Set exemples de la lluita contra els desnonaments més enllà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

  • Jordi Alsina / @jaldi7
  • dijous, 5 novembre 2015

CRÍTIC radiografia una sèrie d'exemples de la lluita invisible contra els desnonaments a la Catalunya interior: a la Fuliola, a l’Urgell; als Hostalets de Balenyà, a Osona, i a Manresa, al Bages

pahok2f

Acampada davant una oficina del BBVA a Manlleu / PAH

Entre el gener i el març de 2015 a Catalunya hi va haver 42 desnonaments per dia. Tot i que la majoria es produeixen a les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un degoteig de casos oblidats es produeixen en pobles i localitats menys poblades d’arreu del país. Són una realitat poc coneguda. Són una realitat invisible als ulls dels grans mitjans de comunicació. El “Sí que es pot” és un crit pronunciat en tots els accents del català.

Aquest reportatge vol mostrar set casos d’execucions hipotecàries en diferents punts de la geografia catalana. Els tres principals són la Fuliola, a l’Urgell; els Hostalets de Balenyà, a Osona, i Manresa, al Bages. Però també destaquem els casos de Sant Pau de Segúries, al Ripollès; de Puig-Reig, al Berguedà; de la Ràpita, a la Noguera, i de Santa Margarida de Montbui, a l’Anoia. Són, en definitiva, el mapa complet de la Catalunya desnonada.

Les dades oficials, de l’informe elaborat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), són només provincials i no comarcals. Barcelona és la demarcació que lidera el nombre de desnonaments, al voltant dels 2.500 en el primer trimestre de 2015. La segueixen la província de Tarragona, amb uns 700; Girona, amb uns 500, i Lleida, amb 200. Les dades dels òrgans judicials indiquen que les execucions hipotecàries a Catalunya van caure en el tercer i quart trimestre de l’any 2014, però a principis de 2015 han repuntat a l’alça. El problema dels desnonaments no ha acabat.

Gràfic 1 execucions hipotecàries

L’any 2008 va esclatar la bombolla immobiliària. Les conseqüències també van arribar a la Catalunya de més enllà dels nuclis urbans més poblats de Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida ciutat i Girona. Del problema individual es va passar a l’organització col·lectiva a través de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La primera PAH va fundar-se a Barcelona. Tanmateix, el que sempre es considera com el primer desnonament oficialment aturat per un grup d’activistes va ser el de la caseta de Lluís Martí a la Bisbal del Penedès.

pahokf

Assemblea d’activistes antidesnonaments a Osona / PAH

Diferents activistes i regidors, consultats per CRÍTIC, extreuen algunes conclusions significatives sobre com afrontar el problema dels desnonaments en pobles petits o àrees rurals a diferència del que es fa a les grans ciutats. Hi ha un primer problema: l’Administració municipal està limitada i no té capacitat de resposta institucional davant els bancs. A més, la majoria d’ajuntaments de poblacions petites o mitjanes no tenen un parc d’habitatge de protecció oficial ni de lloguer social.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha estat la resposta més habitual quan es busca ajuda fora del sistema institucional i dels serveis socials municipals. Ara, però, la iniciativa legislativa popular (ILP) aprovada per unanimitat al juliol de 2015, impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pot canviar la situació.

Els Hostalets de Balenyà (Osona)

A l’abril de 2012, Balenyà, poble de la comarca d’Osona, es va despertar amb una comitiva judicial rondant pel poble. Anaven a casa d’un veí per executar el desnonament previst: Josep Lluís Melero, de 40 anys i amb un fill de 14, era l’afectat. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Osona havia organitzat una protesta davant de casa seva per fer pressió i poder evitar-lo.

A la PAH Osona expliquen que sempre s’intenta aturar un desnonament abans que arribi l’execució. El primer pas és intentar una negociació directa amb el banc.

La negociació no va ser possible i es va decidir dur a terme una concentració davant de la casa per fer pressió i donar-hi suport. Aleshores es va arribar a un acord i es va posposar fins al juny del mateix any. En el segon intent de desnonament, com que la persona afectada ja no era membre de la PAH, no es va poder aturar.

“Com que ja no assistia a les assemblees de la PAH, no vam poder-nos anticipar, perquè sempre intentem actuar amb antelació”, indiquen des de la PAH Osona. Vuit mesos després es van assabentar que la seva situació personal era dramàtica, i des de la PAH van assistir a serveis socials i van aconseguir en primera instància un alberg i posteriorment una habitació.

