Debat al món independentista sobre la investidura de Pedro Sánchez: cinc arguments a favor i cinc en contra

  • Laura Aznar i Sergi Picazo
  • dimecres, 30 maig 2018

CRÍTIC analitza la posició dels independentistes sobre la proposta del PSOE amb quatre veus del sobiranisme: Eduard Voltas, Mireia Boya, Josep Manel Busqueta i Àngels Martínez Castells

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es donen la mà després de la votació de la moció de censura aquest 1 de juny / ACN POOL

La moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy ha provocat un terratrèmol intern en el si de l’independentisme. PDECat i ERC han votat a favor d’enderrocar el govern del PP, tot i els dubtes inicials que havien mostrat els neoconvergents i el rebuig total de la CUP. La diputada cupaire Natàlia Sànchez va arribar a dir en roda de premsa que els partits que “participin” d’aquest “rentat de cara” seran “còmplices de la regressió de drets i de l’autoritarisme”. El que és clar és que la decisió d’ERC i el PDECat ha marcat un abans i un després polític, tant a l’Estat com pel que fa als pactes a Catalunya. A l’inici de la setmana vinent ja hi haurà un sorprenent nou govern a Espanya liderat per Pedro Sánchez amb el suport de Podem (67 escons), ERC (9), PDECat (8), PNB (5), Compromís (4), Nueva Canarias (1) i Bildu (2).

Però quins motius tenien els partits independentistes per votar “sí” a la proposta de Pedro Sánchez? Per quines raons haurien pogut votar “no”? CRÍTIC recopila cinc arguments a favor i cinc arguments en contra sobre la moció de censura contra Rajoy.

Joan Tardà (ERC). Font: Congreso

Arguments a favor

1) Pedro Sánchez no és Rajoy

Aquesta idea parteix del fet que, en teoria, el PSOE és un partit més obert en el terreny nacional que el PP. No tot l’independentisme està d’acord amb aquesta perspectiva, però hi ha un sector que era favorable a alinear-se amb els partits d’esquerres al Congrés, que han tret Rajoy del poder i han fet caure el Govern del PP. Des d’aquesta òptica, Pedro Sánchez s’erigiria com “el mal menor” i com una alternativa a la política de ferro dels populars pel que fa a la qüestió nacional. “El substitut de Rajoy no serà cap meravella, però potser no tindrà l’habilitat d’aferrar-se tant al poder com Rajoy. A pitjor, dubto que puguem anar”, planteja en aquest sentit l’activista i exdiputada de Catalunya Sí Que Es Pot, Àngels Martínez Castells.

A les actuacions del PP contra el procés s’hi ha sumat la sentència de la Gürtel, que ha jugat a favor dels socialistes i ha decantat el vot dels partits independentistes. “S’havia de votar ‘sí’ per un motiu lògic: no podia quedar sense censura la corrupció del PP”, argumenta Martínez Castells. En aquesta mateixa línia es posiciona l’economista i exdiputat de la CUP, Josep Manel Busqueta, que considera que ERC i el PDECat havien de donar suport a la moció de censura “per una qüestió de salut política i de salut pública”. “Si hi havia una possibilitat de participar políticament en fer fora del Govern un partit que ha practicat la corrupció de manera aferrissada, s’havia de fer”, explica Busqueta.

2) Dividir el bloc del 155

Sota aquest argument, els partits independentistes havien de votar a favor de la moció de censura sense condicions, amb l’objectiu de desestabilitzar els partits que van permetre la intervenció de l’Estat sobre Catalunya. Des d’aquest punt de vista, l’aposta de les forces independentistes per donar suport a la investidura de Sánchez servirà per sembrar divisió “en el bloc monolític del 155”. “El fet que el PSOE arribi al poder amb el vot dels colpistes, xenòfobs, racistes i violents independentistes, generarà una divisió brutal i obrirà una guerra civil dins el bloc del 155. Crec que això ens interessa”, apunta l’editor i antic alt càrrec d’ERC durant el Govern tripartit, Eduard Voltas.

