Debat intern als Comuns sobre el referèndum: aquestes són les tres propostes enfrontades

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dilluns, 3 juliol 2017

La direcció de Catalunya en Comú fixa la seva posició aquest dissabte. L'opció més probable és donar suport a l'1-O com a "mobilització" però no considerar-lo vinculant

Xavier Domènech i Ada Colau, en un acte de Catalunya en Comú / NÚRIA JULIÀ / ACN

Els Comuns culminen amb una reunió de la direcció aquest dissabte a Terrassa setmanes de debat intern per definir el seu posicionament davant la proposta de referèndum impulsat per Junts pel Sí i la CUP. Dins i fora de la Coordinadora de Catalunya en Comú, que formen unes 130 persones, s’estan produint moviments, converses i pressions en totes les direccions: hi ha reclams en favor que el partit s’hi impliqui i faci una crida a la participació i, alhora, propostes per rebutjar qualsevol paper en l’1-O. L’organització és, en l’eix nacional, diversa i plural. La posició final, a la qual es preveu arribar en els propers dies després d’un llarg i, sovint, tens debat intern, quedarà plasmada per escrit i se sotmetrà a votació aquest 8 de juliol. Probablement, però, segons fonts consultades per CRÍTIC, la decisió no serà gaire diferent del que ja s’ha anat defensant públicament en les últimes setmanes. És a dir, que es podria donar un suport a l’1 d’octubre com a jornada de “mobilització”, sobretot si l’Estat la prohibeix i la reprimeix; però no es veu gens factible que l’endemà la Generalitat pugui declarar la independència en cas d’una més que probable victòria del ‘sí’.

L’opció que més consens desperta ara per ara dins la confluència de Barcelona en Comú, ICV i EUiA és, segons totes les fonts dels Comuns consultades per CRÍTIC, la que Xavier Domènech ja va traslladar en l’última trobada de la Coordinadora fa un parell de setmanes, després de la seva reunió amb el president Carles Puigdemont: “La proposta de la Generalitat no és el referèndum efectiu que serviria per desbloquejar la situació; però, davant l’immobilisme i la recentralització del PP, els Comuns hi serem en una mobilització en forma de consulta”. No hi hauria, doncs, si s’aprova aquesta proposta, gaire sorpresa en la decisió final.

Sectors independentistes —però també de federalistes pro referèndum de l’1-O— dins de Barcelona en Comú, d’ICV o d’EUiA busquen convèncer ‘in extremis’ la Coordinadora per tal que el partit pugui tenir una major implicació en l’1-O. Tanmateix, ho tenen complicat. Entre el centenar de dirigents que formen la nova direcció actual de la Coordinadora de Catalunya en Comú, només una minoria s’han mostrat fins ara en públic favorables a la independència o al referèndum que proposa Junts pel Sí. Un dels seus arguments per aconseguir una major implicació dels comuns és que, segons l’últim Baròmetre d’Opinió del Centre d’Estudis d’Opinió, un 48% dels seus votants estaria a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència tant si el Govern espanyol hi està d’acord com si no.

Baròmetre d’Opinió Política del CEO, primera onada de 2017 / GENERALITAT

Segons explica a CRÍTIC un dels membres de la Coordinadora favorable a l’1-O, el que ara reclamen al partit és només que la posició final que es prengui el 8 de juliol faci “una crida a la participació” als seus votants i es doni explícitament “llibertat de vot” als seus càrrecs polítics. El seu argument principal és que han de donar el seu suport perquè el referèndum és “legítim” i com a “mesura de pressió cap a l’Estat i la comunitat internacional”. Tot i això, fins i tot dirigents i militants independentistes dels Comuns consultats en els darrers dies no veuen gens clar que un referèndum que s’ha hagut de fer en aquestes condicions legals i polítiques pugui servir per declarar l’endemà la independència.

El debat intern de les últimes setmanes planteja, segons resumeixen esquemàticament diferents fonts dels partits de la confluència entrevistades per aquest article, tres postures sobre la taula. Una primera proposta sobre la taula seria expressar una actitud crítica amb el referèndum i “no donar-hi cap suport explícit”, perquè, segons opina una part dels de la confluència, sobretot gent d’ICV i de Barcelona en Comú, “aquesta proposta de referèndum es veu com una estratègia de Junts pel Sí per donar el tret de sortida a una futura campanya electoral”, que es creu que beneficiaria ERC i el PDECat, vagin junts o separats a uns propers comicis.

