la voluntat de buscar el consens. "Si generés un gran rebuig, se n'hauria presentat alguna altra", diu una font

L'assemblea extraordinària que la CUP va fer a Sabadell el desembre / LLUÍS BRUNET

L’assemblea extraordinària que la CUP va fer a Sabadell al desembre / LLUÍS BRUNET

Avui s’ha fet oficial la que amb tota probabilitat serà la nova direcció de la CUP. L’única candidatura col·lectiva que s’hi ha presentat, impulsada per Quim Arrufat, Natàlia Sànchez i Lluc Salellas, busca representar el màxim consens possible i rebaixar les tensions de l’organització de l’esquerra independentista. El darrer any ha estat difícil per a la CUP, sobretot després de convertir-se en decisiva al Parlament arran dels 10 diputats obtinguts en les eleccions del passat 27 de setembre. Les dues grans negociacions que ha mantingut amb Junts pel Sí, la de la investidura i la dels pressupostos, han tensat l’organització fins a nivells que no havia experimentat mai. La divisió s’ha visualitzat especialment al seu secretariat nacional, que ha funcionat amb una gran tensió durant mesos i va patir la dimissió de sis dels seus membres fa un mes. Prèviament, però, ja s’havia decidit que es renovaria i, sobretot, que es modificaria el mètode d’escollir-lo. CRÍTIC us resumeix les principals claus per entendre què hi ha passat.

1. Què és el secretariat nacional?

El secretariat nacional (SN) és l’òrgan col·legiat de coordinació i gestió del dia a dia de la CUP. O, dit amb altres paraules, és l’executiva cupaire. És format per 15 membres, que es reuneixen amb una periodicitat setmanal. Excepte en algun cas d’urgència, no és l’espai de presa de decisions, sinó que està subordinat al Consell Polític. Bàsicament s’encarrega de coordinar, desenvolupar i executar els acords i la línia política decidida a l’Assemblea Nacional i al Consell Polític. L’assemblea és el màxim òrgan de decisió de la formació independentista i anticapitalista, mentre que el Consell Polític exerceix la funció decisòria entre assemblees nacionals i és format per representants de les 13 assemblees territorials de l’organització.

2. Com s’origina el procés de renovació?

La recent assemblea d'Esparreguera / CUP

La recent assemblea d’Esparreguera / CUP

El procés de renovació de l’SN de la CUP culminarà el 7 d’agost, quan es comuniquin els resultats de la votació i se n’anunciïn els membres, però va arrencar ja fa alguns mesos. El moment decisiu és l’assemblea ordinària que la formació va celebrar el passat 22 de maig a Esparreguera, i en la qual va aprovar-se una esmena per modificar el mètode d’elecció del secretariat. El canvi, proposat per set assemblees locals —entre les quals hi havia les de Vilanova i Figueres— i que va tirar endavant amb una clara majoria, implica que el gruix de l’SN s’esculli mitjançant una llista d’11 membres i no a través de candidatures individuals com s’havia fet fins ara.

L’esmena exposava diverses raons per defensar el canvi, com ara que “l’elecció dels membres de l’SN ha seguit la lògica de la política de blocs de l’organització provocant massa sovint un bloqueig en la presa de decisions”, una situació que genera “que la CUP es perdi en debats que alenteixen la seva capacitat d’acció i d’incidència política”. L’aposta per la candidatura conjunta respon a la voluntat de buscar una major cohesió en el secretariat, per superar precisament la situació viscuda durant el darrer any, en què la divisió hi era manifesta.

Després de l’assemblea va activar-se el procés de renovació de l’organisme, en l’espera d’establir-ne el reglament i calendari definitiu. Aquí entren en joc tres dels noms clau de tot el procés: Quim Arrufat, Natàlia Sànchez i Lluc Salellas. Són els encarregats de bastir la candidatura conjunta, amb el coneixement de la resta de l’organització i amb la idea que tingui un cert equilibri i reculli les màximes sensibilitats possibles. La clau és que es tracta de persones que, en general, gaudeixen del respecte de la majoria de la militància cupaire.

Quim Arrufat

Quim Arrufat

Tots tres formaran part de la candidatura. Quim Arrufat, exdiputat al Parlament i exregidor a Vilanova i la Geltrú, és actualment alliberat de la CUP i el seu responsable de relacions internacionals, posició a la qual haurà de renunciar com a, previsiblement, futur membre del secretariat. Natàlia Sànchez, que va ser la cap de llista de la CUP de Figueres en les darreres municipals, és actualment regidora a la seva ciutat. I Lluc Salellas, germà del diputat Benet Salellas i que va ja havia estat cap de llista per Girona en les eleccions de 2012, exerceix actualment de regidor i de diputat provincial gironí.

En ple procés, però, va esclatar una crisi amb un fort ressò mediàtic i que va visualitzar de manera clara la situació insostenible del darrer secretariat. El 17 de juny van dimitir-ne sis dels membres, tots ells militants o propers a Poble Lliure, una de les dues principals organitzacions integrades a la CUP. Eren Ester Rocabayera, Guim Pros, Joel Jové, Omar Diatta, Roger Castellanos i Tomàs Sayes. La dimissió va anar acompanyada d’una carta conjunta molt dura i crítica amb la resta de la direcció cupaire. Amb tot, el procés de renovació ja estava en marxa i, de fet, dos dies abans ja s’havia anunciat que el 20 de juny es dissoldria el secretariat.