“El banc, el BBVA, no li volia condonar el deute i, com que en aquell moment hi havia més casos d’aquell banc, es va acordar realitzar una acampada que va durar 110 dies”, expliquen. El banc li va perdonar el deute existent i ara viu a Mollet.

Balenyà, amb 3.000 habitants, ha tingut quatre desnonaments en tres anys, un nombre molt inferior als que es viuen a les ciutats. Només un va arribar als mitjans de comunicació a través del ressò de la PAH Osona i de la seva acampada.

Des de l’Ajuntament de Balenyà, l’alcaldessa, Anna Magem, explica que “hi ha hagut tres o quatre desnonaments al poble, però la majoria s’han resolt ja sigui per intervenció de la PAH o perquè els afectats ja havien marxat”. Segons admet i alhora lamenta l’alcaldessa, “les persones amb dificultats es dirigeixen més a la PAH que a l’Ajuntament, potser perquè són conscients que nosaltres poc hi podem fer”.

Quan l’Ajuntament s’assabenta que hi podria haver un desnonament, es posa en contacte amb la PAH. “A Balenyà, al ser un poble petit, tenim moltes limitacions i poques competències en aquest àmbit, no tenim un parc d’habitatge de protecció oficial però sí una borsa d’habitatge que depèn de la Mancomunitat la Plana”, argumenta Magem.

Tant la PAH Osona com l’Ajuntament de Balenyà mostren certa preocupació, ja que el nombre de persones que assisteixen a les seves assemblees o a benestar social s’ha incrementat i és sostingut en el temps. “El lloguer a Balenyà és molt baix; ens trobem que ve molta gent jove del Vallès que allà pagaven 900 euros i aquí en paguen 300; tot i així, ja vénen amb problemes de feina que nosaltres hem d’intentar resoldre dins les nostres possibilitats”, sentencia Magem.

Segons l’afectat en el moment del segon desnonament sí que pertanyia a la PAH Osona i assegura que l’​Ajuntament de Balenyà li va negar un alberg social durant vuit mesos​ deixant-lo desemparat.

Alguns militants de la PAH Osona van acompanyar-lo a serveis socials només com a testimonis per fer un seguiment. Tot el que va aconseguir va ser a través de tràmits jurídics i administratius propis​.

L’acampada de la PAH Osona es va desenvolupar durant 110 dies per protestar i solidaritzar-se amb diversos casos on el BBVA era el banc implicat.

Com va indicar la PAH en un comunicat, les famílies van aconseguir per escrit “unes solucions que han considerat viables en un doble sentit: que els garantia el dret a l’habitatge i els permetia una segona oportunitat”. 110 dies després l’acampada es va donar per finalitzada.

Manresa (Bages)

La capital del Bages, Manresa, és una ciutat important i té una població d’uns 70.000 habitants. Manresa és la ciutat més gran de la Catalunya Central i marca la transició entre el món urbà i el món rural des de Barcelona fins a Lleida.

Uns 9.000 habitatges buits, la majoria en mans de la banca. Aquesta és la xifra que les entitats socials de Manresa apunten quan se’ls pregunta per la quantitat de pisos buits. Tanmateix, el regidor d’Habitatge a l’Ajuntament de Manresa, Antoni Llobet, els xifra en uns 7.900. “Tenim clar que estem parlant d’una xifra molt elevada de pisos buits; no per dir que en tenim 7.900 i no 9.000 ens quedem tranquils”, declara Llobet.

Cada setmana la PAH Bages rep una mitjana de 10 persones amb problemes relacionats amb l’habitatge. Lloguers, hipoteques, llum i aigua sense pagar són exemples dels problemes de les persones que assisteixen a les seves assemblees.

Gràfic 2 Manresa

En el moment de la seva creació, ja fa uns tres d’anys, la situació a Manresa era d’invisibilitat total, però les seves primeres assemblees ja eren multitudinàries. Tres anys després, amb uns 300 militants, unes 180 famílies reallotjades i prop de 100 dacions en pagament, la PAHC Bages és un dels actors més importants dels moviments socials de la comarca.

“La feina que no fa l’Administració, la fem nosaltres dins d’una il·legalitat que convertim en legitimitat”, argumenta Jordi García, militant de la PAHC. Al maig de 2015, la PAHC va ocupar el cinquè bloc de pisos en mans de la SAREB, nom de l’anomenat ‘banc dolent’. “L’ocupació per a nosaltres és una conseqüència, no un objectiu en si mateix”, argumenten des de la PAHC. 40 famílies, 150 persones de les quals 60 menors tenen un lloc on viure a través de l’ocupació dels blocs de pisos.

