15/10/2018 | 18:59
El Govern de Quim Torra està tenint una vida accidentada. Les topades constants entre ERC i Junts per Catalunya sobre com encarar la nova etapa política sortida de l’1-O dificulten la consolidació d’un Executiu que sembla instal·lat en la provisionalitat. Enmig de la tempesta permanent, Torra intenta consolidar un equip d’homes i dones de confiança. Són un equip reduït que té un paper clau en l’elaboració i la comunicació del discurs del Govern i una influència important en la seva actuació. Tots ells depenen de l’àrea de Presidència. Però, amb alguna excepció puntual, acostumen a actuar allunyats dels focus i no acaparen titulars. Poc més de quatre mesos després que es posés en marxa el nou Executiu autonòmic, qui forma part d’aquest nucli dur del president?
La majoria de càrrecs clau els ocupen persones amb una trajectòria prèvia a l’Administració, fonamentalment durant la presidència de Carles Puigdemont, si bé també n’hi ha que provenen dels governs encapçalats per Artur Mas o, fins i tot, per Jordi Pujol. Pràcticament tots professen un independentisme desacomplexat, això sí, ubicat clarament al centredreta ideològic. Alguns ho són des de fa molts anys i altres han anat evolucionant cap al sobiranisme. En algun cas, destaquen les connexions ideològiques amb Reagrupament, la formació independentista escindida d’ERC durant l’etapa final del tripartit en la qual també va militar Quim Torra. Alguns van ser destituïts pel Govern espanyol via article 155 de la Constitució, però ara han recuperat el seu lloc al Govern. La conclusió principal, però, és que el ‘sottogoverno’ de Torra està integrat, sobretot, per persones d’estricta confiança de Carles Puigdemont, un factor que reforça la influència que l’expresident, exiliat a Brussel·les, té en la Generalitat actual.
Cullell, Rius i Clotet: el pinyol de Torra a Presidència
Segurament les tres persones amb més pes en el pinyol de Quim Torra són el secretari del Govern, Víctor Cullell; el cap de l’Oficina del President, Josep Rius, i el director general de Comunicació del Govern, el periodista Jaume Clotet. Tots tres ja van tenir un rol preponderant durant la presidència de Puigdemont i els dos darrers també es van implicar a fons en la campanya de Junts per Catalunya per a les eleccions del 21 de desembre.
Víctor Cullell no és un nouvingut a la política. Va ser nomenat secretari del Govern al juliol de l’any passat, quan Puigdemont va remodelar l’Executiu per apartar-ne els càrrecs més escèptics amb el referèndum de l’1 d’octubre. Un dels que van caure va ser Joan Vidal de Ciurana, el predecessor de Cullell, de qui ERC dubtava. Nascut el 1976, llicenciat en ciències polítiques per la UB i MBA per BES La Salle – Manhattan College de Barcelona, Cullell ha protagonitzat una trajectòria ascendent a l’Administració, sempre a l’òrbita de l’antiga Convergència. Va començar la militància política a la JNC, les joventuts convergents, per després presidir l’agrupació del partit al districte de Gràcia, posició que també ocuparia amb el PDECat. Considerat proper a l’exconseller de Presidència Francesc Homs, durant la presidència d’Artur Mas va ocupar càrrecs com el de cap de gabinet de relacions institucionals de l’Oficina del President i el de director general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència. A més a més, va ser secretari del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l’organisme presidit per Carles Viver Pi-Sunyer que va funcionar entre el 2013 i el 2014.
Durant l’etapa de Puigdemont, Cullell va ser nomenat secretari per al Desenvolupament de l’Autogovern, fins que va convertir-se en el secretari de l’Executiu, una posició que li permet cobrar actualment 110.000 euros anuals. En ascendir, també va passar a formar part de l’òrgan de coordinació de l’1-O, creat a l’estiu de l’any passat i integrat únicament per Puigdemont, Oriol Junqueras, l’aleshores conseller de Presidència, Jordi Turull, i el secretari general d’Economia, Josep Maria Jové. Com a secretari de l’Executiu, ha de “prestar assistència jurídica i suport tècnic al Govern, preparar les reunions, emetre les certificacions dels acords de les reunions del Govern i custodiar les actes dels acords adoptats, així com vetllar per la seva execució”.
