Els consellers de les grans empreses catalanes: homes, ben pagats i habituals de les portes giratòries

  • Marc Font
  • dimarts, 27 setembre 2016

La presència de les dones és molt baixa a la majoria dels consells d'administració. Les dones només ocupen el 22,3% dels seients de les companyies catalanes de l'Ibex 35

La darrera junta d'accionistes de Caixabank, amb Gonzalo Gortázar i Isidre Fainé / CAIXABANK

La darrera junta d’accionistes de CaixaBank, amb Gonzalo Gortázar i Isidre Fainé / CAIXABANK

Isidre Fainé és des de la setmana passada el president de Gas Natural Fenosa, la principal empresa cotitzada catalana, després de rellevar Salvador Gabarró, que ha ocupat el càrrec durant 12 anys. Fainé acumula multitud de càrrecs empresarials rellevants, bàsicament en companyies vinculades a La Caixa, de la qual ha estat el factòtum durant la darrera dècada. Amb 74 anys, al juny va abandonar la presidència de CaixaBank, però es manté al capdavant de la Fundació Bancària La Caixa —principal accionista de l’entitat— i de Criteria, la societat que n’agrupa les participacions industrials. Més enllà de Fainé, qui dirigeix les grans empreses catalanes que cotitzen a la borsa?

Bàsicament són homes, d’edat força avançada i que gràcies al càrrec reben una elevada retribució. Els salaris dels consellers de les principals empreses catalanes superen les desenes de milers d’euros i, en el cas dels càrrecs executius, poden superar el milió d’euros. En total, les set companyies controlades des de Catalunya que formen part de l’Ibex 35 (Repsol —atès que té La Caixa com a accionista de referència—, Gas Natural Fenosa, Abertis, CaixaBank, Banc Sabadell, Grífols i Cellnex) sumen 112 membres als consells d’administració. D’aquests, 87 són homes (77,7%) i només 25 dones (22,3%).

Les portes giratòries estan ben greixades també a les empreses catalanes de l’Ibex 35. Cada govern corporatiu té entre 12 i 21 membres. Encara que la composició és heterogènia, en la majoria de casos es tracta de persones amb una àmplia experiència en càrrecs empresarials directius, tot i que també n’hi ha diversos amb un passat, més recent o més llunyà, com a polítics. Alguns d’ells, com l’exdirigent de Convergència Miquel Roca, ocupen un seient en més d’un consell.

Tenir un seient en el consell d’administració d’una empresa present a la borsa no és precisament un mal negoci. Segons les dades que va donar a conèixer la setmana passada la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), cada conseller d’una societat cotitzada de mitjana va cobrar l’any passat 344.000 euros, un 8,2% més que l’any anterior. La xifra s’eleva als 636.000 euros si la companyia forma part de l’Ibex, un 3,7% més, i es redueix 182.000 euros si no en forma part.

Dos exconsellers de CiU, a Criteria

La principal entitat financera catalana, i la que té un major volum de negoci dins l’Estat espanyol, disposa d’un consell d’administració format per 21 membres, amb 16 homes i cinc dones. Des del 29 de juny està presidit per Jordi Gual. Entre els seus membres hi ha Xavier Vives, un dels integrants del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), que el 2011 va crear Artur Mas, aleshores president de la Generalitat. També en són consellers el fins fa alguns dies president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró, i el president de la CEOE, Joan Rosell. Abans que el 2011 es convertís en el principal dirigent de la gran patronal espanyola, havia encapçalat Foment del Treball durant 16 anys (1995-2011).

Les retribucions dels consellers de Criteria són elevades: els més ben pagats el 2015 van ser Gonzalo Cortázar, actual conseller delegat, amb 1,49 milions d’euros; el vicepresident Antoni Massanell, amb 1,38 milions, i Isidre Fainé, amb 1,16. Salvador Gabarró va rebre 175.000 euros, i Joan Rosell, 145.000.

Al consell d’administració de Criteria, la societat que agrupa les participacions industrials que engrandeixen la dimensió de l’imperi de La Caixa, hi ha 16 homes i només una dona. A banda de noms com Isidre Fainé o Salvador Gabarró, també hi trobem el president del Grup Godó —editor de ‘La Vanguardia’, Rac 1 o 8tv—, Javier Godó Muntañola; el president de Grífols, Víctor Grífols; el notari Juan José López Burniol, en el seu moment persona molt propera a Pasqual Maragall, i dos expolítics: els exconsellers de la Generalitat pujolista Francesc Homs i Ferret i Josep-Delfí Guàrdia. El convergent Homs va ser el darrer conseller d’Economia de Pujol (2001-2003), a banda de diputat al Parlament i al Congrés. Guàrdia va ser conseller de Justícia del 2001 al 2002 i era un dels representants d’Unió Democràtica a l’Executiu.