Per contra, hi hauria una via pro referèndum 1-O que estaria en la lògica de la proposta de l’espai de Revolta Global, i amb similituds a les últimes aportacions fetes pel secretari general de Podem Catalunya Albano-Dante Fachin, tot i que no forma part de Catalunya en Comú. La segona proposta demana que els Comuns hi donin ple suport i, a més, exigeix participar-hi directament entenent l’1 d’octubre com una jornada que obre una finestra d’oportunitat a, segons el darrer comunicat de l’organització anticapitalista, “fer efectiu el dret a l’autodeterminació, per la conquesta de les sobiranies i per aprofundir la crisi de règim”. Aquesta, però, seria ara mateix una proposta minoritària, almenys ara mateix tant en l’Executiva com en la Coordinadora de Catalunya en Comú.

La direcció dels Comuns tem que el Procés acabi afavorint la recuperació electoral de l’antiga Convergència

Una opció intermèdia seria donar suport al referèndum com a “mobilització social” i “clam democràtic” pel descontentament contra la posició del Govern de Mariano Rajoy. Però la proposta deixaria clar des d’ara que el resultat que surti d’un referèndum unilateral, que pateix tot tipus de traves legals de la justícia, que no pot ser pactat amb l’Estat i sense haver pogut fer una veritable campanya del ‘sí’ i del ‘no’ és impossible que es converteixi en vinculant. L’alcaldessa de Barcelona i portaveu de Catalunya en Comú Ada Colau ja va avançar ahir la seva opinió en una entrevista a El Periódico: “S’ha d’assumir la complexitat i que hi ha objectius difícils que necessiten més temps del que voldries. Entenc la impaciència d’alguns, perquè el bloqueig del PP és exasperant, però tirar milles amb el referèndum no és eficaç”. A més, Colau afegeix: “Sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per celebrar un bon referèndum: convocar-lo amb suficient antelació perquè hi hagi una bona campanya, que hi pugui participar tothom, que hi hagi debats serens en igualtat de condicions, amb seguretat, amb un cens…” De fet, pesos pesants com Xavier Domènech o Gerardo Pisarello han mostrat darrerament les seves discrepàncies amb el canviant full de ruta del PDECat i d’ERC i temen que el Procés acabi afavorint la recuperació electoral de l’antiga Convergència.

Els Comuns, tal com lamenta habitualment Xavier Domènech, es queixen que Junts pel Sí, la CUP i una part dels mitjans de comunicació de l’òrbita independentista els pressionen per fixar una posició definitiva quan el Govern no ha convocat encara el referèndum, ni s’ha aprovat la llei de referèndums ni s’ha concretat exactament què passarà l’endemà de l’1 d’octubre si guanya el ‘sí’. Hi ha una certa desconfiança pel que ells anomenen “falta de garanties legals” o, fins i tot, consideren que el Govern, tal com va fer Artur Mas al 9-N, pot canviar en l’últim moment les regles i acabar fent algun tipus de consulta o procés participatiu no equiparable internacionalment amb un referèndum. Tot i això, tots admeten en privat que, en cas d’una reacció furibunda del Govern del PP contra les urnes, les coses poden canviar. Per això ja avisen que la decisió d’aquest cap de setmana no serà definitiva al 100% tot esperant els moviments finals que puguin fer tant Junts pel Sí com l’aparell de l’Estat espanyol.

La posició actual d’Iniciativa, vehiculada públicament pels diputats al Parlament de CSQP Joan Coscubiela i, tot i ser independent de Lluís Rabell, és marcadament crítica amb el referèndum tal com l’ha proposat Junts pel Sí. Fonts ecosocialistes consideren que “l’1-O sembla més un 9-N” i no veuen gens raonable “declarar la independència amb una consulta que no sabem quina participació ni quines garanties legals tindrà”. Malgrat la seva aposta històrica pel dret a decidir, ICV segueix considerant que el referèndum hauria de ser pactat amb l’Estat per ser realment efectiu.