3. Direcció sense noms d’Endavant o de Poble Lliure

A banda d’Arrufat, Sànchez i Salellas, a la candidatura conjunta també hi figuren noms importants de l’organització en els últims anys: Núria Gibert, regidora a Sant Cugat del Vallès; Dani Corpas, regidor en el mandat passat a Sant Celoni; Anna Gabaldà, que en el mandat passat va arribar a ser alcaldessa durant nou mesos de Sant Pere de Ribes; Juanma Rojas, de l’assemblea de la Garriga i amb passat a la CAJEI, una de les organitzacions que van confluir en la creació d’Arran, la branca juvenil de l’esquerra independentista; Elisabet Punset, que forma part de la territorial Nord-Oriental de la CUP i anava de número 4 per Girona a les eleccions del 27-S; Eduardo Cáliz, advocat, integrant de la CUP de Barcelona i actualment tècnic de la formació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Aida Sanuy, de la CUP Ponent i que també anava a les llistes del 27-S, en el seu cas per Lleida, i l’olotí Ricard Torner, membre del grup de treball econòmic de l’organització. En total, són cinc dones i sis homes. La nova ‘executiva’ cupaire té una notable presència d’activistes que tenen o han tingut un càrrec electe, en una xifra superior a la del darrer secretariat.

Cap dels membres de l’anterior SN no s’ha integrat en la llista, malgrat que a alguns se’ls ha proposat. Ara bé, això no significa que entre els 15 membres del futur SN no n’hi hagi cap amb experiència a l’organisme, ja que alguns dels que n’han format part el darrer any hi presenten una candidatura individual. Són Laura Rafecas, Xevi Generó, Hugo Alvira i Òscar Simón. En total, hi ha set candidatures individuals. Les altres tres són les de Gerard Solé, de l’assemblea de Barcelona; Albert Serrats, de l’assemblea de Bordils, i Miquel Perelló, alcalde dels Guiamets.

Diverses fonts de la CUP consultades per CRÍTIC subratllen que darrere de la llista hi ha una voluntat de consens. Tanmateix, això no significa unanimitat ni que totes les persones militants de l’organització la vegin amb bons ulls. De fet, el grau de suport real que desperta només es coneixerà amb precisió un cop s’hagi votat, telemàticament, la llista. Això sí, una persona que va formar part del Secretariat en el passat i és propera a la línia estratègica que defensa Endavant apunta que “si la llista generés un gran rebuig, s’hauria presentat més d’una candidatura i no ha estat així”. Una altra font destaca que entre els components “no hi ha cap militant ni d’Endavant ni de Poble Lliure, però sí que representa totes les sensibilitats de la CUP”. O, dit amb altres paraules, entre els seus membres hi ha persones que eren partidàries d’acceptar en darrer terme la investidura d’Artur Mas i d’altres que s’hi van oposar, de la mateixa manera que n’hi ha de favorables a mantenir l’esmena a la totalitat als pressupostos i d’altres que ho van refusar.

Ara bé, que no hi hagi representants d’Endavant ni de Poble Lliure no significa que no hi hagi hagut converses i se les hagi informat de com avançava el procés de configuració de la llista per garantir que no generaria recels. Això mateix ho expliquen diverses persones. Una de les fonts consultades per CRÍTIC destaca que la proposta està “prou treballada i és prou forta per tirar endavant, i que s’arribi a plantejar, després de la crisi dels pressupostos i de les dimissions, demostra que gran part de l’organització és molt més madura del que es pot voler veure”.

4. La llista de consens… funcionarà?

La configuració del nou secretariat respon clarament a la voluntat de superar la històrica divisió en blocs de l’esquerra independentista, ja que es tracta d’un fenomen que va més enllà de la CUP, i que té una llarga història de recels, tensions i escissions des dels anys setanta. Funcionarà ara? “Evidentment, hi ha gent escèptica i que vol veure com ho faran”, apunta una veu. Una altra font, amb anys de militància a l’esquerra independentista, també deixa clar que “se’ls dóna un vot de confiança, però caldrà veure si funciona. El que és clar és que d’entrada es rebaixarà la tensió que hi havia a l’SN, però amb això no n’hi ha prou si després es mantenen dues estratègies clarament divergents”. Malgrat que la majoria de la militància cupaire no forma part ni d’Endavant ni de Poble Lliure, a l’hora de la veritat el pes ideològic i estratègic d’aquestes dues organitzacions és molt important i els seus posicionaments acostumen a divergir. El darrer any, per exemple, Endavant no era partidari d’acceptar la investidura de Mas ni de retirar l’esmena a la totalitat dels pressupostos, mentre que Poble Lliure advocava pel contrari en els dos casos.

La primera prova de foc que viurà el proper secretariat cupaire és la moció de confiança a la qual se sotmetrà Carles Puigdemont al setembre. El president de la Generalitat necessita que la majoria simple dels diputats al Parlament es pronunciï a favor seu per mantenir-se al càrrec. Segons diverses fonts, la previsió és que en aquesta ocasió el debat no arribi al mateix nivell de tensió que els anteriors i que d’una manera o d’una altra es facilités la continuïtat de Puigdemont com a president, però la voluntat del Govern de Junts pel Sí de vincular-la als pressupostos del 2017 pot generar un escenari més complex.

5. Calendari i reglament a partir d’ara

Un cop anunciades les candidatures, a partir d’aquest divendres s’obre un període de dues setmanes de campanya i presentació de les candidatures. La votació començarà el 30 de juliol i culminarà el 4 d’agost. Per primera vegada, la votació al secretariat de la CUP serà telemàtica, un altre dels canvis sorgits de l’assemblea nacional d’Esparreguera. El recompte es farà el 6 d’agost i els resultats s’anunciaran l’endemà, dia 7. L’única llista col·lectiva necessita el 65% dels vots vàlids per tirar endavant. Pel que fa a les individuals, cada militant podrà votar un màxim de tres candidats, i els quatre que hagin sumat més vots passaran a formar part del secretariat.

Deixa el teu comentari