Un expresident del PNB i una ministra de Zapatero, a Gas Natural

Torre de Gas Natural, a Barcelona / ANDRES UMIDA

Torre de Gas Natural, a Barcelona / ANDRES UMIDA

El consell d’administració de Gas Natural Fenosa té 17 seients, 14 ocupats per homes i només 3 per dones. Des de la setmana passada, el president és Isidre Fainé. La companyia, que va superar els 1.500 milions d’euros de benefici l’any passat, té La Caixa (24,4%) i Repsol (20%) com a accionistes de referència, tot i que fa uns quants dies cada una d’aquestes companyies va vendre’s un 10% del capital de la gasista. Al consell s’hi asseuen tres persones amb un important passat polític. El vicepresident és Josu Jon Imaz, president del PNB entre el 2004 i el 2008, a banda d’exconseller del Govern basc, diputat autonòmic i europarlamentari. També hi ha Cristina Garmendia, que va ser ministra de Ciència i Innovació del segon Govern del PSOE durant l’època de Zapatero (2008-2011), i Benita Ferrero-Waldner, antiga dirigent del Partit Popular austríac i que va ser comissària europea del 2004 al 2009.

Al consell també hi tenen plaça Ramon Adell, vicepresident de Foment del Treball i president de la junta gestora del Futbol Club Barcelona durant les eleccions a l’entitat de l’any passat, i l’advocat Javier Añoveros Trias de Bes, vidu de l’exministra i exdelegada del Govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas. Fins a la setmana passada també s’hi asseien el president de Damm, Demetrio Carceller Arce, esquitxat per un monumental cas de frau fiscal; el president de la CEOE, Joan Rosell, i el president de la Cambra de Comerç de Catalunya, Miquel Valls. L’any passat hi ocupava una plaça l’expresident espanyol Felipe González.

Pel que fa a les retribucions, l’any passat el més ben pagat va ser el conseller delegat, Rafael Villaseca, amb 3,34 milions, per davant de Salvador Gabarró, amb 1,1 milions. Ferrero-Waldner va cobrar 92.000 euros, Felipe González en va rebre 46.000, Cristina Garmendia va arribar als 97.000, Demetrio Carceller va arribar als 254.000 i Joan Rosell als 208.000.

La Caixa també és l’accionista de referència de Repsol. La petroliera té un consell de 15 membres, amb només una dona. Presidit per Antoni Brufau, un antic home de l’entitat financera, el conseller delegat és Josu Jon Imaz, que d’aquesta manera té presència en dues de les grans multinacionals de l’Estat espanyol. També s’hi asseu Artur Carulla, president d’Agrolimen, i que fa alguns anys també va pagar una multa per un cas de frau fiscal. L’any passat, els més ben pagats de la companyia van ser Brufau (2,94 milions) i Josu Jon Imaz (2,86). Carulla va cobrar 398.000 euros i Isidre Fainé, que fins a la setmana passada era conseller, va rebre’n 354.000.

Abertis, una de les cadires de l’omnipresent Miquel Roca

Una altra companyia que forma part de l’univers de La Caixa. L’any passat va guanyar 1.880 milions d’euros, té un consell de 17 membres, 10 homes i 7 dones. Està presidit per Salvador Alemany, també president del CAREC, impulsat per l’expresident Artur Mas. A més a més, s’hi asseuen un exministre, Juan Miguel Villar Mir, ministre d’Hisenda del Govern d’Arias Navarro (1975-1976); l’expresidenta de la Comissió Nacional de l’Energia Maite Costa, també exdiputada al Congrés del PSC, i Miquel Roca, exsecretari general de CDC i diputat al Congrés durant 18 anys. El notari Juan José López Burniol també és conseller d’Abertis. El conseller delegat, Francisco Reynés, va ser el més ben pagat l’any passat, amb 1,97 milions d’euros, per davant d’Alemany, 750.000 euros. Maite Costa va rebre’n 90.000.

Cellnex Telecom, filial del grup d’infraestructures, també cotitza a l’Ibex i té un consell de 12 membres, on només hi ha una dona. Està presidit per Francisco Reynés i entre els seus membres hi ha Josep Maria Coronas, que va ser director de l’assessoria jurídica del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.

Un exsecretari d’Estat del PSOE, al Banc Sabadell

La segona entitat financera de Catalunya, que va superar els 700 milions de beneficis el 2015, té 16 membres al seu consell, 13 homes i 3 dones. L’encapçala Josep Oliu i s’hi asseu Teresa Garcia-Milà, una altra membre del CAREC.

Al Sabadell també funcionen les portes giratòries entre Govern i empresa de l’Ibex. Compten amb els expolítics David Vegara, secretari d’Estat d’Economia del 2004 al 2009 i exdiputat socialista al Congrés, i l’exsecretari general de CDC Miquel Roca, tot un clàssic de les direccions d’empreses cotitzades, ja que, per exemple, també és conseller d’ACS, a més de les que apareixen en aquest article. Vegara, nascut a Barcelona, va ser un dels homes més importants de la direcció econòmica dels governs de Zapatero i del ministre d’Economia Pedro Solbes. Precisament Solbes —nascut a Pinós (Vinalopó Mitjà)— va deixar la política per tornar a la seva feina de professor de la universitat, però el cert és que l’esperaven altres destins: el 2011, va fitxar com a conseller per a la divisió espanyola del grup financer Barclays i, temps després, va passar per Enel.