EUiA, en canvi, ha mantingut una línia més sobiranista i pro referèndum. El coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet, va assegurar en una entrevista a Rac1 a mitjans de juny que aniria a votar: “El dia 1 d’octubre no em quedaré a casa i espero poder obrir una ampolla de cava per celebrar que li hem donat una coça al PP”. A més, va afegir que “els comuns estem pel dret a decidir i no estarem a l’altra trinxera” referint-se al posicionament de Ciutadans, PSC i PP. En les últimes setmanes, a més, el món independentista ha mostrat les seves simpaties i el seu suport cap al coordinador d’EUiA després de rebre la querella i la declaració davant dels jutges com a secretari tercer de la Mesa del Parlament acusat d’un delicte de desobediència i prevaricació.

Per contra, l‘últim comunicat de Revolta Global, que, tot i ser una força numèricament petita, té dirigents tant a Podem com a Catalunya en Comú, demana que les dues organitzacions polítiques “s’han d’implicar activament en la campanya en favor del referèndum, els preparatius per dur-lo a terme i les accions de desobediència i mobilització contra els intents de l’Estat per aturar-lo”. El motiu principal dels anticapitalistes és que creuen que “la celebració d’un referèndum desobedient pot ajudar a fer efectiu el dret a l’autodeterminació, la conquesta de les sobiranies i aprofundir la crisi de règim”. Tot i això, els de Revolta Global admeten la seva “desconfiança” en l’Executiu de Puigdemont i de Junqueras “avalada —segons ells— per l’experiència del 9-N i pel fet que Convergència en el darrer moment rebaixés el caràcter a una mera consulta”.

La direcció dels Comuns, davant les crítiques internes rebudes per no poder votar la decisió final entre la militància com sí que va fer Podem Catalunya, responen que “la postura sobre la qüestió nacional es va prendre a l’Assemblea fundacional del 8 d’abril, on van votar més de 5.000 persones i després de fer més de 70 tallers participatius al territori i de rebre un miler de propostes ‘on-line'”. Ara, diuen, es farà un debat sobre la qüestió específica de la proposta del Govern per a l’1-O a la Coordinadora després d’haver traslladat la discussió a espais de debat comarcals o locals.

El nou rol d’Albano-Dante Fachin i Podem

Tot i haver decidit que no formarà part de la confluència, Podem Catalunya és present en la majoria de debats socials i polítics del món de l’entorn de la confluència d’esquerres. Els d’Albano-Dante Fachin ja van decidir, després d’una votació interna entre els militants de l’organització, el seu posicionament: un 62% dels adherits a Podem van dir que, davant d’un “referèndum unilateral”, calia “participar-hi com a acte de mobilització”. La formació morada va fer una sèrie de debats en 96 cercles locals durant setmanes i, finalment, va plantejar una consulta als seus adherits amb tres opcions: desentendre’s del referèndum actual, perquè hauria d’estar pactat amb el Govern del PP (27% de vots); participar en el referèndum unilateral com a mobilització però amb un resultat no vinculant (35% de vots, opció guanyadora) o participar en el referèndum de l’1-O i considerar-lo vinculant (28%). Si se sumen els partidaris de votar en el referèndum —els de la segona i tercera opció—, arriben al 62% dels vots.

Podem aposta per participar en el referèndum però sense entendre el resultat com a vinculant

Després, el secretari general de Podem, en un article a ‘El Periódico’ titulat “I si convertim l’1-O en un 15-M?”, va concretar que la situació pot “obrir la porta a terrenys polítics no explorats” i reclamava que fos el punt de partida d’una “mobilització constant pels drets nacionals, culturals i socials que recorri pobles i places, universitats i tallers”. La seva proposta és que els militants de Podem vagin a votar en el referèndum, tot i no estar d’acord que el resultat final s’hagi d’aplicar l’endemà. “Tots —sobiranistes, indignats, ‘indepes’ i no ‘indepes’— ens mourem des del convenciment que, només quan la gent es mou, els murs més gruixuts tremolen”, deia Albano-Dante Fachin.