Aquesta opció, però, no hauria de ser llegida com una mostra de suport als socialistes. De fet, segons Voltas, la negociació dels partits independentistes amb el PSOE no és una possibilitat real, i, per tant, “vendre expectatives” que Sánchez constituirà un Govern progressista que canviarà d’actitud en relació amb Catalunya és “un frau”. És per això que planteja el suport del bloc independentista a la moció de censura només com una oportunitat per generar tensió entre les forces que han impulsat l’embat de l’Estat contra Catalunya o n’han fet seguidisme. “En una batalla, quan tens l’oportunitat de sembrar o ampliar la divisió a la rereguarda de l’adversari, s’ha de fer”, exposa Voltas. I en una línia similar es posiciona Àngels Martínez Castells, que considera que els vots favorables del PDECat i d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez són “un accelerador de les contradiccions entre el PSOE, Ciutadans o el PNB”. “El resultat debilita el bloc del 155: és una manera de crear un enfrontament entre Sánchez i Rivera, i, de passada, això empeny Ciutadans a un camí sense sortida”, comenta l’activista.

3) El PSOE ha promès que la solució del “problema català” passa per la negociació

El dia 2 d’octubre, l’endemà de l’1-O, Pedro Sánchez va demanar a Mariano Rajoy que obrís una negociació política “immediata” amb l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que iniciés un diàleg amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària “sense exclusions” sobre la crisi catalana. El PSOE, que va donar suport a la suspensió de l’autonomia després de la DUI, va demanar, però, una aplicació “molt limitada i al més breu possible” de l’article 155 contra la Generalitat. El PSC, tot i que el PSOE ho va rebutjar en públic, va arribar a proposar en campanya electoral un indult als dirigents independentistes presos si finalment eren condemnats. Hi ha indicis, potser menors i poc probables, que el PSOE —i, per exemple, un fiscal general de l’Estat escollit per un Govern socialista— podria negociar o almenys suavitzar algunes de les mesures polítiques, judicials i policials que s’han dut a terme contra el Govern de Puigdemont.

Tot i això, el PSOE ha descartat ara per ara negociar una posada en llibertat dels presos polítics i, amb Ciutadans i el PP a l’oposició, tindrà molta pressió en contra de relaxar les mesures judicials i policials actuals. Castells creu que si els socialistes mantenen la promesa de negociar i dialogar, “pot ser una bona notícia, però no podem ser tan ingenus per creure’ns les promeses que hi pugui haver ara”, afirma. En aquest sentit, Voltas avisa que el PP també va dir que la crisi catalana s’havia de resoldre amb una negociació, però sempre “parlant dins la llei”.

4) Fer valer els vots independentistes a Madrid

Votar “sí” era una manera de fer valer els vots d’ERC i del PDECat, actualment marginats i oblidats per la majoria parlamentària, i poder negociar contrapartides per molt difícils i llunyanes que semblin. La legislatura de Rajoy no va comptar gairebé mai —excepte amb el PDECat en polítiques socials i econòmiques— amb els sobiranistes catalans, i, en canvi, va arribar a acords importants amb el PNB. De retruc, aquests darrers dies els mitjans i els partits polítics espanyols han tornat a donar-los un paper rellevant després d’un temps de marginació. Àngels Martínez Castells va més enllà i creu que els partits independentistes “han d’aprofitar el moment” en que s’ha produit la moció de centura per “fer sentir alta i clara la seva veu” al Congrés i explicar la situació de Catalunya.

Tot i això, Voltas introdueix un matís: els vots independentistes es feien valdre tant votant “sí” com votant “no”: “El somni de no intervenir no existeix; és un somni, perquè, en el moment que estàs al Congrés, allò el que fas per acció o per omissió té unes conseqüències. Votar no o abstenir-se era una intervenció a favor de la continuïtat del Govern del PP”.

5) Provocar inestabilitat a l’Estat espanyol

El simple anunci de la moció de censura ja va generar les primeres conseqüències en clau econòmica, que es van fer notar al llarg de la setmana. La incertesa política derivada de l’anunci de Pedro Sánchez, juntament amb la inestabilitat del nou Govern d’Itàlia, va disparar la prima de risc fins a valors similars als de l’octubre de l’any passat. Algunes jornades, les empreses de l’Ibex 35 van caure en números vermells. Tanmateix, va ser la batalla dins el Congrés dels Diputats i no pas l’actuació dels partits polítics independentistes la que va motivar aquest clima turbulent. En aquest sentit, el fet que la moció moció hagi prosperat i que Pedro Sánchez sigui el nou president espanyol, es traduirà probablement en la constitució d’un “Govern més dèbil” que el del Partit Popular, exposa Martínez Castells. I és que el PSOE governarà en minoria, ja que només suma 84 diputats. Mai abans a l’Estat espanyol havia governat un Executiu amb tan pocs suports, i aquesta debilitat dificultarà les possibilitats d’arribar a consensos amb els altres partits i pot fer que el nou Govern es mogui sempre en terreny inestable.

