Denúncia contra les subvencions milionàries que va donar el tripartit al Conservatori del Liceu

  • Marc Font
  • dimarts, 17 novembre 2015

El patronat del Conservatori té com a presidenta l'exreina Sofía i reuneix l'elit empresarial del país encapçalada per Sergi Ferrer-Salat, de la farmacèutica Ferrer. El president de CaixaBank Isidro Fainé n'era membre fins fa poc

Un alumne a l'interior del Conservatori del Liceu. / XAVI HERRERO

Un alumne a l’interior del Conservatori del Liceu. / XAVI HERRERO

La Fundació Taller de Músics denunciarà aquesta setmana la Generalitat de Catalunya a la Direcció General de Competència de la Comissió Europea per vulneració de la normativa comunitària que empara la lliure competència. Segons ha pogut saber CRÍTIC, l’origen de la denúncia és el conveni que el 2008 va signar el Departament d’Educació de la Generalitat —aleshores encapçalat per Ernest Maragall, que encara era dirigent del PSC— amb la Fundació Conservatori del Liceu, pel qual l’Executiu va aportar a l’entitat una subvenció directa de 6 milions d’euros repartits en quatre anys.

El Conservatori del Liceu, fundat el 1837, és una de les escoles de música més prestigioses del Principat. Malgrat tractar-se d’un centre privat, fa set anys el Govern tripartit va aprovar la signatura del conveni que li concedia una aportació pública milionària i que anava destinada al “sosteniment del Centre Autoritzat de Grau Superior de Música” del Conservatori. Segons la nota de premsa emesa per l’Executiu, la subvenció servia per “cobrir les despeses de funcionament i personal dels ensenyaments del grau superior de música del centre durant els cursos acadèmics compresos entre 2008-2009 i 2011-2012”, a banda de permetre “minorar les quotes de l’alumnat que estudia en aquest centre”. Una part del sector de l’educació musical discuteix, però, aquestes subvencions milionàries al Conservatori, vinculat estretament amb el Gran Teatre del Liceu, fins al punt que durant anys van compartir instal·lacions. Malgrat tot, no hi ha un vincle jurídic entre les dues entitats i el Conservatori està regit per una fundació privada mentre en el cas del Teatre el control recau en un consorci en el que també hi ha les administracions públiques.

El 2008, el Conservatori del Liceu va convertir-se en centre superior de música, una categoria que fins aleshores només tenia l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, un centre públic creat el 2001. El 2009 va ser el Taller de Músics el que va crear la seva escola superior, però en el seu cas sense accedir a convenis ni subvencions milionàries que en facilitessin el funcionament. I, els darrers anys, el centre ha patit problemes econòmics. Ara des del Taller de Músics denuncien que el suport de la Generalitat al Conservatori del Liceu va servir perquè el centre oferís millors sous al professorat i matrícules més baixes a l’alumnat. I és precisament aquest avantatge competitiu, assolit gràcies a diners públics, la raó de la denúncia que presentarà el Taller de Músics -i que està tramitada per l’advocat del Col·lectiu Ronda Marc Vilar- al tribunal de competència de la Comissió Europea.

Relacions amb CaixaBank

La seu del Conservatori del Liceu, estrenada el 2008. / XAVI HERRERO

La seu del Conservatori del Liceu, estrenada el 2008. / XAVI HERRERO

La Fundació Conservatori del Liceu té vincles estrets amb l’elit empresarial i econòmica catalana, com es constata en donar una ullada a la composició del seu patronat. La presidenta d’honor és l’exreina Sofia i el president és Sergi Ferrer-Salat, del grup farmacèutic Ferrer i vocal del conservador Círculo Ecuestre. Al patronat també hi figuren l’exconsellera de Justícia i advocada de l’Estat, Pilar Fernández Bozal, que actualment treballa a la consultoria Ernst & Young; el president del Cercle del Liceu i propietari del grup financer Riva y García, Ignacio Garcia-Nieto Portabella; el secretari general d’Abertis, Josep Maria Coronas, i el notari i membre del consell d’administració de CaixaBank, Juan José López Burniol, entre d’altres.

Fins a l’any passat, el president del patronat era Josep Maria Coronas i entre els seus membres també hi figuraven Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i el president de CaixaBank, Isidre Fainé. La relació amb la principal entitat financera del país és destacada, fins al punt que La Caixa va aportar el crèdit de 15 milions d’euros que va servir per afrontar una gran part del cost de les obres i de l’equipament del nou edifici del Conservatori, ubicat al carrer Nou de la Rambla i estrenat el 2008. L’immoble, que va inaugurar-se oficialment el 2009 amb la presència de la reina Sofia, disposa de gairebé 10.000 metres quadrats i va aixecar-se sobre un solar cedit durant 50 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en aquella època encara amb un socialista, Jordi Hereu, a l’alcaldia.

Ajudes de l’Ajuntament i de la Generalitat

No és l’únic cop de mà que l’Administració local ha donat a la Fundació Conservatori del Liceu, ja que entre el 2014 i el 2015 l’Ajuntament hi ha aportat 200.000 euros —a raó de 100.000 anuals— per finançar les obres de remodelació i de reforma d’un edifici situat a la plaça d’Urquinaona, número 11, on l’entitat porta a terme una part de les seves classes del grau superior de música. L’ajut va ser aprovat pel govern local encapçalat per Xavier Trias, que tenia Jaume Ciurana com a màxim responsable de l’àrea de Cultura. El pressupost de l’entitat està al voltant dels 7 milions anuals.

El Gran Teatre del Liceu, en canvi, està regit per un Consorci on intervenen les administracions públiques, que aporten gairebé meitat del seu pressupost. Disposa enguany d’un pressupost superior als 41 milions d’euros. La Generalitat hi ha aportat més de 8 milions; el Ministeri de Cultura, 6,8; la Diputació de Barcelona ha arribat als 1,6 milions, i l’Ajuntament de Barcelona supera els 2,5 milions d’euros aquest 2015.

Un comentari
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 18 de novembre de 2015 - 14:51

    Si em permeteu, una referència cultural. L’Ivà, el creador del gran Makinavaja (estic dempeus mentre escric el seu nom), feia dir al seu icònic personatge que un debat televisiu sense aquell cantamanyanes aristòcrata anomenat Antonio de Senillosa, no era un debat. Aquest fenomen tertulià-cridaner no és tan nou.
    Vist el patronat de la Fundació trobo a faltar en Miquel Roca, cosa que em porta a evocar l’Ivà i pensar que quina bírria de patronat…
    Bé, feta la broma, aplaudeixo la iniciativa empresa pel Taller de Músics denunciant el conveni dut a terme pel segon tripartit que, voldria recordar, es feia dir Entesa Nacional pel Progrés [sic]. Potser hauria calgut especificar en benefici de qui…

Deixa el teu comentari