Batalles municipals entre els Comuns i ERC

Un dels pols fonamentals del conflicte entre els Comuns i els independentistes de cara a l’1-O s’està produint als ajuntaments, sobretot de l’àrea metropolitana. Sobretot a Barcelona. Malgrat tots els debats i posicionaments públics que pugui tenir Catalunya en Comú, hi ha un punt que, segons reconeixen també des d’Iniciativa, serà clau: “Tot estarà marcat pel que digui i faci Ada Colau”, diu un dirigent. Simbòlicament tothom és conscient que serà rellevant saber si Colau anirà personalment a votar i què votarà. És l’alcaldessa de la principal ciutat del país i, de fet, és la presidenta de Catalunya en Comú. En la consulta independentista del 9-N, Colau hi va anar a votar i, segons ha dit ella mateixa, va votar sí-sí a la independència com a reacció de protesta contra el PP.

El paper que prengui Ada Colau a Barcelona pot ser clau per fomentar el vot en el referèndum de l’1-O

Tanmateix, faci el que faci Colau personalment, totes les fonts consultades apunten que l’Ajuntament de Barcelona difícilment mobilitzarà recursos municipals per a un referèndum unilateral ni posarà en risc legal els treballadors públics municipals. De fet, fins i tot dirigents independentistes del món dels comuns no veuen cap necessitat que l’Ajuntament posi espais municipals ni treballadors públics a treballar pel referèndum, ja que, segons diuen, la Generalitat té espais públics suficients a la ciutat de Barcelona i, de fet, en la consulta del 9-N l’Ajuntament de Xavier Trias no s’hi va implicar formalment ni va firmar cap document. Fonts de Barcelona en Comú consideren que el paper que està tenint ERC a Barcelona, amb Alfred Bosch com a regidor, els ha creat un enorme malestar i ha generat molts anticossos que ara dificulten l’entesa per afavorir l’1-O. De fet, algunes veus del govern opinen que, si els republicans haguessin entrat al govern, tot seria ara molt diferent.

“Volem escoltar, volem veure com es pensa fer i si, efectivament, el referèndum es fa amb garanties, l’Ajuntament el farà”, va assegurar Gerardo Pisarello, exercint d’alcalde accidental de Barcelona, en una entrevista recent a TV3 sobre la qüestió concreta del referèndum de l’1-O. “El que cal és un referèndum, no un altre 9-N”, va defensar. Tanmateix, ERC o la CUP els retreuen que, si ells no s’hi impliquen, el referèndum perd força.

Tensió forta entre Iniciativa i ERC en ciutats com Badalona, Sabadell o Sant Feliu de Llobregat

Els municipis governats pels Comuns o amb participació d’ICV o d’EUiA estan tenint comportaments previs similars. La majoria d’aquests ajuntaments no tenen previst, almenys a hores d’ara, posar recursos municipals al servei del referèndum unilateral. Per exemple, aquí destaca el cas de consistoris importants governats per ICV-EUiA com el de Sant Feliu de Llobregat o el del Prat de Llobregat. Tanmateix, segons aclareixen, no posar-hi recursos municipals no significa oposar-s’hi.

Molt diferent és el cas de Badalona, on l’alcaldia està en mans de la candidatura de Guanyem Badalona en Comú, propera a la CUP però amb vincles simbòlics amb el moviment barceloní impulsat per Colau. Tanmateix, cal esperar a veure la reacció final del govern badaloní en una ciutat on en les eleccions municipals de fa dos anys el partit majoritari va ser el PP de García Albiol.

El cas, però, ara mateix més polèmic ha estat, i serà, el de Sabadell. ERC i la Crida per Sabadell-CUP, amb quatre regidors cadascun, van segellar un acord per repartir-se l’alcaldia dos anys, però amb la incorporació posterior d’Unitat pel Canvi (UpC), que també en té quatre, i de Guanyem Sabadell, que en té dos, es va pactar que al juny s’acordaria el nou alcalde. Problema? ERC, que té l’alcaldia, preferiria un alcalde independentista durant l’1 d’octubre i tindria dubtes sobre el posicionament d’UpC, la candidatura d’ICV, d’EUiA i de membres de Podem, que va ser la més votada de les que formen el govern i que ara reclama l’alcaldia. Finalment, després de setmanes de tensió i amenaces de sortir del govern, ERC cedirà de moment l’alcaldia al candidat de la Crida per Sabadell Maties Secarrant, i les altres dues confluències d’esquerres seguiran al govern municipal.