Oliu va ser el més ben pagat del Sabadell l’any passat, amb 2,84 milions, per davant del conseller delegat, Jaume Guardiola, que va situar-se en gairebé 2,5 milions. Teresa Garcia-Milà va cobrar 130.000 euros, i David Vegara, 88.000.

David Madí presideix el consell assessor d’Endesa

David Madí en la roda de premsa en què s'acomiadà de la política activa. Foto: CDC

David Madí en la roda de premsa en què s’acomiadà de la política activa. Foto: CDC

L’elèctrica està controlada per la italiana Enel, cotitza a l’Ibex i no és una empresa catalana, però sí que disposa d’un consell assessor per a Catalunya, amb una important presència d’antics càrrecs polítics. L’organisme té 10 membres, dels quals 8 són homes i 2 dones, que reben uns 11.000 euros l’any per assistir a les reunions mensuals. Des que va crear-se, l’any 2011, està presidit per David Madí, secretari de Comunicació de la Generalitat al final del pujolisme (2001-2003) i director de les campanyes electorals de CiU per a les eleccions catalanes de 2003, 2006 i 2010.

A l’organisme també hi ha el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego; l’exconseller d’Indústria, exlíder d’ERC (1987-1989) i actual president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, i l’exministre d’Indústria, exalcalde de Mataró i exdirector general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Joan Majó. Al consell assessor també hi ha empresaris, com Carles Sumarroca, un dels accionistes de la constructora Comsa-Emte. Fins al juliol de l’any passat, va formar-ne part l’actual diputat de Junts pel Sí Germà Bel, que del 2000 al 2004 havia sigut diputat del PSC al Congrés. L’exsecretari general de la UGT de Catalunya i actual màxim dirigent de la UGT a escala estatal, Josep Maria Àlvarez, també va estar-hi.

Menys polítics a Grífols, Almirall, Molins, Catalana Occidente i Colonial

La resta d’empreses catalanes cotitzades, però que no formen part de l’Ibex 35, tenen un pes menys important dels expolítics als seus consells d’administració. En aquests consells hi ha dues persones amb un passat polític. Són Joaquim Molins Amat, que s’asseu al consell del gegant familiar Cementos Molins. Va ser diputat al Parlament i al Congrés i conseller de la Generalitat entre el 1986 i el 1993 per l’antiga Convergència i Unió. A Colonial, on participa el fons sobirà de Qatar QIA, s’hi asseu Juan Miguel Villar Mir, factòtum del grup OHL i ministre d’Hisenda durant el primer Govern del regnat de Joan Carles I, amb Carlos Arias Navarro de president.

La multinacional d’hemoderivats Grífols, que va guanyar 532 milions el 2015 i cotitza a l’Ibex, té un consell amb 14 membres, dels quals 9 són homes i 5 són dones. El president és Víctor Grífols, que també va ser el més ben pagat, amb 1,24 milions. La presència de dones als consells d’altres grans empreses catalanes cotitzades però sense presència a l’Ibex també és molt minoritària. Quatre exemples. A la farmacèutica Almirall només n’hi ha dues en un consell de 13 membres. A Cementos Molins són 3 de 15. Al grup Catalana Occidente n’hi ha una d’un total de 17 i a la immobiliària Colonial també només una en un consell de 14 persones.

Les portes giratòries, entre política i grans empreses, també han tingut lloc als Països Catalans. Més enllà dels casos de José María Aznar o de Felipe González, antics dirigents de CiU, del PP i del PSOE del País Valencià, de Catalunya i de les Illes han acabat la seva carrera seient als consells d’administració de grans empreses de sectors bàsics com la banca, l’energia, el transport o la construcció. Un informe publicat a CRÍTIC sobre “Portes giratòries als Països Catalans” explicava els casos de Miquel Roca (CiU), de Narcís Serra (PSC), de David Madí (CDC), de Josep Piqué (PP), de Josep Borrell (PSC) o d’Abel Matutes (PP).

2 comentaris
  • Subscriptor Elvira Pane Queralto 27 de setembre de 2016 - 10:35

    És molt depriment veure aquets abusos, tenint en compte que hi ha gent que ens hem de jubilar amb una pensió de 407,- € Aprofiti per demanar-vos si podeu fer un article sobre aquest tema.

  • Subscriptor Karlitus70 28 de setembre de 2016 - 22:13

    Molt bon treball de reunió de dades, Marc. Ens mostra un cop més que les elits es perpetuen en les esferes de poder, ja sigui polític o econòmic. Articles com aquests són impensables en els mitjans de comunicació “tradicionals” (en poder de les elits).

Deixa el teu comentari