Carles Campuzano (CDC). Foto: Congreso

Arguments en contra

1) Un Govern del PSOE blanquejaria el règim del 78

La CUP és el partit que més clarament s’ha posicionat en contra de la moció de censura. Segons l’esquerra radical independentista, la iniciativa del PSOE és una “operació de maquillatge del règim del 78”. Creuen que canviar el Govern del PP per un del PSOE és només un canvi superficial i cosmètic que no canviarà res de fons en realitat. La diputada i portaveu cupaire Natàlia Sànchez va assegurar en roda de premsa que el canvi de Rajoy per Sánchez és una manera de “camuflar la regressió democràtica”, ja que, segons ells, no es tracta d’un canvi “d’un sol home o un sol partit”.

En aquest sentit, l’exdiputada i membre del Secretariat Nacional de la CUP Mireia Boya, en declaracions a CRÍTIC, explica que no està d’acord a “fer fora Rajoy per fer-lo fora”, ja que “l’independentisme no hauria de fer el blanqueig a un Estat podrit: el PP és corrupte, sí, però és que el PSOE no té casos de corrupció? No es pot blanquejar el règim del 78 d’aquesta manera”. Segons ella, “no es compleixen els mínims democràtics a l’Estat” i l’estratègia hauria d’haver estat que “no hi ha res a negociar si no hi ha drets polítics i civils a Catalunya”.

2) El PSOE i el PP opinen més o menys el mateix sobre la independència

Aquest és un argument sovint esgrimit per bona part dels independentistes. El paper del PSOE respecte al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol en els últims mesos, donant suport a la majoria de mesures del Govern del PP, ha reforçat aquesta creença. Això mateix ha opinat aquesta setmana la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie: “Quan passem d’un president que ha aprovat el 155 i que ha reprimit a un altre que nega el dret a l’autodeterminació i s’ha manifestat a favor de la repressió, no veiem cap diferència”,

Voltas va més enllà: “L’actitud dels socialistes ha estat calcada de la del PP: un seguidisme sense el qual no s’hauria pogut aplicar el 155. El PSOE és doblement culpable perquè ho podria haver impedit i no ho ha fet”.

L’exdiputada de la CUP Mireia Boya, considera que “el PP, el PSOE i Ciutadans són Estat” i, per tant, no impulsaran cap canvi en favor de la independència de Catalunya. “Hi ha un pacte d’Estat entre ells. Imaginar que pots trencar aquest gran acord és infundat. Els fets mostren que el PSOE, i també el PSC, sempre han estat allà quan se’ls ha necessitat. Formen part del mateix aparell de l’Estat”, opina Boya. Per la seva banda, també Josep Manel Busqueta considera que Pedro Sánchez ha estat “un dels baluards de la concreció de l’aplicació del 155”, però intenta mirar més enllà. Des del seu punt de vista, que els independentistes donessin suport a la proposta del PSOE no implicava, en cap cas, “que la posició de Sánchez fos més favorable que la de Rajoy”, ja que entén que “són el mateix”. Tanmateix, opina que el que s’estava discutint era fer fora el PP “pel que representa: un partit corrupte, i això, judicialment, ha estat constatat”.

3) Donar suport al PSOE és ser “còmplices de la repressió”

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va arribar a dir en roda de premsa que els partits que “participin” d’aquest “rentat de cara” seran “còmplices de la regressió de drets i el marc autoritari” i, a més, “còmplices de la repressió i de l’autoritarisme”. Boya hi afegeix que el PSOE i el PP han avalat el 155 i, a més, han estat d’acord en “la violència repressora contra les institucions catalanes i contra l’1-O”. Segons Boya, “donant un suport acrític a Sánchez, li estàs fent de crossa”. De fet, com la moció de censura és constructiva, és a dir, proposa alhora fer fora Rajoy i col·locar Sánchez de president, el fet d’haver-hi votat a favor també significa donar suport a un Govern del PSOE.