15 comentaris
  • Subscriptor trucafort 3 de juliol de 2017 - 22:58

    Política de vol gallinaci al pur estil PSUC-ICV. Es nota que els quadres de CeC són, de fet, ICV. Una llàstima.

  • Subscriptor Oscar Sisteré Saureu 4 de juliol de 2017 - 9:26

    Bon dia! Ens ha sobtat que no hàgiu esmentat que els adherits han validat el posicionament del Comú de Lleida sobre el referèndum amb un 88% de vots favorables

    El 88,46% dels votants (115) han ratificat el posicionament consensuat per l’assemblea del Comú de Lleida sobre el referèndum. Un 10% (13) s’ha mostrat contrari a aquest posicionament, mentre que l’1,54% (2) ha votat en blanc.

    Un total de 130 persones adherides han participat en la consulta telemàtica.

    Els resultats han validat el posicionament consensuat de l’assemblea del Comú de Lleida sobre el referèndum que s’ha anunciat per a l’1 d’octubre:

    “Mantenim que la ciutadania s’ha de poder expressar sobre aquesta qüestió, i donem suport a la celebració d’un referèndum entenent que aquest ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment. Ens refermem en el nostre suport a un referèndum que permeti consultar el poble de Catalunya i demanem que els grups parlamentaris que n’impulsen la convocatòria apostin sense fissures per dotar-lo d’un caràcter vinculant, fer-lo efectiu i dotar de reconeixement internacional els resultats que se’n derivin.
    En la nostra aposta per la democràcia radicalment participativa, fem una crida a la participació en el referèndum de tot el poble de Catalunya, tant de la gent que defensa el sí com de la que es mostra partidària del no.
    Posem com a premissa irrenunciable per a totes les parts un ferm compromís amb la no-violència.”

    Amb tot el carinyo, però altre cop teniu una mirada que obvia el que passa fora de BCN.
    Una abraçada

    https://comudelleida.cat/els-adherits-al-comu-de-lleida-validen-el-posicionament-de-lagrupacio-delectors-sobre-el-referendum/

    • Sergi Picazo 4 de juliol de 2017 - 10:08

      Gràcies, Òscar per la informació. Molt interessant el posicionament del Comú de Lleida.

      Però no ens hem pogut fixar en cap territori per fer aquest article. No podíem allargar més l’article, ho sento! ;-) Només hi ha quatre referències als ajuntaments governats per ICV-EUiA o per Barcelona en Comú perquè hi ha de rerefons el paper durant l’1-O dels governs municipals.

      M’apunto, però, el toc d’atenció de preocupar-nos encara més pel que passa fora de BCN. Tens tota la raó.

      Abraçades cap a Ponent!

  • Subscriptor Pau Planas Puigbert 4 de juliol de 2017 - 13:25

    Cada una de les excuses d’ICV-Comuns és més ridícula que l’anterior, i el cúmul d’incoherències comença a donar fruits a les enquestes: la gran majoria de catalans i catalanes sembla que han calat a en Xavier Domenech, i tot apunta que en unes hipotètiques eleccions autonomistes com a molt validaran els 12 representants actuals (sembla que hi ha incondicionals que no fallen). Deu ser això, assolir l’hegemonia.
    Les incoherències desfilen una rere l’altra:
    – Exigir que no hi ha temps per fer campanya pel Sí i pel No essent la formació que encara mai s’ha definit si estan a favor del Sí o del No: xapó, insuperable. Si per miracle diví el govern espanyol accedís a acordar un referèndum, ens faríem un tip de riure veient com ICV-Comuns són els únics que s’abstenen de fer campanya… Reclamar temps per fer campanya i no tenir cap intenció de fer campanya perquè ets moralment superior i estàs per sobre de les disputes territorials puerils és de traca.
    – Criticar que l’1-O acabarà en un altre 9N i, simultàniament, posicionar-se a favor que l’1-O sigui una “mobilització”, o sigui, un altre 9N. Algú entén alguna cosa???! Ens prenen per idiotes? Es pensen que som nens petits a qui poden manipular com si fóssim tontets?
    – Dir que tot això respon a una maniobra d’ERC i PDEcat per tenir bons resultats a les enquestes, quan les enquestes situen el PDCAT en hores molt baixes… que voleu que us digui, una interpretació un pèl forçada.
    – El descontentament no és “contra la posició del Govern de Mariano Rajoy”, sinó contra el sistema polític oligàrquic que impera a l’Estat, i que està validat i apuntalat gràcies al PP, al PSOE i a C’s. Això conforma una majoria sòlida i aplastant que impossibilitat a curt i a mitjà termini cap canvi substancial en la tendència a la recentralització i a corregir la concepció uni-nacional de l’Estat. Ja està bé de deformar la realitat fent creure que “fent fora el PP” tot està solucionat. El problema és estructural, com molt bé sabem. El que passa és que alguns estan molt còmodes dins l’estructura, i pactar amb el PSOE per no canviar res més que els comptes corrents dels càrrecs de la menjadora pinta perfecte, sobretot si ets el militant agraciat que et toca la loteria d’ocupar algun despatxet.

