Deu promeses incomplertes sobre els ajuts a la banca

  • Sergi Picazo
  • dijous, 24 juliol 2014

Molts responsables polítics han reiterat que les ajudes a la banca eren retornables

JLRZapatero_en_una_rueda_de_prensa_en_2010L’Estat espanyol ha perdut amb la venda de Catalunya Banc 11.839 milions d’euros que havien aportat tots els contribuents. Aquesta xifra és similar a les retallades en sanitat i en educació fins al 2013, que sumen 13.800 milions. Tot i això, des de l’aprovació de les primeres ajudes l’any 2008 són molts els responsables polítics espanyols i catalans que han reiterat que les ajudes a la banca eren retornables i no costarien ni un euro als contribuents.

1) José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol, a l’octubre de 2008: “Es tracta d’un gran préstec temporal i ho podem fer perquè tenim un deute en uns nivells molt raonables. El fet que l’Estat compri actius de qualitat dels bancs permet pensar que hi ha fundades expectatives de recuperar i fins i tot rendibilitzar la inversió”.

2) Zapatero, a l’abril de 2011: “Quan hem donat suport als bancs, no els hem donat diners a fons perdut ni subvencions. Els hem prestat diners pels quals l’Estat els està cobrant un interès. De moment, estem guanyant diners, prop de 3.000 milions d’euros”.

3) Zapatero, de nou, a l’octubre de 2011: “Els bancs espanyols no tindran necessitat d’acudir a l’ajuda pública”.

4) Elena Salgado, vicepresidenta del Govern espanyol, a l’octubre de 2011: “El sector financer és qui assumeix íntegrament els costos de sanejament i la reestructuració del sistema bancari, i no els contribuents”

5) Alfredo Pérez Rubalcaba, cap de l’oposició, al maig de 2012: “Cal garantir que, quan surti de Bankia, no hi hagi pèrdues per a l’Estat, que ni un sol euro públic es gasti en aquesta operació. Que al final del procés els diners públics que s’hi han posat es recuperin, si és possible amb beneficis”. [En el debat sobre l’aprovació del paquet d’ajudes a Bankia.]

6) Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU al Congrés, al setembre de 2012: “Diria que aquest reial decret pot planejar la sortida de la crisi de l’economia espanyola. Estem plantejant esmenes per tal que això no costi un euro als contribuents espanyols”. [Durant el debat al Congrés per aprovar el rescat europeu a la banca, que va comptar amb el vot favorable de CiU.]

7) Luis de Guindos, ministre d’Economia del PP, octubre de 2012: “Els contribuents no posaran ni un euro en la reestructuració”. [Després d’aprovar una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d’euros per a la banca espanyola.]

8) Guindos, de nou, al novembre de 2012: “El banc dolent ha de tenir una rendibilitat del 15% en 15 anys. Jo espero que no es perdin diners”.

9) José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, al maig de 2013: “L’Estat pot recuperar els ajuts perquè tenim una estructura per a això. Tinc l’esperança que es puguin recuperar, però no en dos o tres anys”.

10) Fernando Jiménez Latorre, secretari d’Estat d’Economia, a l’agost de 2013: “L’Estat podrà recuperar si no tota, una part important de les ajudes públiques destinades a la reestructuració de Novagalicia Banc”.

La història del rescat a la banca va començar el 20 d’octubre de 2008. El Congrés dels Diputats va aprovar l’anomenat pla urgent de suport a la banca espanyola amb els vots del PSOE, del PP, de CiU, del PNB i també d’ERC. Només hi van votar en contra els dos diputats d’IU-ICV –un dels quals Joan Herrera– i els del BNG. El Govern de Zapatero va lliurar a l’inici de la crisi uns 30.000 milions d’euros (ampliables a 50.000 milions) a bancs i caixes que operaven en territori espanyol. Al juliol següent, quan es va aprovar la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb 9.000 milions d’euros públics d’inici, aquell consens ja estava esmicolat i només hi van votar a favor el PSOE, el PP i Coalició Canària. Tanmateix, al setembre de 2012, el pla de rescat europeu a la banca espanyola, que obria una línia de crèdit de 100.000 milions d’euros, sí va tornar a comptar amb el suport de CiU. Dirigents del PSOE, del PP i, sovint, de CiU han promès que “això no costaria un euro al contribuent”.

Les dades, però, indiquen tot just el contrari. El cas de Catalunya Banc ha estat el primer senyal. Però, segons el Banc d’Espanya, des del 2009 fins ara “s’han recuperat 1.760 milions”. Aquesta quantitat suposa el 2,86% del total que s’ha injectat directament a la banca, una xifra que, segons la mateixa font, s’elevaria fins als 61.495 milions d’euros. La mateixa Associació Espanyola de Banca (AEB) ja va avisar en un informe recent que es poden arribar a perdre com a mínim 33.000 milions, és a dir, el 50%.

La xifra de 61.000 milions aportada a la banca només representa els diners injectats directament, però el forat és molt més gran. Un informe del Tribunal de Comptes assegurava que el volum de diners públics emprat o “compromès” per l’Estat espanyol en la reestructuració del sistema financer arriba als 107.913 milions d’euros. Per entitats, i segons els ajuts rebuts, Banc CAM, amb 24.800 milions, és el que més diners ha rebut, seguit dels 22.000 milions de Bankia. Han quedat compromesos en el Banc de València uns 17.800 milions; a Catalunya Banc, eren uns 12.000 milions; a Novagalicia, uns 9.000 milions; a Caixa Castella-la Manxa (CCM), uns 7.000 milions, i a Unnim Banc, uns 5.700 milions. Precisament CaixaBank va ser el primer banc a tornar ajudes públiques quan va tornar uns 977 milions que Banca Cívica –adquirida el 2011– havia rebut del FROB. Pràcticament tota la resta encara no s’ha recuperat.

Deixa el teu comentari