Josep Rius i Jaume Clotet repeteixen els càrrecs que ja tenien durant la legislatura passada i ambdós tenen el mateix sou: 82.209,94 euros. Són integrants del nucli més fidel a Puigdemont, fins al punt que, juntament amb la portaveu del Govern, Elsa Artadi, i l’alcalde de Valls i diputat de JxCat, Albert Batet, van ser els encarregats de dissenyar des de Bèlgica la llista i la campanya per a les eleccions del 21-D. Rius, que va ser destituït durant els mesos d’aplicació del 155, acumula ja uns quants anys de servei a dirigents de la dreta sobiranista, tot i que mai no ha estat militant ni de CDC ni del PDECat. Advocat de formació, va ser el cap de gabinet de Joaquim Forn entre el 2011 i el 2015, quan aquest era el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Xavier Trias. Després de la desfeta en les municipals del 2015, va creuar la plaça de Sant Jaume i va passar a treballar per a Artur Mas com a coordinador del seu gabinet, fins que al gener del 2016, ja amb Puigdemont al capdavant del Govern, va ser nomenat cap de l’Oficina del President. Prèviament havia treballat per a constructores com Acciona o Comsa-EMTE. Rius va treballar per a aquesta darrera constructora, vinculada a la família Sumarroca i investigada en el denominat ‘cas del 3%’, del 2001 al 2007.
Clotet, que no va ser destituït durant el període de vigència del 155, ha estat subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (2008-2010) i cap de política del diari ‘Avui’ (2011), a banda de col·laborar en altres mitjans. La seva primera etapa a l’Administració va ser durant el tripartit, ja que entre el 2003 i el 2008 va ser el cap de premsa del Departament de Governació, encapçalat aleshores per l’exdirigent d’ERC i futur impulsor de Reagrupament, Joan Carretero. En aquest sentit, resulta destacable l’ascendència de Reagrupament en l’actual nucli dur del Govern, tenint en compte que el mateix president Torra en va formar part. Clotet va tornar a l’Administració al febrer del 2014, durant la presidència d’Artur Mas, quan va ser nomenat director del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, dedicat a garantir un canal de comunicació amb professionals i mitjans internacionals. L’arribada de Puigdemont a la presidència va suposar el seu ascens a la Direcció General de Comunicació de l’Executiu, càrrec que ha mantingut amb Torra.
Cardús, Piqué i Figuera: periodistes sobiranistes a l’Administració
Clotet no és l’únic periodista del nucli dur de Torra. L’actual director del programa Eugeni Xammar és també un responsable de comunicació i vell conegut de les administracions convergents: Joan Maria Piqué. Cap de premsa d’Artur Mas durant la seva etapa com a president de la Generalitat, Piqué va ser repescat per Puigdemont durant el 2016, destituït durant el període del 155 i nomenat novament per Torra, a canvi d’un sou de 75.000 euros. Directament vinculats a l’àrea de comunicació de Presidència apareixen dos dels fitxatges de l’actual president de la Generalitat que, aquests sí, no tenen una vinculació prèvia amb el Govern de Puigdemont. Són els periodistes Pere Cardús i Anna Figuera. Cardús, que es defineix com a “amic” de Torra, té el càrrec de coordinador de la gestió de la informació i atenció a la ciutadania i assumeix tasques d’elaboració del discurs i d’estratègia política, a canvi d’una retribució que supera els 62.000 euros. Durant anys ha estat redactor de ‘Vilaweb’, on, a banda de fer informació política, va publicar nombrosos articles d’opinió. És fill del sociòleg Salvador Cardús, col·laborador habitual en espais d’anàlisi i opinió dels mitjans públics catalans i de la premsa sobiranista.
Per la seva banda, Anna Figuera ha treballat als serveis informatius de TV3 durant anys, encarregada de seguir les informacions vinculades amb la presidència. La periodista també havia treballat al programa d”Els matins’, de la mateixa cadena, i havia estat corresponsal al Pirineu abans d’integrar-se a l’equip de Torra a canvi d’un sou de 73.000 euros.
Càrrecs lligats a l’antiga Convergència
Un altre càrrec clau de l’equip de Torra és Jordi Moreso, que exerceix de coordinador de l’Oficina del President, amb un sou de 75.000 euros. Nascut a Barcelona el 1980, Moreso acumula anys de militància, primer a CDC i ara al PDECat, partits als quals està lligada gairebé tota la seva trajectòria professional. Llicenciat en periodisme, va començar a militar a la JNC, per passar-ho a fer a CDC el 2002. Ha treballat com a tècnic a la formació, com a assessor del grup parlamentari de CiU i durant la presidència d’Artur Mas va exercir de responsable de relacions institucionals de l’Oficina del Portaveu, aleshores ocupada per Francesc Homs. Amb Puigdemont al capdavant del Govern va convertir-se en cap de gabinet del president. Moreso forma del corrent intern del PDECat Moment Zero, que té com a dirigent més conegut l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, i que era crític amb la direcció que encapçalava Marta Pascal.