    Amb tot això es constata el que ja sabem tots: que la direcció dels Comuns NO és independentista, i per tant és DEPENDENTISTA, o sigui, està a favor de dependre de les decisions que es prenen al Congrés, o sigui, d’acatar el que imposa la majoria de ciutadans espanyols, agradi o no als catalans i catalanes. S’ha esfumat d’un dia per l’altre allò del procés constituent No-Subordinat, i tota al·lusió al dret de Catalunya a la lliure determinació com a poble. Si al Congrés no es dona permís, no hi ha res a fer. És legítim, però que ho diguin clarament i que no facin el joc purista de fer veure que estan per sobre del bé i del mal.
    Es constata, així mateix, que els drets no es regalen, ni s’aconsegueixen fàcilment: qui porta anys lluitant pel referèndum, qui s’ha mobilitzat, ha pressionat i ha treballat per aconseguir-lo, són els independentistes. Els unionistes (o espanyolistes, o partidaris de formar part de l’Estat Espanyol) no han fet res per aconseguir que es faci possible aquest dret col·lectiu que no senten com a propi. Lluita qui sent que li vulneren els drets, no qui els està vulnerant. ICV, que no ens enganyi més, és una formació que NO creu en el referèndum perquè en tots aquests anys NO ha fet res per dur-lo a terme, i ha anat sempre a remolc, de mala gana, dissimulant, fent posturetes i cobrint l’expedient de dir que “estan a favor del referèndum” sense fer cap gest rellevant per tal de fer-lo realment efectiu.
    Per sort, hi ha majoria sòlida al Parlament i democràticament podrem organitzar un Referèndum. I poca importància té que els Comuns considerin l’1-O una acte de mobilització: està clar que el que farem serà un referèndum, perquè així ho determina la majoria del Parlament, no pas una formació en procés de reformes que ni tan sols està representada al Parlament. Per tant, el referèndum tindrà caràcter VINCULANT, i no colarà l’intent de sabotejar-lo o aigualir-lo.

    • Subscriptor vado 6 de juliol de 2017 - 21:32

      Estic d’acord amb moltes de les coses que diu, però no amb l’últim paràgraf: penso que si que seria important que els Comuns s’apuntessin al referèndum.

  • Subscriptor Manel Bou Beltran 4 de juliol de 2017 - 14:12

    El que cal es que el govern de la Generalitat convoqui el referéndum amb totes les garanties democràtiques i ens digui com ho farem, quan de temps durarà la campanya, quin espais destinaran els mitjans públics a explicar les diferents opcions, i com será vinculant i efectiu. Ara arriba el temps de veure si tot estava tan organitzat i previst com s’ens ha dit. I si no es pot votar doncs recuperem el full de ruta i declarem la independencia ja.

  • Subscriptor David Amado Vidal 4 de juliol de 2017 - 14:30

    Como siempre el critic da información interesante pero le falta ampliar miradas….solo existe lo que pasa en Barcelona. Lleida, Tarragona o Girona existen poco y mal en sus artículos.