L’Ajuntament de Manresa té un parc d’habitatge de protecció oficial gestionat a través d’una empresa municipal anomenada Fòrum. “L’habitatge de protecció oficial continua sent una eina important però ja no suficient; no ho resolem tot tenint protecció oficial”, explica Llobet. “Fòrum hauria de ser refundada i auditada. La seva gestió hauria de ser molt més transparent a través de la creació d’un òrgan col·legiat participatiu”, argumenten els integrants de la Plataforma.

Des de la PAHC expliquen que la gestió de l’Administració no és prou eficaç en el moment que ells haurien d’intercedir i donar resposta a l’emergència social. “No és qüestió no només d’aquest Ajuntament; s’han de convèncer que el primer són les persones”. “Hi havia un pla local d’habitatge però que va quedar obsolet. Es posarà en marxa un nou pla per tal de donar resposta a les necessitats actuals derivades de la crisi econòmica”, exposa Llobet.

Per mitjà de la negociació entre els diferents actors, a Manresa s’ha aconseguit aprovar, per unanimitat, la redacció d’un nou pla d’habitatge que permetrà intercedir en casos de desnonament o de pobresa extrema.

La Fuliola (Urgell)

Al petit poble de la Fuliola, de 1.300 habitants, també hi ha hagut un desnonament. No va ser un cas gens fàcil per a la PAH Urgell-Segarra segons expliquen, però finalment la família afectada va arribar a un acord satisfactori amb el banc.

La família Jiménez vivia al poble des de feia 25 anys, tenien una hipoteca de la qual només els quedava per pagar uns 8.000 euros, 11.000 amb els interessos. Una família de 14 persones on ningú treballava, ja que tots estaven a l’atur. Sobrevivien a través de la feina de drapaires, que els donava pocs ingressos, però no els suficients per poder pagar la hipoteca.

Al juliol de 2013, el banc va iniciar el procés de desnonament i quatre mesos després, al novembre, va posar data a l’execució hipotecària. La PAH va decidir llavors ocupar l’oficina de La Caixa d’aquest petit poble. Durant tres hores i de forma pacífica, els militants de la PAH Urgell-Segarra i de la PAH de Lleida que van ajudar-los aquell dia: van estar tancats dins l’establiment.

“Fins que no fas una acció, ni el banc, ni l’Ajuntament, ni ningú et fan cas. Per què succeeix això? Per què s’ha d’arribar a aquest extrem?”, es pregunta Delfina Ballesté, militant de la PAH Urgell. A través de la negociació establerta arran de l’ocupació, La Caixa va oferir un lloguer social de 100 euros el mes i aturar el procés de subhasta que volia iniciar després del desnonament.

“Ens coordinem amb altres plataformes del territori perquè en llocs on hi ha poques situacions de desnonaments, com la Fuliola, és més complicat fer concentracions i que els habitants ho entenguin”, expliquen des de la PAH.

Com en el cas de l’Ajuntament de Balenyà, al ser un poble petit, les seves competències estan molt limitades. No tenir un parc d’habitatge de lloguer, ja no de protecció oficial, sinó de lloguer social, limita molt les accions que poden realitzar per oferir una alternativa a les persones afectades.

“L’Ajuntament no es va assabentar de res”, apunta Josep Maria Sala, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Fuliola. “Fins que no ens vam trobar l’ocupació de La Caixa, nosaltres no ho vam saber”, reitera. “En un ajuntament petit tenim pocs recursos, no tenim pisos per donar en cas que hi hagi algun desnonament”, conclou Sala

Desnonaments aturats més enllà de BCN

Santa Margarida de Montbui

Any 2013.

Població: 9.000 habitants.

Cas: desnonament aturat per la PAH Anoia d’una família de 4 integrants, la mare i els tres fills.

Primer cas de desnonament a l’Anoia.

———————————————————————————————————–

La Ràpita

Any 2012.

Població: 1.800 habitants.

Cas: desnonament d’un matrimoni per no poder fer front al pagament dels 900 euros mensuals de la hipoteca.

L’entitat bancària no va acceptar la negociació i no va acceptar la dació en pagament. La PAH no va poder aturar-lo.

———————————————————————————————————–

Sant Pau de Segúries

Any 2013.

Població: 600 habitants.

Cas: la PAH Girona aconsegueix aturar el desnonament d’una veïna que vivia sola amb un fill autista de cinc anys. El banc reclamava un deute de 3.700 euros que havia estat pagat prèviament.

———————————————————————————————————–

Puig-reig

Any 2015.

Població: 4.000 habitants.

Cas: parella amb quatre fills en situació de desnonament. La PAHC Berguedà va ocupar un bloc de pisos.

Deixa el teu comentari