Busqueta, tot i que era partidari de votar “sí” a la moció de censura, reconeix que “malgrat que el PSOE en algun moment havia plantejat que la solució del conflicte català era una solució negociada”, ara ha estat “víctima de la demoscòpia”. Segons ell, quan els socialistes han vist que la solució dura s’ha imposat com una solució que no castiga políticament aquells que l’esgrimeixen, s’han apuntat al carro. “Se sumen a l’enduriment, a la solució dura com a solució necessària, a la repressió”.

4) L’independentisme ja ha desconnectat de l’Estat

Un dels arguments principals d’una part de l’independentisme és que ja s’ha desconnectat de les dinàmiques i conflictes interns de l’Estat espanyol i que, al contrari del que ha fet els darrers dos segles, el catalanisme ja no ha d’intentar ajudar a reformar Espanya. Unes sorprenents declaracions de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, avalaven aquesta tesi: “A l’ANC li és absolutament igual qui sigui el president de l’Estat espanyol”.

De fet, l’exdiputada de la CUP Mireia Boya coincideix en aquest plantejament i argumenta que el marc d’acció política dels partits independentistes és el Parlament de Catalunya. “Per sobre del que digui La Moncloa, el TC o l’aparell de l’Estat, la sobirania catalana és l’única que ens permet avançar”, exposa, i per aquesta raó creu que els vots de les forces sobiranistes al Congrés no serveixen per “canviar el règim”, sinó per participar del “canvi de cromos entre el PP i el PSOE”.  

Encara que aquesta perspectiva reculli el sentiment d’una part dels independentistes, per Josep Manel Busqueta, actuar com si la desconnexió amb l’Estat existís ‘de facto’ és “d’un idealisme abstracte que no està sostingut pels fets”. “Moltes persones ens en voldríem desconnectar com més aviat millor, però el cert és que les sentències ens segueixen afectant, segueixen posant gent a la presó, els comptes estan intervinguts i les lleis que se’ns apliquen són les seves”, sentencia. Per això considera que l’independentisme ha de seguir lliurant la batalla a les institucions espanyoles, “intentant no deixar espais perquè se’ns segueixi maltractant”.

5) Contra el PP vivim millor: Rajoy és una fàbrica d’independentistes

Una estratègia dins l’independentisme, però que verbalitzen pocs o cap dirigent independentista rellevant, és augmentar la tensió perquè l’enfrontament amb l’Estat no baixi d’intensitat i mantenir les bases socials actives. Com més tensió, més mobilització. El nivell de tensió política probablement s’hagués mantingut a l’alça si continués governant el PP i si la Fiscalia General de l’Estat i els jutges no rebaixen les peticions de presó per delictes com rebel·lió o sedició. De fet, mig de broma mig seriosament, dirigents polítics de tot tipus han acusat el Govern de Rajoy de ser una “fàbrica de crear independentistes”. Un canvi de Govern en favor del PSOE, si s’acaben imposant els partidaris de la negociació en lloc dels ‘barons’ socialistes d’Andalusia o d’Extremadura, podria ajudar a desescalar la tensió amb Catalunya.

Junts per Catalunya no ha presentat encara un programa de Govern, un full de ruta ni un pla concret per “implementar la República”. El nucli dur de JxCat necessita mantenir l’excepcionalitat i la tensió, perquè si no, Puigdemont tindria un problema quedant-se sol a Europa i amb un Govern català optant per la via autonomista. Una estratègia seria mantenir el conflicte obert amb l’Estat, i aquest objectiu hauria estat més fàcil amb el PP de Mariano Rajoy.

Un comentari
  • Subscriptor Josep M Armengou i Iglésias 2 de juny de 2018 - 20:40

    Bé, ara ja sabem com ha anat la jugada excepcional de Sánchez.
    Jo n’estic molt content. Hem passat a respirar després de l’enorme ofec que ens oprimia.
    En parlo en passat perquè, sí, 1.300 alts càrrecs del PP han estat destituïts o autocessats, tot és per fer en el Gobierno del PSOE, el 155 ja ha desaparecgut, no tenim hipoteques amb Sánchez perquè no hi ha pactat res ni ningú (la mateixa Moció de Censura exprés de Rajoy ho va impedir) i ara arriba l’hora , trencat el cercle viciós, d’exigir tot el que hem d’exigir i de treballar, tocant de peus a terra per la bilateralitat que ha de regir les nostres immediates relacions amb Espanya.
    Bilateralitat.
    Llibertat presos. Retorn exiliats.

Deixa el teu comentari