  • Subscriptor Fidel Picó 4 de juliol de 2017 - 23:01

    Decepció és la paraula. No puc entendre la postura dels Comuns. Em costa molt d’entendre la manca de democràcia interna, els canals de baix a dalt trontollen de manera preocupant: Molt partit i poc assemblearisme de base. Em costa molt d’entendre la postura de determinats dirigents i el gir ideològic i estratègic.
    Des del punt de vista pragmàtic, de pur càlcul electoral i interès de partit, el no recolzament al referèndum mal anomenat unilateral (és l’estat l’únic unilateral de la pel.lícula…) és una errada estratègica cabdal. Com es pensa governar amb un nou tripartit si als teus futurs socis els hi esmenes el gruix del full de ruta més transcendent dels darrers anys ? Quines garanties tindràs per fer aliances amb les esquerres independentistes ? Poques, molt poques.
    Ja no diguem la greu deriva ideològica més profunda. Un partit o agrupació electoral si es vol, si es diu alternatiu té una OPORTUNITAT històrica d’intentar fer caure el règim corcat del 78.
    Creieu-me, amb Espanya, perdoneu, teixint aliances amb forces de l’estat espanyol, els canvis seran molt més lents, molt. L’estat té dèficits democràtics que van molt més enllà de fer fora el PP, és un estat podrit de dalt a baix que abarca PSOE, el poder judicial i mediàtic. La República és ara per ara l’únic objectiu radical democràtic i de canvis socials. La resta és fer-nos vells, i quan veiem una llumeta al túnel de l’estat espanyol, ja no hi serem, o haurem canviat nosaltres massa.
    Després hi ha el paper galdós de CSQEP sector IC. Senyors, que això també va de República i de moviment social massiu i democràtic !!.
    En tot referèndum i moviment popular cívic i de protesta les garanties la posen els ciutadans, la gent, la seva determinació i força social. Les lluites, si te les creus, es fan, són efectives quan són massives i legítimes. Per què si us impliqueu a fons no podem anar a votar 4 milions de persones ? Posariem en escac els fonaments autoritaris de l’estat i els tentacles del règim del 78. Anem a fons plegats. Si perdem o no surt bé això, caurem tots. I no, no és veritat que el Ref. afavoreixi el PDECat, una altra errada, és precisament el contrari (mireu enquestes, és un partit en descomposició).

    Amics d’en Comú, espero que vosaltres, les bases crideu ben fort. No decebeu a tants que han intentat fer ponts. Quines són les vostres veritables pors ? La divisió ?, les aliances ferotges al bàndol del ‘No’ ?, el frontisme ?
    No és això companys, no és això.

  • Subscriptor Bayfor 5 de juliol de 2017 - 9:22

    Al meu parer el debat entre els comuns és molt saludable, perquè penso que entre d’altres coses mostra una pluralitat que es troba a faltar en els discursos de “prietas las filas” que impera tant en el camp dels independentistes com en el camp dels que s’ha acabat anomenant espanyolistes. Però, oh casualitat, sembla que hi ha una grapat més o menys gran de gent que no es vol trobar en una alternativa binària que no deixa espai a d’altres formes de relacionar-se entre persones, organitzacions i territoris. I aquesta gent no es pot veure rebutjada ni estigmatitzada per cap dels dos bàndols en litigi pel simple fet de no voler combregar amb el discurs imperant en cadascun d’ells. Si hem estat capaços de rebutjar l’integrisme en el camp de les idees religioses, hem de ser capaços de discutir sobre la manca de diversitat a l’hora de enfocar quins són els ingredients que conformen una identitat nacional i com es posa en pràctica un projecte per aconseguir-los (que és una cosa molt diferent que la ideologia nacionalista, que a la llarga a tot arreu acaba en allò de una-grande-libre). La manca d’un debat ampli, generalitzat i sense complexos entorn d’aquest tema ens ha portat on som (i ara parlo dels comuns). Altres organitzacions sembla que des de sempre han tingut o tenen una posició més clara sobre com entenen la identitat nacional i el projecte subsegüent, però això no vol dir que estiguin en la possessió de la veritat, senzillament és la seva proposta i s’ajustarà a la legitimitat dels suports que puguin aconseguir entre la ciutadania.