El director general de Mitjans de Comunicació és Ignasi Genovès, un tècnic amb 35 anys de trajectòria a la Generalitat, on ha estat director general de Política Financera del Departament d’Economia i Finances (1983-1989), gerent de l’Institut Català de Serveis a la Joventut (1990-1995), subdirector general d’Informació al Ciutadà del Departament de Presidència (1995-2000), director general d’Atenció Ciutadana (2000-2003), membre del servei d’informació, difusió i estudis de la secretaria de Política Lingüística entre el 2004 i el 2010 —durant el tripartit—, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de Presidència (2011-2015) i director general de Difusió durant la legislatura passada. La seva trajectòria evidencia que els càrrecs més importants els ha ocupat amb CDC —o formacions hereves— a la presidència del Govern. Al juliol de l’any passat va ser citat a declarar per la Guàrdia Civil quan l’institut armat investigava els preparatius de l’1-O. Amb l’arribada de Torra a la presidència, Genovès va mantenir-se al departament, però va canviar d’àrea.
També acumula una àmplia trajectòria a la Generalitat Ester Obach, actual directora general de Coordinació Interdepartamental, un càrrec remunerat amb 82.200 euros anuals. Obach va iniciar la seva trajectòria a la Generalitat el 1989 i durant el pujolisme va acumular subdireccions generals i la Direcció General d’Organització de l’Administració (2001-2004). Després d’un càrrec menor durant el tripartit, el 2012 Mas la va situar a la Subdirecció General d’Anàlisi Econòmica —al Departament d’Economia— i amb Puigdemont ascendiria a la Direcció General de Política i Promoció Econòmica, càrrec que canviaria per l’actual amb la formació del Govern de Torra.
La directora de Serveis de Presidència és Josefina Valls, que durant la presidència de Puigdemont tenia el mateix càrrec però al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Valls, que va ser imputada en la causa per la consulta del 9-N, s’hauria negat, segons algunes informacions, a formar part de la mesa de contractació que va treure a licitació l’homologació de les urnes per al referèndum de l’1-O. Aquest darrer procés, que va desfermar una forta polèmica entre el PDECat i ERC, va acabar desert i, com se sap, finalment les urnes les va comprar un particular, que n’hauria pagat 100.000 euros.
La periodista gironina Rosa Maria Mestres és la responsable de l’Oficina de Comunicació del Departament de Presidència i de la portaveu del Govern, a canvi d’un sou de 75.000 euros anuals. Mestres, que va ser destituïda arran de l’aplicació del 155, repeteix el càrrec que ja tenia amb Carles Puigdemont. No és una nouvinguda a la política institucional, sinó que hi acumula anys de trajectòria, sempre vinculada a l’antiga CDC. Després de treballar com a periodista en mitjans com Ràdio Olot, ‘Diari de Girona’ o Catalunya Ràdio, Mestres va passar a exercir la comunicació corporativa, i ha estat cap de premsa de CDC, cap de premsa de CiU al Congrés dels Diputats, cap de premsa del grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, cap de comunicació del Departament d’Economia —amb Andreu Mas-Colell de conseller—, o cap de premsa de Jordi Pujol, entre el 2004 i el 2010. El 2011, amb l’arribada a la presidència d’Artur Mas, Mestres va retornar al Govern.
Un altre càrrec que ha fet carrera sempre de la mà de CDC és Alexis Serra (Manresa, 1975), actualment coordinador per a l’impuls de la reforma horària, un càrrec de Presidència remunerat amb 73.000 euros. Serra va ser secretari general adjunt de la JNC, i posteriorment portaveu i president del grup de CiU a l’Ajuntament de Manresa. En aquella etapa va arribar a sonar com a alcaldable. Durant la legislatura passada va convertir-se en el cap de gabinet del Departament de Presidència, que durant la major part del mandat va encapçalar Neus Munté. Ja havia exercit de cap de gabinet de Munté durant la seva etapa a Benestar.