    • Subscriptor Pau Planas Puigbert 5 de juliol de 2017 - 16:32

      No acabo de veure la importància pot tenir la qüestió de les identitats, o de la construcció d’una identitat nacional. Hi ha independentistes que se senten espanyols, i hi ha dependentistes que se senten catalans… La qüestió de fons és: Els Comuns consideren Catalunya un subjecte polític? Com a poble, té dret a exercir l’autodeterminació? Podem apostar per processos no-subordinats, o estem subordinats a les dinàmiques de la política espanyola centralista? Ens convé més com a poble -si és que accepteu que som “poble”- apostar per la República o per la monarquia borbònica? Volem formar part d’un Estat dominat per les oligarquies? Són qüestions estrictament polítiques, on la “identitat” hi juga un paper més aviat discret. I en aquest debat, sembla clar que la direcció d’ICV-Comuns ha fet un fort canvi de timó: de “Catalunya un sol poble” a “Barcelona ciutat cosmopolita globalista”, de “procés constituent no-subordinat” a “fem fora en Rajoy”. És un gir de 180 graus, com a mínim. Us hi fareu mal.

  • Subscriptor Arnau M.V 5 de juliol de 2017 - 20:37

    D’acord amb Bayfor.. però tenir pluralitat de mirades no significa adoptar posicionaments ambigus. Catalunya en Comú no està obligada a deixar de criticar Junts pel Si, a dubtar de l’eficacia del referèndum d’octubre o a declarar-se homegèneament independentista. Al revés, és saludable que algú jugui aquest paper. Però si per les errades d’Alfred Bosch o el pressing-comuns deixa de recolzar sense fisures el referèndum, cometrà un gran error. No un error electoral, sinó un error ideològic, l’error de no ser coherents amb la seva idea de que tota sobirania reclama actes de desobediència i la implicació activa en les mobilitzacions que la fan possible.

    • Subscriptor Bayfor 6 de juliol de 2017 - 18:35

      Al meu parer el que estic proposant no és una posició ambigua, més aviat penso que és molt clara i per això també penso que caldria un referèndum amb unes condicions absolutament ben definides, perquè si hi ha o no trencadissa no hi hagi després retrets entre les parts perquè no hi haurà volta enrere. O en tot cas penso que també hi ha ambigüitats calculades quan no es vol acceptar que hi ha diferents maneres d’interpretar els continguts de les identitats nacionals o què entenem com ingredients o continguts a l’hora d’exercir les sobiranies (no cal només centrar-se en els aspectes territorials i el que més preocupa als que tenen molt clar com controlar als habitants d’aquests territoris en qüestió). Com que penso que en general les nostres societats hem defugit les diferents maneres d’interpretar les sobiranies, i sobretot què en volem fer amb aquestes sobiranies i amb qui ho volem compartir en un món on les interdependències no les podem evitar, el referèndum tal com està plantejada la conjuntura actual em preocupa i sobretot les presses d’alguns que ens volem vendre que anem directes al cel. La independència, al meu parer, no ens duria automàticament a l’espai sideral, sinó que ens deixaria on som, es a dir en el conjunt dels països de l’Europa subordinada meridional (com Espanya, Grècia, Portugal, Itàlia, França, etc…), encara que més dividits entre les classes populars (que són les que m’interessen) i havent d’atendre dia si dia també l’agenda marcada per unes elits que es procuren sempre la continuïtat en l’exercici del poder. Ho hem vist molt clarament a Grècia, perquè la capacitat de reacció dels pobres ratolins sense cap solidaritat (perquè si ja és difícil que hi hagi solidaritat entre classes, entre el que en general se’n diuen pobles ja ni en parlem). I en aquests moments encara penso que no s’ha consolidat la trencadissa amb la resta d’habitants de l’Estat, perquè no només defugirem de l’Espanya del PP, en el pack estan inclosos els vincles amb la gent que ens pugui interessar (o al menys a mi sí) del País Valencià, l’Aragó, de Galícia o d’Andalusia (només per posar alguns exemples) i que difícilment recuperarem. Jo ho veig així, i pel fet de no ser independentista ningú m´ha de considerar un ambigu (alguns dirien traïdor a la pàtria). Senzillament és una altra forma de veure-ho i això només es pot dirimir comptant vots (però amb claredat).

Deixa el teu comentari